El passaport espanyol és un document públic, personal, individual i intransferible que acredita, fòra d'Espanya, l'identitat i nacionalitat dels ciutadans espanyols. Ho expedixen els òrguens competents de l'Administració General de l'Estat i és propietat de l'Estat.

Passaport espanyol

Tots els passaports que s'expedixen pels equips dins del territori nacional espanyol corresponen al denominat biométrico o passaport electrònic (i-passport) el qual incorpora un chip incrustat en la seua portada posterior que conté la senya biométrico relatiu a l'image facial del titular del document, ademés de les senyes personals que es contenen en les llínees OCR de llectura mecànica.

Des del 28 de juny de 2009 s'incorporen, ademés, les impressions dactilars dels dits índexs d'abdós mans, o els que, en el seu defecte corresponguen.

D'acort en l'informe Índex de restriccions de Visa de Març de 2026, els posseïdors d'un passaport espanyol poden visitar 186 països i territoris (de 226 com a màxim, entre territoris depenents i països reconeguts per l'IATA) sense necessitat d'obtindre un visat, lo que ho convertix en el ORD passaport en major llibertat de moviment del món.[1]

Art 23 del Tractat de Funcionament:
Tot ciutadà de l'Unió podrà acollir-se, en el territori d'un tercer país en el que no estiga representat l'Estat membre del que siga nacional, a la protecció de les autoritats diplomàtiques i consulars de qualsevol Estat membre, en les mateixes condicions que els nacionals de dit Estat.

En relació en la cita anterior, els ciutadans espanyols, en la seua calitat de ciutadans de l'Unió, tenen el dret a l'assistència i protecció diplomàtiques de les embaixades i consulats d'atres Estats membres, aixina com en les embaixades de la pròpia Unió Europea.

Per a viajar dins de l'Unió Europea i del espai de Schengen, no és necessari identificar-se llevat quan ho soliciten les autoritats del país per on es transite, en el document nacional d'identitat (DNI) és suficient per a identificar-se. També es permet l'us del DNI com a document supletorio per a viajar a alguns atres països, com Albània, Andorra, Mónaco, Sant Marino, Turquia i els països que formaven l'antiga Yugoslàvia.[2]

Propietat

Tots els passaports són propietat de l'Estat. Els seus titulars són únicament arrendataris del document. Tots els ciutadans espanyols tenen dret a obtindre la concessió estatal d'un passaport ordinari, llevat que hagen segut privats d'això per causa llegal o per resolució judicial.cita requerida En l'última pàgina del document, inclou el següent text:

«L'Estat espanyol es reserva la propietat d'este passaport, sense perjuí dels drets del seu titular, i, en conseqüència, recomana a este la màxima diligència en la seua custòdia i utilisació i prega a qualsevol Autoritat o una atra persona la seua entrega a les Autoritats espanyoles en cas d'extraviament o us indegut.»

Fotografia

Per a la solicitut d'un passaport es necessita una fotografia recent del rostre del solicitant tamany carnet,[3] en color i en fondo clar, pla i uniforme, presa de front, i sense ulleres de cristals obscurs o qualsevol atra penyora que impedixca l'identificació de la persona. Esta fotografia no serà necessària si el DNI del solicitant té una antiguetat inferior a dos anys i no existixen canvis importants en la seua fisonomia.[4]

Vore també

Referències

  1. ↑ «The Henley & Partners Passport Index: 2026/March». Henley & Partners (2026). Consultat el 25 de Març de 2026.
  2. ↑ «Països als que pot viajar en el seu DNI en vigor». Ministeri de l'interior - Govern d'Espanya. Archivat des de l'original, el 31 d'agost de 2019. Consultat el 31 d'agost de 2019.
  3. ↑ En el portal oficial sobre el DNI electrònic diu que la fotografia té que tindre un tamany de 32 per 26 milímetros, pero en la pàgina web de l'embaixada d'Espanya en Berlín
    • Archivat el 5 de març de 2014 archivat en Wayback Machine. posa que deu tindre un tamany de 40 a 53 i 30 a 40 milímetros.
  4. ↑ Classes i requisits per a un passaport ordinari per a espanyols