Mesc
L'almesc[1] o musco (del llatí muscus)[2][3] és una substància aromàtica secretada per les glàndules odoríferas del cérvol almizclero. També designa a les substàncies produïdes per atres animals i plantes que tenen una olor similar.
Etimologia
Almesc deriva del àrap hispànic almísk, este del àrap clàssic misk, i este del pelvi mušk.
Per la seua banda, la paraula musco va entrar al idioma espanyol en 1734 i deriva del llatí muscus, que a la seua volta es va originar del grec tardà μόσχος (mósjos), del persa mushk, similar al sánscrito मुष्क muṣka (‘testícul’), derivat del sustantiu protoindoeuropeu múh₂s, que significa ‘rata’, que compartix la mateixa etimologia que la paraula múscul o l'anglés mouse (rata), comuna en la majoria de llengües europees.[4][5][6]
#Almesc naturals
La varietat que es comercialisa és la secreció del cérvol almizclero. L'olor es troba també en les secrecions de la mona almizclero (cridat també machango o mona morena),[7] el bou almizclero, la rata almizclera d'Índia i Europa, l'ànet almizclero (Biziura lobata) del sur d'Austràlia, la musaraña almizclera, l'escarabat almizclero (Calichroma moschata) i atres animals.
En el regne vegetal, es troba en l'almesc comú (Mimulus inoschalus), en l'almizclera (Erodium moschatum), en les flors de la rosa mosqueta (Rosa eglanteria), en la fusta almizclera de les Guayanas, i en les llavors de les espècies Hibiscus abelmoschus i Abelmoschus moschatus, de les que s'obté la ambreta, usada en medicina i perfumeria.
Per a obtindre el perfum del cérvol almizclero, se sacrifica l'animal i s'extrau la glàndula, deixant-la secar, be al sol, be sobre una pedra calenta, o ben sumergint-la en oli calent. En perfumeria, és freqüent cridar en la paraula anglesa musk a l'almesc (per això el seu principal component químic es denomina muscona); d'esta manera es comercialisa com musk in pod (la glàndula sancera) o com musk in grain (a on el perfum s'ha extret del seu receptàcul). L'almesc pur té una olor molt intensa per a l'olfat humà, per este motiu es diluïx en concentracions baixes quan es treballa en ell en perfumeria. Es considera que tals perfums resulten excitants ya que posseïxen molècules de tipo feromona.
Es coneixen tres tipos:
- Tong-king, chinenc o tibetà, importat de China, el més valiós;
- Assam o nepalí, menys valiós;
- Karbardino o rus (siberiano), importat d'Àsia Central a través de Rússia, el menys valiós.
L'almesc Tong-king s'exporta en chicotets recipients decorats en filigranes d'estany o plom, a on el perfum està sagellat; s'envia directament al comerciant per correu.
L'almesc és d'un color púrpura obscur, sec, suau i untuoso al tacte, i amarc al gust. Ademés dels seus principis odoríferos, conté colesterol i matèria grassa. Com a matèria primera en perfumeria, és de la major importància, donant força i permanència a les essències vegetals en la seua olor poderosa i durador, sent aixina ingredient en molts perfums.
S'han sintetisat numerosos productes en aromes similars al natural. El primer de tots va ser obtingut per Baur en 1888 condensando tolueno en bromur de isobutilo en presència de clorur d'alumini, i nitrando posteriorment el producte aixina obtingut. És un tert-butilnitrotolueno. S'han creat moltes fòrmules similars, i s'observa que l'olor depén del isòmer o mescla d'isòmers obtinguda.
#Almesc sintètics
Coneguts com a #almesc blancs, són aromes sintètics que imiten l'olor de l'almesc natural. Al contrari que este, els sintètics aporten una olor neta, suau i dolça, ya que suprimix la connotació característica de l'animal.[8] Els #almesc sintètics són fragàncies barates i fàcils de produir que s'afigen principalment als productes de conte personal i als de neteja domèstica.[9]
Classificació
Nitrogenats o nitro-#almesc
- Almesc sintètics, que va obtindre Albert Baur en 1888 per condensació de tolueno en bromur de isobutilo en presència de clorur d'alumini, i el producte de nitración.[8] Són substàncies molt solubles en dissolvents orgànics, són lipofílicas i persistents en teixit adiposo. Presenten alta estabilitat química, baixa biodegradabilidad i alt potencial de bioacumulació.[10] L'us d'algunes d'elles està llimitat, degut a que estan en estudis per generar sospites d'induir càncer o aumentar l'efecte carcinógeno d'atres composts.[8] La seua producció hui dia, ha disminuït per la seua toxicitat tant en l'home com en el mig ambient.[8]
Policíclics
Grup de #almesc sintètics, que apareixen per la necessitat d'eliminar el grup funcional nitro de nitro-#almesc. Dit grup funcional presenta alta reactivitat fotoquímica i és inestable en mig alcalino.[8] Són substàncies l'estructura principal de les quals és la molècula de indano o tetralina en numeroses substitucions. Les característiques d'este grup, és que són substàncies molt solubles en dissolvents orgànics, són lipofílicas i persistents en teixit adiposo. Presenten alta estabilitat química, baixa biodegradabilidad i alt potencial de bioacumulació.[10] S'han detectat en llet materna, sanc i recent naixcuts.
Macrocíclicos
Grup compost per un conjunt de #almesc sintètics i naturals. Tots ells, procedixen de l'almesc natural. Són cetones macrólidas (orige animal), lactonas i bis-lactonas (orige vegetal)[10] Tenen un elevat preu de producció, a pesar de que la seua producció siga fàcil, ya que es tracta d'una descomposició microbiana de la mateixa, afectant aixina a l'estabilitat de dit grup, i presenten major biodegradación que els dos grups anteriors.[10] Aporten una ventaja important, i és que a pesar de ser sintètiques, és el grup menys perjudicial per a la salut i el mig ambient.[11]
Aplicacions
La principal via de contacte és la via dérmica, o inhalació directa[11]
- Perfums
- Medicina
- Champús
- Detergents
- Suavisants
- Locions
- Sabons
- Productes de neteja
- Ambientadores
- Tabac
- Herbicidad
- Explosius
- Escs de peixca
- Crema de mans
- Alimentació
- Pebetes d'incens
Toxicitat
Els #almesc sintètics tenen una velocitat de degradació biològica i química baixa i són composts molt lipófilos, per lo que se'ls pot considerar contaminants migambientals en potència.
En els anys huitanta, es va detectar per primera volta la presència de nitro-#almesc en mostres biològiques i aigua de riu. S'han aplegat a trobar estos composts en distintes mostres migambientals, aigües residuals i superficials, animals aquàtics, mamífers marins i inclús en mostres d'orige humà com a llet materna o teixit adiposo.
Els nitro-#almesc són utilisats en indústria, i tant ells com els seus metabòlits s'han trobat en major concentració en el mig ambient. Els metabòlits normalment són més tòxics, per la reducció dels grups nitro a #amina.
L'us de l'almesc ambrette està prohibit en Europa des de 1995, per la seua acció fotoalergénica, que pot ser perjudicial per a la salut humana, ho podíem trobar en productes cosmètics. En 1998 es varen retirar els #almesc moskene i tibetene per la seua toxicitat a llarc determini.[12]
En un estudi sobre la bioacumulació dels #almesc policíclics i nitro-#almesc en la biota aquàtica d'aigües residuals, es va determinar que els factors de bioacumulació en estes espècies depén d'una base de lípits (BAFL) i fent recalcament en que el seu metabolisme no deu ser descuidat.[13]
Estos composts s'eliminen parcialment durant el tractament de les aigües residuals, pero el problema és la seua acumulació en fancs de les plantes depuradores, que seran amprats com a abonament en els camps, podent contaminar aigües superficials i aliments.[12]
Existix informació sobre la monitorisació d'estos composts en el mig ambient pero la via d'eliminació s'ha estudiat molt poc, podria ser la fotodegradación.[12]
Els #almesc policíclics són els que es produïxen en major cantitat en les indústries i també tenen un caràcter lipófilo elevat, per lo que es detecten majoritàriament en el mig ambient i principalment en els fancs d'aigües residuals. Un estudi realisat sobre #almesc policíclics en aigües residuals indica la possibilitat d'efectes adversos en els organismes estudiats (larves i clòchina d'aigua dolça) despuix d'una llarga exposició a #almesc sintètics.[14]
Dos informes sobre galoxide i tonalide conclouen que no existix risc significatiu per a la salut humana, l'exposició per distintes vies d'estos dos composts. Pero el Comité científic sobre productes cosmètics i productes no alimentaris afirma que no es pot incorporar més d'un 12% de tonalide en les fragàncies. La reducció d'estos composts en el mig ambient es podria conseguir per mig de degradació fotoquímica.[12]
La majoria d'estudis sobre impactes en la salut es realisen en xileno d'almesc i cetona d'almesc. Abdós posseïxen activitat estrogénica in vitro, encara que el xileno d'almesc mostra una afinitat tres voltes major pel receptor d'estrògens, ademés aumenta la seua potència al metabolizarse, mentres que la cetona d'almesc al metabolizar pert l'activitat. Els #almesc policíclics són moduladors selectius del receptor estrogénico i induïxen tant activitats estrogénicas (dosis altes) com antiestrogénicas (dosis menors).
Un estudi en humans ha mostrat una important relació entre els nivells de xileno d'almesc i cetona d'almesc en sanc i alguns problemes hormonals i ginecológicos en dònes, lo que sugerix que estos #almesc causen toxicitat reproductiva i endocrina en humans.[15]
En un estudi en rates de toxicitat/carcinogenesicidad del xileno d'almesc els resultats varen demostrar que és carcinógeno en rates en administracions de 80 semanes (llarc determini).[16] No es pot catalogar al xileno d'almesc com carcinógeno en humans pero sí en animals de laboratori, per lo que pertany a la categoria 3; i està classificat com a compost molt tòxic per als organismes aquàtics segons la Comissió Europea. Almesc cetona té una estructura molt similar per lo que es classifica de la mateixa manera, encara que no es varen realisar estudis sobre el seu carcinogenicidad.[12]
Us en l'actualitat
En l'actualitat, l'us de #almesc naturals és casi inexistent per la protecció dels animals. Molts dels nitro-#almesc i policíclics s'han prohibit en Europa per la seua toxicitat migambiental i humana. Estos dos grups han vist reduït el seu consum perque persistixen en el mig ambient i es degraden en molta llentitut. No obstant, els macrocíclicos sí han vist aumentat el seu consum.[17]
Vore també
- Herba de l'almesc (desambiguació)
- Almizclero siberiano (Moschus moschiferus)
Referències
- ↑ «almesc» en el Diccionario de la lengua española (RAE)
- ↑ «ALMESC» (en es). Etimologies de Chile - Diccionari que explica l'orige de les paraules. Consultat el 2022-12-10.
- ↑ Terrero i Pando, Estevan. Diccionari Castellà en les veus de ciències i arts i les seues ..., Volum 2 (en castellà), p. 641. Consultat el 12 de giner de 2022.
- ↑ Plantilla:OEtymD
- ↑ «Merriam-Webster's Online Dictionary: musk» (en en). Merriam-Webster.
- ↑ Chantraine, Pierre (1990). Dictionnaire étymologique de la langue grecque, Klincksieck, p. 715. ISBN 2-252-03277-4.
- ↑ Enciclopèdia Alfabètic Temàtica Invicta, pág. 188.[1]
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Artículs útils». centrodeartigos.com. Consultat el 22 d'octubre de 2014.
- ↑ Doney, Catherine N. (Febrer 2004). Llegat Químic Contaminació en l'infància, p. 20. Consultat el 4 de febrer de 2023.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 [Juan Pablo Llepes Castro. Determinació de fragàncies, conservants, i atres aditius regulats en productes d'us quotidià i #atmòsfera interiors [Tesis Doctoral]Santiago de Compostela: Universitat de Santiago de Compostela; 2011]
- ↑ 11,0 11,1 [Schifter, Isaac. La chafada invisible: Fums, pólvos i perfums. Primera edició. Mèxic: FONDO DE CULTURA ECONOMICA (MEXICO); 2009]
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 [Sánchez Prat, Lucía. Estudi de la fotodegradación de composts orgànics per mig de microextración en fase sòlida, cromatografía de gasos i espectrometria de masses. [Tesis Doctoral]. Santiago de Compostela: Universitat de Santiago de Compostela; 2007]
- ↑ [R. Gatermann, S. Biselli, H. Hühnerfuss, G. G. Rimkus, M. Hecker, L. Karbe. Part 1: Species-Dependent Bioaccumulation of Polycyclic and Nitro Musk Fragrances in Freshwater Fish and Mussels. Synthetic Musks in the Environment [Revista en internet] Maig 2002. [accés 12 de novembre de 2014]; (42): 4 [437-466] Disponible en: http://link.springer.com/journal/244]
- ↑ [M. P. Gooding, T. J. Newton, M. R. Bartsch, K. C. Hornbuckle. Toxicity of Synthetic Musks to Early Life Stages of the Freshwater Mussel Lampsilis cardium. Archives of Environmental Contamination and Toxicology [Revista en internet] Novembre 2006 [accés 12 de novembre de 2014]; (51):4 [549-558] Disponible en: http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs00244-005-0223-4]
- ↑ [Catherine N. Doney, PhD. Llegat Químic Contaminació en l'infància Febrer 2004; 1:49-50]
- ↑ [Maekawa∗, I. Matsushima∗, H. Onodera∗, M. Shibutani∗, H. Ogasawara∗, I. Kodama†, I. Kurokawa†, I. Hayashi. Long-term toxicity/carcinogenicity of musk xylol in B6C3F1 mice. Food and Chemical Toxicology. [Revista en internet] 1990 [accés 12 de novembre de 2014]; (28):4 [581-586] Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2242833]
- ↑ [Tot seguix igual [sede Web]*. Múrcia; 14 de juliol 2013 [accés 19 de novembre 2014]. Històries de la química. Disponible en: https://todosigueigual.wordpress.com/tag/substàncies-aromaticas/]
- Este artícul va pertànyer originalment a l'undècima edició de l'Enciclopèdia Britannica.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre almesc.
[[Categoria:#Arabisme]]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Almizcle» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.