Nerine
Nerine és un gènero de plantes perennes i bulbosas de vistoses flors pertanyent a la família Amaryllidaceae. El gènero inclou aproximadament vinticinc espècies natives del sur d'Àfrica i està distribuït en Namíbia, Botswana, Lesotho, Swazilàndia i les nou províncies de la República de Suràfrica.[1] Va ser establit pel clerc i especialiste en amarilidàcees William Herbert en 1820.[2]

De totes les espècies del gènero són relativament poques les que es coneixen en jardineria. No obstant s'han obtingut, es cultiven i es produïxen comercialment numeroses varietats de Nerine bowdenii, N. sarniensis i N. undulata (abans coneguda com N. flexuosa). Les restants vint espècies són escassament cultivades i es coneix molt poc sobre la seua biologia. Moltes d'elles, inclús, es troben amenaçades d'extinció per la pèrdua o a la degradació del seu hàbitat.
Etimologia
En la mitologia grega Nerine era una nimfa de la mar, protectora dels marins i dels seus navío. Quan William Herbert va triar el nom d'esta nimfa per a nomenar a la primera espècie del gènero (Nerine sarniensis) va fer alusió a l'història que conta com esta espècie surafricana va aplegar a l'illa de Guernsey en el canal de la Mancha. Es diu que un barco que duya caixes en bulbos d'esta espècie en destí a Països Baixos va naufragar prop d'estes illes. D'algun modo les caixes varen aplegar a l'illa de Guernsey i els bulbos varen conseguir establir-se i multiplicar-se en les seues costes.[2]
Descripció
Són plantes herbáceas perennes que creixen a partir de bulbos. Les fulles són plans i lineares.
Les flors de Nerine, segons la seua simetria, poden ser tant actinomorfas (tenen varis plans de simetria) o cigomorfas (presenten un sol pla de simetria). Són hermafroditas i sumament vistoses. El perigonio està compost de 6 tépals, angosts, generalment ondulats, units en la base formant un curt tubo, estesos o recurvados.
l'androceo està compost per 6 estams, els quals estan insertos en la base dels tépals i a sovint descollen per damunt de la flor. Els estams, que poden ser rectes o curvos, presenten filaments filiformes i anteras oblongas que s'articulen en el filament per la seua esquena (es diuen dorsifijas). El gineceo està compost per un ovari ínfero, en tres lóculos que duen des d'un a molts òvuls. l'estil és filiforme i l'estigma presenta tres lòbuls. El frut és una càpsula. Les flors, rosades o roges, es troben dispostes en umbelas de varis integrants, en l'extremitat d'un llarc escape massiç i sense fulls (es diu áfilo).
Referències
- ↑ Duncan, G. D. (2005). «Nerine pusilla.» Curtis's Botanical Magazine 22(3): 169-175.
- ↑ 2,0 2,1 Duncan, Graham D. (2002). «Nerine sarniensis (L.) Herb.» (en anglés). Plants of South Africa. Kirstenbosch National Botanical Garden. Archivat des de l'original, el 1 de març de 2009. Consultat el 5 d'agost de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nerine» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.