Frontennis
El frontenis és una de les 15 especialitats del deport de pilota vasca, que es practica en una cancha de joc de 30x10x10 m, denominada frontón.
Regles i característiques generals
La ferramenta de colpege és una raqueta com les de tenis. És un deport que es pot jugar per parelles o en individual,
Demana tindre una gran movilitat, destrea, agilitat mental, excelent coordinació psicomotora i una adequada preparació físic-deportiva.[1][2]
Existix uns components que estructuren este deport, donant-li una llògica interna:
Tipos i competicions
Existixen dos tipos de frontenis en funció de la pilota en la que es juga:
- Frontenis olímpic: Es disputa en una pilota de goma que conté gas en el seu interior. És l'única modalitat oficial de frontenis reconeguda per la Federació Internacional de Pilota Vasca. És la modalitat més impressionant, més ràpida i més complexa, en un joc replet d'efectes, liftados i jugades tècnic-tàctiques. En este cas només dos tipos de pilota que conten en l'aprovació de la FIPV, la 201 i la Super Pot. Es denomina olímpic perque és l'única modalitat de frontenis que va participar en les olimpiades de Mèxic de 1968 i de Barcelona 1992. Esta modalitat sorgix en Mèxic.
- Frontenis preolímpico: Es disputa en una pilota similar a la de tenis pero sense "pèl" i en pressió en el seu interior. Esta modalitat de frontenis sorgix en Espanya. No és oficial per a la Federació Internacional de Pilota Vasca i actualment es juga en Espanya i França, i cada volta més s'està estenent la seua pràctica.
Actualment es disputa el Campeonat d'Europa de Clubs de frontenis Preolímpico.[3]
Història
Frontenis Olímpic-Mèxic
El frontenis olímpic es va desenrollar en Mèxic, cap a l'any 1900. Segons numeroses versions que s'han arreplegat, varen anar els tenistes més famosos de l'época, entre ells Buttlin, Sharp, Crowle o Pérez Verdia els qui varen iniciar el colpege de la pilota de tenis sobre parets dels clubs Reforma i Junior, ubicats en esta ciutat.
Es diu que en aquella primera década del sigle ya es practicava el joc de la pilota en les modalitats de mà, pala i cistella punta. La mateixa versió assegura que els pèls d'aquell llavors que destacaven en la cistella, com Chiquito de Begoña, Goenaga, Irun, Erdoza Mayor i Erdoza Menor, aixina com alguns aficionats a este deport vasc com els senyors Etchegaray, Suiniaga, Zetina i Rodríguez, varen jugar frontón a pala en motiu de la reparació de l'històric frontón de Iturbide.
La nova activitat deportiva va sorgir en l'afany de seguir practicant mentres es reparava la paret de rebot. Dita pràctica era en una pilota de tenis o pilota blana de mà, joc que segurament va interessar als abans mencionats tenistes del moment, els qui varen escomençar a colpejar en la pilota de tenis, les parets dels banys i vestidores dels Clubs Reforma i Junior. Este joc va originar un nou vocablo, frontontenis, paraula que en any de 1916 es reduiria a frontenis.
La construcció del frontón en la casa de don Fernando Torreblanca, que segons els coneixedors es trobava ubicat en al carrer de Guadalajara, n.º 104 de la Ciutat de Mèxic, va propiciar el que anara ell, precisament, qui ho bateja en el nom de frontenis. Una atra versió és que es va escomençar a jugar tal i com es practica actualment en l'any 1916, en un frontón menut que ya tenia paret de rebot i que va ser utilisat pels antepassats Asteques en el seu joc chacual. Dit frontón estava ubicat en el rancho de Zacauisco, sobre la calçada de Tialpan en la Ciutat de Mèxic, i tenia unes dimensions de 26 metros de llarc, 6 metros d'ample i atres 8 metros d'alt. En la paret de rebot existia una porta que donava accés a les duches i servicis, l'edificació de les parets era d'atobó, llevat el frontis, que era de tabic revestit en ciment.
En l'increment dels seus practicants varen proliferar els frontones, que poc a poc es varen ser adequant a la nova modalitat. Des de Mèxic es va estendre a països veïns i posteriorment al Vell Continent.
Frontenis Preolímpico-Espanya
El frontenis preolímpico sorgix en Espanya entorn a la década dels 40.
Al principi es jugava en una pilota de tenis i posteriorment se li va llevar el "pèl" i se li va introduir pressió per a que la pilota adquirira més velocitat.
En 1970 es crea la primera Lliga Oficial de frontenis en Valéncia. Es jugava en la pilota de tenis. D'este moment cal destacar a un dels jugadors més lluents, José Vicente Muñoz "El Rochet". Ningú ho va poder igualar.
El número de practicants d'este nou deport va ser creixent poc a poc, i a finals dels anys 50 s'escomencen a crear clubs específics d'esta modalitat, sense entrar en les companyies que tenien contractats manistas i raquetistas per a fer apostes.
Frontenis Olímpic-Espanya
El frontenis olímpic s'introduïx en la península per mig de la visita de jugadors mexicans a Espanya. El joc dels mexicans, utilisant una pilota molt més ràpida i menuda, va deixar atònits a tots els aficionats que varen poder vore'ls. Poc a poc la modalitat de frontenis olímpic va guanyant adeptes. Com a millors jugadors d'esta modalitat cal mencionar als valencians José Luis Roig Azpitarte i Ricardo Font de Mora Pérez, campeons d'Espanya 7 voltes consecutives junt en els catalans Pere Fité i Xavier Sellarés, 5 voltes campeons d'Espanya i Subcampeons del Món en 1986 i Fite en Ferran Velasco, campeons del món en 1990 i medallistes olímpics en els jocs olímpics de Barcelona 92.
Des dels anys 70 es multipliquen les trobades en els mexicans, inventors d'esta modalitat i que transmeten la tècnica d'esta.
El frontenis olímpic reconegut per la Federació Internacional de Pilota Vasca va iniciar la seua marcha en competició internacional, en el campeonat del Món en l'any 1952 en la ciutat de Sant Sebastià.
Popularitat
El frontenis ha estat present durant molts anys en Mèxic, Espanya, Argentina i molt pocs països més pero, en un procés que ha dut décades, el frontenis s'ha estés a atres parts del món tals com, en Amèrica, Cuba, República Dominicana, Nicaragua, Veneçola, Guatemala, Brasil, Chile, Costa Rica, Estats Units i Uruguay; en Europa França, Itàlia, Suècia i Bèlgica; i a països concrets d'Àfrica i Àsia com Marroc, Índia, i la ciutat de Jakarta. La gran majoria d'estos països participen en els Campeonats del Món absoluts i sub-22.
Components estructurals del frontenis
El Jugador
Representa el component humà del deport. Deu:
- Percebre respecte a la pilota; la seua velocitat i determinar el lloc i moment d'impacte, respecte a l'adversari; plantejar la localisació del mateix i la seua actitut.
- Decidir que acció va a desenrollar en funció de l'anàlisis perceptivo i les possibilitats d'actuació que té sobre la base de la seua tècnica i percentage d'èxit.
- Eixecutar lo decidit, açò és, realisar l'acció motriu (desplaçament, impacte, tipo de jugada, etc.) que procedix a cada instant. El temps que va a tindre el jugador per a percebre, decidir i eixecutar estarà condicionat per la velocitat i la dificultat de la trobada.[4]
Reglament
Com tots els deports, el frontenis també té el seu propi reglament. Cada federació territorial pot tindre el reglament pero en algunes variacions, pero el bàsic i en el que tots es basen és en el reglament nacional.
La cancha
En la modalitat de frontenis s'utilisa un tipo de frontón de 30 metros de llarc i 10 m d'ample, ideal, per l'equilibri que existix entre els espais de joc en el volum i velocitat de trayectòria de la pilota. Per a la seua edificació s'apliquen varis criteris constructius: seleccionar un tipo de terreny pla i en suficient compactación, el sol és de formigó armat i els murs de rajola massiça en un revestiment de morter ciment. L'orientació ideal per a instalacions a l'aire lliure serà aquella en la que s'eviten els vents dominants i els #enlluernament ocasionats pel sol: per lo tant se sugerix una orientació Nort.
Les seues parets deuen tindre una série de senyalisacions, unes divisions per a establir les distàncies dels tragues, i que són útils per al jugador per a conéixer la situació de joc. Cada divisió està distanciada de l'anterior per 3,5 metros, per tant, el frontón està dividit en 8 quadros més 2 metros. Totes les parets deuen tindre en el seu contorn una chapa metàlica de 10 cm d'ample, i lo ideal seria que estiguera pintada en colors que contrasten en el color de les parets del frontón.
El sol del frontón també deu tindre senyalisades les llínees delimitantes del traga i, en la zona delimitante entre el sol del frontón i de la contracancha deu haver una chapa o una atra llínea.
Passem a diferències les diferents parets del frontón:
Frontis
Com el seu propi nom indica , és la paret ubicada en la part frontal de la cancha i és la paret que totes les pilotes deuen tocar per a que les jugades siguen vàlides. Té que medir aprox. 10 metros d'ample i 10 metros d'alt, i en els seus contorns superior i lateral dret deu tindre una chapa metàlica de 10 cm d'ample. Lo més característic d'esta paret és que, des del sol fins a 60 cm d'altura (en alguns frontones pot estar situada a 100 cm del sol) es deu posar una chapa metàlica de 15 cm d'ample i en el restant d'eixa zona una lona, en la qual no deuen pegar les pilotes. D'esta manera, la zona vàlida de frontis queda en 10 m d'ample i 9,4 m d'alt.
Paret lateral
Esta paret deu estar senyalisada en tots els números del frontón. Deu medir aprox. 10 m d'alt i 30 m de llarc. En la seua part superior deu tindre una chapa metàlica de 10 cm d'ample. Esta paret és molt útil puix permet al jugador saber a on està situat ell, el seu companyer i els rivals.
Rebot
És la paret situada en la part atrassera de la cancha de joc i no deu tindre cap senyalisació en ella. Deu tindre en els seus contorns superior i lateral esquerre una chapa de 10 cm d'ample. Alguns frontones, sobretot els que estan a l'aire lliure, no conten en esta tercera paret.
Contra cancha
És l'espai de sol colocat immediatament despuix de la cancha. Té vàries funcions: servix com a espai per al jugador per a poder frenar menys bruscament en desplaçaments efectuats en rapidea, separa al públic de la cancha de joc i és a on es coloquen els dos juges dels partits. Deu comprendre els 30 m de llongitut del frontón en un esgambi de 4,5 m. Un menor esgambi implica un menor espai per a tornar boles obertes i menys espai per a reduir la velocitat dels desplaçaments. En canvi, un gran esgambi implica que les jugades de rebanada, carambola, etc. siguen menys efectives, i per tant no es realisen i perga vistositat el joc. Per a llimitar la contra cancha en les grades es coloca una malla sòlida i fixa, que deu ser flexible i deu tindre les seues estructures verticals protegides per a que el jugador no faça contactes bruscs en elles.
La raqueta i el cordaje
En el frontenis, la ferramenta de joc és una raqueta que, segons dicta la Federació Espanyola de Pilota:
"Seran similars o iguals a les utilisades en el deport del tenis, confeccionades en fusta, fibra, metal o grafit. El seu pes i trenat de cordes no està llimitat, podent-se utilisar doble cordaje. No té llimitació la seua llongitut i esgambi."
Des del principi del frontenis professional (principis de el XX) fins a l'actualitat, el tipo de raquetes utilisades en ell ha variat molt. En un principi les raquetes eren de fusta i el cordaje era natural, de budell d'animal. Eixes raquetes pesaven molt i no proporcionaven un joc molt cómodo, pero varen ser les utilisades durant més de 30 anys, fins a l'entrada en este deport del mític José el "Verí" Becerra, que va revolucionar este deport, escomençant per la ferramenta. Des de que este jugador va escomençar a guanyar títuls, la gent es va aficionar al frontenis i, marques que fabricaven raquetes per a tenis (Dunlop, Head, etc.) varen escomençar a fabricar raquetes especialisades per a frontenis. A mida que passaven els anys, marques més conegudes varen escomençar a especialisar-se en frontenis (Babolat, Wilson, etc.) fins que, a partir dels anys '90, una empresa Mexicana, Master Pro, va ser creada per a fabricar productes SOLAMENT per a frontenis. Ara, les seues raquetes són utilisades pels campeons del món. Últimament, atres empreses s'estan dedicant únicament al frontenis (StarVie, YBOL, etc.).
Per a la modalitat de frontenis preolímpico se sol jugar en un cordaje simple (com el de tenis) i en tensions que varien depenent de la rapidea de la pilota (PENN: 15-19 kg), (VIP: 17-21 kg) o (CHAMPION ÈLIT: 17-23 kg) . Per a la modalitat de frontenis olímpic se sol jugar en un cordaje doble: Consistix en la duplicació de cordes en horisontal i vertical de la raqueta, cada doble cordaje és personalizable per a cada jugador (4 cordes horisontals per 4 verticals, 3 cordes horisontals per 4 verticals, 2 cordes horisontals per 2 verticals...), lo que fa el doble cordaje és oferir més resistència a les cordes que sofrixen el triple en la pilota olímpica, açò té una explicació, en ser una bola molt menuda s'agarra massa a les cordes eixercint pressió sobre elles duent a que es quebranten més fàcilment en cordajes normals, en el doble cordaje lo que es fa és reduir el tamany dels "cuadraditos" en lo que fem que la pilota no es clave tant en les cordes i les quebre, pero el doble cordaje té una desventaja front al cordaje convencional, este imprimix menys efecte a la bola mentres que el cordaje convencional fa que es clave més la bola en el cordaje i siga més eficaç en agarrar efectes (Bachichas, rebanes). En el doble cordaje la tensió ideal és entre 21-26 kg, pero hi ha jugadors que apleguen a tensar sobre 30-39 kg.
Per a frontenis, de la mateixa manera que per a tenis, hi ha molts tipos diferents de cordes, sent els menys recomanables els "poliésters", ya que són cordajes molt durs i sent els més recomanables els sintètics (multifilamentos) ya que, per a les pilotes utilisades en frontenis (fetes de caucho) són els més adequats.
Tots els cordajes tenen diferents ruglons (#gruixa). Entre 1.30 i 1.40 són els més freqüents. Quant més fina siga la corda, més efecte se li aplicarà a la bola, pero menys durarà.
La pilota
- Modalitat Frontenis Olímpic:
La pilota de joc (en la modalitat de frontenis olímpic), és la bola olímpica. En l'any 1916 algú va tindre l'idea d'escomençar a jugar en una raqueta i una pilota de tenis en un frontón gran, aixina que hi havia molt espai i el pot de la pilota era molt reduït, aixina que es vea com un deport molt llent. Per a corregir estes deficiències es va reduir i va adaptar el tamany de la cancha i a les pilotes de tenis li les va llevar el forre. Més vesprada es varen fer de hule. Pero es va presentar un problema: el maneig de hule era realment pobre, per lo que es varen manar fer pilotes especials a Estats Units i Anglaterra, ya de hule i buscant un major moviment. Per açò varen sorgir els primers fabricants: Lugardo Torres (Mèxic) i els germans Rulle (Guadalajara, Mèxic). Durant la Segona Guerra Mundial varen deixar d'aplegar pilotes a Mèxic, veent-se els frontenistas en la necessitat d'usar les que hi havia, que des de despuix eren d'importació, pero en dur prou temps almagasenades, en seguida perdien consistència i pressió, perdent velocitat el joc. La necessitat de seguir jugant obliga al senyor Francisco Beltrán a buscar la solució: injectar-les pressió en una menuda compresora i una cheringa hipodérmica, posar-les un pegat i despuix vulcanizarlas.
En 1945 D. Francisco va demanar gran cantitat de hule i va instalar en la seua casa un laboratori en el que fabricava les pilotes i les provava. L'investigació li va dur a seguir evolucionant-la, sent un dels principals canvis la pilota en forma de ochos. Al final la va fer molt ràpida i menuda. Les primeres pilotes no complien en els requisits del deport, puix feyen estranys en el pot i no duraven, puix a mig partit explotaven. Va seguir investigant fins a convertir-la en la millor pilota del món. És aixina com va nàixer la primera fàbrica de pilotes, la "201", fundada per D. Francisco Beltrán i el Dr. Jesús Ledesma; el primer va aportar els coneiximents i el segon el capital. Despuix d'uns anys es va desbaratar la societat, firmant un acort i quedant com a únic propietari Jesús Ledesma. Aixina, Francisco Beltrán obriria una nova fàbrica per a fer-li la competència a l'anterior: la fàbrica Pilotes Beltrán, en la pilota "Superbote Beltrán". Per tant, D. Francisco Beltrán és considerat pel frontenis com el pare de la pilota olímpica. Al dia de hui 201 Oficial és la pilota "oficial" en tots els tornejos i campeonats a nivell mundial. I va fabricar la primera raqueta per a frontenis en tot lo món. www.201oficial.com.mx Hui en dia la pilota és neumàtica, de hule, de color blanc o negre (per al contrast en el color de les parets del frontón) i té les següents característiques: Diàmetro: 55-57 mm. Pes: 40-42 g. Durea: 70-72 shore Pot: 1'65-1'75 m (des de 2 m de caiguda)
- Modalitat de frontenis preolímpico:
S'utilisa pilotes de goma preseurizadas. Existixen vàries marques pero en els últims anys ha aparegut una marca de pilotes preolímpicas de gran calitat. La marca és Oxone. Dins de la marca Oxone existixen diversos tipos en funció de la seua rapidea.
El traga
El traga es definix com l'acció de posada en joc d'una pilota a través d'un llançament en el que s'inicia o recomença un partit. Dit llançament és bàsic, i deu realisar-se en ple control i domini de la pilota. El traga es deu fer botant la pilota per darrere de la llínea de la Falta per a que siga vàlit, i trau el jugador davanter de l'equip que ha guanyat el punt. Deu desenrollar-se sense #agobi, pressions ni presses i buscant la major efectivitat possible. El seu èxit depén de la colocació, velocitat, potència i efecte que se li imprimixca a la pilota.
Segons la forma d'eixecutar el traga es distinguixen dos tipos:
- El estàtic, que es realisa en un punt fix i sense desplaçament, molt útil en l'aprenentage per als iniciats en este deport i que gràcies a estes característiques resulta més fàcil analisar la seqüència de la seua mecànica de moviments.
- El dinàmic, utilisat pels jugadors d'un alt nivell tècnic. Pràcticament la mecànica dels moviments és la mateixa, la diferència radica que el jugador realisa un desplaçament ràpit i curt que li permet incrementar la potència d'impacte.
En frontenis trau el davanter de l'equip que ha conseguit el punt. El davanter deu botar la pilota per darrere de la llínea del 4; IMPRESCINDIBLE, puix si ho fa per davant el juge pot donar-li el punt al contrari, i la pilota deu tocar en el frontis i botar entre les llínees de 4 (Falta) i 7 (Pansa). Si la pilota bota abans del 4 la pilota és mala, donant el punt a l'equip contrari. En canvi, si la pilota bota per darrere del 7 és passa i es repetix el traga. Si torna a passar-se, el punt serà per a l'equip contrari.
En el frontenis, quan el jugador davanter posa en marcha el joc a través del traga, busca com a objectiu principal prendre l'ofensiva i el control tàctic del piloteig. Per lo tant, deu impedir al màxim la devolució del seu llançament o, per lo manco, que el contrari reste el traga lo més incómodo possible. Es recomana fer-ho en soltura i sincronisant ben els moviments de cadera, braços i peus. Aixina i tot, la millor ensenyança és la pràctica llançant el traga en diferents direccions.
Depenent d'on es lanze la pilota durant el traga, hi ha varis tipos:
- Traga recte ras en màxima potència: és un traga baix i potent en el que es conseguix passar la falta per una poca distància i manar la pilota baixa, #lo que obliga a acachar-se al contrari.
- Traga recte alt bombejat.
- Traga creuat baix co
n màxima potència: és com el traga recte ras en màxima potència, pero en la particularitat de que es fa creuat, obtenint aixina que la pilota s'acoste a la paret lateral esquerra i dificultant molt que es torne la pilota.
- Traga creuat en efecte (carambola).
- Traga recte a mija altura en potència: és un traga que mana la pilota llunt pero que és relativament fàcil de respondre, puix la pilota se situa en el centre de la cancha.
- Traga obert ras en màxima potència.
- Traga tancat (pegat a la paret lateral) alt bombejat: és com el traga recte alt bombejat, pero en la particularitat de que es trau des d'una posició propenca a la paret, la qual cosa la deixa molt arrimada a la mateixa.
- Traga "rata" ras en màxima potència.
- Traga rodat, fent una doble paret i eixint cap a fòra.
Competicions
Actualment el frontenis té presència en:
- Campeonats Nacionals: De tots els països practicants citats anteriorment. Pot ser per federacions, per clubs, etc.
- Campeonats d'Europa: Per clubs.
- Actual Campeó de la Copa d'Europa per clubs (frontenis masculí): Club Catarroja(Espanya).
- Actual Campeó de la Copa d'Europa per clubs (frontenis femení): Club Valencià de Natació (Espanya).
- Campeonats Panamericanos: Per seleccions.
- Actual Campeó dels Jocs Panamericanos per seleccions (frontenis masculí): Mèxic.
- Actual Campeó dels Jocs Panamericanos per seleccions (frontenis femení): Mèxic.
- Campeonats mundials: Per seleccions.
- Actual Campeó del Campeonat Mundial per seleccions (frontenis masculí): Mèxic.
- Actual Campeó del Campeonat Mundial per seleccions (frontenis femení): Mèxic.
- Jocs Olímpics (deport d'exhibició en determinades ocasions): Per seleccions.
- Actual Campeó Olímpic per seleccions (frontenis masculí): Mèxic.
- Actual Campeó Olímpic per seleccions (frontenis femení): Mèxic.
- Copa del Món Frontón 30 metros: Per seleccions
- Actual Campeó de la Copa del Món per seleccions (frontenis masculí): Mèxic.
- Actual Campeó de la Copa del Món per seleccions (frontenis femení): Espanya.
- Copa del Món Frontón 2020: Per seleccions
- Actual Campeó de la Copa del Món per seleccions (frontenis masculí): Espanya.
- Actual Campeó de la Copa del Món per seleccions (frontenis femení): Mèxic.
Dins de cada país, cada federació organisa les seues competicions. Durant tot l'any se celebren prou oberts nacionals de frontenis olímpic i preolímpico, i, segons la posició en la que es finalise el torneig, es puntua individualment, i s'elabora un rànquing nacional. Ademés, s'oferixen premis en metàlic. Per una atra part, també s'organisen lligues entre tots els clubs de la comunitat autònoma, en freqüència semanal, i ocupant Divisió d'Honor, Primera divisió, Segona i fins a Tercera, dividint-se en varis grups en cas que hi haja massa clubs. Es puntua de diferent manera depenent de la federació, i despuix, el primer de rànquing és el Club campeó de Lliga.
A lo llarc de l'història hi ha hagut certs campeonats de frontenis en diversos llocs del món la funció principal del qual era ser método d'exhibició i difusió del deport. Alguns d'estos campeonats són:
- Hong Kong Open: va ser celebrat per primera volta en 1985 i, per l'èxit de la seua organisació, es va decidir fer un nou torneig en 1987 en el mateix format. A pesar del nom, no varen ser organisats en Hong Kong, sino en Phoenix (Arizona).
- Torneig de Dallas, Texas: celebrat en 1988.
- Torneig de Denver, Colorat: celebrat en 1988.
- Torneig d'Houston, Texas: celebrat en 1982.
Frontenis masculí en els Mundials
Medallero històric
| Núm. | País | 
|
|
|
Total |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Plantilla:México | 17 | 0 | 2 | 19 |
| 2 | Plantilla:España | 2 | 9 | 2 | 13 |
| 3 | Plantilla:Argentina | 0 | 7 | 1 | 8 |
| 4 | Plantilla:Cuba | 0 | 1 | 3 | 4 |
| 5 | Erro al crear miniatura: Uruguai | 0 | 1 | 1 | 2 |
| 6 | Plantilla:EEUU | 0 | 1 | 0 | 1 |
| 7 | Plantilla:Francia | 0 | 0 | 5 | 5 |
| TOTAL | 19 | 19 | 14 | 52 |
Frontenis femení en els Mundials de Pilota Vasca
Referències
- ↑ «FRONTENIS» (en español). Consultat el 7 de marzo de 2020.
- ↑ «frontenis» (en español). Consultat el 7 de marzo de 2020.
- ↑ «“El frontenis está registrando un aumento de practicantes a pesar del fuerte crecimiento del pádel”» (en español). Consultat el 7 de marzo de 2020.
- ↑ «Frontenis» (en español). Archivat des d'el original, el 15 de agosto de 2020. Consultat el 7 de marzo de 2020.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Frontenis de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.