Diferència entre les revisions de "Equador"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 111: Llínea 111:
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Equador}}
 
{{Commonscat|Equador}}
* [http://www.presidencia.gov.ec/ ''Presidencia de la República'' - Lloc web del govern de l'Equador.]
 
  
 
{{Països d'Amèrica}}
 
{{Països d'Amèrica}}

Revisió de 11:43 25 set 2023

República del Ecuador
Bandera de Equador Escut de Equador
Bandera Escut
Lema: La Paz y el Bienestar, la Gloria y el Triunfo
(Valencià: La Pau i el Benestar, la glòria i el triumf)
himne nacional: Salve, oh Patria!
 
Situació de Equador
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Quito
2 234 000
0°13′ S 78°31′ O
ciutat més poblada Guayaquil
Idioma oficial Espanyol / Castellà
Forma de govern República
Rafael Correa
Lenin Moreno
Independència
 •  - Declarada
d'Espanya
25 de maig de 1822
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 80èº
256.370 km2
8,8%
2010 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 124èº
12.156.608 (2001)
47,4 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2013)
 • PIB per càpita
Lloc 60º
US$ 94 470 mill.
n/d
PIB (PPA)
 • Total (2011)
 • PIB per càpita

US$ 119 827 mill.
n/d
IDH (2014) 0,732 (88º) – Alt
Moneda dòlar dels Estats Units[nb 1]
‎Gentilici equatorià, equatoriana
Fus horari UTC -5 a UTC -6
Domini Internet .ec
Prefix telefònic +593
Prefix radiofònic HCA-HDZ
Còdic ISO 218 / ECU / EC
Membre de: ONU, OEA, Parlatino, BID, BM, FMI, CA, CELAC, SELA, Interpol, FLAR, TORRA, ASPA, , ALBA, CAF, MERCOSUR, OLADE, UNASUR, OPEP, OEI, Grup de Riu

La República de l'Equador (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sur. Llimita a l'oest en l'oceà Pacífic, al nort en Colòmbia i a l'est i al sur en el Perú; també pertanyen a l'Equador les illes Galápagos, situades uns 1.000 km a l'oest de la costa.

Història

El territori del que hui es coneix com l'Equador fon habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys aC, i potser inclús des d'uns 30.000 anys. El periodo prehistòric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el periodo paleoindi (fins uns 3.500 anys aC), el periodo formatiu (del 4500 al 300 aC), el periodo de desenvolupament regional (300 aC - 800 d.C.) i el periodo d'integració (800 - 1534). Entre les cultures més importants de l'época prehistòrica podem destacar la cultura Valdivia (3500 - 1500 aC), la cultura Chorrera (900 - 300 aC), la cultura de La Tolita (600 aC - 400 d.C.) i la cultura Cañari (400 -1532), entre atres.

Poc abans de la conquista inca es formaren grans confederacions de pobles, com la quitu o caranqui (coneguda posteriorment en l'equívoc nom de "Regne de Quito") o la cañari. Pels voltants de 1450, l'inca Túpac Yupanqui començà la conquista del territori equatorià, completada uns 30 anys despuix. La dominació inca s'estroncà en l'arribada dels espanyols, que sobre l'antic territori del "Regne de Quito" crearen la Real Audiència de Quito, dins del Virregnat del Perú.

El moviment d'independència s'inicià ya al final del sigle XVIII, en els escrits d'Eugenio Espejo i atres ilustrats. El primer grito d'independència es produí el 10 d'agost de 1809 a Quito, pero no fon fins el 24 de maig de 1822, despuix de la batalla del Pichincha, quan quedà estableta la independència formal de la nova república. Entre este any i 1830 l'Equador quedà integrat a la Gran Colòmbia. La nova república independent vixqué uns primers anys força inestables, baix el govern del general Juan José Flores i els seus successors. Els darrers anys del sigle XIX estan dominats per les grans figures antagòniques de Gabriel García Moreno, conservador, i Eloy Alfaro, progressista.

El sigle XX es caracterisa per una certa inestabilitat política (57 presidents des de l'any 1900) i per guerres periòdiques en el Perú (1941, 1981 i 1995) a causa dels drets sobre grans àrees de territori amazònic i de llímits fronterers, sagellades en el tractat de pau de l'any 1998 signat pels presidents Alberto Fujimori i Jamil Mahuad. Els anys 1970 i 1980 veuen una certa estabilitat i prosperitat econòmica gràcies a les primeres grans explotacions petroleres de la selva amazònica. En l'any 1978, despuix de la dictadura de Guillermo Rodríguez Lara (El bombita) s'inicia el periodo democràtic més llarc que ha vixcut el país i que dura (si be de forma inestable en molts casos) fins a l'actualitat.

El final dels anys 1970 i principis de 1980 el país està dirigit per polítics capaços i dinàmics, com Jaime Roldós o Osvaldo Hurtado, pero diversos conflictes i divisions polítiques trenquen esta tendència. El darrer periodo està marcat per la crisis dels anys 1990, que ha donat lloc al fenomen migratori més important del país, i a la dolarisació de l'economia l'any 2000, que si be ha conseguit parar la inflació, ha abocat una part de la població a la pobrea.

Política

L'Equador es definix com una república presidencialista, unitària i democràtica, en sufragi universal i en una separació de poders en branques llegislativa, eixecutiva i judicial. El sufragi és universal, directe, secret i obligatori.

El president de la república s'escull, juntament en el vicepresident, per un periodo de quatre anys i és el màxim representant del poder eixecutiu, promulga les lleis aprovades pel Congrés Nacional i nomena els ministres. La branca llegislativa és unicameral i està representada pel Congrés Nacional, que s'escull també per sufragi universal per un periodo de quatre anys, normalment en la mateixa convocatòria d'eleccions que les eleccions presidencials.

Subdivisió administrativa

L'Equador està dividit en 22 províncies:

Províncies de l'Equador

 

Referències

  1. Sucre fins al 2000

Enllaços externs

Commons


 
Països d'Amèrica
Americas (orthographic projection).svg
Amèrica del Nort: Canadà    Estats Units    Mèxic

Amèrica Central: Belize    Costa Rica    El Salvador    Guatemala    Hondures    Nicaragua    Panamà
Carip: Antigua i Barbuda    Bahames    Barbados    Cuba    Dominica    República Dominicana    Granada    Haití    Jamaica   Sant Cristòfol i Nevis    Sant Vicent i les Granadines    Santa Llúcia    Trinitat i Tobago
Amèrica del Sur: Argentina    Bolívia   Brasil    Chile    Colòmbia    Equador    Guyana    Paraguai    Perú    Surinam    Uruguai    Veneçuela