Julià San Valero
| Julián San Valero Aparisi | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador, antropòlec i arqueòlec | ||
| Naiximent: | 1913 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1998 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia | ||
Julià o Julián San Valero Aparisi (Valéncia, 1913 - † 1998). Historiador, antropòlec, arqueòlec i escritor valencià.
EstudisEditar
Estudià el Bachiller en l'Institut Lluís Vives. En l'any 1934 estudià Dret en l'Universitat de Valéncia i també Filosofia i lletres. Obtenint la màxima calificació. També va obtindre un premi extraordinari de final de Carrera.
Fon becat per la Diputació de Valéncia, beca "Blasco Ibáñez". Fon professor ajudant per la Junta d'Ampliació d'Estudis en Madburc junt al professor V. Merhardt.
Vinculat des de l'any 1942 al Seminari d'Història de l'Universitat Central (Madrit), que dirigia el professor Martínez Santa Olalla, del que va ser Subdirector, va obtindre el doctorat en Filosofia i Lletres en 1946, en la tesis El Neolítico europeo y sus relaciones, que li va valdre el premi extraordinari en l'any 1947.
Trayectòria professionalEditar
Va començar dedicant-se, especialment, a l'arqueologia. I més tart, cap a l'etnologia i antropologia, sense abandonar mai el camp arqueològic.
En l'any 1942 va començar les excavacions arqueològiques en Madrit investigant junt a l'equip del catedràtic Martínez Santa Olalla.
En 1948 va guanyar la càtedra d'Història de la Cultura en l'Universitat de Granada, per concurs-oposició, la de Prehistòria i Història Universal i Mija de la facultat de Filosofia i lletres de l'Universitat de Valéncia en 1950, d'a on va ser decà des de l'any 1968 fins a l'any 1972.
Fon director de l'Institut d'Estudis Ibèrics i Etnologia Valenciana de l'institució Alfons el Magnànim de la Diputació de Valéncia. Membre de la Hispanic Society de Nova York i del Deutsches Archaeologiches Institut d'Alemanya i de la Prehistoric Society de Londres.
En l'any 1950 va conseguir traslladar-se a l'Universitat de Valéncia a on va ser catedràtic d'Història Antiga en la Facultat de Filosofia i Lletres de la que fon decà. Fon 38 anys catedràtic de Prehistòria en l'Universitat de Valéncia i director d'excavacions.
Va ser catedràtic de filosofia de l'Universitat espanyola en la matèria de Prehistòria i Història universal de les edats antiga i mija i d'Història general de la cultura.
El més d'octubre de 1951 es constituïx en Valéncia un Secretariat del diccionari Valencià-Balear-Català, del que Julià San Valero era un dels seus responsables organisadors.
Va impartir conferències per Espanya i l'estranger i participà en numerosos congressos. Es varen organisar cicles de conferències sobre Història del Regne de Valéncia, en les quals va intervindre com a conferenciant, entre atres personages rellevants de l'época.
Les primeres excavacions portades a terme en Mont Bernorio varen ser fetes per Romualdo Moro en 1890 per encàrrec del Marqués de Comillas. Durant els anys 1943-1944 de nou són estudiades les excavacions en incloure-les en el Pla Nacional d'Excavacions Arqueològiques, sent per últim en l'any 1959, entre els mesos de juliol i agost, realisada una nova campanya d'excavacions dirigida per Julià San Valero. Totes les troballes es depositàren en el Museu Provincial d'Arqueologia de la capital de Paléncia.
En l'any 1961 va ser catedràtic de filosofia en l'Universitat espanyola, en la matèria de Prehistòria i Història universal de les edats antiga i mija i d'Història general de la cultura.
Julià San Valero va ser un dels primers introductors dels estudis d'antropologia cultural en l'Universitat espanyola, i està considerat com el fundador de la moderna escola d'estudis etnològics i antropològics de la regió valenciana.
ExcavacionsEditar
Activitat sindicalEditar
Durant la seua etapa universitària va ser sindicaliste universitari d'esquerres durant la Segona República. Un sindicat vinculat al Partit Socialiste (PSOE). San Valero, es va trobar en la situació de tindre que abandonar el sindicat per la tendència pancatalanista dels recent incorporats al PSPV. Els pocs valencianistes de la direcció del PSOE com Fernando Millán i Manuel del Hierro es vorien obligats a abandonar-lo. Se donava la circumstància que el PSOE tenia els vots en sa gran majoria dels immigrants castellaparlants i el PSPV oferia una política pancatalanista i "normalisadora".
L'esquerra es va adscriure al pancatalanisme formant un binomi esquerra-pancatalanisme, deixant al valencianisme cap al centre o dreta.
Va patir amenaces i insults per part d'alguns dels seus propis alumnes, sofrint greus ofenses verbals quan era decà de la Facultat de Filosofia i Lletres i es va dispondre a presentar una conferència d'un psiquiatra (Castilla del Pino), quan va ser president del I Congreso de Historia del País Valenciano (1971). Fon una mescla de rebelia estudiantil i d'oposició a la cada volta més intensa activitat valencianista. Trobant una resistència en certs sectors universitaris.
Cultura valencianaEditar
Va ingresar en l'Acadèmia de Cultura Valenciana el 16 de maig de 1951, ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon Decà des de 1978 fins a 1984. Va afrontar la reforma en profunditat dels Estatuts de l'Acadèmia, perque el Centre de Cultura va passar a denominar-se Acadèmia de Cultura Valenciana en l'any 1978. En l'any 1987 va tornar a ser elegit com a Decà, en un segon mandat, fins a l'any 1990.
En l'any 1974 va ser el mantenedor dels XI Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, en l'edició dels quals va ser la seua reina, Teresa Costa Belenguer. També fon mantenedor dels Jocs Florals de l'any 1983 quan es celebrava l'acte del Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, en el saló columnari de la Llonja de Valéncia, el 9 d'octubre de 1983. Va pronunciar un discurs que ha quedat en el recort de molts valencians, prenent una postura clara davant les amenaces reals de la permanència cultural valenciana.
En 1977 i en motiu de la clausura dels cursos de llengua valenciana de Lo Rat Penat el dia 20 de juny de 1976 en el seu XXV aniversari, Julià San Valero, pronuncià, en la sèu de Lo Rat Penat, una conferència titulada: Poble, cultura i llengua.
Julià San Valero defén la corrent històrica que va defendre en el seu dia Joan Reglà (Catedràtic d'Història), català, sobre el repoblament posterior a la reconquista:
"els pioners aragonesos i catalans del mentat repoblament doscentiste no passaven de ser una minoria molt menuda"
Coincidint en atres historiadors i investigadors del Regne cristià de Valéncia com Antonio Ubieto o Huici Miranda.
Normes d'El PuigEditar
El 7 de març de l'any 1981 en el municipi valencià de El Puig de Santa Maria es celebrà l'acte d'adhesió a les Normes d'El Puig o Normes de l'Acadèmia que foren elaborades per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes d'eixa institució. L'acte es va celebrar en el Monasteri de Santa Maria del Puig. Julià San Valero va intervindre en l'acte com a Decà de l'institució.
Estatut d'AutonomiaEditar
Julià San Valero va intervindre en les gestions que es feren quan es tramitava l'Estatut d'Autonomia valencià.
Vicent X. Navarro i Pastor ho va explicar:
El manifest fon llegit i entregat a Leopoldo Calvo Sotelo:
El manifest va tindre un ampli resó en la prensa de Madrit i també en la prensa valenciana.
La seua bibliotecaEditar
La biblioteca de Julià San Valero fon donada l'any 2007, pels seus hereus, a la Generalitat Valenciana. Estava composta per 4.000 monografies, editades en el sigle XX, dedicades principalment a l'història, arqueologia, etnografia, prehistòria, antropologia cultural, història de l'art, cultura valenciana, lliteratura espanyola i universal, biografies i religió. Ademés, n'hi ha que afegir els documents del seu archiu en les memòries de les excavacions, manuscrits i materials de treball de les seues publicacions. Títuls acadèmics. I una reproducció del pla de la ciutat de Valéncia feta pel Pare Tosca i una còpia del bust de la Dama d'Elig.
CitesEditar
Julià San Valero Aparisi, nos ha deixat un bon número de frases per a l'història, com estes:
Una atra cita que ha passat a l'història del poble valencià:
Una atra cita, esta volta en castellà:
Sobre la llengua valenciana:
Citat per Torcuato Luca de Tena en el seu artícul La lengua valenciana (ABC, 1978):
Citat per Francesc Moreno en la seua obra Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana (1995):
ObresEditar
- Excavaciones arqueológicas en Monte Bernorio (Palencia, 1943) (Estudi)
- El tesoro preimperial de Drieves (1945)
- El Neolítico español y sus relaciones (1946)
- Atlas Histórico Universal (Gráficas Ultra, Madrid, 1946)
- La península hispánica en el mundo neolítico (1948)
- La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia (1950)
- El origen de la agricultura y de la cerámica valencianas (1954)
- El Neolítico Hispánico (1954)
- Origen de la agricultura (1955)
- El Neolítico de Europa Occidental (1956)
- Perspectiva actual de la historia primitiva de España (1957)
- Arte rupestre del Levante español (1962)
- Los orígenes de la agricultura valenciana (1964)
- El campesino valenciano y su obra (En notes sobre l'antiguetat de l'agricultura i el regadiu en terres valencianes). (Valéncia, 1964)
- Historia de la cultura (1969)
- Apuntes de historia de la cultura (1970) en colaboració de P. García Latorre i M. Gonzalo Alvarez.
- Los hallazgos antiguos del Neolítico de Gibraltar (1975)
- Nuevas excavaciones y prospecciones arqueológicas en Valencia (1977)
- La Cova Fosca (Ares del Maestrat, Castelló)
- El neolítico valenciano (1977) en colaboració de José Aparicio Pérez.
- Reflexiones sobre el pueblo, cultura y lengua de Valencia (Colecció Temas Valencianos, núm. 1. Valéncia, 1977)
- Poble, Cultura i Llengua (1977) Lo Rat Penat, Colecció cursos.
- Guía para el estudio de la cultura popular (1980) en colaboració de P. García Latorre i M. Gonzalo Alvarez.
- El Poble del Regne de Valéncia Del Senia al Segura (1988)
- Folclore, etnografía y etnología en Valencia (1992) Dins de l'obra colectiva Historia de la Antropología Española.