Constelació Equuleus

Delta Equulei (δ Equ / 7 Equulei / HD 202275)[1] és la segona estrela més lluenta de la constelació d'Equuleus, despuix de Kitalpha (α Equulei), en magnitut aparent +4,47. Ocasionalment rep el nom de Pherasauval o Ferasauval, de l'àrap الفرس الأول (Faras al-Awwal), el significat del qual és «el primer cavall», en referència al fet de que esta constelació s'alça per l'est abans que Pegàs. Es troba a 60 anys llum de distància del sistema solar.

Delta Equulei A/B
Constelació Equuleus
Ascensió recta α 21h 14min 28,82s
Declinació δ +10º 00’ 25,1’’
Distància 60 anys-llum
Magnitut visual +4,47 (conjunta)
Magnitut absoluta +3,14 (conjunta)
Lluminositat 2,17 / 2,23 sols
Temperatura 6600 / 6000 K
Massa 1,17-1,59 / 1,22-1,66 sols
Tipo espectral F5V / G0V
Velocitat radial -15,4 km/s

Delta Equulei és una estrela binària les components de la qual són dos estreles grogues alguna cosa més massives que el Sol, separades visualment 0,2 segons d'arc. Delta Equulei A és una estrela de la seqüència principal de tipo espectral F5V en una temperatura superficial de 6600 K. Delta Equulei B té tipo G0V i és alguna cosa més freda, en una temperatura de 6000 K. La lluminositat d'abdós és similar, la primera 2,17 i la segona 2,23 voltes més lluminosa que el Sol.[2]

Existix cert desacort respecte a la distància que existix entre abdós components, que pot estar entre 4,3 i 4,7 UA —alguna cosa menys de la distància que existix entre Júpiter i el Sol—, sent el periodo orbital del sistema de 5,7 anys. Diferents estudis indiquen masses diferents per a les components A i B: 1,17 i 1,22 masses solars en el primer d'ells, i 1,59 i 1,66 masses solars en el segon.[2]

Considerant les masses majors, un hipotètic planeta en este sistema tindria una òrbita estable a menys de 0,66 UA de qualsevol de les estreles, sent la seua periodo orbital alguna cosa menor de mig any; igualment, seria estable una òrbita alluntada a lo manco 16 UA del centre de masses comuna, corresponent en este cas un periodo de 37 anys.[2]

Referències