Idioma lleonés

El lleonés (en lleonés majoritariament denominat llingua llïonesa) és la parla romanç vernàcula del domini llingüistic lleonés o asturlleonés en les províncies espanyoles de Lleó, Zamora i Salamanca i del nort-est Distrit de Bragança, en Portugal.

Lleonés Llïonés
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Espanya
Regió:	País Lleonés
Parlants:
Rànquing:	No està entre els 100 primers
Família:	Indoeuropea   Itàlica    Romanç     Itàlica Occidental      Galo-ibèric       Ibero-Romanç        Ibero-Occidental         Astur-lleonés          Lleonés
estatus oficial
Llengua oficial de:	No és oficial en la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Regulat per:	No està regulat
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2
ISO/FDIS 639-3	[1]
SIL
vore també: llengua

El terme lleonés ha vengut també utilisant-se històricament com el referit al domini llingüistic lleonés, que s'exten des de Cantàbria fins a Extremadura i que també es coneix com a domini llingüístic asturlleonés.

Sociollingüistica

Lleonés/Asturià/Mirandés

No existix consens definit sobre si dins del domini llingüístic lleonés o asturlleonés, els dominats lleonés, asturià o mirandés poden considerar-se estrictament com a llengües diferents dins del concepte de Ausbausprache, si el abstandschprache que les separa exigix que se genere un sistema de Abstandsprache, o be si se pot equiparar domini llingüistic en idioma en forma de Dachsprache.

El cas del lleonés, per tant, podria enmarcar-se dins de lo que es coneix filològicament com a continuum dialectal dins d'un domini llingüístic lleonés o asturlleonés (dins d'este grup, l'evolucio dels traços isoglòtics especialment en el vocalisme i evolucio de grups cults s'observa una evolucio des del mirandés, més proxim al portugues cara al nort, el lleonés, que conserva trasos compartits en el portugues i en el castellà, cap a l'asturià, a on l'evolucio presenta majors semblances en el castellà) i del que trobem eixemples de les llengües germàniques nordiques.

Percepció dels parlants

Asturians i lleonesos consideren als dos idiomes com a “llengües diferents”. Un 82,6% dels asturians consideren que no existix asturià més allà de les fronteres de la comunitat autònoma asturiana i més d’un 72% dels lleonessos de la província de Lleó afirmen que lleonés i asturià no són la mateixa llengua. Els mirandesos, ya des de la Convenció Ortogràfica de la Llengua Mirandesa de 1999, si be parlen de “zones lleonesses en Portugal”, identifiquen al mirandés com a un idioma diferenciat.

Vocabulari

Lleonés	Asturià	Portugués	Francés	Italià	Venecià	Espanyol	Piamontés	Llatí	Català	Valencià
facere	facer	fazer	faire	fare	far	hacer	fé	facere	fer	fer
fiyu	fiyu, fío	filho	fils	figlio	fio(l)	hijo	fieul	filius	fill	fill
fame	fame	fome	faim	fame	fame	hambre	fam	famis	fam	fam
gochu	gochu	porco	cochon	maiale	porse(l)o	cerdo	crin	sus	porc	porc/bacó
vieyu	vieyu	velho	vieux	vecchio	vecio	viejo	vecc	vetus	vell	vell
chovere	llover	chover	pleuvoir	piovere	piòvar	llover	pieuve	pluere	ploure	ploure

Texts en lleonés

• ‘’’Versió en Lleonés’’’: 2. Las outras llinguas hespañolas sedrán tamién ouficiales nas respeutivas Comunidaes Autónomas d'alcuerdu cunos sous Estatutos.
• ‘’’Versió en asturià’’’: 2. Les otres llingües españoles sedrán tamién oficiales nes respeutives Comunidaes Autónomes d'alcuerdu colos sos estatutos.
• ‘’’Versió en valencià’’’: 2. Les atres llengües espanyoles serán també oficials en les seues respectives comunitats autònomes d’acort en els seus estatuts.

Tradució al lleonés de L'ultimu home

Un españíu fixu tremare'l fayéu. El mielru esñalóu llonxe. L'esguil espaeciéu nel ñal. Hebio outru españíu, ya darréu outru. L'home, entóncenes, esmientras cayía conas manos abiertas, los güeyos nel infinitu ya'l sou cuerpu cayendu por tolos llados abondu sangre, grayóu una pallabra, una pallabra namái, qu'asonóu y anguañu sigui asonandu na viesca y en toda Asturias: «¡Llibertá!».

Part de L'últimu home en asturià

Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».

Vore també

• País Lleonés
• Regne de Lleó
• Província de Lleó
• Província de Zamora
• Província de Salamanca
• Castella i Lleó

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Idioma_leonés de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma lleonés.