Chimo Lanuza i Ortuño

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Chimo Lanuza i Ortuño
Chimo Lanuza, escritor valencià
Chimo Lanuza i Ortuño
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Filòlec, sociollingüiste i escritor
Naiximent: 1957
Lloc de naiximent: Altea, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Chimo Lanuza i Ortuño (Altea, 1957) és un filòlec, sociollingüiste i escritor valencià.

Resenyes biogràfiques[editar | editar còdic]

Chimo Lanuza en un premi

Chimo Lanuza naixqué en la població valenciana i alacantina d'Altea, en la comarca de la Marina Baixa, en l'any 1957, pero es va traslladar a La Vila de chicotet, a on va passar la seua infancia. Llicenciat en Filològia Hispànica per l'Universitat de Valéncia-Estudi General, és professor de llengua valenciana per Lo Rat Penat, entitat en la qué manté una permanent colaboració.

Acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana va ser membre de la Secció de llengua i lliteratura valencianes de la mateixa. Chimo Lanuza va ser un dels filòlecs que varen participar en la codificació de l'idioma valencià a través de les Normes d'El Puig en 1979.

Sempre ha estat relacionat en l'ambient intelectual valencianiste, conferenciant i articuliste incansable. Es va dedicar inicialment a l'investigació de la llengua valenciana, sent autor d'estudis i treballs de gramàtica, de sociolingüística, de rondallística (contes típics valencians)...

Té una destacada producció lliterària, que goja de reconeiximent en el seu àmbit i, en la que ha conseguit distints premis tant en poesia com en narrativa.

Càrrecs[editar | editar còdic]

Política[editar | editar còdic]

Lanuza ha participat en els dos partits valencianistes de referència de les últimes décades, aixina fon membre electe del Consell Nacional d'Unió Valenciana (UV) i en les eleccions de 2007 anà com a independent en la llista de Coalició Valenciana (CV) en la ciutat de Valéncia.

Obra[editar | editar còdic]

Portada de llibre
Portada del llibre: "Valencià, ¿llengua o dialecte?"

Libres publicats

Estudis llingüístics i llengua valenciana

Colaboracions i participacions[editar | editar còdic]

  • Ha colaborat en diferents numeros de la Serie filologica de la RACV (Ortografia de la llengua valenciana, L’articul i la preposicio “en”), en la Revista de Filologia Valenciana i en Cresol (5, 9 i 15) i Cresol Lliterari (1 i 5).
  • Participà en el I i II Congrés de la llengua valenciana.

Cita poetica[editar | editar còdic]

Quan yo muiga, germans,

sagelleu-me els llavis

en un bes d'infinit blau;

al pit,

un recort de la dona i els fills

també, ¿per que no?, un atre de Marilyn

i entre les mans vullc empomar

un pomell de paraules

¡de tantes paraules

escrites des del silenci!:

per a sempre la pau,

l’et vullc, la patria,

del cantic la rabia,

del puc un pam.


M’endure, germans,

en mi i per a sempre el bes

i a vosatres vos vullc deixar

l’herencia inevitable del ser

(que, si som, hem d'estar

i, si estem, nos serem)

-feu conte d'ells-,

l’espai

que ocupava i m’ocupava la pell,

l’herencia acaramullada,

una estrela blanca sobre el blau:

les paraules, el temps,

l’esperança, la fe,

el desig de llibertat

i el desig de ser dignes de ser,

de ser i mereixer

meritoriament valencians.

Sonet[editar | editar còdic]

No estas a soles, volguda Valencia,

ni en la llum ni en la foscor dels teus dies,

mentres que hi haja qui en la nit et somie

o t'escriga en sa ploma un poema.


Perque tu has parit foc en la terra

ences en la sanc de les teues venes,

foc de vida que has donat a la serra,

foc d'historia que ha quedat en les pedres.


Eres vida que ens mou i nos espenta

a la lluita de no caure en l'oblit

d'un poble sense nom i sense llengua.


Eres el sol que nos calfa dia a dia,

llum que acarona el dol d'una pena,

eres sol que tan pronte no s'oblida.
Chimo Lanuza i Ortuño, 1983

Premis[editar | editar còdic]

Artícul de prensa

Cites[editar | editar còdic]

La AVL és la traïció més gran que s'haja pogut fer al poble valencià.
Entrevista a Chimo Lanuza (Valéncia Hui, 19.03.2007)

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]