L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Muller

Els muller[1] són la promesa de matrimoni mútuament acceptada; els qui contrauen esponsales són esposos. Jurídicament, els esponsales són un contracte, de naturalea preparatòria, ya que conduïxen al contracte definitiu del matrimoni. L'incompliment dels esponsales du en si certs perjuïns patrimonials, entre els quals trobem el fet de tindre que tornar tot lo rebut i en alguns casos fins a quatre voltes més.

Cistella de regals de compromís modern en Bangladés.

En l'actualitat els esponsales no tenen una gran rellevància jurídica, encara que a nivell social perviuen baix la forma de festeig. No obstant en atres époques, molt més ritualizadas i elaborades, del compromís de contraure matrimoni en data pròxima podien extraure's conseqüències prou séries. Per eixemple, durant l'Edat Mija, si tenien lloc relacins sexuals entre esposos no casats, s'entenia consumat de colp i repent el matrimoni, sent este vàlit per a tots els efectes.

En sentit impropi, com una llicència poètica, i també en el parlar popular, es diu esponsales al matrimoni; de fet, la paraula espós designa en sentit vulgar a la persona que ha contret matrimoni, i no a la compromesa a fer-ho, com és el seu sentit tècnic (la paraula tècnica en dit cas seria cònjuge). Moltes confessions cristianes tradicionals tenen ritos opcionals per als esponsales (també coneguts com 'bendició d'una parella compromesa' o 'declaració d'intenció') que beneïxen i ratifiquen l'intenció d'una parella de casar-se davant Deu i l'Iglésia.[2][3][4]


Història

Els orígens de la pràctica del compromís matrimonial en Europa es troben en la llei judeua (Torá), ejemplificada per primera volta per Abraham, i descrita en l'últim tractat del Talmud de l'orde Nashim (Dònes), a on el matrimoni consistix en dos actes separats, cridats erusin (o kiddushin, que significa santificació<! ¡--PERO els escritors judeus històrics a voltes utilisen kiddushin per a referir-se al matrimoni en el seu conjunt, aixina que per a evitar ambigüitats no ho utilisem en l'artícul com a sinònim de erusin-->), que és la cerimònia d'esponsales, i nissu'in o jupá, [5]. Erusin canvia l'estatus interpersonal de la parella, mentres que nissu'in produïx les conseqüències llegals del canvi d'estatus. (No obstant, en el Talmud i atres fonts de la llei judeua també existix un procés, cridat shiduchin, que correspon a lo que hui es denomina compromís. Casar-se sense un acort d'este tipo es considera immoral. [6] Per a complicar les coses, erusin en hebreu modern significa compromís, no esponsales).

En la Roma antiga, varen existir els esponsales com un pacte de que s'ha de celebrar un matrimoni. (L'orige del terme és el participi spōnsus -a "promés -a" del verp llatí spondēre, que significa "prometre solemnement", "comprometre's").[7] Si el matrimoni no s'efectuava, existia una acció denominada actio sponsalitia, que va caure en desús i, per lo tant, solament va quedar l'obligació moral puix no es podia exigir la celebració del matrimoni.

No obstant, estant vigent un contracte de esponsales no podia ser celebrat un atre, en una atra persona, o si estant vigent el contracte s'efectuava el matrimoni en persona distinta, es carrejava una declaratoria d'infàmia.

En temps de l'imperi baix es varen escomençar a conéixer les arras esponsalicias, que era uns diners o uns bens que un dels promitentes depositava en mans de l'atre, com a garantia de que compliria la promesa, perdent-les si incomplia o en dret a reclamar-les, doblades, si ell era la víctima de l'incompliment.

Els esponsales deixaven de tindre vigència, pel seu compliment, per la mort d'una de les parts, per mutu acort, per decisió d'una de les parts o per sobrevindre un impediment per al matrimoni. Per eixemple, que una de les parts perguera el ius connubium, que era l'aptitut civil per a contraure matrimoni (iustae nuptiae) i per a permanéixer en matrimoni.


Celebració

La forma de celebració dels esponsales podia portar-se a terme de distintes formes: en unes ocasions, la simple promesa produïa efectes esponsalicios, en unes atres era un jurament i l'entrega de arras i anells. Esta simplicitat en la forma de celebració dels esponsales carrejava en ocasions grans litigis que varen originar la Pragmàtica de 1803, segons la qual " Cap tribunal eclesiàstic ni civil admetria demanda de esponsales no sent promesos per escritura pública".


Drets llegals de l'esposa

Plantilla:Further Els drets llegals d'una esposa han segut objecte de debat des del XIX en moltes jurisdiccions. El tema va ser abordat en particular per John Stuart Mill en La sumissió de les dònes (1869). Històricament, moltes societats han otorgat conjunts de drets i obligacions als esposos que diferixen enormement dels conjunts de drets i obligacions otorgats a les esposes. En particular, el control de la propietat conjugal, els drets d'herència i el dret a dictar les activitats dels fills del matrimoni, generalment s'han otorgat als esposos varons. No obstant, esta pràctica es va reduir en gran mida en molts països en el XX, i les lleis més modernes tendixen a definir els drets i deures d'un cònjuge sense referència al gènero. Entre els últims països europeus en establir la plena igualtat de gènero en el matrimoni es troben Suïssa,[8] Grècia,[9] Espanya,[10] i França.[11] en la década de 1980. No obstant, en vàries lleis matrimonials en tot lo món, l'espós encara conserva autoritat. Per eixemple, el Còdic Civil d'Iran establix en l'Artícul 1105: "En les relacions entre espós i esposa, la posició del cap de la família és el dret exclusiu de l'espós".[12]


Maternitat

 
Percentage de naiximent de dònes no casades, països seleccionats, 1980 i 2007.[13]

Tradicionalment, i encara en moltes cultures, el paper d'una esposa estava estretament vinculat al d'una mare, en la forta expectativa de que una esposa deu tindre fills, mentres que, pel contrari, una dòna fadrina no deuria tindre un fill fora del matrimoni. Estes opinions han canviat en moltes parts del món. Els chiquets naixcuts fòra del matrimoni s'han tornat més comuns en molts països.[14][15]

Encara que algunes esposes, en particular en països occidentals, elegixen no tindre fills, tal elecció no és acceptada en algunes parts del món. En nort de Ghana, per eixemple, el pagament de la dot significa el requisit d'una dòna de tindre fills, i les dònes que usen métodos anticonceptius estan en risc d'amenaces i coerció.[16][17] Ademés, algunes religions s'interpreten com que requerixen fills en el matrimoni; per eixemple, Papa Francisco va dir en 2015 que no tindre fills era "egoiste".[18]


Regulació per països

Argentina

El Còdic Civil i Comercial no reconeix esponsales a futur, negant l'acció per a exigir el compliment de la promesa de matrimoni i també per a reclamar danys i perjuïns causats per la ruptura. Dispon al respecte en el seu artícul 401:

Este Còdic no reconeix esponsales de futur. No hi ha acció per a exigir el compliment de la promesa de matrimoni ni per a reclamar els danys i perjuïns causats per la ruptura, sense perjuí de l'aplicació de les regles de l'enriquiment sense causa, o de la restitució de les donacions, si aixina corresponguera.[19]


Guatemala, Centroamérica

En este país, els esposales es troben regulats en el Còdic Civil, decret 106, artícul 80: "Els esposales no produïxen obligació de contraure matrimoni, pero donen lloc a demandar la restitució de les coses donadas i entregades en promesa d'un matrimoni que no es va efectuar". La via per a tramitar la revocació dels esposales dependrà del ben que es reclame: Si es tractara de diners es tramitarà en juí eixecutiu; si fora bens mobles, es tramitarà en juí sumari; i si fora bens immobles es ventilarà en juí ordinari.


Chile

En este país la figura dels esponsales es regula en el Títul III del Llibre I del Còdic Civil.

Este cos normatiu senyala que els esponsales són un fet privat i merament moral, no produint cap efecte civil ni encara a títul de promesa de celebrar el matrimoni (art. 98). Aixina mateix, senyala que no té efecte la multa que poder estipular-se per no celebrar-se el matrimoni, encara que es pot retindre lo pagat a este títul, sent llavors esta una obligació natural (art. 99).

No obstant, pot demanar-se la restitució de coses donadas per causa d'un matrimoni no celebrat (art. 100), i encara pot servir els esponsales com a prova per a agreujant en el delicte de seducció (art. 101).


Mèxic

En Mèxic la figura dels esponsales, encara que en desús, permaneix contemplada en diversos còdics civils de la República Mexicana, encara que en el Còdic Civil Federa<nowiki/>l es troba derogat.

No obstant, deu considerar-se que la figura dels esponsales es troba tácitamente proscrita per la redacció de l'artícul 1 de la Convenció sobre el consentiment per al matrimoni, l'edat mínima per a contraure matrimoni i el registre dels matrimonis, que textualment senyala:

No podrà contraure's llegalment matrimoni sense el ple i lliure consentiment d'abdós contrayentes, expressat per estos en persona, despuix de la deguda publicitat, davant l'autoritat competent per a formalisar el matrimoni i testics, d'acort en la llei.[20]

En este sentit, lo màxim que es podria obtindre per mig de la figura dels esponsales és el resarcimiento dels danys i perjuïns per les despeses en que haguera incorregut el cònjuge inocent, sense que en cap cas es poguera obligar a contraure matrimoni a qui es negar a això.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Rites Relating to Marriage: A Statement and Resources from The International Anglican Liturgical Consultation» (en inglés) pàgs. 4, 14–15. The International Anglican Liturgical Consultation (2011). Archivat des de l'original, el 2022-10-09. Consultat el 2021-09-19.
  3. ↑ «[https:// www.liturgyoffice.org.uk/resources/marriage/ocm-Engaged.pdf The Order of Blessing an Engaged Couple]» (en anglés). Liturgy Office: England & Wales (2010). Consultat el 2021-09-19.
  4. ↑ «A Brief Liturgy for the Signing of the Declaration of Intention» (en inglés) pàg. 213-214. Anglican Church in North America (2019). Consultat el 2021-09-19.
  5. ↑ Para ser precisos, nesiuin es el proceso, y jupá es el mètoto
  6. ↑ Kaplan, Rabbi Aryeh (1983). Made in Heaven, A Jewish Wedding Guide, New York / Jerusalem: Moznaim Publishing., Capítulo 4, Véase también la nota 1 y 2. El autor utiliza el término específico propuesta, y lo considera el primer paso de un compromiso formal.
  7. ↑ «[http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=spondeo&fromdoc=Perseus:text:1999.04.0059 Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, spondĕo]». www.perseus.tufts.edu. Consultat el 2 de abril de 2018.
  8. ↑ En 1985, un referéndum garantizó a las mujeres la igualdad legal con los hombres dentro del matrimonio. [1][2] Las nuevas reformas entraron en vigor en enero de 1988. Women's movements of the world: an international directory and reference guide, editado por Sally Shreir, p. 254
  9. ↑ En 1983, se aprobó una legislación que garantizaba la igualdad entre los cónyuges, abolía la dote y ponía fin a la discriminación legal contra los hijos ilegítimos [3] Demos, Vasilikie. (2007) “The Intersection of Gender, Class and Nationality and the Agency of Kytherian Greek Women.” Ponencia presentada en la reunión anual de la American Sociological Association. 11 de agosto.
  10. ↑ En 1981, Espanya aboló el requisit de que les dònes casades necessiten el permís dels seus esposos per a iniciar procediments judicials. «[https://web.archive.org/web/20140824032832/http://wbl.worldbank.org//mija/FPDKM/WBL/Documents/Reports/2014/Women-Business-and-the-Law -2014-Key-Findings.pdf Archived copy]». Archivat des de l'original, el 2014-08-24. Consultat el 2014-08-25.
  11. ↑ Aunque las mujeres casadas en Francia obtuvieron el derecho a trabajar sin el permiso de sus esposos en 1965,«Archived copy». Archivat des de l'original, el 2016-03-04. Consultat el 2016-04-03. y la autoridad paternal de un hombre sobre su familia se terminó en 1970 (antes de eso, las responsabilidades parentales recaían en el padre, quien tomaba todas las decisiones legales sobre los hijos), fue solo en 1985 que una reforma legal abolió la estipulación de que el esposo tenía el poder exclusivo para administrar la propiedad de los hijos. [4]
  12. ↑ «Archived copy». Archivat des de l'original, el 2017-03-11. Consultat el 2017-10-23.
  13. ↑ .
  14. ↑ «Out-of-Wedlock Births Rise Worldwide | YaleGlobal Online». yaleglobal.yale.edu. Consultat el 22 de enero de 2020.
  15. ↑ Organisation for Economic Co-operation and Development. «SF2.4: Share of births outside of marriage». OECD Family Database. Consultat el 22 de enero de 2020.
  16. ↑ Bawah, Ayaga Agula; Akweongo, Patricia; Simmons, Ruth; Phillips, James F.(1999).[https://www.popcouncil.org/research/womens-fears-and-mens-anxieties-the-impact-of-family-planning-on -gender-rel «Women's fears and men's anxieties: the impact of family planning on gender relations in Northern Ghana»].Studies in Family Planning.Wiley en nom del Population Council.30(1): 54–66.doi:10.1111/j.1728-4465.1999.00054.x.Consultat el 19 d'agost de 2023. Pdf.
  17. ↑ «con thầy vợ bạn gái cơ quan là gì». Consultat el el 12 de febrero de 2019.
  18. ↑ Stephanie Kirchgaessner (11 de febrero de 2015). «Pope Francis: not having children is selfish». the Guardian.
  19. ↑ Código Civil y Comercial de la Nación Argentina, art. 401
  20. ↑ Convención sobre el consentimiento para el matrimonio, la edad mínima para contraer matrimonio y el registro de los matrimonios.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Muller&oldid=1654182»