Singara
Singara (en grec τὰ Σίγγαρα)[1] va ser un lloc fortament fortificado en l'extrem nort de Mesopotamia, que per un temps, com es desprén de les monedes trobades, va ser ocupada pels romans com una colónia d'alvançada contra els perses. Va ser el campament de la legio I Parthica.[2]
Situació geogràfica
La seua posició, al surest de Nisibis, no ha segut clarament definida pels autors antics, Estéfano de Bizancio dia que era una ciutat d'Aràbia prop d'Edesa i Ptolomeo la situava en el Tigris.[3] No obstant, és indubtable que la montanya propenca, cridada per Ptolomeo: ὸ Σίγγαρας ὄρος,[4] es correspon hui dia en la seua localisació en el districte de Sinyar (en l'actual Iraq).
Història
Singara va ser presa pels romans durant les campanyes orientals de Trajano, quan el general Lusio Quet va capturar la ciutat sense combatre en el hivern del 114.[5] A pesar de que va ser abandonada despuix de la retirada romana de Mesopotamia en el 117, la ciutat va tornar a formar part del Imperi Romà quan la campanya partixca de Septimio Sever en el 197. La ciutat va ser elevada per Sever a la condició de colónia romana, com ho atesta la llegenda que es troba en algunes de les monedes falcades allí durant el regnat de Gordiano III: "ΑΥΡ . CΕΠ. ΚΟΛ. CΙΝΓΑΡΑ.", que és la transcripció grega per al nom llatí de la ciutat, Aurelia Septimia Colónia Singara.
Seguia sent un dels llocs d'alvançada més orientals de l'Imperi Romà durant el III. Va ser l'escenari d'un conflicte nocturn durant el sege de la ciutat en el 344 pel rei sasánida Sapor II, el resultat del qual va ser tan poc clar que abdós parts varen reclamar la victòria.[6] Més tart, en el 359-360, durant el regnat de Constancio II, es fa constar que va sofrir un sege célebre que al final va ser abandonat pels perses per una tormenta providencial, estant defesa valientement per la gent del poble i dos legions.[7] La zona que la rodejava segons ho afirmen Amiano Marcelino i Teofilacto Simocatta era extremadament àrida, lo que la feya difícil de prendre.
Referències
- ↑ Dión Casio, XVIII.22.
- ↑ «Legio I Parthica per Jona Lendering en livius.org. Consultat el 23 d'agost de 2014.». Archivat des d'el original, el 3 de novembre de 2014. Consultat el 23 d'agost de 2014.
- ↑ Claudio Ptolomeo, Geographia V.18.9.
- ↑ Claudio Ptolomeo, Geographia V.18.2.
- ↑ Dión Casio, LXVIII.22.
- ↑ Amiano Marcelino, XVIII.5; Eutropio, X.10; Sext Rufo, C. 27.
- ↑ Amiano Marcelino, XX.6.
Bibliografia
- A. Birley, Septimius Severus, Londres, 1971-1999.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Singara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.