El primer nom del que es té constància documentada és el de Illici en llatí clàssic, en una inscripció trobada en Itàlia a on, fent referencia a una persona originaria d'Elig, apareix Illici com el nom que donaren els romans a la colònia d'Hispània. Tot apunta a que este haguera pogut derivar del nom que els ibers donaven al seu poblat abans de l'aplegada dels romans. Consten documents en el nom de Helike en grec realisats pels historiadors clàssics Diodor i Ptolomeu.[1]
Fon baix la dominació visigoda quan el nom d'Illici escomença a adoptar formes diverses en aparició de la E en substitució de la I com son Elici, Elice o Elece. En la divisió de Al-Àndalus, portada a veta per Yusuf al-Fihrí apareix إلش (pronunciat Ilsh), com el nom àrap d'Elig en el sigle VIII. A finals del sigle XIII i baix el domini castellà del Regne de Múrcia és quan apareix la denominació actual de la ciutat: Elig. A partir de 1305, ya en la Corona d'Aragó, la ciutat passa a ser denominat en valencià antic en els noms de Elch, Eltx o Elx. Des de mitan del sigle XV, Elig se convertiria en l'ortografia habitual de la ciutat en valencià, fins que caigué en desús despuix de la promulgació dels Decrets de Nova Planta en l'any 1707, pels quals s'institucionalisava la forma castellana, Elche, en la documentació oficial del Regne d'Espanya. Despuix de les Normes de Castelló (1932) existí una certa controvèrsia sobre si el nom en valencià devia de ser Elx o Elig, adoptant l'AVL la forma Elx i la RACV la forma Elig.
Espanya
Comunitat Valenciana
