Oliva (Valéncia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Plaça de l'Ajuntament

Oliva és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el surest de la província de Valéncia, en la comarca de La Safor. Conta en 27.374 habitants (INE 2007).

Geografia

Situat en el llímit meridional de la província de Valéncia. Pel seu relleu geogràfic es pot dividir en tres zones ben diferenciades: la montanya, el pla ocupat per l'horta i la zona pantanosa al surest. La costa és baixa i arenosa, en plages d'arenes fines en tota la seua llongitut. El clima és mediterràneu.

Part del seu terme municipal està integrat del parc natural del Marjal de Pego-Oliva.

Clima

El Clima és Mediterràneu-Subtropical, en hiverns suaus i càlits estius. Les temperatures són:

TEMPERATURES I PRECIPITACIONS (en cm) D'OLIVA VALÉNCIA:
Giner Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Decembre
MAX. 17º 19º 20º 22º 25º 29º 32º 34º 29º 25º 20º 18º
MIN. 11º 13º 15º 21º 22º 23º 20º 15º 11º
Cm. 2.70 2.75 1.95 2.80 2.85 1.10 0.75 0.80 4.30 4.10 3.20 4.60


Entre novembre i febrer poden arribar borrasques d'aire fret que afecten esta zona, pero les temperatures baixen notablement, per eixemple, que un dia de decembre estiga ras i 18º de màxima, i l'endemà 14º de màxima i pluja.

Igualment entre maig i setembre poden arribar onades de calor (arriben més a l'estiu, pero a vegades també Al Maig i Setembre), per eixemple, un dia d'agost en 32º, i un dia despuix 38º. Les temperatures per damunt de 35º A l'estiu són molt freqüents, i les màximes de més de 40º ocorren durant alguns dies en juliol i agost, pero no de forma contínua.

Les temperatures no baixen de 5º-6º normalment, pero en onades de fret poden arribar a 4º, encara que és prou rar. Les gelades són molt rares, i també la neu és molt rara. Alguns dies a l'estiu, el mercuri es pot disparar arribant a valors de +40º, pero no molt continuadament, sino que uns dies. Igualment a l'hivern, a conseqüència de les onades de fret, el mercuri pot baixar a tan sols 4º, pero només 1 o 2 dies.

La temperatura mija anual és de 18.5ºC.

Barris i pedanies

En el terme municipal d'Oliva es troba també el núcleu de població de Plaja d'Oliva (en valencià Plaja d'Oliva). Oliva, conta en els següents barris, que s'identifiquen en les circumscripcions eclesiàstiques:

- Barri de Santa Maria
- Barri de Sant Roc
- Barri de San Francisco

Localitats llimítrofes

El terme municipal d'Oliva llimita en les localitats següents: Alqueria de la Comtesa, Font Encarroz, Piles i Vilallonga, totes elles de la província de Valéncia; L'Atzúvia, Dénia i Pego de la província d'Alacant.

Història

Constituïda en comtat per Alfons el Magnànim en 1449, el seu primer comte va ser Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.

Quan en l'any 1609 la expulsió dels moriscs deixa secs els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, aixina i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el sigle XVIII quan, junt en el restant del desaparegut Regne de Valéncia, s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.

En la divisió provincial de 1822 va ser adscrita a la Província de Xàtiva i en la la divisió de 1833 a la de Alacant, passant definitivament a Valéncia en l'any 1836.

Actualment és un municipi turístic de gran proyecció.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Llopis Sifres (PSPV-PSOE)
1983 - 1987 Felipe Oltra PSPV-PSOE
1987 - 1991 Pepe Llorens AP
1991 - 1995 Vicent Monzonís PSPV-PSOE
1995 - 1999 Enrique J. Orquín Morell PPCV
1999 - 2003 Enrique J. Orquín Morell PPCV
2003 - 2007 Salvador Fuster Mestre PSPV-PSOE
2007 - 2011 Salvador Fuster Mestre PSPV-PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Oliva conta en una població de 27.374 habitants (INE 2007). Un 18,32% del seu cens està constituït per ciutadans de nacionalidad estrangera.

Evolución demogràfica d'Oliva
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007
6.984 8.779 7.956 9.619 8.995 12.178 18.407 13.343 14.579 16.772 19.580 20.311 21.001 25.318 26.844 27.374

Economia

Tradicionalment ha segut una població eminentment agrícola –en el predomini del cultiu del taronger–, encara que des dels inicis dels anys 90 ha començat a manifestar-se un notable creixement industrial i turístic, que ha relegat el cultiu del taronger a un segon pla i han transformat Oliva en una ciutat moderna i cosmopolita.

Monuments

Archiu:Oliva Iglésia Santa Maria la major.JPG
Iglésia de Santa Maria la Major

Del seu passat històric es conserven el temple de Santa Maria la Major (en uns valiosos archius), l'Iglésia de Sant Roc (construïda sobre l'antiga mesquita), la Capilla de la Virgen del Reboll-te en l'antic convent, les ermites dels Santos Antonio i Vicente, aixina com les famoses chimeneres en el Camí dels Taulellets, i el Mercat Municipal.

De la seua época medieval podem observar antigues torres de defensa de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en 1598), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Aixina com l'antic barri mossàrap del que nos queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma.

Entre els seus monuments civils cal destacar el Aula de Llatinitat també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el sigle XVIII i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.

També es poden visitar els museus de la ilustració, el prehistòric, aixina com la casa Mayans i el museu i cripta parroquial de Santa Maria.

Festes locals

  • Festes Majors. Celebrava les seues festes el 3 de maig al Santíssim Crist de la Fe i el 8 de setembre a la Mare de Deu del Reboll-te, patrons abdós de la ciutat, junt en San Francisco d'Assís. Actualment estes dos festivitats es relleven ser festa local, quan cap de les dos cau en dissabte o dumenge. La festivitat local fixa és des dels anys 90 el divendres de Moros i Cristians, que se celebra en juliol, i està declarada com a Festes d'Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana.

Atres festes d'interés són la de Moros i Cristians i les Falles. Estes últimes, implantades en la població des de 1981, sent la comissió de Pensat i Fet la pionera. En 1982, es van unir les comissions de les Falles Vaig agranar Sant Francesc, Institut i l'Estació. En 1990, naix la Falla Casa d'Alonso i, en 2006, Conservatori. La festa fallera en Oliva té els seus orígens en el barri de Sant Francesc, on es van plantar monuments i va haver-hi comissió i Fallera Major de 1956 a 1959, sent alguns del seu fundadors els encarregats de dur a terme la refundació de l'actual comissió de la Falla Vaig agranar Sant Francesc. Entre els actes a destacar de la festa de falles en Oliva, trobem el Festival de Mascletaes (del 15 al 19 de març), el Concurs de Teatre en valencià "Salvador Soler i Soler" i multitut d'actes célebres que es duen a terme també en el restant de poblacions on se celebra la festa.

Persones célebres naixcudes en esta localitat

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa