Valencianisme
.svg)
El valencianisme és un moviment polític, ideològic i cultural basat en la defensa de la llengua valenciana, la cultura valenciana, el poble valencià i la terra valenciana. El valencianisme es pot definir com l'amor i defensa per lo valencià.
Història
El valencianisme ha estat present en la societat valenciana des dels inicis d'esta. Com a moviment polític, ideològic i cultural el valencianisme escomençà a caminar a finals del sigle XIX en la fundació d'entitats com Lo Rat Penat en l'any 1878 i en el discurs de personalitats com Teodor Llorente, Constantí Llombart o Faustí Barberà.
Des dels inicis de la transició democràtica valenciana, ha estat representat per algunes entitats com Lo Rat Penat o la RACV en el terreny cultural, el Grup d'Acció Valencianista en el terreny de la movilisació i en lo polític per alguns partits polítics sorgits posteriorment a la desaparició d'UCD.
A finals dels anys 70 va sorgir Unió Regional Valenciana (URV) que tragué un regidor en l'Ajuntament de Valéncia en les primeres eleccions democràtiques. URV va desaparéixer per a posteriorment, el sector més nacionaliste i d'esquerres fundar Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) i el sector més moderat i de centre fundar en l'any 1982 el partit Unió Valenciana, que arribà a condicionar governs locals, autonòmics i que va obtindre per al valencianisme representació parlamentària en Vicent Gonzalez Lizondo.
Per la heterogeneïtat d'este moviment (de dretes, d'esquerres, republicans, de centre, etc.) existixen sectors que tenen posicionaments nacionalistes o independentistes com la Plataforma Jovenil Valencianista o més pròxims al regionalisme valencià com la formació Coalició Valenciana.
No obstant, per l'intromissió del pancatalanisme, corrent minoritària que vol destrossar les senyes d'identitat valencianes, actualment alguns vinculen al valencianisme en l'anti-pancatalanisme.
Defensa de la llengua valenciana
La defensa de l'independència llingüística i la singularitat de la llengua valenciana és la seua caracterisació per excelència.
El valencianisme està en contra de l'imposició llingüística del català, rebujant les catalanistes Normes de Castelló de 1932 i de la catalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua per a optar per les Normes d'El Puig, propostes per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en 1981, que reflectixen la forma de parlar dels valencians.
Valencianisme Polític
El valencianisme polític ha segut representat històricament per diversos partits, en la década dels anys 80-90 per Unió Valenciana i en menor mida per Esquerra Nacionalista Valenciana i en la década dels anys 2000 per Coalicio Valenciana i atres formacions menors. Actualment se troba representat per atres formacions polítiques tals com:
- Som Valencians (SOMVAL)
- AVANT (format per Acció Nacionalista Valenciana, Renovacio Politica i Unio)
- Poble Democratic (Poble)
Corrents
Podem diferenciar dos corrents principals dins del valencianisme polític: el regionalisme i el nacionalisme. Les dos defenen els interessos del territori de l'actual Comunitat Valenciana, pero mentres el primer interpreta la seua realitat jurídica com una regió espanyola, el segons entén la Comunitat Valenciana com una nació. N'hi ha una tercera corrent (esta part del nacionalisme valencià) que seria l'independentisme, corrent molt minoritària en l'espectre polític valencianiste.
Definicions
No podem passar-nos tota la vida definint qué es el valencianisme i ser valencianiste. Sense anim de ser exhaustius, valencianiste es tot aquell que es sent basicament valencià/na, haja naixcut o no aci, de dretes o d'esquerres, de la costa o dels pobles de l'interior en un compromis clar i ferm de promoure i fomentar una vinculacio entre les persones que treballen, viuen o han vixcut aci, en el nostre territori valencià. Un compromis que alguns entenem que s'ha d'estendre a la recuperacio politica, económica, cultural i de l'idioma valencià. En definitiva valencianiste/ista es tota aquella persona que està compromesa en la recuperacio i promocio de la consciencia identitaria de poble valencià.
De lo anteriorment dit es despren que els conceptes de valencianiste i comoditat (o passivitat) no poden anar junts de la ma. Mes encara, com dia Miquel Adlert, el valencianisme no es un concepte que s'herete, ni tampoc que siga permanent a lo llarc del temps en una persona perque una volta, fa temps, va fer merits heroics suficients. No es, per tant, una condicio que mai prescriu. La condicio de valencianiste es guanya dia a dia, cada hora, en cada moment, per qualsevol acte i actitut que aposte per Valencia i per lo valencià.
¿Quants dels que s'autonomenen valencianistes realment estan compromesos (i per tant, mantenen una actitut activa) en la recuperacio i promocio de la consciencia identitaria de poble valencià?