La Todolella
La Todolella (en castellà Todolella), és un chicotet municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la província de Castelló, en la comarca de Els Ports de Morella.
Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 145 habitants.
Un dels llocs d'interés turistic és el seu castell migeval, que data del sigle XIV.
Geografia
Està situat en el sector central de la comarca, en el llimit en la Província de Terol.
Localitats llimitrofes
Olocau del Rei, La Mata de Morella, Cinctorres i Forcall totes elles en la província de Castelló i Gayata i Castellote en la de Terol
Història
La Todolella ya existia com a alqueria àrap en el sigle XI. Va ser conquistada en l'any 1238 per Blasco d'Alagón, d'orige musulmà i despuix de ser conquistat per tropes del rei Jaume I rebé del mateix i en favor de Ramón de Caldera, carta pobla datada en Valéncia el 2 d'agost de 1242.
A finals del sigle XIII o principis del XIV, Francesc de Vinatea se cassà en primeres nupcies en "Na" Carbona, filla del senyor de la Todolella; despuix de ser absolt per Jaume II d'Arago de l'assessinat de la seua esposa per adultera, transferí el senyoriu de Todolella a la seua filla Francisqueta i s'en anà a viure a la ciutat de Valéncia.
En l'any 1691, conseguix de mans de Carles II l'independència a l'igual que els atres llogarets despuix de varis sigles de continues lluites contra Morella per a conseguir-la.
Durant la Guerra de Successió en l'any 1710, Todolella fon escenari d'una batalla en el pont del riu Cantavieja, entre morellans i migueletes.
En les Guerres Carlistes va prendre partit pels isabelins fins a ser ocupada per les forces del general Cabrera. La Todolella va pertànyer a les famílies Caldera, Vinatea, Ducs de Lésera, Rovira i Figuerola.
Saranyana era un lloc de paregudes característiques a La Todolella i Blasco d'Alagón li concedix la Carta Pobla a favor de Bernardo de Caldera. Sent aixina Saranyana i La Todolella llocs de senyoriu pertanyents a Morella.
Administracio
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Redento Armengot Querol | PSOE |
| 1983 - 1987 | Redento Armengot Querol | PSOE |
| 1987 - 1991 | Redento Armengot Querol | PSOE |
| 1991 - 1995 | Redento Armengot Querol | PSOE |
| 1995 - 1999 | Antoni Milián Carceller | PP |
| 1999 - 2003 | Alfret P. Querol Plana | PP |
| 2003 - 2007 | Alfret P. Querol Plana | PP |
| 2007 - 2011 | Alfret P. Querol Plana | PP |
| 2011 - 2015 | Josep Angel Cerdán Cano | PP |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2019 | |||||||||
| 160 | 150 | 147 | 138 | 136 | 144 | 140 | 134 | 133 | 140 | 155 | |||||||||
Monuments
Monuments religiosos
- Ermita de Sant Cristofol.
- Ermita de Sant Onofre.
- Iglésia Parroquial. Dedicada a Sant Bertomeu.
- Iglésia Parroquial de Sarañana. Iglésia parroquial del llogaret de Sarañana. Dedicada a Santa Quiteria i Sant Miquel.
Monuments civils
- Castell de Todolella. (Sigle XIV). En lo més alt de la població destaca per la seua grandea un palau-castell de planta quadrangular i bon estil, fon sense dubte alguna la residencia dels seus primers senyors feudals.
- Ajuntament. Edifici d'interés arquitectonic.
- Pont. Prop de la població se troba un pont sobre el riu Cantavieja construït en el sigle XV.
- Forat del Lladre (Forat del Lladre). Situat en el Quixal de la Todolella.
- Quixal de la Todolella. Situat en el terme de dita població.
- La Presó (La Presó). Ubicada en l'epicentre del poble.
Llocs d'interés
- Poblat romanic de Sarañana. En el terme municipal se troba el poblat romanic de Saranyana, el seu orige és anterior a la Todolella i te possibilitats de ser la ciutat romana de "Sarna" (mencionada en l'Ora Maritima d'Avieno, pero de dubtosa existencia). Hui a soles queden els murs i l'absit de la primitiva iglésia romanica, la Casa Consistorial i una casona senyorial.
Festes locals
- Sant Antoni Abat. Del 16 de giner al 17 de giner. La "Santantoná", és l'escenificació de les tentacions del sant, que se celebra la vespra.
- Els Tronques. El dumenge de carnestoltes en la plaça del poble se torra carn per a despuix subastar-la entre els assistents.
- Romeria a Sant Cristofol. Se celebra el 1 de maig.
- Festes patronals. Del 20 d'agost al 31 d'agost.
- Romeria a Sant Miquel. Se celebra el 29 de setembre.
Personages ilustres
- D. Manuel Fuster i Membrado: Natural de Todolella, naixqué el dia 23 de decembre de 1717. Fill d'Aleixandre Fuster i Cristófora Membrado; nebot de l'Ilustrissim senyor do Gaspar Fuster, de Morella, Arquebisbe de Sácer en Cerdenya. Escrigué l'obra Varis successos i memories d'esta Ciutat i regne, estenent-se a alguns del d'Arago.[1]
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Todolella.- Web de l'Ajuntament de Todolella
- "Morella i els seus llogarets" de Josep Segura Barreda en Repositorio UJI (Univ. Jaume I. Castello).
- Plantilla:FVMP
| Municipis d'Els Ports | |
|---|---|
|
Castellfort • Cinctorres • Forcall • Herbers • La Mata de Morella • Morella • Olocau del Rei • Palanques • Portell de Morella • Sorita • La Todolella • Vallibona • Vilafranca • Villores | |