Un ciclomotor[1] o bicimoto és un vehícul de motor, usualment de gasolina, en característiques (potència, cilindrada, velocitat màxima) inferiors a les d'una motocicleta.[2] La seua cilindrada és menor de 50 cc[3] si és de combustió interna i en una velocitat màxima per construcció no superior a 45 km/h.[2]

Ciclomotor.

En Espanya, a efectes de el Reglamento General de Vehículos, el ciclomotor no és considerat com un vehícul de motor.[4]

També se li considera ciclomotor a bicicletes elèctriques que no requerixen pedalear per al seu impuls o la potència del qual excedix els 250 W, sent massa potent en comparació de les bicicletes comunes i necessitant equip i permissos comparables als necessaris dels ciclomotors tradicionals.[5]


Sistemes del ciclomotor

  • Motor: és el conjunt mecànic responsable de la autopropulsó del ciclomotor i és normalment de 2 temps i 4 temps.
  • Carburador: element la finalitat del qual és proporcionar al motor el combustible (mescla d'aire i gasolina) necessari per al seu funcionament.
  • Equip elèctric: sistema autònom que alimenta i conduïx la corrent elèctrica necessària per al funcionament del motor i el sistema d'allumenat.
  • Suspensions: són independents en cada una de les dos rodes i complixen una doble missió: proporcionar confort a l'usuari, atenuar les sacsades que es produïxen en el conjunt, per les irregularitats del terreny, i elevar el nivell de seguritat mantenint els neumàtics en permanent contacte en el sol.
  • Rodes i neumàtics: són els elements d'unió entre el conjunt mecànic i la via o camí pel que se circula.
  • Frens: són els mecanismes estajats en les rodes que permeten la detenció del ciclomotor quan aixina ho exigixquen les circumstàncies. Els frens generalment són de tambor, encara que els hi ha de disc.
  • Transmissió: és el conjunt mecànic encarregat de convertir i canalisar l'energia mecànica suministrada pel motor a la roda motriu.
  • Direcció: és el sistema que permet els canvis de trayectòria del vehícul.
  • Chassis: és l'element sobre el que s'incorporen el restant dels components del ciclomotor, raó per la qual deu ser robust. Normalment està construït per mig de tubos d'acer i alguns més llaugers d'alumini. En els models més moderns, incorpora una mínima carrosseria consistent en embellecedores i menuts carenats en fins estètics i aerodinàmics. Este carenat sol fabricar-se en materials llaugers tals com a plàstic i fibra de vidre.

Tots els components solidaris en esta menuda carrosseria i el propi chassis es coneixen com a masses suspeses, ya que gravitan i es mouen sobre el sol a través dels esmortidors i les rodes, que són les masses no suspeses.

En alguns motors el cilindre és constituït per «una «camisa» que no és més que un tubo cilíndric d'un metal de menor desgaste que el metal del bloc del motor, (acer o aleacions contra el llauger alumini), colocat en el bloc del motor i que ademés del menor desgast per fricció, possibilita la circulació d'aigua en el seu derredor, aixina com una fàcil substitució quan es desgaste. Les mides internes de «la «camisa» del cilindre venen donades normalment pel fabricant, pero poden ser rectificades en cas de gripaje, sempre que el material utilisat per a la seua fabricació no siga nikasil.


Sistemes del ciclomotor elèctric o Moped

  • Moped: és un ciclomotor elèctric en sistema de pedaleig assistit. El nom ve de l'unió de les paraules MOTOR més PEDAL (MOPED). El moped sol compartir tecnologia en les bicicletes més que en les motocicletes.


Llegislació

En Espanya

En Espanya són vehículs que no poden sobrepassar els 45 km/h per construcció ni permís.[6] Solament estan autorisats a circular per poblat i per carreteres convencionals pel voral si no hi haguera via destinada per ad ells,[7] no podent en cap cas circular per autopistes, autovies ni vies reservades per a vehículs a motor, devent sempre acodir a una via alternativa: generalment una carretera convencional. Com s'ha dit, l'artícul 36 del Reglament de Circulació establix que els ciclomotors han de circular pel voral si no existira una via destinada per ad ells, pero comunament es malinterpreta per extensió a que també poden circular pel voral d'una autovia, pero el Reglament establix explícitament en el seu artícul 38.1 que Es prohibix circular per autopistes i autovies en vehículs de tracció animal, bicicletes, ciclomotors i vehículs per a persones de movilitat reduïda.,[8] exceptuant-se únicament a ciclistes majors de 14 anys quan no existixca alternativa,[9] encara que un ciclomotor sí podria circular per autovia únicament en cas d'emergència devent en tot case abandonar-la per la primera eixida.[10]

En Espanya, l'entrada en vigor de l'ITV per als ciclomotors va ser en 2007. Estos vehículs deuen passar l'inspecció tècnica depenent de la seua antiguetat: la prime ra ITV que passaran serà despuix de tres anys si es tracta d'un ciclomotor de dos rodes, i als quatre si es tracta d'un ciclomotor de tres o de quatre rodes. Despuix de passar esta primera ITV, les següents seran cada dos anys i quan esta revisió crea oportú que la passe tots els anys, li serà informada a l'usuari.

En cas que un ciclomotor no la passara, se li donaria un determini per a que arreglara els danys que puga causar i una atra data per a tornar a passar-la. Podria aplegar al punt d'immovilisar el vehícul.


En Argentina

En Argentina un ciclomotor és llegalment un vehícul motorisat en una cilindrada menor de 50cc (comunament 49cc) i que no pot superar els 50 km/h; no obstant, estos vehículs tenen una velocitat màxima d'entre 55 i 60km/h de fàbrica. Ademés, es fabriquen unitats que tenen 70cc que també són catalogades com "ciclomotor".


En Mèxic

En Mèxic, els ciclomotors que són venuts per agències distribuïdores de motocicletes (principalment Dínamo i Italika), són comercialisats com "motocicletes de treball", ya que conten en 90cc i van a més de 50 km/h. Per ser estes les seues especificacions no tenen lleis o jurisdiccions especials distintes a les de les motocicletes comunes.


Referències

  1. ↑
  2. ↑ 2,0 2,1 Fernández Ropero, Manuel Tomás (12 de febrer de 2016). «Definiciones, Licencias, Permisos de Conducir y Documentación del vehículo», Centro de formación. Autoescuela Almerimar, Categoría de los vehículos (en español), Córdoba: Ediciones Matfer, p. 6. ISBN 8493428639. Consultat el 9 de marzo de 2017.
  3. ↑ Los ciclomotores, Madrid, España.
  4. ↑ «Real Decreto 2822/1998, de 23 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento General de Vehículos.» (26 de enero de 1999). Consultat el 14 de abril de 2022.
  5. ↑ Directiva 2002/24/CE del Parlamento Europeo, relativa a la homologación de los vehículos de motor de dos o tres ruedas
  6. ↑ Artículo 48.e Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, por el que se aprueba el Texto Articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial
  7. ↑ Artículo 36 Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, por el que se aprueba el Texto Articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial
  8. ↑ Artículo 38.1 Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, por el que se aprueba el Texto Articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial
  9. ↑ Anexo del Artículo 38.1 Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, por el que se aprueba el Texto Articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial
  10. ↑ Artículo 38.2 Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo, por el que se aprueba el Texto Articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial

Enllaços externs