Persecució
Una persecució[1], cacera,[2] o prosecució,[3] és el conjunt d'accions repressives o maltracte, persistents, realisades per un individu o més comunament un grup específic, sobre un atre grup o sobre un individu, del com es diferencia per la manera de pensar o per determinades característiques físiques, religioses, culturals, polítiques, ètniques o unes atres. També inclou la persecució realisada per espècies no humanes (com els predadores), pero el terme s'aplica més freqüentment a persecució entre sers humans. A sovint la persecució naix del prejuí.

Generalitats
Lo més comú consistix en l'opressió d'un grup minoritari per part d'una majoria, ya que lo invers és menys freqüent. Va des de la tolerància (és distint tolerància de llibertat) o ignorar-ho en determinats marcs, fins a l'integració forçada, el seqüestre de les dònes i chiquets, l'assessinat, el genocidi i l'extinció. Sol anar acompanyat de la destrucció o l'espoli dels seus bens (cases, tendes, centres religiosos, etcétera). El terme ha segut usat històricament per a denotar actes de violència indiscriminada, siguen espontàneus o premeditats.
La persecució entre sers humans va molt més allà d'estar motivada per motius religiosos, ètnics o polítics. Qualsevol diferència identificable en apariència o comportament pot servir de base a la persecució, com ser homosexual, esquerrer o el fet de consumir substàncies adictivas.
L'única traça comuna entre esta llista d'excuses, és la percepció de l'individu o grup com a diferent. Per això, es considera que "perseguir" és l'expressió d'una traça general del comportament social, potser relacionat en el tribalisme, que busca impondre o reforçar la conformitat.
La persecució no és reconeguda com a tal pels perseguidors, solament per les seues víctimes o per observadors externs. Els perseguidors no senten que hi haja res mal en les seues accions o ho racionalisen com d'escassa importància o temporal si ho comparen al fi que busquen, contrarrestar lo que consideren una major i més séria amenaça, "El fi justifica els mijos" en els seus actes. Com en atres comportaments d'agressor i víctima, l'agressor culpa a la víctima de l'agressió. La justificació més comuna és que busquen protegir-se a sí mateixos, a les seues famílies i a la societat de lo que ells perceben com a perillosa influència del grup perseguit. Quan els confronten, sempre neguen els fets, i encara que li'ls demostren, són casi incapaços de reconéixer res. Ells estan lliures de culpa i aixina li'l fan vore tots.
En 1951 en l'Organisació de les Nacions Unides es definix el refugiat com la persona que, "tenint un temor ben fundat de ser perseguit per raons de raça, religió, nacionalitat, membresia a un grup social particular, o opinió política, està fòra del seu país, de la seua nacionalitat i està inhabilitat o, per eixe temor, no desija colocar-se en la protecció de dit país."
Organisacions contra la persecució
A partir del XIX varen sorgir organisacions solidàries contra les persecucions destacant les següents:
Lliga dels Drets Humans
- Artícul principal → Lliga dels Drets Humans.
Va ser una de les organisacions no governamentals pionera en la defensa dels drets humans, va ser creada en 1898, per iniciativa de Ludovic Trarieux, per a defendre les llibertats humanes amenaçades per les decisions preses pel poder eixecutiu o pel poder judicial.
La Lliga s'oponia a la discriminació racial, al clericalisme i al militarisme i va desenrollar una política de defensa dels drets humans basada en tres principis:
- Llaïcisme: separació Iglésia-Estat, lliberteu d'ensenyança pública, negativa a subvencionar l'ensenyança privada...
- Democràcia política: concessió de vot a les dònes, llibertat de prensa...
- Pacifisme: organisació internacional de la pau.
La Lliga va realisar actes de protesta contra la guerra de Corea, contra l'intervenció militar de l'Unió Soviètica en Hongria en 1956, etcétera.
Lliga Internacional Femenina per a la Pau i la Llibertat
- Artícul principal → Lliga Internacional Femenina per a la Pau i la Llibertat.
Té la seua sèu en Anglaterra, que el seu V Congrés, celebrat en Dublín en 1927, establia la necessitat de defensa de les minories dins dels estats.
Amnistia internacional
- Artícul principal → Amnistía Internacional.
El seu nom originari és "crida per a l'Amnistia". En 1963 agarra el seu nom actual i en 1968 redacta el seu primer estatut constitucional. Els objectius, estructura i métodos no han variat des de la seua fundació. El 28 de maig de 1961 l'advocat Inglés Peter Benenson escrivia en el britànic diari "The Observer" un artícul titulat "els presoners oblidats" en el que es llamentava de la situació dels que per les seues opinions religioses, polítiques o d'un atre tipo eren torturats, encarcerats o eixecutats i proponia a través de el "crida per a l'Amnistia" una acció conjunta internacional sobre la base de les següents quatre punts:
- Treballar per a obtindre la lliberació d'els qui es troben encarcerats per raó de les seues opinions.
- Procurar per ad ells un juí públic i just.
- Ampliar el dret d'asil i ajudar als refugiats polítics a trobar treball.
- Organisar un sistema internacional efectiu que servixca per a garantisar la llibertat d'opinió.
Els seus objectius bàsics són els següents:
- Buscar la lliberació dels presos de consciència, de les persones encarcerades en qualsevol part del món a causa de les seues conviccions, color, raça, sexe, orige ètnic, idioma o religió, que no hagen recorregut a la violència o advocat per ella.
- Propugnar la realisació de juïns expeditos i imparcials per a tots els presos polítics.
- Opondre's sense excepcions a la pena de mort i a la tortura, i a tota pena o tracte cruel, inhumà o degradant a qualsevol categoria de presos.
Per a realisar la seua llabor, AI es basa en la Declaració Universal de Drets Humans i en atres instruments internacionals.
Consta d'uns 700.000 membres, subscriptors i simpatisants en més de xixanta països d'Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa i Oceania.
Comissió Internacional de Juristes
- Artícul principal → Comissió Internacional de Juristes.
La seua sèu es troba en Ginebra. Els seus dos fins fonamentals són:
"Sostindre i fer possible l'imperi de la llei en tot lo món" i "en totes les seues manifestacions pràctiques: institucions, llegislació, procediments, etc.".
Defendre l'imperi de la llei per mig de la movilisació de l'opinió jurídica internacional quan es violen d'una manera general i sistemàtica, queden greument amenaçats, els principis de justícia enunciats".
El principi de l'imperi de la llei "cobra el caràcter de concepte dinàmic que deu aplicar-se no solament per a salvaguardar i promoure en tota societat lliure els drets civils i polítics de l'individu, sino ademés per a crear les condicions socials, econòmiques i culturals baix les quals puga satisfer les seues llegítimes aspiracions".
Unes atres
En Espanya organisacions no governamentals importants per a la defensa dels drets humans, entre unes atres, són l'Institut d'Estudis Polítics per a Amèrica Llatina i Àfrica (IEPALA), el Moviment d'Objecció de Consciència (MOC), l'Oficina del Defensor del Soldat i l'Associació Pro Drets Humans d'Espanya (APDHE).
Vore també
- aguaite o stalking
- antisemitisme
- asil polític
- atac químic a Halabja, Kurdistan, 1988
- Conquista del Desert, Argentina, 1880-1885
- fòbies
- genocidi
- genocidi armeni, Turquia, 1917
- genocidi camboyano, 1975–1979
- genocidi de Ruanda, Ruanda, 1994
- genocidi de Terra del Fòc, Argentina, 1880-1930
- heterosexisme
- història del poble gitano
- Holocaust,Shoah o Shoá. Europa, 1939-1945
- Ku Klux Klan
- neteja ètnica ex Yugoslàvia, 1991-1995
- Malleus maleficarum
- massacre de Katyn o Massacre del bosc Katyn, Europa 1940
- negacionisme històric
- odi
- persecució dels bahá'ís
- persecució dels cristians
- persecució dels homosexuals en l'Alemània nazi
- pogrom