Valencianisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:Senyera en llibertat.jpg
Real Senyera Valenciana

El valencianisme és un moviment polític, ideològic i cultural basat en la defensa de la llengua valenciana, la cultura valenciana, el poble valencià i la terra valenciana.

Història

El valencianisme ha estat present en la societat valenciana des dels inicis d'esta. Com a moviment polític, ideològic i cultural el valencianisme escomença a caminar a finals del sigle XIX en la fundació d'entitats com Lo Rat Penat en 1878 i en el discurs de personalitats com Teodor Llorente, Constantí Llombart o Faustí Barberà.

Archiu:Regionalisme Valentinicultura.jpg
Portada del llibre “De Regionalisme i Valentinicultura” (1902) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern

Des dels inicis de la transició democràtica valenciana, ha estat representat per algunes entitats com Lo Rat Penat o la RACV en el terreny cultural, el Grup d'Acció Valencianista en el terreny de la movilisació i en lo polític per alguns partits polítics sorgits posteriorment a la desaparició d'UCD.

A finals dels anys 70 va sorgir Unió Regional Valenciana (URV) que trague 1 regidor en l'Ajuntament de Valéncia en les primeres eleccions democràtiques. URV va desaparéixer per a posteriorment, el sector més nacionaliste i d'esquerres fundar Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) i el sector mes moderat i de centre fundar en 1982 el partit Unió Valenciana, que arribà a condicionar governs locals, autonòmics i que va obtindre per al valencianisme representació parlamentaria en Vicent Gonzalez Lizondo.

Per la heterogeneïtat d'este moviment (de dretes, d'esquerres, republicans, de centre, etc) existixen sectors que tenen posicionaments nacionalistes o independentistes com la Plataforma Jovenil Valencianista o més pròxims al regionalisme valencià com la formació Coalició Valenciana.

No obstant, per l'intromissió del pancatalanisme, corrent minoritària que vol destrossar les senyes d'identitat valencianes, actualment alguns vinculen al valencianisme en l'anti-pancatalanisme.

Defensa de la llengua valenciana

La defensa de l'independència llingüística i la singularitat de la llengua valenciana és la seua caracterisació per excelència.

El valencianisme està en contra de l'imposició llingüística del català, rebujant les catalanistes Normes de Castelló de 1932 i de la catalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua per a optar per les Normes d'El Puig, propostes per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en 1981, que reflectixen la forma de parlar dels valencians.

Valencianisme Polític

El valencianisme polític ha segut representat històricament per diversos partits, en la decada dels anys 80-90 per Unió Valenciana i en menor mesura per Esquerra Nacionalista Valenciana i en la decada dels anys 2000 per Coalicio Valenciana i atres formacions menors. Actualment es troba representat per atres formacions polítiques tals com:

Corrents

Podem diferenciar dos corrents principals dins del valencianisme polític: el nacionalisme i el regionalisme. Les dos defenen els interessos del territori de l'actual Comunitat Valenciana, pero mentres el primer interpreta sa realitat juridica com una regió espanyola, el segons entén la Comunitat Valenciana com una nació. N'hi ha una tercera corrent (esta part del nacionalisme valencià) que seria l'independentisme, corrent molt minoritaria en l'espectre polític valencianista.

Vore també

Enllaços externs