Nerine sarniensis
La raquel o azucena de Guernsey[1] (Nerine sarniensis) és una espècie herbàcea, perenne i bulbosa nativa del suroest de la Província de La Veta (Suràfrica) i pertanyent a la Família Amaryllidaceae. És una espècie de full caduca que pertany al menut grup d'espècies de Nerine que vegeta durant l'autumne, l'hivern i la primavera i permaneix en repòs durant l'estiu. Florix en autumne, poc abans de produir els fulls.
Orige del nom
[editar | editar còdic]Es considera a Nerine sarniensis com un dels més bells exponents del gènero Nerine. Inclús, el nom de l'espècie té una història molt colorida. El nom cómún en anglés d'esta espècie es pot traduir com "Lliri de Guernsey" (una de les illes del Canal de la Taca). Conta l'història que un barco que duya caixes en bulbos d'esta espècie en destí a Holanda va naufragar prop d'estes illes. D'algun modo les caixes varen aplegar a l'Illa de Guernsey i els bulbos varen conseguir establir-se i multiplicar-se en les seues costes. De fet, en els temps de Linneo es considerava -erròneament- que esta espècie era endèmica de l'illa de Guernsey (="Sarnia") i per això li la va denominar Nerine sarniensis, o siga, "el Nerine de l'Illa de Sarnia".
Descripció
[editar | editar còdic]Els bulbos comencen el creiximent actiu a principis de l'autumne en l'emergència dels pimpollos florals, seguits més vesprada pels fulls. Les espectaculars flors són fàcils de reconéixer: els 6 tépals, relativament amples, irradian cap a fòra en totes direccions i són fortament recurvados. La inflorescència du entre 7 a 15 flors en l'extremitat d'un escape áfilo de 30 a 45 cm d'altura. Els 6 estams de cada flor són erectos i molt evidents degut a que els tépals són recurvados. El color de les flors va del roig escarlata al rosa pàlit i, inclús, hi ha una varietat de flors blanques.
Les flors de les varietats roges d'esta espècie són polinizadas en la naturalea per la palometa Meneris tulbaghia.
Els fulls de Nerine sarniensis varien marcadament de color segons la varietat, des del vert clar al vert obscur i fins al vert grisáceo. Cap a finals de la primavera, quan la temperatura comença a elevar-se, els fulls comencen a posar-se grogues i se sequen mentres que els bulbos inicien el llarc periodo de dormición de l'estiu.
Cultiu
[editar | editar còdic]Nerine sarniensis es cultiva fàcilment en un mig de molt bon drenage. Els bulbos es planten en el coll exousto per fòra del nivell del sol. Necessita un lloc en sol per lo manco durant la mitat del dia durant l'hivern. Els bulbos no resistixen la humitat durant el periodo de repòs, per lo que es deu suspendre el rec durant l'estiu. No es recomana l'us de fertilisants durant el periodo de creiximent actiu ya que els mateixos favorixen el desenroll de la part vegetativa en desmedro de les flors.
Propagació
[editar | editar còdic]La propagació es realisa per mig de llavors o pels bulbillos que creixen al costat del bulbo original. Les llavors deuen sembrar-se en un mig arenenc tan pronte com li les cull de la càpsula. Les plantes obtingudes des de llavors florixen per primera volta en la seua tercera o quarta estació de creiximent. Els bulbillos deuen separar-se del bulbo original a principis de l'autumne i deuen plantar-se immediatament per a evitar que es desequen les seues raïls.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Nerine sarniensis va ser descrita per (Linneo) Herb. i publicat en Botanical Magazine 47: t. 2124. 1820.[2][3][4]
Nerine: nom genèric que prové de la mitologia grega, a on Nerine era una nimfa de la mar, protectora dels marins i dels seus navío. Quan William Herbert va triar el nom d'esta nimfa per a nomenar a la primera espècie del gènero (Nerine sarniensis) va fer alusió a l'història que conta com esta espècie surafricana va aplegar a la Illa de Guernsey en el Canal de la Taca. Es diu que un barco que duya caixes en bulbos d'esta espècie en destí a Holanda va naufragar prop d'estes illes. D'algun modo les caixes varen aplegar a l'Illa de Guernsey i els bulbos varen conseguir establir-se i multiplicar-se en les seues costes.[5]
sarniensis: epítet geogràfic que aludix a la "Illa de Sarnia", nom romà per a l'illa de Guernsey.
|
|
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ «Nerine sarniensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 12 de juliol de 2013.
- ↑ «Nerine sarniensis». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 12 de juliol de 2013.
- ↑ Nerine sarniensis en PlantList
- ↑ «Nerine sarniensis (L.) Herb.» (en anglés). Plants of South Africa. Archivat des d'el original, el 1 de març de 2009. Consultat el 5 d'agost de 2008.
- ↑ Sinònims en Catalogue of life [1]
- Informació sobre Nerine sarniensis per Graham Duncan, Jardí Botànic Nacional de Kirstenbosch, Suràfrica, març de 2002 [2] archivat en Wayback Machine.
- Rosella Rossi. Guia de Bulbos. Ed. Grijalbo. Barcelona, 1990.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Merrill, I. D. 1938. A critical consideration of Houttuyn's new genera and new species of plants, 1773-1783. J. Arnold Arbor. 19(4): 291–375. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nerine sarniensis.
Wikispecies té un artícul sobre Nerine sarniensis.- Image de Nerine sarniensis en el seu hàbitat natural, Bulbsociety
- Image de Nerine sarniensis en Bulbsociety
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nerine sarniensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
