Poligàmia

La poligàmia és un tipo de matrimoni en el qual es permet a una persona estar casada en varis individus al mateix temps. Prové del grec πολύς (polís) i γάμος (gámos) "molts matrimonis". Comprén tant la poliginia com la poliàndria. A pesar de que el dret occidental no reconeix la poligàmia sino com un conjunt de matrimonis monógamos que posseïxen un cònjuge en comú, l'existència dels matrimonis polígams és acceptada de modo comú en atres ciències socials, especialment aquelles que com la antropologia del parentesc han documentat casos molt extrems de la pràctica poligámica. Des de la mirada antropològica, no totes les famílies poligámicas incorporen matrimonis polígams, per lo que, en estricte sentit, el número de societats autènticament poligámicas és prou reduït. Entre alguns eixemples de societats poligámicas es troben les nacions islàmiques, a on el dret establix que el matrimoni polígam solament pot existir a condició de l'acceptació de les co-esposes d'un varó. No es considera que hi ha poligàmia, quan en la relació no hi ha un víncul establit, sino relacions sexuals casuals, orgies, pernoctes, amoríos, prostitució, intercanvi de parella, etc.

Poligàmia

Països a on s'accepta la poligàmia masculina (poliginia).

Tipos de poligàmia

Poliginia i poliàndria

La poligàmia és el terme antropològic, que pot ser tant poliginia (un varó en múltiples dònes) o poliàndria (una dòna en múltiples varons). Històricament, s'han trobat abdós pràctiques, pero la poliginia sembla ser molt més freqüent que la poliàndria. De les 1170 societats humanes estudiades per George P. Murdock en el seu Atles etnogràfic, la poliginia apareix en 850 d'elles, és dir, en el 72%. No obstant, els térmens poliginia i poliàndria hui semblen insuficients per a descriure relacions contemporànees a on hi ha un número igual de varons i dònes. El més famós eixemple de poliàndria ocorre en el text épico hindú Maha Bhárata, a on els cinc germans Pándava es casen en una esposa comuna, Draupadī. Hui açò s'observa en les tribus de tota l'Índia, a on algunes voltes s'acostuma que varis germans tinguen la mateixa esposa. En este context, la pràctica intenta mantindre la propietat de la terra dins de la família. També tribus com els hunza presenten una poliàndria pareguda.

Poliamor

Artícul principal → Poliamor.

El terme poliamor significa tindre més d'una relació íntima, simultànea, sexual, en el ple coneiximent i consentiment de totes les persones involucrades. Mentres que qualsevol relació polígama podria considerar-se poliamorosa, no succeïx viceversa, puix podria existir una relació poliamorosa entre sol dos persones. En un atre sentit, el terme poligàmia és usat més a sovint per a codificar formes de relacions múltiples que tenen una base religiosa o tradicional i una normatividad preestablida, mentres que en la poliamor, la relació és definida pels seus membres més que per normes culturals o socials.

Matrimoni grupal

El matrimoni grupal o círcul matrimonial és una forma de matrimoni o de relació en el qual vàries persones formen una unitat familiar, i tots els membres del matrimoni compartixen responsabilitat paternal per a qualsevol dels fills que sorgixquen del víncul.

La poligàmia i la religió

Judaisme

Encara que la lliteratura clàssica judeua indica que la poligàmia (del tipo poliginia) està permesa, en el judaisme esta pràctica és rebujada. El primer va ser Ashkenazi Jewry, seguit de Rabbenu Gerspaulomhom.

Cristianisme

La societat Greco-romana en la que es va desenrollar el cristianisme va ser — a lo manco formalment — monógama, encara que l'Antic Testament mostrava clarament que alguns patriarques bíblics (com Abraham, que tenia dos esposes) eren polígams. L'ensenyança cristiana establix com a model de família, la composta segons l'orde original establit en Génesis 2.24.

Catolicisme

En l'actualitat, l'Iglésia Catòlica condena la poligàmia en el seu catecisme, senyalant que és contrària a l'amor conjugal, el qual seria indivisible i exclusiu.

Luteranos

Durant la Reforma Protestant, Martín Lutero va aconsellar a Felipe d'Hesse-Kassel, que encara que en el seu semblar la Bíblia no s'oponia a la poliginia, procurara mantindre el seu segon matrimoni en discreció per a evitar escàndals. Els radicals anabaptistas de Münster practicaven la poliginia, pero en mínima influència despuix de la derrota de la Rebelió de Münster en 1535. No obstant, atres líders protestants, incloent a Juan Calvino, varen condenar la poligàmia. Aixina, la poligàmia no va sobreviure per molt en algunes corrents del protestantisme.

Mormonisme

Artícul principal → Anexe:Esposes de Joseph Smith Jr..

Ira Eldredge en les seues tres dònes

L'història de la poligàmia entre els mormones s'inicia en Joseph Smith, que afirmava haver segut instruït per mig d'una revelació el 17 de juliol de 1831 que alguns hòmens mormones específicament elegits devien practicar el matrimoni plural. Açò es va publicar despuix en ellibre Doctrina i convenis de L'Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies. A pesar de la revelació de Smith, l'edició de 1835 de la secció 101.ª dellibre mencionat, escrita en acabant de que es començara a practicar la doctrina del matrimoni plural, va condenar públicament la poligàmia. Estos escrits varen ser utilisats per John Taylor en 1850 per a sofocar els rumors de poligàmia en Liverpool. La poligàmia va ser illegalisada en l'estat d'Illinois durant l'era Nauvoo (1839–1844), en acabant de que alguns dels més importants líders mormones, incloent a Smith, Brigham Young i Heber C. Kimball prengueren vàries esposes. Els vells mormones que havien declarat públicament que tots els hòmens podien practicar el matrimoni plural varen ser severament disciplinados. El 7 de juny de 1844, el periòdic Nauvoo Expositor va criticar a Smith pel seu defensa de la poligàmia. Despuix de la mort d'este últim a mans d'una turba el 27 de juny de 1844, la majoria de mormones va abandonar Nauvoo seguint a Brigham Young fins a Utah, a on varen seguir practicant el matrimoni plural.

En 1852, Brigham Young, segon president de l'Iglésia, va reconéixer públicament la pràctica de la poligàmia en un sermón al que varen seguir atres homilies dels líders mormones en les que enaltien les virtuts de dita pràctica. Es va produir una controvèrsia quan la poligàmia es va convertir en una causa social i els escritors varen començar a publicar artículs de condena. Un dels punts principals del ideari republicà en 1865 era «prohibir en els territoris eixes relíquies bessones del barbarisme: la poligàmia i l'esclavitut». En 1862, el 37° Congrés va aprovar la Llei Morrill contra la bigàmia, que declarava illegala poligàmia en tots els Territoris organisats incorporats pels Estats Units. Els mormones consideraven que el matrimoni plural estava protegit per la Constitució, pero el Tribunal Suprem va dictaminar que prevalia el principi llegal de que les lleis poden interferir en les pràctiques, encara que no en les opinions i creències religioses.

El paulatí enduriment de la llegislació en EE. UU. va induir a alguns mormones a emigrar a Canadà i Mèxic. En 1890, ellavors president de l'Iglésia, Wilford Woodruff, va publicar una declaració (el «Manifest de 1890») en la que anunciava que l'iglésia havia deixat de practicar matrimonis plurals. En 1904, les vistes pel cas del senador Reed Smoot varen documentar que els mormones seguien practicant la poligàmia, lo que va provocar que l'Iglésia emetera un segon manifest en el que ho negava de nou. Cap a 1910, l'iglésia mormona excomulgaba als membres que realisaren matrimonis plurals. Aixina i tot, molts matrimonis polígams anteriors varen seguir cohabitando fins a la mort dels cònjuges.

L'aplicació del manifest de 1890 va causar que varis grups dissidents abandonaren l'Iglésia per a continuar practicant la poligàmia. Hui la poligàmia encara persistix en Utah i atres estats veïns, aixina com en les colónies dissidents. Les iglésies polígamas d'orige mormón es denominen freqüentment fonamentalistes mormones, encara que ya no formen part de l'Iglésia mormona. Estos fonamentalistes solen prendre una suposta revelació de 1886 a John Taylor com a base per a seguir practicant el matrimoni plural. El diari Salt Lake Tribune va afirmar en 2005 que hi havia a lo manco 37 000 fonamentalistes, i menys de la mitat vivien en llars polígams.

El 13 de decembre de 2013, el juge federal Clark Waddoups va dictaminar en el cas Brown contra Buhman que els artículs de les lleis d'Utah contra la poligàmia que prohibixen la cohabitació múltiple eren inconstitucionals, pero també va permetre que es mantinguera la prohibició d'emetre llicències per a celebrar matrimonis polígams. L'illegalisació de les parelles de fet múltiples ha segut la ferramenta principal per a perseguir la poligàmia en Utah des de que es va aprovar la llei Edmunds de 1882, ya que els fiscals no tenen que provar que hi ha hagut boda, sino solament que la parella ha cohabitado.

Islam

La poligàmia musulmana (del tipo poliginia), en la pràctica i en la llei, diferix substancialment a lo llarc del món islàmic. Mentres que en alguns països musulmans la poliginia és alguna cosa comuna, en molts uns atres, és a sovint rara o inexistent. Mentres que la poliginia musulmana es pot trobar principalment en les cultures àraps tradicionals, com Aràbia Saudita, i en els Emirats Àraps Units, és extremadament rara o encara prohibida en estats àraps seculars com Líban i Tunis o en països musulmans no àraps com Turquia i Malàsia. En els països musulmans a on ocorre la poliginia, existixen certs principis fonamentals comuns en la majoria d'ells. D'acort en la tradició de la llei islàmica, un home pot prendre fins a quatre esposes, pero cada una d'elles deu tindre les seues propietats, bens i dot. Usualment les esposes tenen poc contacte una en les atres i duen vides separades en les seues pròpies cases, algunes voltes en ciutats diferents, encara que compartixquen un mateix marit. Aixina, la poliginia musulmana està tradicionalment restringida a hòmens rics, i en alguns països és illegal per a un home casar-se en vàries esposes si és incapaç de donar-els un conte apropiat. En tals països musulmans a on la poliginia és comuna i llegal, els musulmans polígams viuen, en gran mida, obertament davant el restant de la seua societat.

Hinduisme

En el hinduisme, la poligàmia (del tipo poliginia) va ser practicada des de temps ancestrals. El hinduisme no prohibix la poliginia pero tampoc la fomenta. Històricament, en la pràctica solament els reis varen ser polígams (i. i. l'emperador Vijanagar, Krishnadevaraya). En l'actualitat, la poligàmia està prohibida baix les lleis de la Índia, especialment entre els recaptes relatius al matrimoni hindú. No aixina en Bhutan, a on la poligàmia està permesa. No obstant, els musulmans d'Índia tenen permés tindre vàries esposes. A partir d'octubre del 2004, els musulmans i els hindús tenen un tracte diferent en la llei. Han existit intents que proponen una llei marital uniforme que tracte a tots per igual, independent de la seua religió.

Atres tradicions

Àfrica subsahariana

Restringida a la poliginia, ha segut normalment practicada per minories acabalades i classes gobernant. Tradicionalment les esposes posseïxen cada una la seua vivenda o la seua habitació separada en el recint comú de la família, en tal situació la primera esposa té preeminència en la casa. És habitual el matrimoni en una segona esposa en cas d'esterilidad de la primera. La poliginia es va estendre extraordinàriament, com a estratègia per a assegurar el relleu generacional, en época de tracta esclavista (sigles XV a XIX) per la preferència dels esclavista pels hòmens i l'alta mortandad masculina deguda a les guerres internes. Actualment, l'urbanisació i cristianisació de la major part d'Àfrica al sur del Sahara estan arrinconando a la poliginia, que és mal vista en els círculs socials occidentalizados. Aixina mateix l'us d'anticonceptius està restant arguments a l'idea de que la poliginia siga una forma d'otorgar reconeiximent als fills que de tots modos es tindrien fòra del matrimoni.

Nahuas de Veracruz (Mèxic)

L'ètnia náhuatl que habita la serra Zongolica, en l'estat de Veracruz, acostuma l'unió lliure o consensual, i en alguns casos el matrimoni procedix en algun temps posterior. És comú la poliginia, a on les parts habiten un mateix espai residencial, i els fills són educats com a germans.

Aborigen nortamericans

Patricia Albers, directora de l'àrea d'Estudis d'Aborigen Nortamericans (en l'Universitat de Minneápolis) senyala que la poliginia era una pràctica estesa entre les tribus dels aborigen nortamericans. Varen existir matrimonis grupals entre els dakota (de Minnesota), entre els ojibway (del nort de Wisconsin), els mesquakia (d'Iowa), els shoshone, els paiute, els utes i els navajos (de la zona montanyosa de l'oest) i els hochunk. En les ètnia originàries nortamericanes, la poliginia no era un signe de subordinació, puix les dònes tenien una posició igualitaria en els hòmens (encara que tenien prohibida la poliàndria) i més be tenia un sentit de solidaritat. Les dònes tenien igual responsabilitat, no solament en els seus fills sino també en els de les seues germanes, d'això que la pràctica més comuna era la poliginia sororal (a on les germanes compartien un mateix marit). També era una pràctica comuna, quan en una parella moria l'esposa, que la germana es casara en l'espós per a protegir als fills que hi haguera.

Àsia Central

Abans de la penetració del budisme en la zona, la poligàmia (del tipo poliàndria) va ser alguna cosa comuna en el Tibet, Hindu Kush i zones adjacents.^{cita requerida}

Segons certes fonts chinenques, els xiongnu, antepassats dels hunos, també practicaven la poliàndria. Els hunos varen deure perdre esta pràctica pronte, potser en iniciar la seua migració cap a l'oest en el I o II. És provable que en invadir Pèrsia, la poliàndria ya no anara alguna cosa comuna entre ells. Els hunos que varen invadir Europa en el IV en avant varen tornar a practicar la poligàmia, pero esta volta de tipo poliginia.

El cas del Paraguai

Artícul principal → Guerra de la Triple Aliança.

La conquista de Paraguai es va vore favorida degut a que els espanyols que varen aplegar a dita zona junt al conquistador Martínez d'Irala, varen decidir acceptar les dònes que els natius els regalaven com a sagell d'aliança. Va ser aixina com es va fundar la ciutat d'Asunción, a on els conquistadors mantenien els seus harenes. En Paraguay, en finalisar la sanguinosa guerra que va enfrontar a este país en Argentina, Brasil i Uruguay entre 1865 i 1870, es va produir una important escassea d'hòmens en edat reproductiva (es calcula que va fallir en el conflicte el 90% dels mateixos). Per això, el govern, per a favorir l'aument de la població del país, va decidir adoptar una política coneguda com de amor lliure. És dir, es va favorir la poliginia, en base en que, en alguns casos de zones rurals, la proporció de població d'hòmens en relació en dònes era d'aproximadament un per cada cinquanta; d'haver-se mantingut una opinió condenatòria respecte del fenomen poligámico, provablement eixa situació mai hauria segut resolta. Naturalment, estos fets varen comportar una revalorisació del paper de la dòna en la societat paraguayana. Va passar a ser cap de la llar, ademés de la dedicació als seus fills i la llar. Bo és aclarir que esta organisació casi matriarcal, en majors o menors matisos, seguix mantenint-se hui en dia en la societat d'eixe país.

Llegalitat

Les llegislacions en la major part dels països occidentals en influències cristianes no reconeixen el matrimoni polígam. No obstant, molt pocs d'eixos països tenen lleis en contra d'estils de vida polígams; simplement rehúsan donar-li reconeiximent. No obstant, en els Estats Units i en Canadà es permet la poligàmia en alguns estats. La Constitució surafricana admet elegir el règim de poligàmia en el moment del matrimoni.

Bigàmia

Artícul principal → Bigàmia.

Bigàmia és un terme llegal que referix a quan una persona entra en qualsevol número de matrimonis «secundaris» en adició a un que és reconegut llegalment i pot castigar-se en presó. Molts països tenen estatuts específics que prohibixen la bigàmia, i consideren crim qualsevol matrimoni secundari. La bigàmia es basa fonamentalment en un segon matrimoni, quan la persona ya està casada.

Divorç múltiple i matrimoni per a poligàmia

Una molt chicoteta minoria de famílies polígamas usen un sistema de múltiples divorços i un matrimoni llegal. L'espós casa a la primera esposa, ella pren el seu llinage, la divorcia i casa la segona, ella pren el seu llinage. Açò es repetix fins que l'espós s'ha casat i divorciat de totes les esposes, llevat potser de l'última. D'esta forma totes les esposes se senten justificades en cridar-se senyora (llinage del marit), i aun cuando estan llegalment divorciades de l'espós, actuen com si estigueren casades en ell i esperen que les persones a la seua entorn aixina les reconeguen. En el cas de poliàndria, la dòna és la que es divorcia consecutivament. Ya que solament una esposa està casada en l'espós al mateix temps, no existix cap quebranto llegal, i aixina, esta família polígama pot sobrellevar la seua relació. Un cas recent en l'estat d'Utah, a on l'espós va pretendre prendre ventaja d'això per a defraudar al sistema de pensions (vivint encara en totes les seues esposes) ha repercutit en jurisprudència censurant esta pràctica.

Biologia

En biologia, poligàmia es referix a animals que tenen activitats sexuals en més d'un individu. Pot ser poliginia (un mascle i més d'una femella) o poliàndria (una femella i més d'un macho). Hi ha eixemples de tots estos tipos en una varietat d'animals de numerosos tàxons.

Vore també

• Situació llegal de la poligàmia per país (en anglés)
• Divorç
• Individualisme
• Dret negatiu

Bibliografia

• Butt, S. J. (2000). Inside Christian Polygamy and the Patriarchal Christian Movement. Circleville (Utah): Bfree Publishing.
• Cairncross, J. (1974). After Polygamy was Made a Sense: The Social History of Christian Polygamy. Londres: Routledge & Kegan Paul.
• Campbell, J. (2005). The History and Philosophy of Marriage. Sant Francisco: Imperial.
• Chapman, S. A. (2001). Polygamy, Bigamy and Human Rights Law. EE. UU.: Xlibris. com.
• Hillman, I. (1975). Polygamy Reconsidered: African Plural Marriage and the Christian Churches. Nova York: Orbis.
• Lévi-Strauss, C. (1974), "La família". En: Polèmica sobre l'orige de la família. Mèxic: Sigle XXI.
• Van Wagoner, R. (1989). Mormon Polygamy: A History. Utah: Signature Books.

Enllaços externs

Poligàmia en Viquidites.

• archive. org/web/20080518005627/http://www. elcorresponsal. com/modules. php? name=News&file=artícul&sid=4911 ElCorresponsal. com («Les dònes que accepten la poligàmia masculina», artícul de Dina Darwich i Laure Jouteau).
• archive. org/web/20071029234048/http://www. in-mind. org/issue-4/forever-and-a-day-or-just-one-night. html In-Mind. org («¿“Forever and a Day” or “Just One Night”?» [¿per a sempre o solament una nit?], artícul sobre les funcions adaptables de relacions romàntiques a curt i llarc determini).
• wivesofjosephsmith. org WivesOfJosephSmith. org (Les esposes de Joseph Smith, el fundador de la poliginia mormona).
• lu. com/content/111883 lu. com lu. com/content/111883 archivat en Wayback Machine. («Història i filosofia del matrimoni», 4.ª edició, de James Campbell; el contrast entre poligàmia i monogàmia).
• archive. org/web/20050308031321/http://www. polygamy. com/Jewish/index. htm Polygamy. com (poliginia en els judeus)
• pro-polygamy. com Pro-Polygamy. com (proveïx un bolletí de prensa d'events actuals de poliginia per als mijos massius seculars).
• archive. org/web/20161022145454/http://www. mormonpolygamy. com/ MormonPolygamy. com (grup de dònes mormonas cridat "Principle Voices of Polygamy").
• christianpolygamy. info/history ChristianPolygamy. info (història del moviment Poligàmia Cristiana, exclusivament poligínica).
• truthbearer. org TruthBearer. org (organisació en pro de la poliginia cristiana; proveïx als activistes d'ensenyances, recursos i material per a entrevistes).
• biblicalpolygamy. com BiblicalPolygamy. com (poliginia bíblica; presenta una exégesis bíblica d'arguments que recolzen la poliginia i fa un llistat de tots els polígams que apareixen en la Bíblia).
• archive. org/web/20050212121940/http://www. samchapman. f2s. com/polygamy. htm SamChapman. f2s. com (defensa de la poliginia cristiana; discutix i respon a moltes objeccions en referències bíbliques).
• answering-christianity. com/polygamy. htm Answering-Christianity. com (¿quàn es permet la poliginia en l'islamisme?).
• anti-polygamy. org Anti-Polygamy. org (refutació de la retòrica poligámica per mig d'arguments antipoligámicos).
• anti-polygamy. com Anti-Polygamy. com (fòrum de discussió d'abdós costats del debat polígam).
• archive. org/web/20150912152312/http://www. childbrides. org/ ChildBrides. org (organisació civil que vares agarrar a víctimes d'abús que viuen en estils de vida poligámicos).
• archive. org/web/20160327031550/http://www. polygamy. org/ Polygamy. org (Tapestry Against Polygamy: organisació civil contra la violació de drets humans dins de la poliginia i proveïx assistència a individus que abandonen relacions de poliginia).
• archive. org/web/20170712001646/http://www. derechopenalonline. com/derecho. php? id=13%2C328%2C0%2C0%2C1%2C0%2F DerechoPenalOnline. com (el delicte de poligàmia).