Ciutat de Mèxic

Palau de Belles Arts, en Ciutat de Mèxic.

La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic. El seu nom oficial en castellà era México, D.F. però ara es nomena només Ciudad de México.^[1]

La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017^[2] habitants, encara que l'àrea metropolitana de la ciutat desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'estat de Mèxic i 1 municipi de l'estat d'Hidalgo, en una població total de 20,4 millons d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de Tòkio i Delhi,^[3] i la més gran del continent americà, segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les Nacions Unides.^[4] En un estudi realisat en l'any 2005, fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu producte interior brut.^[5] Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.

La ciutat de Mèxic està situada en la vall de Mèxic, també coneguda com la vall d'Anáhuac; un altiplà en el centre de Mèxic, a una altitut mija de 2.240 metros, rodejada per les montanyes i volcans de l'Eix volcànic transversal o la sierra Nevada. Fon construïda originàriament pels asteques en l'any 1325 sobre una illa enmig del llac de Texcoco en el nom de Mexihco-Tenochtitlan.

La ciutat fon totalment destruïda en el sege de l'any 1521, i fon redissenyada i reconstruïda durant els anys següents en el patró europeu. En l'any 1524 s'establí l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, llavors coneguda com a Mexihco-Tenochtitlan i des de 1585, oficialment, com a ciudad de México.^[6]

HistòriaEditar

Àngel de l'Independència i Av. Reforma

D'acort en una llegenda antiga, els asteques emigraren cap al centre de Mèxic buscant el compliment d'una profecia: en el lloc a on haurien de construir la seua ciutat trobarien una àguila devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una chicoteta illa enmig del llac de Texcoco (image que és representada en l'escut d'armes de Mèxic). Aixina, els asteques construïren una ciutat en l'any 1325 en el nom de Mexihco-Tenochtitlan estenent-se sobre el llac per mig de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es convertí en el centre més important d'Amèrica del Nort i Amèrica Central de l'época prehispànica, i una de les més grans del món en 300.000 habitants.

Els espanyols arribaren a la ciutat en l'any 1519 i s'allojaren en el palau de Moctezuma. Hernan Cortés, cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el 13 d'agost de l'any 1521 i en esta, tot l'imperi asteca. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En l'any 1523 es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de Carles I d'Espanya. Durant l'época colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la Nova Espanya, centre administratiu de les capitanies de Yucatán, Guatemala i Amèrica central, Cuba i les Filipines.

Despuix de la Guerra d'independència de Mèxic, la ciutat fon designada com a capital del Primer Imperi mexicà independent. El govern monàrquic fon reemplaçat per un govern republicà i federal en l'any 1824 i la ciutat seria designada com a seu dels poders de l'Unió i a la volta del districte Federal, separant-la aixina de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.

Catedral de Mèxic

En la década de 1950, la ciutat tenia una població al voltant dels 2 millons d'habitants. En el ràpit creiximent econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraent mils d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i Amèrica del Sur, i experimentà un periodo d'urbanisació sense precedents. En l'any 1968 es celebraren els Jocs Olímpics d'estiu, i es convertí en la primera i única ciutat llatinoamericana en ser seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades escomençaren una sèrie de protestes i manifestacions, un eco de lo que ocorria al mateix temps en numeroses capitals europees i ciutats dels Estats Units. Les marches i manifestacions acabarien abruptament en la matança de Tlatelolco el 2 d'octubre, un enfrontament entre les forces armades i els estudiants en la plaça de les Tres Cultures, en la que moririen desenes d'estudiants, segons les sifres oficials, i 300 segons atres fronts.

El 19 de setembre de 1985, la ciutat fon sacsada per un fort terratrémol, de magnitut 8,3 en l'escala de Richter, un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.^[7] La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la década del 1990, en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per sufragi universal.

En l'any 1990, l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la sierra Nevada Mexicana), els gasos contaminants de les indústries i els vehículs no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.