Surinam

	Republiek van Suriname; República de Surinam
Bandera	Escut
	Lema: Iustitia - Pietas - Fides; (latín: «Justícia - Pietat - Llealtat»)
	himne nacional: God zij met ons Suriname
Capital; • Població; • Coordenades	Paramaribo; 266 940 (2010); 5_52_N_55_10_O 5°52′N 55°10′O
ciutat més poblada	Paramaribo
Idioma oficial	Neerlandés
Forma de govern	República representativa
President ; Vicepresident	Dési Bouterse ; Robert Ameerali
Independència; • • Data	del Països Baixos; 25 de novembre de 1975
Superfície; • Total; • % aigua; Fronteres	Lloc 92º; 163 820 km2; 1,1%; 1707 km
Població; • Total; • Densitat	; 171; 3.3 hab/km2
PIB (nominal); • Total ; • PIB per càpita	; ; n/d
PIB (PPA); • Total (4728); • PIB per càpita	Lloc 151º; 2812 millons de dólars; n/d
IDH (2013)	0,705 (100º) – Alt
Moneda	Dólar surinamés (SRD).
‎Gentilici	surinamés, -esa
Fus horari; • en estiu	UTC-3; UTC-3
Domini Internet	.sr
Prefix telefònic	+597
Prefix radiofònic	PZA-PZZ

Surinam ^[1](en neerlandés Suriname), oficialment la República del Surinam (en neerlandés Republiek Suriname), és un estat del nordest d'Amèrica del Sur situat entre la Guyana (a l'oest) i la Guayana Francesa (a l'est), en l'oceà Atlàntic al nort i Brasil al sur. La part sur de la frontera en la Guayana Francesa és disputada en tot el riu Marowijne, mentres que la part que anteriorment era disputada en la Guayana va ser arbitrada per la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar el 20 de setembre de l'any 2007.

Geografia[editar | editar còdic]

Surinam, el país més chicotet de Sudamérica, està situat sobre l'escut de la Guayana, el punt més alt és: Juliana Top (1286 m s. n. m.), ubicat en Sipaliwini. Té una superfície de 163.820 km²,2 que en térmens d'extensió és similar a Tunis o a la península nortamericana de la Florida. Esta sifra no inclou els sectors en disputa que estan controlats per Guyana (regió de Tigri de 15-603 km²) i per França (àrea de Marowijne-Litani de 3.439 km²).

El territori es dividix en la franja llitoral septentrional de l'oceà Atlàntic i l'interior. La primera és una planura costera fèrtil i cultivada a on viu la major part de la població, de terrenys caracterisats per bancs d'arena i de fanc producte de les característiques de les aigües del Riu Amazones, que són depositades en esta zona per les corrents equatorials. La segona la constituïx l'interior, compost bàsicament per les regions de Sipaliwini i Brokopondo, està escassament poblat i es caracterisa per l'existència de densos boscs tropicals.

Clima[editar | editar còdic]

Per la seua rodalia a la llínea de l'equador el clima de Surinam és equatorial, subecuatorial i tropical, les temperatures no varien molt durant l'any, que conta en dos estacions, la seca i la de pluja. Les pluges més fortes es donen entre abril i setembre, no obstant la pluja és freqüent durant tot l'any. Les temperatures matutinrs varien entre els 28 °C i 32 °C, mentres que durant les nits, la temperatura descendix al voltant dels 21 °C. Les temperatures anuals estan compreses entre 23 °C i 32 °C.

Història[editar | editar còdic]

Artícul principal → Història de Surinam.

L'història de Surinam és el compendi de fets que varen forjar a Surinam, el país més chicotet d'Amèrica del Sur, un país que va presenciar en les seues terres el sorgiment de l'agricultura, colónies de varis països europeus i la formació del seu idioma propi, el surinamés. Un país que en l'actualitat està conformat per grups ètnics dels cinc continents, lo que ha generat un mestiçage únic en la regió, ademés d'interessant.

Economia[editar | editar còdic]

Està basada en la producció d'alumini, que representa aproximadament el 15 % del PIB i dos terços de les exportacions totals. Els problemes econòmics del país són greus, per la forta dependència del comerç exterior de dos matèries primeres que sofrixen, des de l'any 2000, bruscs canvis de preus en el mercat internacional: alumini i petròleu. Açò comporta variacions notables del PIB, la taxa de desocupació, el deute extern i l'inflació anualment.