Colombro[1], conegut popularment com el pepino, és una planta anual de la família de les cucurbitáceas.

Flor, detall
Fruts i flors


Descripció

 
La planta de pepino usa els circells per a trepar i competir en atres plantes per l'obtenció de Sol. En cultius comercials s'usa la malla per a tutoreo, millora la calitat i cantitat dels fruts.

El pepino és una planta anual, monoica, o siga, que hi ha flors femenines i masculines en el mateix individu. El talle és postrat/rastrero, ramificado, anguloso, hirsuto i en circells. Els fulls són prims, en pecíol de 8 cm, en llim de 12-18 per 11-12 cm, viloso-hispídulo en els nervis i piloso en abdós cares; el seu contorn és cordado-ovado, tri/penta palmatilobado, en lòbuls triangulars, dentados, acuminados o aguts en l'àpiç, el mijà de major llongitut i molt agut. Les flors masculines, de 3 estams, són fasciculadas, en pedicels de 0,5-2 cm, prims, híspidos i el receptàcul, en tubo de 8-10 mm, són campanulado o subcilíndrico, densament viloso, i lòbuls de llongitut subigual a la del tubo, lineares, palesos, híspidos; la corola té 2-3 cm de diàmetro en 5 lòbuls oblongo-lanceolados, aguts. Les flors femenines són solitàries o fasciculadas, en pedicel de fins a 2 cm, viloso; el periant s'assembla al de les flors masculines. L'ovari, de placentació axial és d'ordinari fusiforme, cobert de pèls setiformes, dilatats en la base. El fruit (pepónida), el pepino, de tamany molt variable, és generalment oblongo, de cilíndric a subtrígono, de color vert i esparcidamente tuberculado quan inmaduro, despuix groc verdoso i pla. Les llavors de 8-10 per 3-5 mm, són oblongas i blanquecinas.[2] Habitualment dit frut es recolecta encara vert i es consumix cru, o elaborat com encurtido, i llavors se sol denominar pepinillo. La planta té una vida vegetal d'entre 4 a 5 mesos (si a la planta li agrada l'ambient) donant fruts de seguit a partir dels dos mesos i mig a tres mesos fins que la planta quede seca per complet.


Floració i polinisació

La majoria dels cultivars de pepino se sembren i requerixen polinisació. Per a això, cada any es transporten mils de colmenas d'abelles als camps de pepinos just abans de la floració. Els pepinos també poden ser polinizados per abellots i atres espècies d'abelles. La majoria dels pepinos que requerixen polinisació són autoincompatibles, per lo que necessiten el polen d'una atra planta per a formar llavors i fruts.[3] Existixen alguns cultivars autocompatibles relacionats en el cultivar "pepino llima" (lemon cucumber).[3]

Unos pocos cultivars de pepino son partenocárpicos, cuyas flores crean frutos sin semillas sin polinisació, lo que degrada la calidad de consumo de estos cultivars. En Estados Unidos suelen cultivarse en invernaderos, donde se excluye a las abejas.

Los cultivars tradicionales producen primero flores masculinas y luego femeninas, en cantidades aproximadamente equivalentes. Las variedades híbridas ginóicas más recientes producen casi todas flores femeninas. Pueden tener un cultivar polinizador intercalado, y el número de colmenas por unidad de superficie aumenta, pero los cambios de temperatura inducen flores masculinas incluso en estas plantas, lo que puede ser suficiente para que se produzca la polinisació.[3]

En 2009, un equipo internacional de investigadores anunció que había secuenciado el genoma del pepino.[4]


Història

El pepino és originari de l'Índia,[5] a on es cultiva des de fa uns 3000 anys.[6] És mencionat en el Rig Veda VII.59,12.[7][8]

Encara que s'ha dit que ya formava part de la gastronomia grega (en el nom de sikuos) i romana i inclús s'ha citat a Plini el Vell, en realitat es tracta d'una confusió en una atra cucurbitácea molt similar.

Fonts lexicogràfiques síries, perses i bizantí sugerixen que la presència dels pepinos a l'est i al noreste de la mar Mediterràneu (actual Iran, Iraq i Turquia), no es produiria fins a el VI o VII de la nostra era.[9]

Fonts àraps medievals situen el pepino en Tunis cap al 920 (en el Llibre de particulars sobre la dieta), en Al-Ándalus (Espanya) en la segona mitat del sigle X, i en Itàlia en el sigle XI.[9] En el edicto de Carlemany Capitulare de villis vel curtis imperii artículo n.º 70, aparece mencionada con el nombre de cucumeres.[9]

Se tiene constancia del cultivo del pepino en Francia en el IX, en Inglaterra en el XIV y en Norteamérica a mediados del XVI.[10][11][12][13]

Els conquistadors espanyols varen dur el pepino al continent americà.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Cucumis sativus en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Nonnecke, I.L. (1989). Vegetable Production, Springer. ISBN 9780442267216.
  4. ↑ Huang, S.; Li, R.; Zhang, Z.; Li, L.(2009).«The genome of the cucumber, Cucumis sativus L».Nature Genetics.41(12): 1275–81.doi:10.1038/ng.475.
  5. ↑ (2011).«Occidental diffusion of cucumber (Cucumis sativus) 500–1300 CE: two routes to Europe».Annals of Botany.Vol. 109(no. 1): pp. 117-126.ISSN 1095-8290.doi:10.1093/aob/mcr281.Consultat el 8 de marzo de 2026.(en inglés)
  6. ↑ Illescas Sandoval, Luis Antonio (enero de 2018). Universidad Rafael Landívar (ed.): «Evaluación de distanciamientos de siembra en pepino partenocárpico. Tesis de grado». Archivat des de l'original, el 1 de agosto de 2024. Consultat el 8 de marzo de 2026.
  7. ↑ Niraj Kumar Singh(2022).«The Sacred Flora of India: A Case for Biodiversity Conservation».Ecology, Environment and Conservation.Vol. 28(August Suppl. Issue): pp. S87-S92.ISSN 0971–765X.doi:10.53550/EEC.2022.v28i04s.012.Consultat el 8 de marzo de 2026.(en inglés)
  8. ↑ En l'Índia antiga hi havia moltes maneres de mencionar a les diverses espècies de pepino, segons s'enumera en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899):
    • aindra (alguna espècie de pepino).
    • álpa-pramāṇaka (Cucumis sátivus).
    • celāna (alguna espècie de pepino).
    • chardāpaīkā (‘emético’, una espècie de pepino).
    • citrā(Cucumis maderaspatanus).
    • gaṇḍīra (alguna espècie de pepino).
    • gavādonenī (Cucumis coloquíntida).
    • gópālákarkaṭī (alguna espècie de pepino).
    • gopa-karkaṭikā (alguna espècie de pepino).
    • gopālī (alguna espècie de pepino).
    • ghṛṇā (alguna espècie de pepino).
    kṣudracirbhiṭā (alguna espècie de pepino). kṣudraphalā (alguna espècie de pepino). kṣudrervāru (alguna espècie de pepino).
    • irvāru (Cucumis utilíssimus i Cucumis colocynthis).
    kāliṅga (Cucumis utilíssimus).
    • kadalīkṣatā (alguna espècie de pepino).
    • karkácirbhiṭā (alguna espècie de pepino).
    • karkaṭī (Cucumis utilíssimus).
    mūtrala (‘diurético’, una atra espècie de pepino). mū́tra--phalā (‘frut d'orina’, Cucumis utilíssimus)
    • sudīrghā (alguna espècie de pepino).
    • sukhāśa (‘aliment deliciós’, Cucumis sátivus)
    • sukhāśaka (‘aliment deliciós’, Cucumis sátivus)
    jāla (pepino menut)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Paris, Harry S.; Daunay, Marie-Christine; y Janick, Jules (2011): «Occidental diffusion of cucumber (Cucumis sativus) 500–1300 CE: two routes to Europe», artículo en inglés en la revista Oxford Journals. 30 de septiembre de 2011.
  10. ↑ "Cucumber." Encyclopædia Britannica. [1998] 2019.
  11. ↑ Renner, SS; Schaefer, H; Kocyan, A(2007).«Phylogenetics of ' 'Cucumis (Cucurbitaceae): Cucumber (C. sativus) belongs in an Asian/Australian clade far from melon (C. melo)».BMC Evolutionary Biology.7: 58.doi:10.1186/1471-2148-7-58.
  12. ↑ Doijode, S. D. 2001. Seed storage of horticultural crops. Haworth Press. ISBN 1-56022-901-2. p. 281.
  13. ↑ Zhuang, Fei-Yun; Chen, Jin-Feng; Staub, Jack E.; Qian, Chun-Tao(2006).«Taxonomic Relationships of A Rare Cucumis Species (C. hystrix Chakr.) and Its Interspecific Hybrid with Cucumber».HortScience.41(3): 571–574.doi:10.21273/HORTSCI.41.3.571.

Enllaços externs