L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Congrés de la República del Perú

El Congrés de la República[lower-alpha 1] (en quechua meridional: Perú Suyu Mama Suyupi Kamachiy Kamaq Hatun Wasi)[1][lower-alpha 2] és l'orgue llegislatiu bicameral del Perú, en sèu en el Palau Llegislatiu. Es dividix en dos cambres i està compost per 60 senadors i 130 diputats, un total de 190 membres, que ocupen escans corresponents a districtes electorals assignats a cada regió —aixina com a dos districtes especials: la província de Lima i els peruans residents en l'estranger— basats en les senyes de població del padró electoral peruà. Entre les seues principals atribucions, la Cámara pot aprovar proyectes de llei, interpelar i censurar magistrats, ademés d'otorgar o negar una qüestió de confiança. Per un atre costat, el Senat aprova, modifica o rebuja els proyectes de llei, i elegix a alts funcionaris com el Defensor del Poble i els membres del Tribunal Constitucional, entre atres facultats.[3] En la pràctica, el Senat concentra la major part del poder, i, a diferència de la Cámara, no pot ser dissolt segons la constitució.[4][5][6][7]

Congrés de la República del Perú

El primer congrés va ser el Congrés Constituent de 1822 presidit per Francisco Xavier de Lluna Pizarro, pero el congrés bicameral no va anar formalment establit fins a 1829, ya conclosa la guerra d'independència. Llevat algunes excepcions, l'estructura bicameral es va mantindre fins al autogolpe d'Estat de 1992, despuix del qual es va establir un congrés unicameral que va funcionar fins al restabliment de la bicameralidad en 2026. El primer president del Senat va ser Andrés Reis i Buitrón, mentres que el primer president de la Cámara va ser Juan Antonio Távara, abdós en 1829. Els actuals presidents són Miki Torres i Óscar Repte, respectivament. Segons lo establit en la Constitució de 1834, la Presidència del Congrés alterna anualment entre els presidents del Senat i de la Cámara.[8][7]

Aspecte constitucional

editar

Naturalea del Congrés

editar

El Congrés de la República del Perú està concebut com un sistema bicameral imperfecte, en funcions clarament diferenciades per a cada cambra. L'artícul 90 de la Constitució Política de 1993 establix que el número de diputats és de mínim 130 (cent trenta) i els senadors són no menys de 60 (xixanta). El Congrés de la República s'elegix per un periodo de cinc anys per mig d'un procés electoral organisat conforme a llei. Per a les eleccions parlamentàries de 2026, els escans a elegir en la Cámara varen ser distribuïts en vintisset circumscripcions electorals, com seguix:

Escans Districtes electorals Mapa de la Cámara
32 Lima  
7 La Llibertat
Piura
6 Arequipa
Cajamarca
5 Áncash
Cusco
Junín
Lambayeque
Puno
4 Callao
Ica
Llima Províncies
Loreto
San Martín
3 Ayacucho
Huánuco
Ucayali
2 Amazones
Apurímac
Huancavelica
Mare de Deu
Moquegua
Pasco
Tacna
Tombes
Residents en l'Estranger

Per al Senat, s'assignen quatre (4) representants a la circumscripció de Lima i un (1) representant a les demés circumscripcions electorals, distribuint-se els escans restants en un districte electoral únic nacional.

Escans Districtes electorals Mapa del Senat nacional Mapa del Senat regional
30 Districte únic    
4 Lima
1 Amazones
Áncash
Apurímac
Arequipa
Ayacucho
Cajamarca
Callao
Cusco
Huancavelica
Huánuco
Ica
Junín
La Llibertat
Lambayeque
Llima Províncies
Loreto
Mare de Deu
Moquegua
Pasco
Piura
Puno
San Martín
Tacna
Tombes
Ucayali
Residents en l'Estranger

Organisació parlamentària

editar

Comissió Permanent

editar
Artícul principal → Comissió Permanent del Congrés de la República del Perú.

La Comissió Permanent està presidida pel president del Congrés i està conformada per igual número de senadors i diputats elegits per les seues respectives cambres, guardant la proporcionalitat dels representants de cada grup parlamentari. Eixercix les seues funcions constitucionals durant el funcionament ordinari del Congrés, durant la seua recessió i inclusivament en l'interregne parlamentari derivat de la dissolució del Congrés.

Presidència del Congrés

editar

Representa a l'institució, presidix la Comissió Permanent i rubrica les lleis nacionals, aixina com eixercix la facultat de promulgar lleis per insistència (artícul 108 de la Constitució), entre unes atres. Segons l'Artícul 33 del reglament del Congrés,[7] la presidència s'alterna de forma anual entre els presidents del Senat i la Cámara. El primer periodo anual ho presidix el president del Senat.

Grups parlamentaris

editar

Els grups parlamentaris (comunament denominats "bancades") són conjunts de parlamentaris que compartixen idees o interessos comuns o afins, i es conformen d'acort en els partits o aliances de partits que conseguixquen representació al Congrés, quan siguen mínim sèt diputats o tres senadors. Després de les eleccions, una volta assumixen el càrrec, està restringit el transfuguisme, ya que no es poden formar nous grups, i si ho desigen poden canviar-se de bancada per única volta o tornar-se independents prèvia renúncia a la militància del partit que ho va dur al càrrec.

Òrguens propis de cada cambra

editar

D'acort en l'artícul 31 del Reglament del Congrés de la República,[7] cada una de les dos cámara legislativa posseïxen dins de la seua estructura els següents òrguens:

  • El Ple: és la màxima assamblea delliberativa de la cambra, en el qual es debaten i es voten tots els assunts i es realisen els actes que preveuen les normes constitucionals, llegals i reglamentàries
  • La Junta de Portaveus: està integrat pels membres de la Taula Directiva i els representants dels Grups Parlamentaris que es denominaran Portaveus o Voceros de Bancada. Esta es conforma procurant guardar proporcionalitat a la que existixca entre els Grups Parlamentaris en la distribució d'escans en el Ple. Ademés adopta els acorts per al desenroll d'activitats de la cambra, aprova el presupost i el conte general del Congrés abans de presentar-els en el Ple, aprova l'Agenda del Ple, fixa els temps de debats, entre atres funcions.
  • La Presidència: presidix les sessions del Ple i de la Taula Directiva de la cambra, dirigint els debats i les votacions conforme a llei. Firma junt a un dels Vicepresidents les autógrafes dels proyectes i resolucions prèviament aprovats pel Ple.
  • La Taula Directiva: té al seu càrrec la direcció administrativa de la cambra i dels debats que es realisen en el Ple, de la Comissió Permanent i del Consell Directiu, aixina com la representació oficial del Congrés en els actes protocolares. Està conformada per quatre integrants cada una: un President i tres Vicepresidents.
  • Les comissions: grups de treball que poden ser ordinaris, d'investigació i especials. El Senat té sèt comissions ordinàries llegislatives, les quals estan conformades per 12 integrants cada una: Constitució, Reglament i Relacions Exteriors; Defensa Nacional i Orde Intern; Desenroll Productiu, Energia i Mines, Infraestructura i Treball; Economia, Mig ambient i Defensa del Consumidor; Salut, Educació, Cultura, Dòna, Desenroll Social i Digital; Gestió de l'Estat i Contraloría; i Justícia i Drets Humans. Ademés, conta en les comissions ordinàries no llegislatives d'Inteligència i Procediments Especials. La Cámara posseïx 16 comissions ordinàries llegislatives. Els grups de treball que posseïxen 26 integrants són: Constitució, Reglament i Relacions Exteriors; Modernisació de la Gestió de l'Estat i Contraloría; Economia, Banca, Finances i Inteligència Financera; Educació, Cultura i Deport; Justícia i Drets Humans; Inclusió Social, Família, Dòna i Pobles Andinos, Amazónicos i Afroperuanos; Infraestructura, Vivenda i Transports. Per una atra part, les comissions integrades per 20 parlamentaris són: Defensa Nacional i Orde Intern; Desenroll Agrari; Defensa del Consumidor i Regulació dels Servicis Públics; Energia i Mines; Producció, Comerç Exterior i Turisme; Mig ambient i Sostenibilitat; Salut; Treball i Seguritat Social; Ciència, Innovació Tecnològica i Societat Digital. També existixen les comissions ordinàries no llegislatives d'Acusacions Constitucionals i Ordenament i Seguiment Llegislatiu. Aixina mateix, cada cambra posseïx la seua pròpia Comissió d'Ètica Parlamentària, la qual fiscaliza la conducta dels parlamentaris i aplica les normes i còdics d'ètica.

Funcions del Congrés

editar

D'acort en l'artícul 102 de la Constitució,[7] són atribucions del Congrés:

  1. Emetre lleis i resolucions llegislatives, aixina com interpretar, modificar o derogar les existents.
  2. Velar pel respecte de la Constitució i de les lleis.
  3. Aprovar tractats.
  4. Autorisar empréstitos (deute públic)
  5. Eixercir el dret d'amnistia.
  6. Aprovar la demarcació territorial que proponga el Poder Eixecutiu.
  7. Aprovar o modificar el seu reglament.
  8. Eixercir les demés atribucions que li senyala la Constitució i les que són pròpies de la funció llegislativa. Són atribucions del Senat del Perú:
  9. Aprovar, modificar o rebujar les propostes llegislatives remeses per la Cámara.
  10. Elegir al defensor del poble en el vot dels dos terços del número llegal dels seus membres i, de ser el cas, remoure-ho per falta greu en igual votació.
  11. Designar al contralor general de la República, i, de ser el cas, remoure-ho per falta greu
  1. Elegir als magistrats del Tribunal Constitucional en el vot dels dos terços del número llegal dels seus membres.
  2. Elegir a tres directors del Banc Central de Reserva i ratificar la designació del seu President en majoria absoluta i remoure'ls per falta greu en igual votació.
  3. Ratificar al superintendente de banca, segurs i administradores privades de fondos de pensions.
  4. Autorisar al President de la República per a eixir del país.
  5. Prestar consentiment per a l'ingrés de tropes estrangeres en el territori de la República, sempre que no afecte, en forma alguna, la sobirania nacional.
  6. Revisar els decrets d'urgència dictats pel president de la República durant l'interregne parlamentari i procedir a modificació d'acort en el seu reglament.
  7. Eixercir control sobre decrets llegislatius, decrets d'urgència, tractats i els decrets de règim d'excepció.
  8. Aprovar els tractats senyalats en l'artícul 56 abans de la seua ratificació pel president de la República.
  9. Eixercir les demés atribucions que li senyala la Constitució i les que són pròpies de la seua funció. Són atribucions de la Cámara del Perú:
  10. Aprovar les propostes normatives a ser remeses al Senat.
  11. Interpelar i censurar als ministres d'Estat.
  12. Otorgar o refusar la confiança plantejada per iniciativa ministerial.
  13. Conformar comissions investigadores en la finalitat d'iniciar investigacions.
  14. Eixercir les demés atribucions que li senyala la Constitució i les que són pròpies de la seua funció.

Història

editar

Orígens (1822-1829)

editar
 
Francisco Xavier de Lluna Pizarro, primer president del Primer Congrés Consituyente.

Despuix de la proclamació de l'independència del Perú en 1821, José de Sant Martín va convocar a eleccions per a instalar un congrés constituent (assamblea constituent) encarregat de definir l'organisació política del nou Estat i redactar una constitució. El Congrés es va instalar el 20 de setembre de 1822, en Francisco Xavier de Lluna Pizarro com el seu primer president. la primera constitució, promulgada el 12 de novembre de 1823 baix el mandat de José Bernardo de Tagle, va definir l'estructura del Congrés de la següent manera:

Artícul 51. El Congrés del Perú en qui residix exclusivament l'eixercici del Poder Llegislatiu, es compon de tots els Representants de la Nació, elegits per les províncies.
 
Andrés Reis i Buitrón, primer president del Senat.

La constitució mai va aplegar a regir degut a que va anar immediatament suspesa pel propi Congrés, el qual recentment li havia otorgat facultats dictatorials a Simón Bolívar. Per a perpetuar-se en el poder, Bolívar va promulgar la cridada Constitució Vitalícia, la qual plantejava crear tres cambres: la dels Tribunos, Senadors i Censores. Dita constitució tampoc va aplegar a regir, i la constitució original de 1823 va ser restablida l'11 de juny de 1827, encara que solament per a ser reemplaçada un any despuix per la Constitució de 1828, promulgada el 18 de març. El 31 d'agost de 1829 es va instalar el primer Congrés bicameral; Andrés Reis i Buitrón va ser elegit president del Senat, mentres que Juan Antonio Távara va presidir la Cámara. La constitució va definir l'estructura del Congrés de la següent manera:

la Constitució de 1834 va crear el càrrec de President del Congrés, el qual alterna anualment entre el president del Senat i el de la Cámara.[8]

Congrés bicameral (1829-1992)

editar
 
Juan Antonio Távara, primer president de la Cámara.

la bicameralidad establida en 1828 es va mantindre de manera ininterrompuda —salve pel periodo de la Confederació Perú Boliviana— en totes les constitucions del Perú fins a l'any 1992. El seu funcionament va estar marcat per freqüents interrupcions producte de colps d'Estat, guerres civils i governs militars. En els anys 1850, Bartolomé Herrera va propondre ampliar els poders del Senat, pero no va ser aplicat.[9] En 1956 es va elegir per primera volta a nou representants dònes: Irene Silva de Santolla, María Mercedes Tossalozano de Gotuzzo, María Eleonora Silva i Silva, Juana Ubilluz de Palaus, la Blanco Montesinos de la Rosa Sánchez, Alicia Blanco Montesinos de Salines, Manuela C. Billinghurst López, Matilde Pérez Palau Carranza i Carlota Ramos de Santolaya.[10]

En 1968, el general Juan Velasco Alvarado va donar un colp d'Estat contra el president Fernando Belaúnde Terry i va dissoldre el Congrés, el qual no tornaria obrir les seues portes sino fins a 1978. És en eixe any el president de facto Francisco Morals Bermúdez es va vore forçat a retornar una democràcia formal, convocant eleccions per a una nova Assamblea Constituent. En dita assamblea, presidida per Víctor Raúl Haja de la Torre, el Partit Aprista i el Partit Popular Cristià varen tindre les majories. la Constitució de 1978, ademés d'establir el nom oficial de «República del Perú» en lloc de «República Peruana», va definir l'estructura del Congrés de la següent manera:

Les principalment innovacions de la constitució en este sentit varen ser l'elecció simultànea dels representants del poder eixecutiu i llegislatiu, en un mandat de 5 anys (abans, les constitucions establien la renovació del Congrés per mitats o per terços), i la facultat del President de la República de dissoldre la Cámara (pero no el Senat). baix esta constitució varen funcionar tres llegislatures ordinàries (1980-1985, 1985-1990 i 1990-1992), corresponents als governs de Fernando Belaúnde Terry, Alan García i els primers anys del govern d'Alberto Fujimori.

Congrés unicameral (1992-2026)

editar

El 5 d'abril de dit any, Alberto Fujimori va donar un autogolpe d'Estat i va dissoldre el Congrés per a neutralisar als seus opositors del Partit Aprista i Front Democràtic. D'esta manera, es va aplanar el camí per a que el Congrés aprovara les lleis elaborades per Fujimori sense jurisdicció.[11] Davant les pressions internacionals, en 1993 es va convocar per última volta a una assamblea constituent (el Congrés Constituent Democràtic), la mateixa que va sancionar la Constitució de 1993, actualment vigent. Les dos cambres del congrés varen ser fusionades en una sola cambra de 120 congressistes, posteriorment ampliada a 130 en 2011, en un president elegit anualment. En 1995 la congressista Martha Chávez va ser la primera dòna en l'història peruana d'eixercir la presidència del Congrés. Sobre el Congrés, la nova constitució indicava lo següent:

Artícul 90. El Poder Llegislatiu residix en el Congrés, el qual consta de Cambra Única. El número de congressistes és de cent vint. El Congrés s'elegix per un periodo de cinc anys per mig d'un procés electoral organisat conforme a llei.

Despuix de la caiguda del Fujimorato en l'any 2000, es va debatre sobre la possibilitat de restituir la constitució 1979, encara que açò mai va aplegar a concretar-se. Durant este periodo, ademés, diversos juristes, constitucionalista i organisacions polítiques varen plantejar reformes orientades a modificar l'estructura del Poder Llegislatiu.[12] Entre les propostes més recurrents varen figurar l'eliminació del vot preferencial,[13][14][15][16] la modificació del sistema d'elecció parlamentària i, especialment, el restabliment de la bicameralidad.[17][18][19][20][21] Els seus defensors (en els que s'incloïen l'APRA, el PPC i Acció Popular) sostenien que un Congrés bicameral favoriria una millor representació i permetria una revisió més rigorosa de les lleis. També es varen debatre distintes fòrmules per a l'elecció dels senadors i la distribució de competències entre abdós cambres. No obstant, els seus retractores argumentaven que dita reforma implicaria un major presupost. El congrés ha segut històricament l'institució en menys respal popular del Perú, per lo que crear dos cambres no solucionaria el problema de fondo.[22]

Erro al crear miniatura:
Congressistes nomenant a Mercedes Aráoz com a «president en funcions» durant la dissolució del Congrés en 2019. Aráoz, qui no va obtindre reconeiximent, va renunciar a dit títul al sendemà.

En juliol de 2018, com a conseqüència de l'escàndal de corrupció generat pels cridats CNM Àudios, el president Martín Vizcarra va propondre realisar diverses reformes constitucionals, una de les quals tenia per finalitat restaurar el sistema bicameral. Encara que el Congrés va aprovar el proyecte, est va ser rebujat en el referèndum de decembre d'eixe any, després de que el mandatari exhortara a la ciutadania a votar en contra en considerar que la proposta permetria indirectament la reelecció parlamentària, contravenint aixina una atra reforma que eliminava la reelecció de congressistes.[23]

El 30 de setembre de 2019, Vizcarra va dissoldre constitucionalment el Congrés despuix d'haver-se-li denegat per segona volta una qüestió de confiança.[24] Per a això, el president es va amparar en el 134° de la Constitució que li habilita a dissoldre el Parlament i convocar a eleccions congresals quan este li ha negat la confiança a dos Consells de Ministres.[25] La mida va ser ratificada com a constitucional pel Tribunal Constitucional i va donar lloc a les eleccions congresals extraordinàries de 2020 per a completar el periodo parlamentari 2016-2021.[26]

En el periodo parlamentari 2021-2026, que va coincidir en la crisis política iniciada en 2021, l'autodenominat Bloc Democràtic va aprovar varis proyectes llegislatius criticats per afectar a les institucions democràtiques i debilitar l'equilibri de poders.[27][28] En 2025, l'organisació internacional Human Rights Watch va advertir que vàries d'estes mides debilitaven l'autonomia del Poder Judicial i del Ministeri Públic, ademés d'obstaculisar les investigacions sobre corrupció i crim organisat.[29][30] Adicionalment, i degut les interpretacions entorn a la «vacancia per incapacitat moral permanent», el president de la República pot ser destituït pel Congrés sense causa justificada, lo que en la pràctica otorga al Poder Llegislatiu més poder que a l'Eixecutiu.

Congrés bicameral (2026-present)

editar

En novembre de 2023 el Congrés va aprovar, en primera votació, una reforma constitucional per a restablir el sistema bicameral. La reforma va ser ratificada en segona votació en març de 2024.[31] La nova organisació contempla una Cámara de 130 membres i un Senat de 60 integrants, abdós elegits per un periodo de cinc anys en possibilitat de reelecció immediata. Mentres que els diputats són elegits íntegrament per representació proporcional, 30 senadors són elegits per circumscripcions departamentals individuals (Lima té quatre escans, els demés u) i els 30 restants són elegits proporcionalment a nivell nacional. L'actual constitució definix l'estructura del Congrés de la següent manera:[7]

Sèus

editar
Artícul principal → Palau Llegislatiu del Perú.
Erro al crear miniatura:
Frontera principal del edifici del Congrés
Erro al crear miniatura:
Frontera posterior de l'edifici

Durant el XIX el parlament va tindre dos sèus: la Cámara celebrava les seues sessions en l'antic local virreinal de l'Universitat de Sant Marcos, i la Cambra de Senadors en la sèu de l'extint Tribunal de la Santa Inquisició, abdós en l'actual Plaça Bolívar, abans coneguda com a Plaça de les Tres Virtuts, del Congrés o de l'Inquisició. Despuix del derrocament de l'antic local sanmarquino i la construcció del Palau Llegislatiu actual, abdós cambres del parlament varen començar a reunir-se en dita sèu. En el XX el Congrés de la República es va traslladar al seu actualocal del Palau Llegislatiu del Perú, en el centre de la ciutat de Llima, front a la Plaça Bolívar, a escasses cinc quadres a l'est del Palau de Govern. Recentment ha segut inaugurat una nova sèu llegislativa en instalacions ex professe per a cada una de les comissions de treball i unes atres per al compliment d'atres llabors del Parlament. L'edifici ha rebut el nom delíder aprista Víctor Raúl Haja de la Torre.

Biblioteca

editar

la Biblioteca del Congrés de la República César Vallejo és la biblioteca llegislativa nacional que té com a principal tasca el recolzar la llabor dels congressistes i archivar tot el material produït pel Congrés. La seua sèu es troba ubicada en l'Edifici Fernando Belaúnde Terry.

Sessions

editar
Erro al crear miniatura:
Hemicicle Raúl Porras Barrenechea, lloc de sessió del Senat de la República.

El Congrés realisa dos llegislatures ordinàries. Històricament, la primera va ser del 27 de juliol al 15 de decembre i la segona de l'1 d'abril al 31 de maig. En la Constitució de 1993 es difuminó el temps llímit de les llegislatures ni el procés de sessions extraordinàries.[32] Tots els congressistes poden votar, ya siga presencial o virtualment, inclús els qui varen demanar llicència.[33] El Congrés té l'opció de continuar legislando des de la Comissió Permanent.

Salari i bonificacions

editar
 
Lloc de sessió de la Cámara, abans hemicicle del congrés unicameral entre 1992 i 2026.

El sòu bàsic d'un congressiste és de S/ 15 600.[34] Ademés, a 2024, conten en una bonificació mensual de S/ 11 000[35] per concepte de «funció congresal» i, ademés, un abonament per semana de representació de S/ 2800.[36] Cal senyalar que esta assignació solament és vàlida durant participacions esporàdiques a càrrec dels Grups Parlamentaris per Regió. La percepció indeguda d'esta assignació sense haver realisat les sessions de representació corresponents al departament es considera un delicte.[37]

Els assessors reben un determinat sòu d'acort al tipo assignat pel representant. Per a 2022, correspon entre S/ 10 000 a S/ 10 924.[38] Per a la semana de representació obtenen S/ 200.[36]

En 2008, un congressiste peruà hauria acumulat en 2006, sense contar en la política d'austeritat, lo següent: 12 sòus de 10 300 sols cada u, dos gratificacions del mateix import i dos gratificacions adicionals per escolaritat i vacacions. A açò cal afegir un sòu per CTS i varis abonaments de 16 000 sols en concepte de servicis de despaig (12 per despeses operatives, un per despeses d'instalació i un atre per desinstalación), aixina com 2000 sols per viages mensuals.[39] Açò equival a un 1 650 000 sols o mig milló de dólars a l'any.[39]

Mijos de comunicació

editar

El parlament conta en dos mijos de comunicació, una televisiva (des de 2005) i una atra radial en llínea (des de 2012).[40] Aixina com contes institucionals en diverses rets socials.

Llista de congressos i periodos parlamentaris

editar

Font: Congrés de la República del Perú[41][42]

Han existit un total de 43 congressos i 15 assamblees constituents. El periodo parlamentari de 5 anys es va aplicar recent en 1895.

N° Denominació Instalació Clausura Constitució
― Congrés Constituent de 1822 20 de setembre de 1822 10 de març de 1825[lower-alpha 3] ―
― Congrés Constituent de 1826 no va entrar en funcions[lower-alpha 4]
― Congrés Constituent de 1827 4 de juny de 1827 16 de juny de 1828
I Congrés de 1829 31 d'agost de 1829 20 de decembre de 1829 Constitució de 1828
II Congrés de 1831 27 d'abril de 1831 26 de setembre de 1831
III Congrés de 1832 30 de juliol de 1832 22 de decembre de 1832
― Convenció Nacional de 1833 12 de setembre de 1833 11 d'agost de 1834[lower-alpha 5] ―
― Congrés General d'Huancayo 15 d'agost de 1839 12 de juliol de 1840[lower-alpha 6]
IV Congrés de 1845-1848 16 d'abril de 1845 9 de març de 1848 Constitució de 1839
V Congrés de 1849-1850 16 de juny de 1849 26 de març de 1850
VI Congrés de 1851 20 de març de 1851 25 de juliol de 1851
VII Congrés de 1851-1852 28 de juliol de 1851 25 de febrer de 1852
VIII Congrés de 1853 28 de juliol de 1853 17 de novembre de 1853[lower-alpha 7]
― Convenció Nacional de 1855 14 de juliol de 1855 2 de novembre de 1857 ―
IX Congrés de 1858-1859 12 d'octubre de 1858 25 de maig de 1859 Constitució de 1856
― Congrés Constituent de 1860 14 de juliol de 1860 15 de novembre de 1860 ―
X Congrés de 1860-1861 16 de novembre de 1860 25 de maig de 1861 Constitució de 1860
XI Congrés de 1862-1865 28 de juliol de 1862 1 de febrer de 1865
― Congrés Constituent 1867 15 de febrer de 1867 15 de novembre de 1867
XII Periodo parlamentari 1868-1871 28 de juliol de 1868 30 de giner de 1871
XIII Periodo parlamentari 1872-1876 28 de juliol de 1872 10 de juliol de 1876
XIV Congrés de 1876-1879 28 de juliol de 1876 18 de maig de 1879
XV Congrés de 1879-1881 28 de juliol de 1879 23 d'agost de 1881[lower-alpha 8]
― Assamblea Nacional d'Ayacucho 28 de juliol de 1881 12 de setembre de 1881
― Assamblea de Montán 25 de decembre de 1882 1883
XVI Congrés d'Arequipa 28 d'abril de 1883 20 de juny de 1883
― Assamblea Constituent de 1884 1 de març de 1884 2 de maig de 1885
XVII Congrés de 1886-1889 30 de maig de 1886 26 de juliol de 1889
XVIII Congrés de 1889-1891 28 de juliol de 1889 25 d'octubre de 1891
XIX Congrés de 1892-1894 28 de juliol de 1892 25 d'octubre de 1894
XX Periodo parlamentari 1895-1900 30 d'agost de 1895 25 d'octubre de 1900
XXI Periodo parlamentari 1901-1906 28 de juliol de 1901 12 de decembre de 1906
XXII Periodo parlamentari 1907-1912 28 de juliol de 1907 23 de decembre de 1912
XXIII Periodo parlamentari 1913-1918 28 de juliol de 1913 9 de decembre de 1918
― Assamblea Constituent de 1919 24 de setembre de 1919 28 de decembre de 1919 ―
XXIV Periodo parlamentari 1919-1924 29 de decembre de 1919 11 d'octubre de 1924 Constitució de 1920
XXV Periodo parlamentari 1924-1929 12 d'octubre de 1924 11 d'octubre de 1929
XXVI Periodo parlamentari 1929-1934 12 d'octubre de 1929 25 d'agost de 1930
― Congrés Constituent de 1931 8 de decembre de 1931 7 de decembre de 1936[lower-alpha 9] ―
XXVII Periodo parlamentari 1939-1945 8 de decembre de 1939 27 de juliol de 1945 Constitució de 1933
XXVIII Periodo parlamentari 1945-1948 28 de juliol de 1945 2 de novembre de 1948
XXIX Periodo parlamentari 1950-1956 28 de juliol de 1950 27 de juliol de 1956
XXX Periodo parlamentari 1956-1962 28 de juliol de 1956 24 de juliol de 1962
XXXI Periodo parlamentari 1963-1968 28 de juliol de 1963 3 d'octubre de 1968[lower-alpha 10]
― Assamblea Constituent de 1978 28 de juliol de 1978 13 de juliol de 1979 ―
XXXII Periodo parlamentari 1980-1985 28 de juliol de 1980 7 de juny de 1985 Constitució de 1979
XXXIII Periodo parlamentari 1985-1990 28 de juliol de 1985 31 de maig de 1990
XXXIV Periodo parlamentari 1990-1992 27 de juliol de 1990 5 d'abril de 1992
― Congrés Constituent Democràtic 5 de giner de 1993 24 de juliol de 1995 ―
XXXV Periodo parlamentari 1995-2000 28 de juliol de 1995 13 de juliol de 2000 Constitució de 1993
XXXVI Periodo parlamentari 2000-2001 28 de juliol de 2000 15 de juny de 2001
XXXVII Periodo parlamentari 2001-2006 28 de juliol de 2001 13 de juliol de 2006
XXXVIII Periodo parlamentari 2006-2011 28 de juliol de 2006 16 de juny de 2011
XXXIX Periodo parlamentari 2011-2016 27 de juliol de 2011 16 de juny de 2016
XL Periodo parlamentari 2016-2021 27 de juliol de 2016 30 de setembre de 2019
XLI 16 de març de 2020 16 de juliol de 2021
XLII Periodo parlamentari 2021-2026 27 de juliol de 2021 26 de juliol de 2026
XLIII Periodo parlamentari 2026-2031 27 de juliol de 2026 En funcions

Vore també

editar

Notes

editar
  1. ↑ Congrés del Perú (2025). Perú Suyu Kamachiq Mama Qillqa = Constitució Política del Perú Edició Quechua-Castellà, Llima: Fondo Editorial del Congrés de la República del Perú, p. 110. «90º Phatmi. Kamachiy Kamaq Atiyniyuqqa Mama Suyupi Kamachiy Kamaq Hatun Wasipim tarikun, huk cambra nisqa huñullapim llamk’an.»
  2. ↑ Congrés del Perú. «Constitució Política del Perú de 1993 en Quechua» (en qu). spij. minjus. gob. pe. Ministeri de Justícia. Consultat el 2024-06-10. «90 Phatmi .«Poder Llegislatiu» nisqa hatun kallpawan kamachiq hatun Rimana Wasipin kan, hinaspa ch'ulla «Cambra» nisqallan llank'an.»
  3. ↑ «El Congrés serà Bicameral | Eleccions Generals 2026». eg2026. onpe. gob. pe.
  4. ↑ «Funciones del Senat en el Perú: ¿qué poder tindrà i quines decisions estaran en les seues mans?» (en és). rpp. pe. Consultat el 2026-08-07.
  5. ↑ «Bicameralidad sense consens: El divorç entre la reforma llegislativa i la voluntat ciutadana».Faculteu de Dret de l'Universitat Catòlica Sant Toribio de Mogrovejo.
  6. ↑ «¿Un Senat contra el poble? La tornada a la bicameralidad en mig d'una profunda crisis política en Perú - Agenda Estat de Dret» (en és). agendaestadodederecho. com. Consultat el 2026-08-07.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «Constitució Política del Perú i Reglament (2026)».
  8. ↑ 8,0 8,1 «Constitució Política de la República Peruana (1834)».
  9. ↑ (1993) Perú: Home i Història, Llima, p. 142. «Herrera buscava robustecer l'Eixecutiu (en la seua proposta, la presidència durava sis anys), i establia un senat corporatiu, constituït per representants de distintes carreres o activitats: administració pública, judicial, eclesiàstica, militar (a partir del grau de coronel), parlamentària (els qui hagueren segut tres voltes representants), científics, propietaris, miners i comerciants (en un capital major de 200,000 pesos). El senat tenia una série de funcions llegislatives i judicials (específicament en el juzgamiento als funcionaris públics). Podia elegir, també i en determinats casos, al president de la República. Els diputats eixercien les funcions llegislatives i dirimien discussions entre al senat i l'Eixecutiu. La comissió nomenada per a redactar la Constitució no va acceptar el proyecte oferit per Herrera»
  10. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Congrés de la República. .
  11. ↑ «Perú: un règim atípic, un futur incert».Papers de Qüestions Internacionals.(72)
    23-33.ISSN 0214-8072.Consultat el 15 de novembre de 2024.
  12. ↑ Agenda Priorisada per a les sessions del Ple del dimecres 11 i dijous 12 de juny de 2008
  13. ↑ Osterling demana que es processe a Torres Car i a Espinoza, DIARI LA REPÚBLICA
  14. ↑ Dret i Revés. Sèt mides per a salvar al Congrés , Susana Villarán
  15. ↑ Teràpia democràtica, Mirko Lauer
  16. ↑ Opinions. Qüestió de temps, Pepi Patró
  17. ↑ «Aproven bicameralidad del Congrés». RPP Notícies. Archivat des d'el original, el 2003-04-05. Consultat el 2023-08-23.
  18. ↑ «Comissió de Constitució aprova tornada a la bicameralidad». ATV. Archivat des d'el original, el 2007-06-09. Consultat el 2022-10-07.
  19. ↑ «Ple del Congrés continuarà hui debat sobre bicameralidad». RPP Notícies. Archivat des d'el original, el 2007-06-09. Consultat el 2023-03-24.
  20. ↑ ¿I la bicameralidad quàn?, Fernando Torra Soldevilla
  21. ↑ PDFPROYECTEDELLEIQUEPROPONLAREFORMADELS CAPÍTULS I, II I III DEL TÍTUL IV DE LA CONSTITUCIÓ POLÍTICA DE L'ESTAT
  22. ↑ «Jugant als experiments polítics: una crítica a les propostes de tornada a la bicameralidad en el Congrés peruà».Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.
  23. ↑ elcomercio. pe. «Ple del Congrés aprova dictamen per a la tornada a la bicameralidad». Consultat el 4 d'octubre de 2018.
  24. ↑ elperuano. com. pe. «Decrete Suprem que dissol el Congrés de la República i convoca a eleccions per a un nou Congrés». Consultat el 11 d'octubre de 2019.
  25. ↑ «Martín Vizcarra va anunciar dissolució del Congrés de la República» (en és). Diari Correu. Consultat el 30 de setembre de 2019.
  26. ↑ «TC: Tancament del Congrés és constitucional» (en és). larepublica. pe. Consultat el 2023-03-24.
  27. ↑ «Congrés tanca llegislatura en a lo manco huit proyectes en contra de la institucionalidad» (en és). Ull Públic. Consultat el 2024-06-17.
  28. ↑ «Tribunal Constitucional falla a favor del Congrés, que tindrà un poder absolut i sense control judicial» (en és). larepublica. pe. Consultat el 2023-03-15.
  29. ↑ «Alerta internacional: Congrés peruà favoriria al crim organisat segons HRW» (en és-pe). Economia Real. Consultat el 2025-07-18.
  30. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. larepublica. pe. Consultat el 2025-12-04.
  31. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. elperuano. pe. Consultat el 2024-03-08.
  32. ↑ Dret & Societat.(11)
    57–64.ISSN 2521-599X.Consultat el 2024-04-29.
  33. ↑ «José Cevasco: "Els parlamentaris que gogen de llicència poden interrompre-la per a votar" | RPP Notícies» (en és). rpp. pe. Consultat el 2025-03-21.
  34. ↑ «¿Quànt guanya un congressiste en Perú?: salari, abonaments i beneficis» (en és-és). infobae. Consultat el 2023-02-22.
  35. ↑ «[1]». Consultat el 2024-04-29 (en és-PE).
  36. ↑ 36,0 36,1 «Congrés gasta 780 mil sols mensuals per la semana de representació | POLITICA» (en és). Correu. Consultat el 2024-04-29.
  37. ↑ «El delicte de peculado i l'apropiació de “despeses de representació” congresals».IUS ET VERITAS.(59)
    276–287.ISSN 1995-2929.doi:10.18800/iusetveritas.201902.018.Consultat el 2024-04-29.
  38. ↑ «¿Quànt guanyen els assessors en el Congrés i quines funcions complixen?» (en és). larepublica. pe. Consultat el 2024-04-29.
  39. ↑ 39,0 39,1 «Cost-beneficie de ser congressiste en el Perú».Revista IECOS.6
    15–28.ISSN 2788-7480.doi:10.21754/iecos. v6i0.1162.Consultat el 2024-12-29.
  40. ↑ «Radi Congrés Perú complix un any al servici de la ciutadania» (en és). andina. pe. Consultat el 2023-05-02.
  41. ↑ «Presidents del Congrés». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2026.
  42. ↑ «Congressos del Perú». Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2025.

Referències

editar


Bibliografia

editar

Enllaços externs

editar

Commons



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Congrés_de_la_República_del_Perú&oldid=1281795»