L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Clan

Per a atres usos d'este terme vore Clan (desambiguación).

Un clan és un grup de persones unides per llaços de parentesc i ascendència, vinculat per la percepció de ser descendents d'un ancestro comú. La denominació prové del gaèlic clan, que significa "fill" o "descendent".[1] En alguns llocs, com l'Escòcia antiga, designava al conjunt de membres dels distints grups familiars.[2] El terme va passar a l'anglés cap a 1425 per a denominar les organisacions tribals d'Irlanda i Escòcia.[3]

Relacions de parentesc

El ancestro comú del clan podia ser real o mitològic, humà o no, i en eixe cas es parla d'un tòtem animal o d'una planta. Inclús quan els verdaders linajes no es coneixen realment, els membres del clan reconeixen a un pare fundador, símbol de l'unitat del clan. En general, el parentesc diferix de les relacions biològiques, ya que també envol'adopció, el matrimoni i llaços genealògics convencionals i, inclús, ficticis. En paraules de Marshall Sahlins, el clan és una unitat de descendència comuna més "putativa" que "demostrador". Els clans poden ser matrillinials, patrillinials o cognáticos. Encara que es tracta d'un concepte relacionat en les categories de parentesc tribal, no és totalment equivalent a tribu, estant més vinculat al concepte de linaje, tutelat per un esperit ancestral.[4] El víncul del clan pot estar tan àmpliament arraïlat, que determina relacions especials en totes les persones del mateix, encara que estiguen fora de l'àmbit territorial propi, inclús encara que habiten a gran distància i mai hagen tingut prèviament contacte entre sí.[5]

Organisació del clan

L'organisació polític-social dels clans és diversa, puix en sí mateixa el clan no la condiciona. Al contrari, és l'organisació tribala que determina aquella, de manera que es poden trobar eixemples de clans que s'organisen com tribus segmentarias, és dir, tribus de caràcter poc evolucionat, fragmentades social i políticament, sense diversificació econòmica; i, junt a elles, clans que són verdaderes organisacions casi estatals, denominades "cacicatos".[6] Els cacicatos són organisacions tancades i estratificades, encara que en cap cas és una societat de classes. Un dels tipos més cridaners d'organisació tribal caciquil és el denominat "Clan cònic", fortament jerarquizado i teòricament patrillinial (encara que cognático "de fet"), típic de Polinèsia, encara que estés per Àsia i Àfrica.[7]

Un model ben diferenciat és el cridat "Clan territorial", descrit per primera volta en les terres altes de Nova Guinea, de caràcter exógamo i patrillinial, que es reconeix en un territori definit, dins del com residix la majoria dels seus membres. Els clans d'este tipo s'unixen en atres clans relacionats de la mateixa regió, formant una fratría, que opera unitariamente cap a l'exterior pero que pot contindre conflictes guerrers en el seu interior.[8] En este tipo d'organisació tribal, s'opera una cridanera diferenciació entre clan i linaje, tenint este últim un caràcter més biològic. No obstant, la forma prototípica de clan, estés per tots els continents, és el cridat "Clan dispers", que correspon en la clàssica definició de Meggitt, com "unitat superior de parentesc de l'estructura tribal".[9] No conforma un grup que actua coordinadamente, sino més be una "categoria" de persones que compartixen ascendència pero no actuen com a colectivitat.[10] Són de linajes igualitarios, exógamos i, indistintament, patri o matrillinials. Al contrari que en els eixemples anteriors, el clan dispers no té un caràcter polític, encara que complix determinades funcions d'este tipo. Es correspon sempre en "tribus segmentarias".

Clans en el món

Europa

Celtes

En els països europeus d'influència celta, especialment en Escòcia i anteriorment en Irlanda, un clan designa una família o un grup d'individus en vínculs familiars molt forts que viuen baix eliderage d'un líder particular, cridat cap o caudillo. El terme prové de la paraula gaèlica escocesa clannad que significa família. No obstant, en Irlanda la paraula clann en irlandés (gaèlic irlandés) significa fills d'una família, i molt rarament clan.[11][12]

Escòcia

AP

En Escòcia, la majoria dels membres d'un mateix clan tenen el mateix nom, a voltes precedit per la paraula Mac o Mc (és dir, "fill de"): MacDonald o McDonald, MacGregor, MacIntosh, MacKenzie, McLeod, etc. (precedit en Irlanda per la paraula O', és dir "descendent de": O'Brien, O'Connor, O'Donnell, etc.). Cada clan escocés també té septs, és dir grups familiars que duen un nom distint al del clan, pero que no obstant pertanyen a ell. Els clans estan associats, en particular, a un tartán (colors i dissenys particulars de la vestimenta tradicional), a un lema i a una insígnia vegetal, a sovint en un significat màgic, que es du en una pica o en una gorra (tots els MacDonald duyen petorra). Els clans es caracterisaven per la possessió colectiva d'un territori administrat pel cap del clan en benefici de tots els membres[13]

Els clans finalment varen desaparéixer quan l'estil de vida anglés va penetrar en les Terres Altes: el govern britànic va fer tot lo possible per a destruir-els despuix de les rebelions jacobites de 1715 i 1745. Eixemples de clans escocesos: clan Anderson, clan Arthur, clan MacGregor, clan MacIntosh, clan MacKenzie, clan MacLeod, clan Forbes, clan Campbell, clan Macfie, clan Donald, clan Lamont, clan MacDonald de Dunnyveg, clan Macdonald de Clanranald, clan MacDougall, clan MacRuari, Clan Maclean, Clan Ramsay.

Irlanda

En Irlanda es va desenrollar un sistema de clans menys centralisat[14] Despuix de la reconquista d'Irlanda pels Tudor en el XVI, el sistema formal de clans celtes va desaparéixer en la fugida dels caps hereditaris celtes als països catòlics d'Europa. Ara parlem només poéticamente, per eixemple, d'un clann Dalaigh (clan O'Daly en anglés) per als descendents d'un antepassat lluntà de Dalach. No obstant, hi ha intents de restablir oficialment l'antic orde. Clans irlandesos: Senchus fer n-Albán, Clan Sweeney, Doherty, Cenél nÓenguso, Clan Cholmáin, Clan McQuillan, Clan Kennedy.

Polònia

A diferència del clan escocés, el clan polac no fa referència a consanguinitat i territorialitat, sino a pertinença a un mateix grup de cavallers. La documentació conservada sobre l'història social de la Polònia migeval no és rica i l'investigació genealògica és molt insatisfactòria per al XII i desapareix en el XI. (En excepció dels relatius a la dinastia gobernant Piast). Sabem, per una atra part, que des d'el XII al XIV, tots els membres del clan de cavalleria polac migeval compartien els mateixos emblemes arméricos en l'escut i el crit de guerra. Este crit, que va servir per a reunir a les tropes baix un mateix estandart de linaje, era també el nom del clan. Els clans més grans incloïen més de dèu branques familiars repartides per vàries províncies de Polònia. Els noms d'estos grans clans derivaven dels noms de feus o renoms de senyors i la majoria de les voltes procedien de les famílies més riques.[15] Aixina, en el XIV l'escut d'armes de Doliwa comprenia quatre branques en la Gran Polònia, tres en Kujavia i a lo manco dos branques en Mazovia i chicoteta Polònia, totes ocupant aproximadament la mateixa posició social.[16] El número de membres del clan i la seua posició social i política diferien molt. En eixe moment, el clan incloïa a aristócrates i les seues famílies junt en famílies menys riques, inclús obscures. Els membres més rics d'un clan estaven vinculats als més pobres pel principi de solidaritat i protecció. Aixina, el clan noble en Polònia hereta elinaje aristocràtic, pero representa una nova resposta a les necessitats de solidaritat política i jurídica dels cavallers, per a els qui, junt en els llaços de sanc, es crearan fraternitat més o menys artificials. En el XV es mencionen en els texts de l'época més de doscents clans armats. En el temps, la coherència i solidaritat dels clans es va ser relaixant, per la formació de comunitats territorials de noblea independents de les comunitats armerías. També la multiplicació i dispersió de famílies individuals en el creixent territori de l'Estat va contribuir a debilitar els vínculs. En el nou terreny, les famílies varen buscar nou respal, a voltes de dignatarios locals en escuts d'armes estrangers, a voltes de nobles veïns. Este fenomen va aparéixer a mitan d'el XV i la creixent oposició entre la noblea i els grans senyors va demostrar sense dubte la desintegració de les antigues estructures.[17]

L'estructura de la cavalleria polaca basada en clans naturals va servir de model per a un chicotet número de clans artificials que agrupaven, per eixemple, famílies d'antics orígens prusianos que varen aplegar en massa a Polònia (el clan Prus), o inclús famílies burgueses ennoblecidas inclús de diferents ciutats (el clan Trąby). Clans d'este tipo ocupaven la mateixa posició en la societat caballeresca polaca. Els clans de cavallers polacs més antics són: Ciołek, Świnka, Gryf, Doliwa, liwa, Topór, Rola, Abdank, Jastrzębiec, Pobóg, Dołęga, Lis, Kościesza, Prus, Mądrostki, Ogończyk.

Bèlgica

En Brusseles, des de l'Edat Mija fins a la Revolució Francesa, varen existir sèt clans o linajes, els membres dels quals tenien el control exclusiu dels llocs de liderage civil, militar i econòmic de la ciutat.

Espanya

AP

Itàlia, Balcans i Còrsega

Vore també: Clan Casalesi

Des de l'Antiguetat, l'organisació política basada en un número llimitat de famílies patricias, o gents, que va existir en la República romana, s'ha trobat en les ciutats de l'Edat Mija,[18] especialment en les repúbliques italianes (com Gènova). En els Balcans, l'herència iliria i dacia ha continuat fins al dia d'hui a través de clans entre un gran número de montenegrinos, albanés, serbis o valacos, per eixemple. En Còrsega, el clan designa l'organisació jeràrquica de base familiar que permet, per mig d'un intercanvi de servicis primer militars i després polítics, obtindre ventages de tot tipo. El terme clan pot referir-se de manera més àmplia a un grup possiblement unit per vínculs de sanc, generalment en un sentit pijoratiu. Són núcleus mafiosos en el sur d'Itàlia, en els Balcans, en particular en Albània i Montenegro.

Hongria

Islàndia

Chechènia

Àsia

China

Artícul principal → Clan chinenc.


Kazakhstan

Els Argyns (kazakh: Арғын) són un clan kazakh. Generalment es considera que els argyn contemporàneus són descendents dels nómades coneguts com basmals i es diu que abdós noms signifiquen "tribu mixta". Els argyn formen part del jüz mig (en kazakh: Орта жыз), del com representen a la majoria dels individus, lo que explica que la paraula Argyn va acabar designant al jüz mig.[19]

Hi ha evidència d'orígens mixts dels Argyn. Estos es poden dividir en tres fets. En primer lloc, mentres que els argyn contemporàneus parlen kazakh, se sabia que els basmal tenien el seu propi idioma.[20] En segon lloc, els argyn semblen estar genèticament relacionats en els pobles del Caucas i diferents de la majoria dels kazakhs.[21][22] En tercer lloc, els orígens dels basmal es varen ubicar en l'oest de China, en una regió que encara alberga minories kazakhs.

Índia/Pakistan

Vore també: Gotra

Indonèsia

En Indonèsia, determinades poblacions tenen una societat organisada en clans. L'eixemple més conegut és el dels batak del nort de Sumatra. En la societat Batak, un clan, o marga, reunix als descendents d'un mateix antepassat. Un atre eixemple és la societat minangkabau en la província de Sumatra Occidental, a on la gent té un suku o nom de clan. Duem el nom del suku de la nostra mare. La societat Minangkabau és de fet matrillinial. En el país de Lampung, en el sur de Sumatra, estan oficialment reconeguts 84 clans vinculats a un territori.

Japó

Oceania

Nova Zelanda

AP

Nueva Caledonia

Vore també: canaco

Américas

Un cas particular és el de les poblacions indígenes amerindies o de determinades poblacions cimarrones (descendents d'esclaus fugats, com entre els Ndjukas, per eixemple, a on el clan també és matrillinial), els sistemes de clans seguixen vigents.

Àfrica

Congo

Vore també: Kongo (ètnia)

Regne de Loango

Clan Kondi, Clan Nkata, Clan Tchiali, Clan Boulo, Clan Tchidinka, Clan Nzemba i Bouvandji.

Mali

Vore també: Imperi de Mali

Somàlia

Els clans i subclanes somalís són agrupacions agnáticas[23] familiars i polítiques, l'organisació de les quals està vinculada a la dels drets territorials. El seu llistat varia segons les fonts, les primeres llistes o taxonomia es remonten a lo manco al XIX.[24]

Estos grups solen dividir-se en cinc “confederacions” relacionades pero autònomes i la classificació de les quals és només indicativa i no normativa, a les que s'afigen els grups “no somalís”. En atres casos, es considera que el gran grup somalí està dividit en tres grans grups (Darod, Irir i Saab), subdivididos a la seua volta en tribus, clans i subclanes.[25]

L'antropòlec britànic Ioan Myrddin Lewis va insistir, des dels anys 1960, en l'organisació de la societat somalí en famílies de clans, clans, subclanes i linajes4. Des de la década de 1990, este “paradigma de clan” ha segut qüestionat per certs investigadors en favor d'un “paradigma de classe” per a descriure la societat somalí.[26][27]

La mitologia propon una genealogia que descendix tots els somalí d'Hill, pare de Samaale i Sab, que serien els antepassats respectivament dels criadors nómades (reer nugul) i dels agropastores (reer godeed).[28]

No existix una llista completa dels clans somalís, que estan en constant evolució.

Vore també

Referències

  1. ↑ les paraules
  2. ↑ Segona accepció del DRAE
  3. ↑ "Clan", Online Etymology Dictionary
  4. ↑ Shalins: op. cit., p.35
  5. ↑ Sahlins: op. cit., p.36
  6. ↑ Sahlins: op. cit., p.38
  7. ↑ Shalins: op. cit., p.44
  8. ↑ Sahlins: op. cit., p.84-85
  9. ↑ Meggitt, M. J. (1965): The Lineage System of the Mae-Enga of New Guinea, Barnes & Noble Ed., Nova York
  10. ↑ Sahlins: op. cit., p.86
  11. ↑ Dineen, Patrick S. Foclóir Gaeďilge agus Béarla An Irish-English Dictionary. Irish Texts Society, Hely Thom Limited, Dublin, 1970.
  12. ↑ O Dónaill, Niall. Foclóir Gaeilige-Béarla. An Gúm, 1992. ISBN 1-85791-037-0
  13. ↑ «Clans écossais» (en francés). Blog de Jean-Marie Meilland.
  14. ↑ MacLysaght, Edward. More Irish Families. Irish Academic Press. ISBN 0-7165-0126-0 (anglés)
  15. ↑ Clans de chevalerie en Pologne du XIIIe au XVe siècle. Dans: Famille et parenté dans l'Occident médiéval. Actes du colloque de Paris (6-8 juin 1974) Rome (en francés), 1977: Publications de l'École française de Rome, pp. 321-333.
  16. ↑ «Clans de chevalerie en Pologne du XIIIe au XVe siècle.».Famille et parenté dans l'Occident médiéval. Actes du colloque de Paris (6-8 juin 1974), (Publications de l'École française de Rome, 30);.
    324.
  17. ↑ «Clans de chevalerie en Pologne du XIIIe au XVe siècle.».Famille et parenté dans l'Occident médiéval. Actes du colloque de Paris (6-8 juin 1974), Publications de l'École française de Rome, 30.
    328.
  18. ↑ Jacques Heers, Li Clan familial au Moyen-*Âge. (francés)
  19. ↑ (anglés)Argyn [1] archivat en Wayback Machine., en Atababa.
  20. ↑ (rus)M. Zakiev, Origine dones Türks et Tatars, pp. 69, 192, Moscou, Insan, 2002, ISBN 5858403174.
  21. ↑ Biro, A. Zalan, A., et al.,(2009).«A I-Chromosomal Comparison of the Madjars (Kazakhstan) and the Magyars (Hungary)».Amer. J. of Physical Anthr..139(3)
    305–10.doi:10.1002/ajpa.20984.Consultat el 23 de novembre de 2023.
  22. ↑ (anglés)Argyn in the context of generic structure of Kazakhs according to data on SNP-I-Chromosome marker, M. Zhabagin et autres chercheurs, Center for life science, Nazarbayev University.
  23. ↑ Piguet [1998], p. 103.
  24. ↑ P. Paulitscke, Ethnographie Nordost-Afrikas, Berlin, 1893, citat en Piguet [1998].
  25. ↑ (2013) Els guerres d'Afrique, Dones origines à nos jours (en francés), Monaco/Paris: Éditions du Rocher, pp. 269-275. ISBN 978-2-268-07531-0.
  26. ↑ Hoehne et ling [2010], Plantilla:Abréviation discrète 5-6.
  27. ↑ Kapteijns [2010].
  28. ↑ Piguet [1998], p. 105.

Bibliografia

  • Sahlins, Marshall D. (1972): Les societats tribals, Ed. Llabor, 1.ª edic. Barcelona. Dep. Leg. B-5073-1972 (existix una tercera edició de 1984, en ISBN 84-335-5733-5)
  • Piguet (François), Dones nomades entre la ville et li sabre. Sédentarisation dans la Corne de l’Afrique, Paris, Karthala/IUED, 1998, 444 p. (francés)
  • Hoehne (Markus), ling (Virginia), éd., Milk and Peace, Drought and War. Somali culture, society and politics, London, Hurst and Company, 2010, 437 p., mélanges en l'honneur d'I. M. Lewis. (anglés)
  • Kapteijns (Lidwien), «I. M. Lewis and Somali Clanship : A Critique», Northeast African Studies, vol. 11, no 1, 2010 , p. 1-23 (anglés)


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Clan&oldid=1489406»