Montroy
Montroy és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Ribera Alta.
GeografiaEditar
Situat en el centre de La Vall dels Alcalans entre Monserrat i Real del que està separat pel riu Magro, que travessa la zona nort el terme d'oest a est.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la CV-405.
Localitats llimítrofesEditar
El terme municipal de Montroy llimita en les localitats següents: Dosaigües, Llombay, Monserrat, Real de Montroy i Turís, totes elles de la província de Valéncia.
HistòriaEditar
Alguns historiadors suponen, a través de les seues investigacions, que el nom de Montroy és un llinage antic, atés que en temps del rei Jaume I figuraven en les seues tropes alguns cavallers i soldats en el llinage Montroy.
En el Llibre del Repartiment ("Llibre del Repartiment ") que este rei va manar fer en l'objecte de retribuir als seus soldats els sacrificis i fets d'armes efectuats durant l'epopeya de la Conquista, consta de forma fefaent que va donar el chicotet poble de Montroy a Rodoviens de Lizana.
En l'any 1307, el senyor Pedro Soler, Mestre de la Orde Del Temple, ya va donar a poblar el poble de Montroy. Se sap, també, que més tart el monarca Pere IV el Cerimoniós va vendre Montroy, en tots els seus drets i privilegis al Mestre de Montesa.
Posteriorment, va ser a parar al patrimoni del senyor Rodrigo Corella, pero com este va conspirar contra el rei en les guerres de l'Unió, el monarca va manar "despropiar el poble de Montroy al senyor Rodrigo, per alta traïció".
L'últim senyor territorial va ser el Mestre de Montesa que per compra al senyor Melchor Mercader ho va incorporar a la Corona, en les rendes i riquees dels Templers, al ser desagregades de l'Orde.
AdministracióEditar
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Abundio Femenía Hurtado | PSPV-PSOE |
1983 - 1987 | Abundio Femenía Hurtado | PSPV-PSOE |
1987 - 1991 | Manuel Miguel Blanco Sala | PSPV-PSOE |
1991 - 1995 | Manuel Miguel Blanco Sala | PSPV-PSOE |
1995 - 1999 | Manuel Miguel Blanco Sala | PSPV-PSOE |
1999 - 2003 | Emilio José Espert Navarro (1999-2002) Dimissió
Francisco Javier Carrión Gil (2002-2003) |
UV |
2003 - 2007 | Francisco Javier Carrión Gil (2003-2006) Dimissió
Francisco Cristòfol Blasco (2006) Dimissió José Antonio Polo Bessó (2006-2007) |
PPCV |
2007 - 2011 | José Antoni Pol Besso | PSPV-PSOE |
2011 - 2015 | José Antoni Pol Bessó | PSPV-PSOE |
2015 - 2019 | José Antonio Polo Bessó (2015-2016) Defunció
Vanessa Baixauli Forés (2016-2019) |
Units Per Montroi |
2019 - 2023 | Vanessa Baixauli Forés (2019-2020)
Manuel Miguel Blanco Sala (2020-2021) Antonio A Carrascosa Rubio (2021-2023) |
PP
Gent de Montroi |
2023 | Manuel Miguel Blanco Sala | PSPV-PSOE |
Cas de corrupcióEditar
El 3 de febrer de l'any 2009 fon detengut el que fon alcalde de la localitat, Francisco Javier Carrión Gil, del PPCV per delicte urbanístic i prevaricació.[1]
DemografiaEditar
Conta en una població de 3.185 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2018 | 2022 | |||||
1.494 | 1.491 | 1.486 | 1.567 | 1.514 | 1.538 | 1.616 | 1.768 | 1.915 | 2.154 | 2.500 | 2.720 | 2.804 | 2.822 | 3.185 |
EconomiaEditar
Segons Cavanilles, en l'any 1795 produïa seda, blat, dacsa, vi, oli i garrofes. En l'actualitat l'economia seguix depenent de l'agricultura, en un foc important en la producció de mel. Les vinyes pràcticament ha desaparegut. En els anys 1960 eren 1370 ha passant 765 ha en l'any 1986. El cultiu de taronges va créixer de forma paralela a l'extensió del regadiu. En 1959 18 ha, en 1986 673 ha i en 1993 1039 ha. En l'actualitat el taronger està perdent importància canviant-se pel caqui.
MonumentsEditar
- Iglésia Parroquial. L'Iglésia de Santa Maria va ser construïda en el sigle XVI. És de planta de creu llatina i conta en tres naus. En l'interior es troba un excelent retaule barroc i una Piedad de Gregorio Fernández.També adjunt que en semana santa que acodixca la gent a baixar la verge Maria i al Crist que no hi ha prou gent i cal cridar els vells del bar de davant.
- La Torre. D'orige musulmà del sigle XIII. Va ser construïda en motiu de la vulnerabilitat de la localitat des del mar. La dinastia Nassarita, va construir esta torre de defensa. Té 12 metros d'altura, està fabricada d'atovó de terra i es compon de dos plantes en finestres vigilants al mar i una terraça.
CulturaEditar
És un poble que té dos bandes de música. La més antiga i guardonada: L'Unió Artística Musical i la més recent: L'Harmonia.
Festes localsEditar
- Festes Patronals. Sobre la tercera semana del més d'agost comencen les festes patronals en honor a Sant Bartomeu Apòstol en castells de fòcs artificials durant una semana i reveles a partir de mijanit. L'última semana d'agost comença la semana taurina, de gran tradició en el poble.
GastronomiaEditar
- Entrepans de pinyols
- Orelletes
- Arròs en fesols i naps
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Ajuntament de Montroy
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Montroy
- Instituto Valenciano de Estadística
BibliografiaEditar
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externsEditar
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Montroy.
Municipis de La Ribera Alta | |
---|---|
Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló |