Diferència entre les revisions de "L'Alcalatén"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 18 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''L'Alcalatén''' es una comarca valenciana situada en el nort de la [[província de Castelló]].
+
{{Comarca
 +
|nom        = L'Alcalatén
 +
|escut      =
 +
|image      =
 +
|mapa      = [[Archiu:Mapa de l'Alcalatén.png|200px]]
 +
|país      = [[Espanya]]
 +
|província  = [[Província de Castelló|Castelló]]
 +
|habitants  = 16991
 +
|cens      =
 +
|àrea      = 649
 +
|densitat  =
 +
|capital    = [[L'Alcora]]
 +
|municipis  = 9
 +
|Pàgina_web =
 +
}}
 +
'''L'Alcalatén''' és una comarca [[Comunitat Valenciana|valenciana]] situada en el [[nort]] de la [[província de Castelló]].
  
 
== Localisació ==
 
== Localisació ==
 
Els llímits comarcals de L'Alcalatén s'estenen al nort i sobre tot a l'est de les faldes de dit accident geogràfic que es situa en el mateix llímit de la comarca en els Alts de Millars.
 
Els llímits comarcals de L'Alcalatén s'estenen al nort i sobre tot a l'est de les faldes de dit accident geogràfic que es situa en el mateix llímit de la comarca en els Alts de Millars.
  
Com es pot deduir del paràgraf anterior a l'oest de la comarca es troba els Alts de Millars i la [[província de Terol]] de la que el separa el [[riu Monlleó]]. Seguint en els llímits de la comarca, al nort de la mateixa es situa l'[[Alt Maestrat]] de la que també te frontera el mateix riu Monlleo fins que desemboca en la Rambla de la Viuda que es la que separa a la comarca del Pla de l'Arc per l'est. Finalment pel sur la comarca llimita en la Vall d'[[Alcora]] pertanyent ya a la [[Plana de Castelló]].
+
Com es pot deduir del paràgraf anterior a l'oest de la comarca es troba els Alts de Millars i la [[província de Terol]] de la que el separa el [[riu Monlleó]]. Seguint en els llímits de la comarca, al nort de la mateixa es situa l'[[Alt Maestrat]] de la que també te frontera el mateix riu Monlleo fins que desemboca en la Rambla de la Viuda que es la que separa a la comarca del Pla de l'Arc per l'est. Finalment pel sur la comarca llimita en la Vall d'[[L'Alcora]] pertanyent ya a la [[Plana de Castelló]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
A l'igual que en les restants comarques de [[Castelló]], en [[Penyagolosa]] es mante la direcció dominant (SW-NE) en les estribacions rocoses de l'interior, paraleles a la llínea llitoral. El relleu ondulat i suau del surest de la comarca, en quines estrebacions montanyoses no superen els 200 metros en el terme de Costar, penetra profundament fins l'interior, fins Llucena del Cid i Adzaneta, cedint gradualment el pas en la topografia mes agrest de les serres del Bol, del Montordi i de la Batalla. La comarca, degut al seu abrupte relleu, conta en altures considerables: Alt de l'Absenar de 1.644 metros en la Serra de la Batalla, els cims de la Serra de Montordi (1.395 m.) i sobre tot el Penyagolosa de 1.813 m.
+
A l'igual que en les restants comarques de [[Castelló]], en [[Penyagolosa]] es mante la direcció dominant (SW-NE) en les estribacions rocoses de l'interior, paraleles a la llínea llitoral. El relleu ondulat i suau del surest de la comarca, en quines estrebacions montanyoses no superen els 200 metros en el terme de Costar, penetra profundament fins l'interior, fins Llucena del Cid i Adzaneta, cedint gradualment el pas en la topografia més agrest de les serres del Bol, del Montordi i de la Batalla. La comarca, degut al seu abrupte relleu, conta en altures considerables: Alt de l'Absenar de 1.644 metros en la Serra de la Batalla, els cims de la Serra de Montordi (1.395 m.) i sobre tot el Penyagolosa de 1.813 m.
  
Pese a les altures de la comarca, els relleus relativament plans ocupen una notable extensió, estenent-se per amples zones de les ondulacions del surest de la mateixa, de les rostàries centrals i inclús dels relleus intermijos de l'interior, en contacte en les zones mes agrests i de major altitut.
+
Pese a les altures de la comarca, els relleus relativament plans ocupen una notable extensió, estenent-se per amples zones de les ondulacions del surest de la mateixa, de les rostàries centrals i inclús dels relleus intermijos de l'interior, en contacte en les zones més agrests i de major altitut.
  
 
== Rius ==
 
== Rius ==
Els [[riu|rius]] de la comarca son escassament importants i mes que travessant-la, lo que permitiria aprofitar en la mida de lo possible les seues aigües, l'envolten, servint de llímit entre Penyagolosa i les demes tal com hem vist mes dalt. Únicament mereix destacar-se el riu Llucena en quines riberes, pròximes a Llucena, hi ha una estreta franja de terra aprofitable per als cultius d'horta. Les aigües del mateix riu a l'eixir de la comarca s'utilisen per al pantà d'[[Alcora]].
+
Els [[riu|rius]] de la comarca són escassament importants i més que travessant-la, lo que permetreia aprofitar en la mida de lo possible les seues aigües, l'envolten, servint de llímit entre Penyagolosa i les demes tal com hem vist més dalt. Únicament mereix destacar-se el riu Llucena en quines riberes, pròximes a Llucena, hi ha una estreta franja de terra aprofitable per als cultius d'horta. Les aigües del mateix riu a l'eixir de la comarca s'utilisen per al pantà d'[[L'Alcora]].
  
 
== Climatologia ==
 
== Climatologia ==
La climatologia es de tipo continental en temperatures mes suaus al sur de la comarca. Les miges anuals solen oscilar entre els 4ºC en [[giner]] i els 20ºC durant el mes d'[[agost]]. Les pluges no son molt abundants situant-se la mija anual de 500 a 600 mm. En tendència a aumentar en la mida que nos desplacem cap al noroest.
+
La climatologia es de tipo continental en temperatures més suaus al sur de la comarca. Les miges anuals solen oscilar entre els 4ºC en [[giner]] i els 20ºC durant el més d'[[agost]]. Les pluges no són molt abundants situant-se la mija anual de 500 a 600 mm. En tendència a aumentar en la mida que nos desplacem cap al noroest.
  
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Castelló]]
 +
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
 +
 +
== Referències ==
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
 +
{{Municipis de L'Alcalatén}}
 
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}
 
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}
 +
 
[[Categoria:Comarques de Castelló]]
 
[[Categoria:Comarques de Castelló]]
 
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 11:51 26 gin 2023

L'Alcalatén
País Espanya
Província Castelló
Capital L'Alcora
Municipi 9
Àrea 649 km²
Habitants
Densitat
16991 hab..
hab./km²
Mapa de l'Alcalatén.png

L'Alcalatén és una comarca valenciana situada en el nort de la província de Castelló.

Localisació[editar | editar còdic]

Els llímits comarcals de L'Alcalatén s'estenen al nort i sobre tot a l'est de les faldes de dit accident geogràfic que es situa en el mateix llímit de la comarca en els Alts de Millars.

Com es pot deduir del paràgraf anterior a l'oest de la comarca es troba els Alts de Millars i la província de Terol de la que el separa el riu Monlleó. Seguint en els llímits de la comarca, al nort de la mateixa es situa l'Alt Maestrat de la que també te frontera el mateix riu Monlleo fins que desemboca en la Rambla de la Viuda que es la que separa a la comarca del Pla de l'Arc per l'est. Finalment pel sur la comarca llimita en la Vall d'L'Alcora pertanyent ya a la Plana de Castelló.

Geografia[editar | editar còdic]

A l'igual que en les restants comarques de Castelló, en Penyagolosa es mante la direcció dominant (SW-NE) en les estribacions rocoses de l'interior, paraleles a la llínea llitoral. El relleu ondulat i suau del surest de la comarca, en quines estrebacions montanyoses no superen els 200 metros en el terme de Costar, penetra profundament fins l'interior, fins Llucena del Cid i Adzaneta, cedint gradualment el pas en la topografia més agrest de les serres del Bol, del Montordi i de la Batalla. La comarca, degut al seu abrupte relleu, conta en altures considerables: Alt de l'Absenar de 1.644 metros en la Serra de la Batalla, els cims de la Serra de Montordi (1.395 m.) i sobre tot el Penyagolosa de 1.813 m.

Pese a les altures de la comarca, els relleus relativament plans ocupen una notable extensió, estenent-se per amples zones de les ondulacions del surest de la mateixa, de les rostàries centrals i inclús dels relleus intermijos de l'interior, en contacte en les zones més agrests i de major altitut.

Rius[editar | editar còdic]

Els rius de la comarca són escassament importants i més que travessant-la, lo que permetreia aprofitar en la mida de lo possible les seues aigües, l'envolten, servint de llímit entre Penyagolosa i les demes tal com hem vist més dalt. Únicament mereix destacar-se el riu Llucena en quines riberes, pròximes a Llucena, hi ha una estreta franja de terra aprofitable per als cultius d'horta. Les aigües del mateix riu a l'eixir de la comarca s'utilisen per al pantà d'L'Alcora.

Climatologia[editar | editar còdic]

La climatologia es de tipo continental en temperatures més suaus al sur de la comarca. Les miges anuals solen oscilar entre els 4ºC en giner i els 20ºC durant el més d'agost. Les pluges no són molt abundants situant-se la mija anual de 500 a 600 mm. En tendència a aumentar en la mida que nos desplacem cap al noroest.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]


Municipis de L'Alcalatén
L'Alcora    Chodos    Costur    Figueroles    Llucena    Les Useres



Comarques de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
L'Alacantí · L'Alcoyà · L'Alcalatén · L'Alt Maestrat · L'Alt Millars · L'Alt Palància · L'Alt Vinalopó · El Baix Maestrat · El Baix Segura · El Baix Vinalopó · El Camp de Morvedre · El Camp de Túria · El Canal de Navarrés · El Comtat · La Costera · La Foya de Bunyol · L'Horta Nort · L'Horta Sur · La Marina Alta · La Marina Baixa · Els Ports · La Plana Alta · La Plana Baixa · La Plana d'Utiel · El Racó d'Ademús · La Ribera Alta · La Ribera Baixa · La Safor · Els Serrans · L'Horta de Valéncia · La Vall d'Albaida · La Vall de Cofrents · El Mig Vinalopó