La Unió Monetària Llatina (UML) va ser creada en el XIX en un intent per unificar vàries divisas europees en una sola moneda que poguera ser utilisada en tots els Estats membres, en una época en la que la majoria de les monedes nacionals estaven encara compostes d'or i argent. Es va establir en 1865 i es va dissoldre en 1927.

Unió Monetària Llatina

Història

El 23 de decembre de 1865; França, Bèlgica, Itàlia i Suïssa varen subscriure un acort en el que es varen comprometre a canviar les seues divises nacionals a un estàndart de 4,5 grams d'argent o 0,290322 d'or (una relació ore/argent d'1:15,5) i fer-les lliurement intercanviables. Més tart s'uniria Grècia en 1868. Eixe mateix any, Espanya va adoptar eixe estàndart per a la seua moneda local, per mig d'un conveni bilateral en la UML.[1] També en 1889 adoptarien el mateix estàndar Sant Marino, Romania i Àustria-Hongria pels seus acorts bilaterals en l'unió, aixina com Bulgària, Veneçuela, Sèrbia i Montenegro, de forma unilateral (sense incorporar-se formalment a l'unió). Les Índies Occidentals Daneses també varen adoptar el mateix estàndart en 1904, pero no s'incorporarien a la UML, de manera oficial.

Per les fluctuacions de l'or i l'argent i a les turbulències polítiques d'inicis de el XX, l'unió monetària va acabar sent deixada de costat en els anys 20, fins a dissoldre's formalment en 1927.[nota 1] Les monedes de 0.50, 1 i 2 seguirien circulant en Suïssa i Veneçuela fins a la seua tongada per cuproníquel en 1967.

Encara s'emeten monedes d'or en Itàlia i Sant Marino usant els mateixos estàndarts i valuadas en euros.

Vore també

Notes

  1. ↑ D'aquelles monedes seguix existint el franc suís, i fins a l'arribada del euro, varen seguir circulant, entre unes atres, el franc belga, la lira italiana, la pesseta i la dracma grega. El franc belga va sofrir dos reajustaments, en 1926 i en 1940, i el franc francés va ser revalorisat en l'any 1960 fent un franc nou de 100 francs antics. Al cap de 130 anys, quan va entrar en vigor l'euro, el valor d'eixes monedes que varen nàixer iguals i relacionades en el franc suís, era: 1 franc suís igual a 26,03 francs belgues, 1249,21 lires italianes, 107,35 pessetas, 219,84 dracmes gregues i 423,20 francs francesos antics.

Referències

Bibliografia

  • (1992).«Patró ore, banca i crisis (1875-1936). Una revisió des de l'història econòmica».Quaderns d'estudis empresarials.(2)
57-86.ISSN 1131-6985.


Referències