Population Council
Population Council, en espanyol Consell de Població és una organisació no governamental internacional sense fins de lucre que realisa investigació biomèdica, de ciències socials i sobre la salut pública, i ajuda per a tindre moviments d'investigació en països en desenroll.[1][2]
Un 27% de la seua investigació està dirigida al VIH i sida, mentres que un atre programa important està involucrat en àrees de salut reproductiva (34%) i la seua relació en la pobrea, la joventut i el gènero.[3] Per eixemple, el Consell de Població s'esforça per a ensenyar a hòmens jóvens que poden involucrar-se en métodos anticonceptius sense importar els estereotips que llimiten la seua responsabilitat en la procreació. L'organisació va obtindre la llicència per a l'implant anticonceptiu Norplant, i ara també té la llicència per al dispositiu intrauterino Mirena. El Consell de Població també publica les revistes en Population and Development Review, el qual informa sobre l'investigació científica referent als alvanços de les relacions entre la població i el desenroll socioeconòmic. També proporciona un fòrum per a la discussió relacionada en assunts de política pública i Estudis sobre la Planificació Familiar, una revista que s'enfoca en la salut pública, les ciències socials i investigació biomèdica, la qual implica salut sexual i reproductiva, fertilitat, i planificació familiar.
Organisació
Establida en 1952 per John D. Rockefeller III, en finançació important del Fondo de Germans Rockefeller, el Consell està governat per un tauler internacional de fiduciarios. Despuix de molts anys d'evolució, el tauler de consell del 2006 va incloure dirigents de camps diversos. Estos inclouen: biomedicina, negocis, desenroll econòmic, govern, salut, finances internacionals, estudis de mijos de comunicació, filantropia, i ciències socials.
La seua sèu s'ubica en la ciutat de Nova York, encara que té 18 oficines en Àfrica, Àsia, i Llatinoamèrica i treballa en més de 60 països. En un presupost anual d'al voltant de $74 millons de dólars, ampra a més de 500 persones de 33 països en una varietat de disciplines científiques. Aproximadament el 55% tenen la seua sèu fòra dels Estats Units.
Orígens eugenésicos
Les raïls del Consell es troben en el moviment d'eugenèsia. El primer president del Consell va ser un eugenista nomenat per Rockefeller; Frederick Osborn, autor de Prefacio a Eugenèsia (Nova York, 1940), dirigent de la Societat d'Eugenèsia Americana, i un dels fundadors del Fondo de Pioner. Osborn va estar com a vicepresident i president del Consell de Població abans de 1959. En 1968 va escriure, "Els objectius eugenésicos provablement seran conseguits baix un atre nom que no serà eugenèsia."[4]
Salut reproductiva
El Consell conduïx investigació biomèdica per a desenrollar anticonceptius i investigacions en les ciències socials per a un millor enteniment sobre els factors que influïxen l'accés a i rellevants a les decisions que es prenen sobre els anticonceptius.[5] Les seues investigacions en processos reproductius i immunològics servix, no només com la base per al desenroll de métodos anticonceptius nous que conseguixca ser accessible per a hòmens i dònes, pero també per a noves teràpies hormonals i productes de prevenció del sida. El consell està involucrat en una "colaboració en ProMed Pharma per a desenrollar anells vaginals nous innovadors que pot fer la prevenció de les ETS més acceptable i eficaç per a les dònes."[6]
En la década de 1960, el Consell va tindre una funció clau en documentar els números grans de persones en països pobres quí carien d'accés a anticonceptius i en conduir una investigació per a dissenyar i evaluar programes de planificació familiar públics. Açò incloïa dur DIUs a l'Índia.[7] En eixe moment, els investigadors biomèdics del Consell varen treballar per a desenrollar métodos anticonceptius, com el dispositiu intrauterino. Les idees d'un país sobre la reproducció fòra del matrimoni, la seua accessibilitat, i l'opinió del públic sobre el control de naiximent és instrumental en la fertilitat de la regió.[8]
Una varietat dels anticonceptius disponibles al voltant del món varen ser desenrollats pel Consell de Població, incloent: la T de Coure IUD, Norplant, Jadelle (Norplant II), i Mirena. Més de 50 millons de IUDs de Coure han segut distribuïts en més de 70 països.
La revista mèdica britànica The Lancet va dir del Consell de Població, "Moltes organisacions no governamentals diuen promoure un canvi; el Consell de Població té evidència dura de haver canviat les vides i expectatives de centenars de millons de persones."[9]
Vore també
- Anex:Organisacions per la moderació de la població
- Demografia
- Desenroll sostenible
- Família Rockefeller
- Mifepristona (RU-486), fàrmac desenrollat per l'organisació.
Referències
- ↑ «Population Council | Mija Center | Key Facts». Archivat des de l'original, el 5 de febrer de 2012. Consultat el 29 d'abril de 2017.
- ↑ «Population Council | About the Council». Archivat des de l'original, el 10 d'abril de 2009. Consultat el 29 d'abril de 2017.
- ↑ «Family Planning: Not Just for Women | Population Council». www.popcouncil.org. Consultat el 28 de març de 2017.
- ↑ Betsy Harmann (2006). «Everyday Eugenics». Zmag. Consultat el 15 de febrer de 2015.
- ↑ «Population Council | Reproductive Health Program Description». Archivat des de l'original, el 27 de febrer de 2007. Consultat el 29 d'abril de 2017.
- ↑ «New Population Council Data on HIV and STI Prevention Tools and Strategies Presented at HIVR4P 2016 | Population Council». www.popcouncil.org. Consultat el 28 de març de 2017.
- ↑ (4 de giner de 2016) Reproductive States: Global Perspectives on the Invention and Implementation of Population Policy (en en), Oxford University Press. ISBN 9780190493707.
- ↑ (1 de giner de 1982).«The Fertility-Inhibiting Effects of the Intermediate Fertility Variables».Studies in Family Planning.13(6/7): 179–189.doi:10.2307/1965445.
- ↑ The Lancet.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Population Council» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.