Ciutat de Mèxic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Palau de Belles Arts, en Ciutat de Mèxic.

La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic. El seu nom oficial en castellà era México, D.F. però ara es nomena només Ciudad de México.[1]

La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017[2] habitants, encara que l'àrea metropolitana de la ciutat desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'estat de Mèxic i 1 municipi de l'estat d'Hidalgo, en una població total de 20,4 milions d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de Tòquio i Delhi,[3] i la més gran del continent americà, segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les Nacions Unides.[4] En un estudi realisat en l'any 2005, fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu producte interior brut.[5] Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.

La ciutat de Mèxic està situada en la vall de Mèxic, també coneguda com la vall d'Anáhuac; un altiplà en el centre de Mèxic, a una altitut mija de 2.240 metros, rodejada per les montanyes i volcans de l'Eix volcànic transversal o la sierra Nevada. Fon construïda originàriament pels asteques en l'any 1325 sobre una illa enmig del llac de Texcoco en el nom de Mexihco-Tenochtitlan . La ciutat fon totalment destruïda en el sege de 1521, i fon redissenyada i reconstruïda durant els anys següents en el patró europeu. En 1524 s'establí l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, llavors coneguda com a Mexihco-Tenochtitlan i des de 1585, oficialment, com a ciudad de México.[6]

nombroses capitals europees i ciutats dels Estats Units. Les marxes i manifestacions acabarien abruptament en la matança de Tlatelolco el 2 d'octubre, un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la plaça de les Tres Cultures, en què moririen desenes d'estudiants, segons les xifres oficials, i 300 segons altres fronts.

El 19 de setembre de 1985, la ciutat va ser sacsejada per un fort terratrèmol, de magnitud 8,3 en l'escala de Richter, un dels més forts en la història de la capital mexicana, amb 6.500 morts.[7] La societat civil de la ciutat va començar a prendre el control de les tasques de rescat atesa la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no gaudia d'autonomia en la gestió de les seves activitats). A poc a poc, la societat civil va demanar més participació en els afers locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la dècada del 1990, amb l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per sufragi universal.

El 1990, l'àrea metropolitana ja tenia una població superior als 16 milions d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està envoltada per muntanyes i volcans de la sierra Nevada Mexicana), els gasos contaminants de les indústries i els vehicles no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creixement de la població i els problemes ambientals, el govern va iniciar diversos programes de descentralització.

Referències

  1. Error en el títul o la url.«» (en castellà). [Consulta: 4 de giner de 2017].
  2. Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.
  3. «Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU» (en castellà). El Universal, 6/4/2012. [Consulta: 16/10/2012].
  4. UN Urbanisation Report
  5. The 150 richest cities in the world by GDP in 2005
  6. Historia de la Ciudad de México
  7. (1994) [1], UNAM, pp. p.45. ISBN 9683637094.

Enllaços externs

Commons


 
Capitals d'Amèrica
Americas (orthographic projection).svg
Amèrica del Nort: Ciutat de Mèxic    Ottawa    Washington D. C.

Amèrica Central: Belmopan    Ciutat de Guatemala    Ciutat de Panamà    Managua    San José    San Salvador    Tegucigalpa
Carip: Basseterre   Bridgetown    Castries    L'Havana    Kingston    Kingstown    Nassau    Port-au-Prince    Port of Spain    Roseau    Saint George's    Saint John's    Santo Domingo
Amèrica del Sur: Asunción    Bogotà    Brasilia    Buenos Aires    Caracas    Georgetown    Lima    Montevideo    Paramaribo    Quito    Santiago    Sucre