Lipari
Lípari[1] (en italià: Lipari, latín Lipara, griego Λιπάρα) és una de les sèt islas Eolias, archipiélago volcánico de Italia situat en el mar Tirreno al nort de Sicília, en la província de Mesina. Lípari és la major illa i el principal port de l'archipèlec, aixina com la més poblada en 10 000 h., dels que 4.400 h. residixen en la seua capital homònima.
Per l'importància de l'illa, l'archipèlec sancer rep en freqüència el nom d'illes Lípari, encara que encara s'ampra l'antiga denominació (illes Eolias).
La Piazza Ugo vaig donar Sant'Onofrio, en el desembarcadero de Marina Curta, constituïx el punt focal de Lípari. L'any 2000 va ser inscrita junt al restant de l'archipèlec en la llista del Patrimonio de la Humanidad de la Unesco.[2]
Història
L'illa Vulcano es dia antigament Thermessa o Ferixca (els romans la varen cridar Vulcano) i Lipara es va cridar inicialment Meligunis i va adoptar el nom de Lipara per Liparo, el fill de Ausón. La de Stromboli es dia Strongyle i la de Salina es dia Didyme.[3]
Diodoro Sículo diu que la primera colonia grega (doria) es va fundar cap al 580-577 a. C., pero Eusebio situa la fundació en l'any 627 a. C. La varen fundar colon de Cnido i de l'illa de Rodas baix la direcció de Pentathlos, un cnidio, per lo que es va considerar colónia d'esta ciutat. Atres versions diuen que no va ser Pentathlos el fundador sino els seus fills. La colónia va prosperar, pero va tindre que defendre's dels piratas tirrenos i es va crear una flota que va derrotar algunes voltes als tirrenos (etruscos). Pero la mateixa gent de Lípari també va practicar la pirateria i una volta varen capturar un valiós carregament romà que s'enviava a Delfos. El magistrat cap de l'illa, Timasiteo, va fer retornar immediatament el carregament i ho va enviar al seu destí final.
La primera expedició ateniense a Sicília dirigida per Laques (427 a. C.) va trobar a Lípari aliada a Siracusa (ciutat també dòrica) i varen ser atacades pels atenienses i per la flota de Regio sense molt èxit.
En 396 a. C. apareix una atra volta aliada a Siracusa per lo que va ser atacada per la flota cartaginesa de Himilcón que la va ocupar i va cobrar una taxa de 30 talentos, pero no la va conservar; en 304 a. C. va ser atacada per Agatocles sense motiu aparent, i el siracusano es va dur un botí de 50 talents que va perdre a la tornada en una tormenta.
No molt més tarde Lípari va caure en mans dels cartagineses i romanos en començar la primera guerra púnica (264 a. C.), i es va convertir en la principal base naval cartaginesa. Al quint any de guerra (260 a. C.) el cónsul romano Cneo Cornelio va ser rebujat en un atac i va ser capturat en les seues forces; en 257 a. C. una batalla naval es va lliurar entre romans i cartagineses en les afores de Lípari; pocs anys més tarde (251 a. C.) va ser ocupada pels romans baix el mando de Cayo Aurelio, i des de llavors va permanéixer en el seu poder.
En la segunda guerra púnica una flota cartaginesa embarrancó en l'illa Vulcano.
Les illes no tornen a ser mencionades fins a les guerres entre Sexto Pompeyo i Octavio en el 36 a. C., quan Lípari va ser una atra volta una base naval important dominada per Pompeyo, pero conquistada per Agripa que va establir la seua flota en l'illa Vulcano des d'a on va atacar a Pompeyo en Milas i Mesina.
Va continuar sent una ciutat pròspera durant tot el período imperial romano basat en la seua flota i el comerç de alumbre, que les illes produïen per la seua naturalea volcànica. Cicerón, no obstant, la menciona com una ciutat menuda. Va ser utilisada a sovint com a lloc d'exili i en el IV es va convertir en refugi de monges.
En el V va ser sèu d'un bisbe. En 543 es varen establir allí els ostrogodos, pero despuix va ser recuperada pels bizantinos. Va entrar en decadència en el VIII i IX en els atacs dels pirates musulmans i de l'activitat volcànica del Mont Pelato i de la Figgia Vecchia (729). Els musulmans varen devastar la ciutat i es varen dur als seus habitants en 838.
Les illes varen estar deshabitades durant dos sigles fins que varen aplegar els normandos en 1083 i es varen establir allí monjesbenedictinos, que varen fundar un monasterio i es varen establir alguns colon. La senyoria de les illes va ser donada al monasteri en 1091 pel Papa Urbano II. El abad Ambrosio va promulgar en 1095 una constitució que donava als habitants el dret de propietat i d'herència sobre la terra que cultivaren, lo que va favorir el repoblament i l'ocupació dels terrenys abandonats. Els privilegis fiscals daus pels reis angevinos i despuix de la Corona de Aragón va enriquir una atra volta l'illa.
L'illa va ser atacada per Jeireddín Barbarroja aliat del rei de Francia en 1544, en una flota de 150 naus que varen saquejar l'illa despuix d'un asedio. La gran catedral, una obra de gran envergadura, va ser incendiada aixina com les cases, i part dels 8.000 habitants varen ser deportats. L'illa va quedar buida per segona volta. Carlos V va fer construir un mur en la ciutat i va donar grans beneficios fiscales que varen permetre repoblar l'illa prou ràpidament en gent procedent de regiones italianas peninsulares com Calàbria i Campània.[4] En el perill de nous atacs les illes varen quedar incorporades al Reino de Sicilia en 1589. Fins a passat el 1700 no va quedar descartat el perill turco i la ciutat es va tornar a expandir. Les illes varen passar a Reino de Italia en el Reino de las Dos Sicilias.
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 14 968 | 12 463 | 12 265 | 15 451 | 16 310 | 15 280 | 14 276 | 14 156 | 11 799 | 11 037 | 10 037 | 10 547 | 10 382 | 10 554 |
Población
Els 8.000 habitants censats i l'infraestructura hotelera superen en créixens a les demés illes.
Lugares de interés y monumentos
- El desembarcadero de Marina Corta, des del que es pot observar la catedral de San Bartolo.
- Vestigis neolíticos que es poden trobar desperdigolats en distints edificis de la ciutat vella.
- El Museu arqueològic és un dels més importants de Italia sobre arqueologia submarina:
- Des de coleccions de ánforas marines a sarcòfecs de pedres que daten de la dominació grega, passant per caraces i utensilis d'obsidiana.
- Són algunes de les peces que alberguen este museu, un repàs a les primeres manifestacions culturals de l'illa.
- L'edifici està ubicat en un peñón conegut com Castell de Lípari, que ha servit des de temps antics com a fortalea natural.
- El museu conserva encara moltes chafades de la seua herència històrica, ya que durant l'época grega i romana va servir com necrópolis, i més vesprada, durant el renacimiento, va albergar el núcleu medieval de la ciutat.
- Les coleccions que s'exhibixen provenen de les excavacions arqueològiques realisades en vàries illes Eolias, especialment en la necròpolis de Pantálica, formada per més de 5.000 tombes del XII a. C.
- Es mostra la relació dels objectes en el seu lloc d'orige per mig de reconstrucció i estratigrafías.
Referències
- ↑ El País. Les menudes illes secretes de Sicília
- ↑ Unesco (2000). «Isole Eolie (Aeolian Islands)». Consultat el 29 de agosto de 2009.
- ↑ «:Cambridge University: The Ausonian pottery of Lipari (Aeolian Islands, Sicily)».
- ↑ «Università di Parma: Storia e demografia delle isole Eolie».
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lipari.- Comune vaig donar Lipari Lloc oficial de la Comuna de Lipari (en italià).
- LaSicilia Guia de Lipari (en espanyol).
- Comune vaig donar Lipari Comuna de Lipari en el Lloc oficial de la Província de Mesina (en italià).