Hewlett-Packard
Hewlett-Packard Company (Plantilla:NYSE), més coneguda com HP, és una empresa de tecnologia nortamericana, en sèu en Pal Alt, Califòrnia, dedicada a la fabricació i comercialisació de hardware i software ademés de brindar servicis d'assistència relacionats en la informàtica. La companyia va ser fundada en 1939 per William Hewlett i David Packard, i es dedicava a la fabricació d'instruments de mida electrònica i de laboratori. El 31 d'octubre de 2014, Hewlett-Packard va anunciar la seua divisió en dos firmes que cotisarien de manera separada en el mercat de valors, en lo que el seu negoci de computadores i impressores operaria independent de la seua unitat de servicis i equips corporatius.[1]




L'1 de novembre de 2015 es va fer efectiva la seua divisió en dos empreses: HP Inc., dedicada a les impressores i les computadores personals, i Hewlett Packard Enterprise, dedicada als servidors, equips d'almagasenament i rets, programes de còmput i servicis per a terceres empreses. En el procés de separació es planeja despedir a 5000 empleats de la firma.[2]
Història
Bill Hewlett i David Packard eren dos companyers en la Universitat de Stanford. En un garaig llogat per a treballar a temps parcial[3] varen construir un oscilador d'àudio, un instrument de prova electrònic utilisat pels ingeniers de sò. Va iniciar una carrera en equips electrònics de prova i ensaig per a laboratoris. Més tart, en 1968 varen entrar en el negoci de les calculadores electròniques en gran èxit:
- HP 9100A (1968), la primera calculadora manufacturada per HP.
- HP-35 (1972), la primera calculadora de mà científica.
- HP-65 (1975), la primera calculadora de mà programable.
- HP-41C (1979), la primera calculadora de mà alfanumèrica i expandible.
- HP-28C (1987), la primera calculadora capaç de resoldre equacions simbòlicament. La majoria de les calculadores HP usen la notació polaca inversa, en anglés, Reverse Polish Notation o RPN. HP va entrar al camp de les computadores en 1966 en la 2116A, la primera de la série HP 1000 dissenyada per a reunir i analisar les senyes produïdes per instruments d'HP. Les computadores HP 1000 són utilisades per a aplicacions CIM, tals com a supervisió i control de processos, administració d'alarmes i supervisió de màquines.
En 1972, HP es ramificó, entrant en l'informàtica comercial en la série 3000, un sistema multiusuario que es va fer molt conegut pel seu extremadament alta fiabilitat, especialment per a eixa época. La série 3000, de gran èxit, ha continuat sent la principal série de computadores d'HP i ha evolucionat cap a una família completa de computadores des de micro fins a macrocomputadoras. També en 1972, va presentar la primera calculadora de mà científica, la HP-35, reemplaçant la regla de càlcul i iniciant una nova era de calculadores de bojaca. En 1982, va ser presentada la primera estació de treball HP 9000. La primera computadora personal d'HP va ser la Touchscreen 150, una computadora personal en MS-DOS que va obtindre solament una acceptació modesta. En 1985, va presentar la VECTRA, una màquina basada en el 286 que va ser la primera d'una llínea completa de PC compatibles en IBM. En 1984, HP va revolucionar el mercat de les impressores en la seua impressora LaserJet destinada a l'us en oficines, la qual ha establit l'estàndart per a l'indústria. En 1986, va presentar un nou disseny intern per a les seues famílies 3000 i 9000 que va conduir a la companyia als anys 1990. La nova HP Precision Architecture proporciona un important aument en el rendiment. En 1989, HP va adquirir Apollo Computer, que combinada en la seua pròpia llínea va fer d'HP elíder del mercat en estacions de treball. Hewlett-Packard ven per damunt de 10 000 productes diferents en el camp de l'electrònica i la computació i ha guanyat una reputació en tot lo món per la seua ingenieria robusta i fiable. En 2002, Hewlett-Packard va adquirir Compaq Computer Corp. per 20 000 millons de dólars. Numerosos grans accionistes d'HP, incloent a Walter Hewlett, públicament es varen opondre al tracte. Michael Capellas, llavors director eixecutiu de Compaq, va deixar la companyia despuix d'un breu temps com a president d'HP. Carly Fiorina es va convertir en la nova director eixecutiu d'HP i va ser responsable de la companyia fusionada. Fiorina va dirigir Compaq per prop de tres anys en acabant de que Capellas es va anar. Durant eixe temps, HP va despedir a mils d'antics empleats de Compaq, el seu preu d'acció generalment va declinar, els guanys no es varen alçar, i va continuar perdent mercat front a Dell. Encarant l'acomiadament des d'una hostil junta directiva, Fiorina va optar per anar-se en febrer de 2005 ans que la junta poguera despedir-la. Mark Hurd va prendre el seu lloc com director eixecutiu d'HP. Molts productes Compaq varen ser remarcats en elletrer de nom d'HP, mentres que la marca Compaq va permanéixer en atres llínees de productes.
28 de setembre de 2006 Hewlett-Packard compra VooDooPc. El 12 de novembre de 2009, Hewlett-Packard va adquirir l'empresa 3Com, fabricant de productes de networking, per 2700 millons de dólars, o lo que és lo mateix, 7,9 dólars per acció. Segons HP la compra estava dirigida a impulsar la seua divisió de comunicacions, especialment en China, a on se centra bona part de l'activitat de 3Com. El 28 d'abril de 2010, Palm, Inc. i Hewlett-Packard varen anunciar l'adquisició de Palm per part d'HP, lo que va representar l'incursió en la telefonia mòvil en dispositius en gran potencial, pero principalment l'adquisició del sistema operatiu multitarea webOS. El 18 d'agost de 2011, HP va informar que evaluava un spin off de la seua divisió de computadores tant d'escritori com a portàtils, les quals representaven el 31 % dels seus ingressos totals, aixina com el congelamiento parcial en el desenroll d'HP webOS. Mesos despuix va anunciar que el negoci de microinformática continuava sent un pilar en la seua estratègia i mantindria per lo tant la seua divisió de computadores personals. El 22 de setembre de 2011, Meg Whitman va ser nomenada com la nova president i director eixecutiu de la companyia, reemplaçant d'esta manera a Léo Apotheker. A fins de juliol del 2013, HP llança la seua primera tableta en sistema operatiu Android, la HP Slate7. Esta tableta funciona en Android 4.1.1, HP ePrint, WiFi, Micro SD expansible fins a 32 GB, processador ARM A9 Dual Core 1,6 Ghz, lo que és adequat per a jocs 3D, bateria de liti-ion d'una cela de 13,4 WH 2 Ah, que és equivalent a 5 hores de reproducció de video, accelerómetro, o siga és necessari inclinar-la i moure-la per a activar aplicacions pràctiques i jocs, pes de 370 g i lo més destacat és que conta en BeatsAudio (Beats by dre), lo que dona una experiència major de sò i velocitat. Les desventages és la pantalla és de 7" no disponible en HD, pero en resolucions òptimes, cambra frontal tipo VGA i cambra atrassera de 3 megapixeles. L'1 de novembre de 2015 es va fer efectiva la seua separació en dos empreses: HP Inc. i Hewlett Packard Enterprise.[4]
Instalacions
Les operacions globals d'HP es dirigixen des de la seua sèu en Pal Alt, Califòrnia, Estats Units. Les seues operacions en els Estats Units, es dirigixen des de les seues instalacions en el comtat d'Harris a Texas, prop d'Houston. Les seues oficines en Amèrica Llatina es troben en el comtat de Miami-Dade, Florida, Estats Units, Prop de Miami; Les seues oficines en Europa estan en Meyrin, Suïssa, prop de Ginebra, pero també té un centre d'investigació en el clúster París-Saclay, 20 km al sur de París, França. Les seues oficines d'Àsia Pacífic estan en Singapur. També té grans operacions en Leixlip, Irlanda; Austin, Texas; Boise, Idaho; Corvallis, Oregó; Fort Collins, Colorat; Roseville, Califòrnia; Sant Petersburgo, Florida; Sant Diego, Califòrnia; Tulsa, Oklahoma; Vancouver, Washington; Conway, Arkansas; i Pla, Texas (l'antiga sèu d'EDS, que va adquirir HP). En el Regne Unit, HP té la seua sèu en un gran lloc en Bracknell, Berkshire, en oficines en vàries ubicacions del Regne Unit, inclosa una torre d'oficines emblemàtica en Londres, 88 Wood Street. La seua recent adquisició de 3Com ampliarà la seua base d'empleats a Marlborough, Massachusetts. La companyia també té una gran força laboral i numeroses oficines en Bucarest, Romania i en Bangalore, Índia, per a abordar les seues operacions de back-end i TU. MphasiS, que té la seua sèu en Bangalore, també va permetre a HP aumentar la seua presència en la ciutat, ya que era una subsidiària d'EDS que la companyia va adquirir.[5]
Productes i estructura organisativa
HP va produir llínees d'impressores, escáneres, cambres digitals, calculadores, PDA, servidors, estacions de treball i computadores per a us domèstic i de chicotetes empreses; moltes de les computadores provenen de la fusió de 2002 en Compaq. En 2001, HP es va promocionar com a proveïdor no solament d'hardware i software, sino també d'una gama completa de servicis per a dissenyar, implementar i respalar l'infraestructura de TU. El Grup d'Impressió i Imàgens d'HP (IPG) va ser descrit per la companyia en 2005 com "el proveïdor líder de sistemes d'impressió i processament d'imàgens en el món per a hardware d'impressora, suministraments d'impressió i dispositius d'escanege, que brinda solucions a tots els segments de clients, des de consumidors individuals fins a chicotetes i mijanes empreses. a les grans empreses".[6]
Els productes i la tecnologia associats en IPG inclouen:
- Impressores d'injecció de tinta i LaserJet
- consumibles i productes relacionats
- Impressora / escàner / faxs multifunción tot en un d'Officejet
- Impressores de gran format Designjet i Scitex
- Prensa digital Indigo
- Software de gestió d'impressores HP Web Jetadmin
- Paquet de software HP Output Management
- Tecnologia de gravació òptica LightScribe
- Cambres digitals i impressores fotogràfiques HP Photosmart
- HP SPaM
- Snapfish d'HP, un servici de productes fotogràfics i per a compartir fotografies. El 23 de decembre de 2008, HP va llançar iPrint Photo per a iPhone, una aplicació de software descargable gratuïta que permet l'impressió de fotografies de 4 "x 6".[7]
Controvèrsia
Reexpresión
En març de 2003, HP va reformular el seu fluix d'efectiu d'operacions del primer trimestre, reduint-ho en un 18 per cent per un error contable. El fluix d'efectiu real de les operacions va ser de 647 millons, no de 791 millons com es va informar anteriorment. HP va transferir 144 millons de dólars a l'efectiu net utilisat en activitats d'inversió.[8]
Escàndal d'espionage
El 5 de setembre de 2006, Shawn Cabalfin i David O'Neil de Newsweek varen escriure que l'advocat general d'HP, a instàncies de la presidenta Patricia Dunn, va contractar a un equip d'experts en seguritat independents per a investigar als membres de la junta i a varis periodistes en la finalitat d'identificar la font d'una fuga d'informació.[9] A la seua volta, eixos experts en seguritat varen reclutar investigadors privats que varen utilisar una tècnica d'espionage coneguda com a pretexts. El pretext va involucrar a investigadors que es feyen passar per membres de la junta d'HP i nou periodistes (inclosos reporters de CNET, The New York Claves i The Wall Street Journal) per a obtindre els seus registres telefònics. L'informació filtrada estava relacionada en l'estratègia a llarc determini d'HP i es va publicar com a part d'un artícul de CNET en giner de 2006. Des de llavors, la majoria dels empleats d'HP acusats d'actes delictius han segut absolts.[10]
Hardware
En novembre de 2007 Hewlett-Packard va llançar una actualisació del BIOS que cobria una àmplia gama de computadores portàtils en l'intenció d'accelerar el ventilador de la computadora i fer que funcionara constantment, ya siga que la computadora estiguera encesa o apagada. El motiu era evitar el sobrecalfament de les unitats de processament de gràfics (GPU) de Nvidia defectuoses que s'havien enviat a molts dels fabricants d'equips originals, inclosos Hewlett-Packard, Dell i Apple.[11]
El defecte es referia al nou material d'embalage utilisat per Nvidia des de 2007 en avant per a unir el chip gràfic a la placa base, que no va funcionar ben baix cicles tèrmics i era propens a desenrollar clavills per tensió, tallant efectivament la conexió entre la GPU i la placa base, lo que du a a una pantalla en blanc. En juliol de 2008, HP va emetre una extensió de la garantia inicial d'un any per a reemplaçar les plaques base de models seleccionats. No obstant, esta opció no es va estendre a tots els models en els chipsets Nvidia defectuosos a pesar de que les investigacions mostren que estes computadores també es varen vore afectades per la falla. Ademés, la tongada de la placa base va ser una solució temporal, ya que la falla era inherent a totes les unitats dels models afectats des del punt de fabricació, incloses les plaques base de tongada oferides per HP com una 'reparació' gratuïta. Des d'este punt, varis llocs web han estat documentant el problema, sobretot www. hplies. com, un fòrum dedicat a lo que ells denominen el "encobriment multimillonari" del problema per part d'Hewlett-Packard, i www. nvidiadefect. com, que detalla els detalls de la falla i oferix consells als propietaris dels equips afectats. S'han presentat vàries demandes per reclams menors en varis estats, aixina com demandes presentades en atres països. Hewlett-Packard també va enfrontar una demanda colectiva en 2009 per les seues computadores en processador i7. Els denunciants varen declarar que els seus sistemes es varen bloquejar dins dels 30 minuts posteriors a l'encés, de manera constant. Inclús despuix de ser reemplaçat per sistemes i7 més nous, els bloquejos varen continuar.[12]
Demanda contra Oracle
El 15 de juny de 2011, HP va presentar una demanda en el Tribunal Superior de Califòrnia en Santa Clara, alegant que Oracle Corporation havia incomplit un acort per a respalar el microprocessador Itanium utilisat en els servidors empresarials de gama alta d'HP.[13] El 15 de juny de 2011, HP va enviar una carta de "demanda llegal formal" a Oracle en un intent d'obligar al tercer fabricant de software del món a revertir la seua decisió de descontinuar el desenroll de software en el microprocessador Intel Itanium i construir els seus propis servidors. HP va guanyar la demanda en 2012, requerint que Oracle continue produint software compatible en el processador Itanium. HP va rebre 3 mil millons en danys contra Oracle el 30 de juny de 2016. HP va argumentar que la cancelació del soport d'Oracle va danyar la marca del servidor HP Itanium. Oracle ha anunciat que apelarà tant la decisió com els danys.
Vínculs en Israel
En 2017, distintes entitats com Ret Contra l'Ocupació de Palestina, varen criticar tant Hewlett-Packard com Hewlett Packard Enterprise (HPE) pel suministrament de productes de la policia israelita, el servici penitenciari israelita i l'autoritat israelita de població i immigració, sent essencials per a mantindre el sistema de "discriminació i opressió sistemàtica" contra la població palestina.[14][15] En 2022, el moviment BDS va demanar als consumidors i a les organisacions boicotejar els servicis i productes informàtics d'Hewlett Packard.[15]
Vore també
Referències
- ↑ «archive. org/web/20141009072326/https://techblogeek. com/hewlett-packard-anuncia-que-sera-dividida-en-dos-firmas/ Hewlett-Packard anuncia que serà dividida en dos firmes». Archivat des d'el com/hewlett-packard-anuncia-que-sera-dividida-en-dos-firmas/ original, el 9 d'octubre de 2014. Consultat el 6 d'octubre de 2014.
- ↑ «archive. org/web/20150924205119/http://www. reuters. com/artícul/2014/10/06/us-hp-restructuring-idUSKCN0HV0U720141006 Hewlett-Packard to split into two public companies, lay off 5,000» (en anglés). Archivat des d'el reuters. com/artícul/2014/10/06/us-hp-restructuring-idUSKCN0HV0U720141006 original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 10 d'agost de 2015.
- ↑ Ricardo Sametband (23 de juliol de 2007) lanacion. com. ar/tecnologia/nota. asp? nota_id=927579 Nanotecnología i movilitat: el futur de la computadora segons els laboratoris d'HP lanacion. com. ar/tecnologia/nota. asp? nota_id=927579 archivat en Wayback Machine. Diari La Nació, Ciutat de Buenos Aires, Argentina.
- ↑ L'Economiste. «eleconomista. es/empresas-finanzas/noticias/7118542/11/15/-HP-se-parte-en-dos-companias-y-el-mercado-apuesta-solo-por-la-rama-de-impresoras. html HP es partix en dos companyies i el mercat aposta solament per la branca d'impressores». Consultat el 12 de giner de 2025.
- ↑ The Mercury News. «mercurynews. com/2010/04/15/obrien-hps-acquisitions-cement-companys-no-1-status/ O’Brien: HP’s acquisitions cement company’s No. 1 status» (en en). Consultat el 2020-11-14.
- ↑ «archive. org/web/20120910164717/http://www. shareholder. com/Common/Edgar/47217/1047469-05-28479/05-00.pdf Wayback Machine». web. archive. org. Archivat des d'el shareholder. com/Common/Edgar/47217/1047469-05-28479/05-00.pdf original, el 10 de setembre de 2012. Consultat el 2020-11-14.
- ↑ HP. «hp. com/united-states/consumer/digital_photography/free/software/iprint-photo. html? jumpi=ex_r602_go/iprintphoto The HP iPrint Photo». Consultat el 2020-11-14.
- ↑ The New York Claves. «nytimes. com/2003/03/13/business/company-news-hewlett-packard-restates-cash-flow-but-not-earnings. html ». Consultat el 2020-11-14 (en en).
- ↑ «today/20120911000709/http://www. thedailybeast. com/newsweek/2006/09/17/suspicions-and-spies-in-silicon-valley. html Suspicions and Spies in Silicon Valley - Newsweek and The Daily Beast». archive. vn. Archivat des d'el thedailybeast. com/newsweek/2006/09/17/suspicions-and-spies-in-silicon-valley. html original, el 11 de setembre de 2012. Consultat el 2020-11-14.
- ↑ «cnet. com/news/calif-court-drops-charges-against-dunn/ Calif. court drops charges against Dunn» (en en). CNET. Consultat el 2020-11-14.
- ↑ «today/20130222084304/http://www. theinquirer. net/inquirer/news/1028703/all-nvidia-g84-g86s-bad All Nvidia G84 and G86s llaure bad- The Inquirer». archive. vn. Archivat des d'el theinquirer. net/inquirer/news/1028703/all-nvidia-g84-g86s-bad original, el 22 de febrer de 2013. Consultat el 2020-11-14.
- ↑ «justia. com/docket/california/candce/5:2009cv05341/221456 Kent v. Hewlett-Packard Company» (en en). Justia Dockets & Filings. Consultat el 2020-11-14.
- ↑ «zdnet. com/artícul/hp-unleashes-lawyers-on-oracle-over-itanium-support/ HP unleashes lawyers on Oracle over Itanium support» (en en). ZDNet. Consultat el 2020-11-14.
- ↑ «elsaltodiario. com/bds-israel/feria-hp-discover-apoyo-apartheid-israeli Hewlett Packard: de la fabricació d'impressores al respal a l'ocupació israelita» (en és). www. elsaltodiario. com. Consultat el 2026-03-10.
- ↑ 15,0 15,1 «archive. org/web/20251220114821/https://www. bdsmovement. net/BoycottHP-GazaGenocide-Update Boycott HP- Campaign Update during GazaGenocide» (en en). BDS Movement. Archivat des d'el bdsmovement. net/BoycottHP-GazaGenocide-Update original, el 2025-12-20. Consultat el 2026-03-10.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hewlett-Packard.
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Productes Hewlett-Packard.
- hp. com Sitie web oficial
- hpmuseum. org Museu de calculadores HP
- hp. com/country/ar/es/welcome. html Sitie Web en Espanyol
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hewlett-Packard» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.