Monarques de Valéncia
Les primeres referències a un Regne de Valéncia com a entitat independent les trobem aproximadament sobre l'any 1000. Si be les fronteres del mateix no se trobaven definides clarament a causa dels constants enfrontaments entre faccions.
Aixina distinguiríem entre el regne àrap i el cristià.
Monarques i dinasties de la Taifa de Balansiya
Dinasties d'esta época
Llista de Monarques
- Abd Allah, fill de Abd al-Rahmán (1er emir de Córdova) (711)
- Mubarak i Muzaffar (1011)
- Abd al-Aziz ibn Amir, (net de Almansor) (1021-1061)
- Abd al-Malik ben Abd al-Aziz al-Mansur Modafar (1061-1064)
- Abu Bakr ben Abd al-Aziz (1075-1085)
- al-qádir (1085-1092)
- Yafar ben Abd Allah ben Yahhaf (1092-1094)
- Rodrigo Díaz de Vivar (1094-1099) i la seua dona Jimena (1099-1102)
- Muhammad ibn Mardanis, el Rei Llop (1147-1172)
- Zayd Abu Zayd, últim governador almohade
- Zayyan ibn Mardanish (Últim rei de la tercera taifa) (1229-1238)
Monarques i cases del Regne cristià de Valéncia
El Regne de Valéncia , junt en el Regne d'Aragó, el Regne de Mallorca i els Contats catalans, formava part dels dominis reals de la Corona d'Aragó, fins a l'unificació en la Corona de Castella. A on va seguir en l'estatut de Regne, fins a la divisió provincial de l'any 1833 de Javier de Burgos [1] en la que el Regne de Valéncia es dividix en les províncies de Valéncia, Castelló i Alacant.
Cases que varen regentar el Regne de Valéncia
- 1238 la Casa d'Aragó
- 1412 la Casa de Trastámara,
- 1516 la Casa d'Àustria,
- 1707 la Casa de Borbó
Llista de monarques
- Jaume I el Conquistador (1238-1276)
- Pere I (1276-1285) (Pere III d'Aragó i I de Valéncia)
- Alfons I (1285-1291) (Alfons III d'Aragó i I de Valéncia)
- Jaume II (1291-1329)
- Alfons II (1327-1333) (Alfons IV d'Aragó i II de Valéncia)
- Pere II el Cerimoniós o del punyalet (1336-1387) (Pere IV d'Aragó i II de Valéncia)
- Joan I (1387-1396)
- Martí I (1396-1410)
- Ferrando I (1412-1416) (rei d'Aragó)
- Alfons III (1416-1458) (Alfons V d'Aragó i III de Valéncia)
- Joan II (1458-1479) (rei d'Aragó)
- Ferrando II (1479-1516) (rei d'Aragó)
A partir de Ferrando II els reis coincidixen en els castellans i aragonesos:
- Carles I (1516-1556)
- Felip II (1556-1598)
- Felip III (1598-1621)
- Felip IV (1621-1665)
- Carles II (1665-1700)
- L'archiduc Carles d'Àustria fon proclamat Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola.
En Felip V de Borbón, el Regne de Valéncia, com tots els territoris de l'antiga Corona d'Aragó que varen lluitar contra ell en la Guerra de Successió Espanyola, perdent els seus furs pels decrets de Nova Planta, i passà a regir-se per les lleis de Castella. Continua pertanyent a la Corona d'Espanya i, fins a l'actualitat, els reis d'Espanya continuen tenint el títul de Rei de Valéncia.
Vore també
Llistes de monarques de regnes cristians de la Península Ibèrica des de la Reconquista fins als nostres dies | |||||||||
Portugal | Espanya | ||||||||
Corona de Castella | Navarra | Corona d'Aragó | |||||||
Galícia | Asturies | Lleó | Castella | Aragó | Valéncia | Mallorca |
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Monarcas_de_Valencia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monarques de Valéncia.
- Genealogia, Reis i Regnes: Espanya