Ximena Diaz
| Ximena Diaz | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Princesa de Valéncia (1099-1102) | |||
| Ocupació: | Monarca | ||
| Naiximent: | ant. 1046 | ||
| Lloc de naiximent: | Astúries | ||
| Defunció: | 1116 | ||
| Lloc de defunció: | Burgos | ||
Ximena de Valéncia, na Ximena Diaz, en castellà, Jimena Díaz o també Ximena Díaz, (Astúries, anteriorment al 24 de juliol de 1046[1] - † probablement en 1116) fon la princesa sobirana de l'Estat cristià de Valéncia entre 1099 i 1102, esposa de Rodrigo Díaz, el Sit Campejador, en qui contragué matrimoni entre 1074 i 1076,[2] i a la mort del qual se convertí en monarca de Valéncia.[3] Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, en la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'Europa.
Biografia[editar | editar còdic]
Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la Corona de Lleó. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de san Miguel de Palencia) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la taifa de Zaragoza durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'Al-Muqtadir, Al-Mu'taman i Al-Musta'in II. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de Tol de 1083) ella intervingué en ausència.
A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any 1089, Ximena fon encarcelada en els seus fills Cristina, Diego i María per manat d'Alfonso VI. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any 1094, quan Rodrigo Díaz venç el 21 de octubre en la batalla de Cuarte (entre Quart de Poblet i Mislata) a on derrotà a l'Imperi Almoràvit assegurant el seu domini sobre Valéncia (que havia conquistat el 17 de juny d'eixe any), establint aixina un Estat independent cristià sobre el territori de l'anterior Taifa de Valencia. Per tant, Rodrigo de Valéncia se coronà Príncip ya que al no tindre sanc d'una dinastia real i provindre el poble no podia utilisar el títul de rei. Ximena se reuní definitivament en el seu home en la nova cort real de Valéncia, residint en el Palau Real de Valéncia fins la mort del Sit el dia 10 de juny de 1099. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.
La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en les tropes del Sit i l'ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III comte de Barcelona, fins maig de l'any 1102. Ximena envià una embaixada demanant ajuda a Alfons VI de Lleó qui al comprobar les dificultats de defendre Valéncia manà evacuar la ciutat cristiana el 4 de maig de 1102. Ximena prengué el cos del seu home, soterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.[5] El dia següent, 5 de maig de 1102 Valéncia caigué en mans dels almoràvits.[6] El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a Castella.
En l'any 1103 firmà en San Pedro de Cardeña un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de Burgos, encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en Burgos o en alguna localitat pròxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de 1113 i 1116, encara que més probablement en eix últim any.
Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el Monasteri de San Pedro de Cardeña, sent expoliats durante la Guerra d'Independència española. En l'any 1921 els seus cosos se traslladaren des de França a la Catedral de Burgos, a on permaneixen.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ «Jimena Díaz». Biografías. Real Academia de la Historia.
- ↑ Montaner Frutos, 2006, p. 335 y n. 21.
- ↑ «Jimena Díaz». COndado de Castilla.
- ↑ «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101», Revista de Filología Española, t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.
- ↑ Ibercronox: Señorío de Valencia
- ↑ Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Carriedo Tejedo, Manuel (1984). «La ascendencia de doña Jimena Díaz, mujer del Cid». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos (113, año 38): 999-1066. ISSN 0020-384X
- García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (Guimarães: Sociedade Martins Sarmento) (70): 197-230. ISSN 0871-0759
- Herculano, Alexandre (1869). Portugaliae Monumenta Historica: Documenta et chartae. I, fasc. II. Lisboa: Academia das Ciências de Lisboa. OCLC 504624362
- Mattoso, José (1981). A nobreza medieval portuguesa, a família e o poder (en portugués). Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
- Montaner Frutos, Alberto (2006). «Ficción y falsificación en el cartulario cidiano». Cahiers de linguistique hispanique médiévale 29: 327-357. ISBN 978-2-84788-097-7
- Montaner Frutos, Alberto (2011). Cantar del mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Real Academia Española. pp. 260 y notas 6 y 7. ISBN 978-84-8109-908-9
- Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla (Siglos IX -XIII). Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5
- Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (2000-2002). «El linaje del Cid». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (13): 343-360. ISSN 0212-2480.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ximena Diaz.