L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Justino Antolínez de Burgos

Justino Antolínez de Burgos (Valladolit, ca. 1557[1] – Tortosa, 7 de setembre de 1637[2]) va ser un religiós agustino[3] i historiador espanyol, primer abad del Sacromonte i bisbe de Tortosa.

Casa palau dels marquesos de Casablanca en el carrer Pavaneras, n.º 9, de Granada, a on va residir Justino Antolínez de Burgos.

Biografia

editar

Família

editar

Fill de Galaz Antolínez de Burgos, regidor de Valladolit i de Catalina Alfonso de Saavedra, va tindre, a lo manco, tretze germans, entre ells Agustín Antolínez, també agustino, que va ser bisbe de Ciutat Rodrigo i de Santiago de Compostela.[4] S'ha apuntat la possibilitat de que l'historiador Juan Antolínez de Burgos fora també germà o parent propenc seu.[5]

Formació i trayectòria

editar

Completats els estudis elementals, va ingressar en l'Universitat de Valladolit, a on va adquirir el grau de bachiller en Lleis el 2 d'agost de 1581.[6] Va ser ordenat presbítero i en 1585 va entrar com capellà al servici del president de la Real Chancillería de Valladolit, a l'adop Pedro de Castro i Quiñones.[7] Va ser examinat en 1587 per a ingressar com a advocat en la mateixa Chancillería, rebent la corresponent llicència i poc despuix va ser elegit per Pedro de Castro com la seua jurisconsulto de cambra.

Convertit en home de confiança de Pedro de Castro, ho va acompanyar quan este va acceptar el càrrec d'arquebisbe de Granada. Va ser nomenat successivament provisor i vicari general del arzobispado; professor, catedràtic de dret canònic i juge conservador en l'Universitat de Granada; alcalde d'hijosdalgo en la Real Chancillería; ordinari del Sant Ofici per a Granada, Toledo, Màlaga i Guadix; capellà real en 1596; canonge de la catedral en 1604; canonge tesorer de Santiago en 1605, prebenda a la que va renunciar per a permanéixer al costat de Pedro de Castro; arcediano de Granada en 1609, abat del Sacromonte el 17 de juliol de 1610; deán de la catedral de Granada en 1612, nomenat pel nou arquebisbe Pedro González de Mendoza; tesorer de la catedral de Sevilla en juliol de 1613 i governador del Sacromonte en 1618.

L'Universitat de Granada li convalidó els seus estudis, experiència i coneiximents en dret canònic pel grau de doctor el 21 de decembre de 1597, lo que possibilitava l'accés a dignidades eclesiàstiques, segons els requisits establits pel concilie de Trento.

Junt al seu germà Almerique, presbítero i provisor que també residia en Granada, va intervindre en els treballs relacionats en les troballes en el monte de Valparaíso i en la torre Turpiana i va participar activament en la junta que va definir com a verdaderes les relíquies trobades.

 
Segona versió de la portada dibuixada per Girolamo Lucente i gravada per Francisco Heylan per a la Història eclesiàstica de Granada.

Justino Antolínez va residir en Granada en una casa pròpia dels marquesos de Casablanca, situada en el carrer Pavaneras, que es conserva molt restaurada. Sent deán, va donar acolliment al llicenciat Francisco de Velasco, un antic soldat, i més vesprada cura, que va adoptar en els seus últims anys una vida d'ascetisme i penitència, sent conegut generalment pel «retor sant de Sant Matías», i que va morir en 1622 estant acaronat en casa d'Antolínez.[8]

Historiador

editar

Influït per esta participació de primera llínea en les troballes sacromontanos i en fe absoluta en la seua autenticitat, va redactar una Història eclesiàstica de Granada,[9] que conclosa des de 1611 i despuix de sofrir numeroses vicissituts, no va aplegar a imprimir-se[10] en suspendre l'edició el propi Antolínez en 1635, despuix de rebre notícies del cabildo sacromontano de l'imminent publicació d'un atre tractat de les mateixes característiques preparat per Francisco Bermúdez de Pedraza.[11] L'obra va ser estructurada en tres parts: La primera en l'història de l'iglésia en Granada des dels seus orígens fins a 1588, any en que va morir l'arquebisbe Juan Méndez Salvatierra. En la segona versa sobre la seua valedor, Pedro de Castro, també dedicatario de l'obra, i sobre la trayectòria d'este al front del arzobispado de Granada. I la tercera aborda en amplitut les troballes de relíquies, làmines i llibres plúmbeos en el mont Ilipulitano de Valparaíso i en la torre Turpiana. Antolínez es mostra en tota l'obra ferma creent i defensor de la veracitat i autenticitat d'estes relíquies i escrits.[12] Per a ilustrar l'edició, Francisco Heylan va preparar un extens programa de gravats les planches del qual es conserven en l'Abadia del Sacromonte,[13] entre els quals es troba el pla detallat més antic de Granada, dibuixat per Ambrosio de Vico i conegut com Plataforma de Granada, o també de Vico.

Bisbe

editar

El 14 de febrer de 1627 va ser presentat pel rei Felipe IV per a la sede de Tortosa i nomenat per a la mateixa el 17 de juliol del mateix any.[14] Va rebre la consagració episcopal en Granada el 8 de juliol de 1628 de mans de la moradura i arquebisbe Agustín Spínola, assistit pels bisbes de Guadix, Juan d'Arauz Díaz, i d'Almeria.[15] Va fer entrada solemne en la diòcesis el 22 del mateix més i any,[5] trobant-la en un estat poc satisfactori, segons carta dirigida al Sacromonte en la que expressava el seu descontent, preocupació i queixes per diversos assunts que va deure enfrontar recent iniciat el pontificat: L'indisciplina dels canonges, el cor dels quals es produïa sense orde i que no volien tindre constitucions impreses ni normes per al seu govern; els molts pleits que es plantejaven en la diòcesis; els clercs que no sabien llegir; la falta de confesores; l'abundància de causes de nulitat matrimonials; la «facilitat en que maten molts clercs»; i la falta de colaboradors, puix segons les constitucions diocesanes els càrrecs havien de recaure en catalans, aragonesos o valencians i Antolínez no trobava entre ells persones ben formades en els qui confiar.[16] Durant el seu pontificat es varen establir els jesuïtes en la diòcesis, es va celebrar sínodo en 1637 i va realisar visites pastorals els anys 1630 i 1634.[17] Va assistir al concilie tarraconense de 1635-1636, a on es va mostrar ferm partidari de la predicació en català,[18] com va fer durant tot el seu pontificat.[19]

Final

editar

Va fallir el 7 de setembre de 1637[20] i el seu cadàver va ser sepultat davant l'altar major de la catedral de Tortosa.[21]

Notes i referències

editar
  1. ↑ Data deduïda d'una carta de Pedro de Castro al rei, escrita el 15 de juliol de 1603, en la que fixa l'edat d'Antolínez en uns quarantassís anys. (Sotomayor 1996: XI). Alcocer i Martínez (1924: 160) situa el naiximent cap a l'any 1564.
  2. ↑ En atres fonts, 9 de juliol del mateix any (vide infra).
  3. ↑ Antonio 1783: 830.
  4. ↑ Santiago Vela 1916: 264 i 266.
  5. ↑ 5,0 5,1 Alcocer i Martínez 1924: 160.
  6. ↑ Alcocer i Martínez 1924: 161. Segons Sotomayor Mur (1996: XIII) va obtindre el grau de llicenciat en dret civil i amplis coneiximents de dret canònic.
  7. ↑ Heredia Barnuevo 1863: 4.
  8. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGallego Burín, Antonio1961">Gallego Burín, Antonio (1961). Granada: guia artística i històrica de la ciutat, Fundació Rodríguez-Acosta, p. 261. i <cite style="font-style:normal" id="CITAREFViñes Millet, Cristina1995">Viñes Millet, Cristina (1995). Figures granadines, Granada: Serra Nevada 95: El Llegat Andalusí, pp. 130-133.
  9. ↑ El manuscrit original es conserva en la biblioteca de l'Universitat de Granada i està disponible digitalisat en ugr. es/handle/10481/506 DIGIBUG: repositori institucional de l'Universitat de Granada. En 1996 es va publicar en introducció, edició, notes i índexs de Manuel Sotomayor (<cite style="font-style:normal" id="CITAREFAntolínez de Burgos, Justino1996">Antolínez de Burgos, Justino (1996). Història eclesiàstica de Granada, Granada: Universitat de Granada. ISBN 84-338-2179-2.).
  10. ↑ Les 602 resmas de «paper de marquilla de França», adquirides per a imprimir la Història eclesiàstica, varen ser venudes ben alvançat el sigle XVIII, i els 12.000 reals de vellón producte de la venda es varen destinar a misses per l'ànima d'Antolínez, segons havia dispost en vida (Sotomayor 1996: XXVII, XLIII i XLIV).
  11. ↑ Cordonera García et al. 1997: 164. Es tracta de la Història eclesiastica, principis i progressos de la ciutat, i religion catolica de Granada, obra de Francisco Bermúdez de Pedraza publicada en 1638; pot consultar-se un eixemplar digitalisat en la Biblioteca Digital Hispànica (bne. es:80/webclient/DeliveryManager? pid=2709394&custom_att_2=simple_viewer)).
  12. ↑ Calatrava 2006: 420.
  13. ↑ Calatrava (2006: 420) i Barris Aguilera (2006: 32 i 36).
  14. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGauchat, Patritium1960">Gauchat, Patritium (1960). org/stream/hierarchiacathol04eubeuoft#page/174/mode/2up Hierarchia catholica medii aevi, sive Summorum pontificum, S. R. I. cardinalium, ecclesiarum antistitum séries i documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita (en llatí), Patavii: Typis librariae «Il Messaggero vaig donar S. Antonio», p. 174. Segons Sotomayor Mur (1996: XXIII), la notícia del nomenament hauria aplegat a Granada en giner de 1627.
  15. ↑ Henríquez de Jorquera 1934: 687. En catholic-hierarchy. org/bishop/bantb. html Catholic Hierarchy no consta com consagrante el bisbe d'Almeria, sino el d'Oviedo, Juan Torres d'Osorio, que a l'adop era visitador de la Real Chancillería de Granada.
  16. ↑ Carta d'Antolínez rebuda en el Sacromonte l'1 d'abril de 1631 (Archiu del Sacromonte, leg. 5, fols. 1.008-1.112, citada en Sotomayor Mur (2001: XXIV).
  17. ↑ Pitarch i Almela 2001: 96, 104 (nota al peu), 107 i 135.
  18. ↑ Agustí i Farreny 1993: 74.
  19. ↑ Pitarch i Almela 2001: 104 (nota al peu).
  20. ↑ Sotomayor Mur 1996: XXVII. La mateixa data en Fernández i Dumenge (1867: 284) i González García-Valladolit (1893: 107).
    Lorenzo Villanueva (1806: 114) i Alcocer i Martínez (1924: 161) indiquen el 9 de juliol de 1637 com a data de defunció, mentres que Pitarch i Almela (2001: 104), considera abdós dates citant atres fonts. En un document de 1795, pel que es funda una memòria en sufragi per l'ànima d'Antolínez, consta el 7 de setembre com a data del decés. Cfr. Sotomayor Mur (1996: XXVII).
  21. ↑ Alcocer i Martínez 1924: 161.


Bibliografia consultada i citada

editar
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFAlcocer i Martínez, Mariano1924">Alcocer i Martínez, Mariano (1924). Anals Universitaris: Història de l'Universitat de Valladolit, Valladolit: Imprenta Castellana.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCordonera García, José Antonio et al.1997">Cordonera García, José Antonio et al. (1997). L'imprenta en Granada, Granada: Universitat de Granada. ISBN 84-338-2355-8.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHenríquez de Jorquera, Francisco1934">Henríquez de Jorquera, Francisco (1934). Marín Ocete, Antonio (ed.). Anals de Granada: Descripció del regne i ciutat de Granada. Crònica de la reconquista. (1482-1492). Successos dels anys 1588 á 1646, Granada: Paulino V. Traveset.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSotomayor Mur, Manuel1996">Sotomayor Mur, Manuel (1996). «Introducció», Antolínez de Burgos, Justino (ed.). Història eclesiàstica de Granada, Granada: Universitat de Granada, pp. XI-LXIII.

Enllaços externs

editar

Referències

editar


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Justino_Antolínez_de_Burgos&oldid=1397623»