Marcial
Marque Valerio Marcial (en llatí, Marcus Valerius Martialis) (¿40?-¿104?) va ser un poeta romà d'orige hispà celtíbero. Va viure el seu periodo de major grandea baix l'abric dels regnats de Tito i Domiciano.
.jpg){kind=link}
Biografia
Marque Valerio Marcial va nàixer en Bílbilis Augusta (pròxima a l'actual Calatayut), en l'Hispania Tarraconense entre els anys 38-41.[1] Els seus pares varen ser Valerio Frontón i Flacila, també de Bílbilis. Abdós ya havien fallit en l'any 89, quan va publicar el seu quint llibre. Sembla que era una família acomodada que va poder donar formació al seu fill en una escola de gramàtica. En els seus versos es queixarà d'haver deprés un ofici que li va impedir fer-se ric.[2] A diferència d'atres autors de famílies romanes emigrades naixcuts en Hispania, Marcial fa referència explícita a la seua identificació en els seus orígens indígenes:
L'autor fa també gala d'eixa traça en la seua relació en un autor contemporàneu del mateix orige, Licinianus de Bilbilis:
Roma com a oportunitat
Al voltant de l'any 64 va marchar a Roma per a terminar els seus estudis jurídics en la protecció de Séneca, pero la caiguda en desgràcia d'este baix Nerón i el seu suïcidi en l'any 65 li varen deixar desamparat i la seua pobrea li va obligar a sobreviure de forma bohemio i itinerant com a client de diversos mecenes la major part dels 35 anys que va passar allí. El seu primer llibre es va publicar en l'any 80, el Llibre dels Espectàculs (Liber Spectaculorum), en motiu de l'inauguració de l'amfiteatre Flavio, el Coliseu, que s'havia inaugurat un any abans.[3] Arreplega en el seu contingut els cent dies d'espectàculs celebrats i menciona a molts dels protagonistes de cada u d'ells. Poc temps despuix, en decembre de l'any 85, va publicar els llibres XIII i XIV, «els últims en l'orde normal de l'edició de la seua obra pero dels primers que es varen publicar, titulats respectivament Xenia (Regals per als amics) el XIII i Apophoreta (Regals per als invitats) el XIV.»[4]
Sabedor de que les seues obres eren llegides per tot lo món (romà) es queixava de que a la seua bossa no aplegava un sesterci ya que en Roma no hi havia dret de propietat intelectual i els seus llibres es reproduïen lliurement.[5]
Es va guanyar no obstant l'amistat dels majors escritors d'eixe temps, Plinio el Jove, Silio Itálico, el també satíric Juvenal i el gran rétor Marco Fabio Quintiliano, qui també era hispanorromano. També ho era Lucano, que a penes va fallir nouvingut, pero en la seua viuda, Pola Argentaria, va trobar respal.[6] De la mateixa manera va travar amistat en el poeta gadità Canio Rufo, un temperament afí al seu. Poc a poc, favorit pels emperadors Tito i Domiciano, a els qui va dedicar interessats elogis, estos li varen nomenar membre de l'orde eqüestre i va guanyar diversos honors, entre ells l'exenció dels imposts que havien de pagar els que no tenien fills, açò és, el ius trium liberorum.
Tornada a Bílbilis
No obstant, els seus successors Nerva i Trajano es varen oblidar d'ell i va haver de retornar a Bílbilis i acceptar allí el regal d'una propietat campestre per part d'una admiradora, Marcela; el regrés a la vida rural era un dels seus grans somis. Allí va marchar l'any 98 per a passar la seua vellea, escriure els seus últims llibres, que el seu amic Terencio Prisco demandava, i va morir sis anys despuix, en l'any 101 o 102.[7][8] Era la vida que ansiava, com va escriure en uns celebérrimos versos molt citats al seu amic Juliol Marcial:
Encara que, efectivament, no va aplegar a ser ric, tampoc es deu pensar que era pobre ya que tenia algunes possessions i esclaus (cultivadores, un amanuense, etc) que contrasta en el seu caràcter pedigüeño segons deixa escrit en les seues composicions.[9]
Obra
La seua obra, que ha sobrevixcut pràcticament íntegra, es compon de quinze llibres de versos, en pròlec en vers o en prosa, en diversos metros (sobretot dístico elegiaco, pero també endecasílabos catulianos, hexàmetros falecios i yambo catalécticos), un total d'uns mil cinccents poemes pertanyents a un sol gènero lliterari, l'epigrama, en el que no va tindre en el seu temps rival i en el que va superar als seus antecessors i models, Catulo i la Cicuta de Domicio Marso. En cert modo el epigrama representava el correlato en vers a la concisión de la prosa aforística del també hispanorromano Séneca el Jove. El primer llibre és el Liber spectaculorum, també primer cronològicament parlant, ya que va ser compost en l'any 80 d. C. i celebra la construcció de l'Amfiteatre Flavio, actualment conegut com Coliseu, per l'emperador Tito. Els Xenia (llibre XIII) i els Apophoreta (llibre XIV) són dísticos composts per als regals que feyen als patrons els clients en la festa de les Saturnals. Els llibres I i XII posseïxen un contingut vari: lliteratura, societat i temes personals. Crida l'atenció el silenci de l'autor sobre l'historiador Tácito i el poeta Estacio, els seus contemporàneus; si al segon va poder considerar-ho un rival, la falta d'alusions al primer és més difícil d'explicar. La fama de Marcial deriva principalment del seu ingeni satíric; pero, si ben va ser un observador penetrant de la societat del seu temps, la seua visió està afectada per certa indiferència moral, per lo que no se li pot tindre estrictament per satíric. El to de les seues peces oscila de la més pura lírica a la obscenidad. Els seus epigrama són també importants pel seu valor documental, per l'informació que aporten sobre la societat romana de l'época, que reflectix en una gran vitalitat. Fa gala d'un ingeni agudíssim i d'una extrema concisión, que ha fet a voltes considerar-ho el primer dels conceptistas espanyols; també sap trobar hábilmente la part miserable i amagada de les aparents grandea humanes. Els aprofitats, els pocavergonyes, els degenerados, els hipòcrites, la dama semimundana que envellix, el ballarí i tota la comèdia humana de la gran metròpoli que era Roma en aquell temps apareixen vistosamente atacats i descrits en els seus poemes. Pero si be es burla sempre, a voltes ferint, jamai ho fa en irritament moral. Es queixa calculadamente de la seua pobrea i dedica lisonjas arrastrades i indignes a l'emperador Domiciano. En el quadro renaixentiste Retrat de Giovanna Tornabuoni (1488) de Domenico Ghirlandaio, podem llegir un dels seus epigrama en el fondo de l'escena, que diu:
Traductors i comentaristes de Marcial
El canonge d'Osca Manuel de Salines i Lizana va fer una traducció dels Epigrama de Marcial que pot trobar-se en la Agudea i art d'ingeni de Baltasar Gracián; Juan d'Iriarte va fer una atra ya en el XVIII, que es troba en el primer tom de les seues Obres soltes, (Madrit, Francisco Manuel de Mena, 1774). Víctor Suárez Capalleja va fer una atra en tres toms per a la Biblioteca Clàssica de la Casa Editorial Hernando. Les agudea de Marcial varen suscitar freqüentment, a la parell que admiració, també el comentari erudit o moral dels humanistes des del Renaixença. Entre els escoliastas espanyols destaquen Baltasar d'Herbes pel seu Comentari als Epigrama de Marco Valerio Marcial; Lorenzo Ramírez de Prat, pels seus de 1607; el deán d'Alcoy, Manuel Martí; el jesuïta P. Tomás Serrano, que va discutir en Girolamo Tiraboschi sobre els mèrits de Marcial en el seu singular llibre Super iudicium Hieronymi Tiraboschi de Marco Valerio Martiale, Roma, ¿1786?; atres comentaristes varen ser Víctor Suárez Capalleja, Marcelino Menéndez Pelayo i Arturo Masriera.
Referències
- ↑ Sobre l'any precís del seu naiximent es desconeix ya que, encara que es referixen en ellibre X, posteriorment es varen fer dos redaccions de tallibre que han servit a les versions actuals de la seua obra. Vore en Fernández Valverde et al., 2001, p. XVII
- ↑ Guillén et al., 1986, pp. 6-7
- ↑ Fernández Valverde et al., 2001, p. XIX
- ↑ Fernández Valverde et al., 2001, p. XX
- ↑ Guillén et al., 1986, p. 12
- ↑ Guillén et al., 1986, p. 9
- ↑ «Marque Valerio Marcial : poeta satíric hispanorromano» (en espanyol). Consultat el 4 d'octubre de 2020.
- ↑ Guillén et al., 1986, p. 22
- ↑ Guillén et al., 1986, p. 16
- ↑ «Full text of "Urbi et orbi"» (en espanyol). Consultat el 4 d'octubre de 2020.
Bibliografia
- V (1986). «Introducció i Bibliografia», Epigrama (en és), Saragossa: Institució Fernando el Catòlic, pp. 3-64. ISBN 84-00-06226-4.
- V (2001). «Introducció general», Epigrama (en és), Saragossa: Gredos, pp. VII-XXXVIII. ISBN 978-84-249-1857-6.
Bibliografia analítica
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Marcial.
Marcial en Viquidites.
Wikisource contiene obras originales de Marcial.
- Texts en llatí, en Wikisource.
- Texts en llatí, en el [1] The Latin Library.
- Portal consagrat a Marcial
- Epigrama de Marcial; edició completa en PDF en el [2] de la Biblioteca virtual de l'Institució Fernando el Catòlic.
- Text llatí, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marcial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.