Tomba de Hatshepsut en el penya-segat

La tomba del penya-segat de Hatshepsut, també coneguda com a tomba Uadi A-1,[1] és la tomba excavada per a ella com la Gran Esposa Real de Tutmosis II, faraó de la XVIII Dinastia. Es troba en l'uadi Sikkat Taqet Zaid, a l'oest del Valle dels Reis, prop de Luxor, Egipte. La tomba està excavada en un recalat en la paret vertical del penya-segat de setanta metros, uns dèu metros per damunt del fondo de la vall. Està inacabada, ya que el tall de la cambra funerària mai es va completar. Encara que mai es va utilisar per a un sepeli, contenia un sarcòfec en una inscripció per a Hatshepsut com a Gran Esposa Real. Originalment trobada per excavadors locals, la tomba va ser excavada més vesprada per Howard Carter en nom del comte de Carnarvon en 1916.[2] [3]

Tomba de Hatshepsut en el penya-segat

Localisació, descobriment i excavació

La tomba es troba en lo que l'egiptòlec Howard Carter va cridar una part "remota i poc freqüentada" de la necròpolis tebana, en el uadi Sikkat Taqet Zaid, una branca de l'uadi Gabbanat el-Qurud, en el costat occidental dels tossals del Valle dels Reis. [2] Esta zona, a voltes cridada Uadi Occidental, a dos quilómetros del Valle de les Reines,[4] provablement va servir com a cementeri per a reines, princeses i príncips a inicis de la XVIII Dinastia. La tomba està excavada en un clavill erosionat en la roca per l'aigua en la capçalera d'un caixer estacional.[2]


La tomba va ser descoberta pelllogarencs en octubre de 1916. En plena Primera Guerra Mundial, la reducció del número de funcionaris d'antiguetats, combinada en la depressió econòmica de la guerra, va provocar un aument del robo de tombes en l'àrea de Tebas. Howard Carter relata que el descobriment de la tomba va ser realisat per un grup local, els qui, una volta que es va difondre la notícia de la troballa, varen ser expulsats del lloc per una banda rival. Carter, que estava de vacacions en Luxor, va ser abordat pels líders locals i li varen demanar que resolguera la situació. Quan Carter i els seus obrers varen aplegar a la tomba, varen trobar als lladres encara treballant:

"Era mijanit quan apleguem al lloc i el guia em va senyalar l'extrem d'una corda que penjava verticalment per la paret d'un penya-segat. En escoltar, podíem sentir als lladres treballant, aixina que primer vaig tallar la seua corda, tallant aixina els seus mijos d'escape, i després, fent-me en una bona i resistent cuerdo, vaig baixar pel penya-segat... Hi havia huit en el treball... Els vaig donar l'alternativa d'eixir en la meua corda o be quedar-se a on estaven sense cap corda, i finalment varen entrar en raó i es varen anar".[5]

La tomba estava completament ompli d'enrunes desgastades per l'aigua, a través dels quals elllogarencs havien cavat un túnel fins a una distància de 29 m; el forat només era lo suficientment ample per a admetre a una sola persona, arrastrant-se boca avall.[3]

La neteja de la tomba per part de Carter va prendre vint dies, en obrers treballant tandes de dia i de nit. L'accés a la tomba es va millorar en una bastida de fusta i una tarima eixint que va permetre un ascens més fàcil des del fondo de la vall.[3]

Disseny i continguts

 
Planta de dalt cap a avall de la tomba preparada per a la reina Hatshepsut, dibuixada per Howard Carter en 1916.

La tomba té una disposició senzilla, composta per una escala d'entrada que conduïx a un passadiç descendent de 17 m de llarc que s'obri cap a la dreta a una antecámara quadrada. Un corredor més empinat i curt conduïx des de l'antecámara a una atra sala quadrada més gran. En el centre del sol d'esta sala s'obri un passage empinat que conduïx a una habitació inacabada, presumiblement destinada a ser la cambra funerària.[2]

El sol de la sala quadrada estava cobert de lloses de pedra calcàrea que, segons Carter, tenien l'intenció de formar un pedestal per al sarcòfec o de sagellar la tomba. Va senyalar la similitut entre estes lloses i les trobades en KV20 i KV38, a on estaven decorades en escenes del Amduat. L'únic element significatiu trobat en la tomba va ser un sarcòfec de quarsita groga de 2,99 m de llarc destinat a la reina que estava situat en la cambra final terminada. Té inscripcions en texts que nomenen a Hatshepsut com a Gran Esposa Real, entre atres títuls, lo que indica que va ser anterior al seu ascens a regente i després a reina faraó. La tapa rectangular del sarcòfec, colocada al costat d'est, està tallada en un cartuig llarc que conté una figura de Nut mirant cap a l'esquerra i alçant els braços per a abraçar a la difunta; estava trencada en dos péntols.[3]

Referències

  1. ↑ «Queen Hatshepsut | Theban Mapping Project» (en en). thebanmappingproject.com. Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2024. Consultat el 2023-05-09.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «A Tomb Prepared for Queen Hatshepsuit Discovered by the Earl of Carnarvon (October 1916)».Annales du Service dones Antiquités de l'Égypte.XVI
    179–182.Consultat el 26 d'octubre de 2021.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «A Tomb Prepared for Queen Hatshepsuit and Other Recent Discoveries at Thebes».The Journal of Egyptian Archaeology.4(2/3)
    107–118.ISSN 0307-5133.doi:10.2307/3853878.Consultat el 25 d'octubre de 2021.
  4. ↑ «The Valley of the Queens and Western Wadis» (en en). Theban Mapping Project. Consultat el 19 de febrer de 2025.
  5. ↑ Carter, Howard (2014). The Tomb of Tutankhamun: Volume 1: Search, Discovery and Clearance of the Antechamber, Bloomsbury reprint edició (en en), Bloomsbury Publishing, p. 62. ISBN 978-1-4725-7687-3.


Referències