Cianosis
Cianosis[1] és la coloració azulada de la pell, mucoses i llits ungueales,[2] usualment deguda a la presència de concentracions iguals o majors a 5 g/dL d'hemoglobina sense oxigen en els vasos sanguíneus prop de la superfície de la pell,[3] o de pigments hemoglobínicos anómals (metahemoglobina o sulfohemoglobina) en els hematíes o glòbuls rojos. Degut a que la cianosis depén de la cantitat i no d'un percentage d'hemoglobina desoxigenada, és molt més fàcil trobar-la en estats en aument en el volum de glòbuls rojos (policitemia) que en aquells casos en disminució en la massa eritrocitaria (anèmia). Pot ser difícil de detectar en els pacients en pell molt pigmentada.[4]
Principi
La sanc humana sempre té una coloració rojosa, llevat en rars casos de malalties relacionades en l'hemoglobina. Les propietats òptiques de la pell distorsionen el color roig obscur de la sanc no oxigenada per a que semble azulada.[5]
El principi elemental darrere de la cianosis és que l'hemoglobina desoxigenada és més propensa a la coloració azulada òptica, i també produïx vasoconstriccó que fa que siga més evident. La dispersió de color que produïx el color blau de les venes i la cianosis és similar al procés que fa que el cel es veja blau: alguns colors es refractan i s'absorbixen més que uns atres. Durant la cianosis, els teixits tenen concentracions inusualment baixes d'oxigen i, per lo tant, els teixits que normalment estan plens de sanc oxigenada lluenta s'omplin de sanc desoxigenada obscura. La sanc obscura és molt més propensa als efectes òptics[3] i, per lo tant, la deficiència d'oxigen (hipoxia) conduïx a la coloració azulada dels llavis i atres mucoses.
El nom deriva del color cian, que ve del grec κυάνωσις [kyánosis], que significa ‘blau’.[6]
Tipos
La cianosis es dividix en dos tipos principals: la central, que pot observar-se millor en els llavis, les regions malares, la llengua i la mucosa bucal, sobretot sublingual; i la perifèrica, que solament afecta a les extremitats. La cianosis pot ocórrer en els dits, incloent les ungles, ademés d'atres extremitats (cianosis perifèrica) o en els llavis i la llengua (cianosis central),[4] podent conduir també a una inflamació del teixit conectivo en els dits de les mans, patologia coneguda com dits hipocráticos.
Central
L'hipoxemia arterial en freqüència és causada per l'alteració de la funció pulmonar (hipoventilacó alveolar, alteracions de la ventilació-perfusó, trastorns de difusió d'oxigen) o per l'existència de curtcircuits o shunt intracardíacos dreta-esquerra (defectes septales cardíacs), entre els grans gots (conducte arterioso) o en els pulmons. Açò reduïx el contingut d'oxigen en els pulmons sagne o una gran pèrdua d'oxigen per un descens de la circulació de la sanc en els vasos sanguíneus de la pell. També pot observar-se en la policitemia vora en absència de desaturacó arterial d'oxigen, per l'increment d'hemoglobina reduïda en la sanc.[4] En la cianosis central tant la pell com les mucoses tenen color azulado.[4]
Algunes de les causes de cianosis central són les següents:[4][7]
1. En el sistema nerviós central:
- Hemorràgia intracraneal
- Hipoxia cerebral
- Sobredosis de drogues (per eixemple, l'heroïna)
- Convulsions enfebrades en bebés i chiquets menuts
2. En el sistema respiratori:
- Bronquiolitis
- Broncoespasmo (per eixemple, asma)
- Malaltia pulmonar
- Embòlia pulmonar
- Hipoventilacó
- EPOC (emfisema i bronquitis crònica)
3.Trastorns cardíacs:
- Malaltia cardíaca congènita (per eixemple, tetralogia de Fallot)
- Insuficiència cardíaca
- Malalties de les vàlvules del cor
- Infart de miocardi
4.Sanc:
5.Unes atres:
- Mal de montanya
- Hipotèrmia
- Cianosis congènita
Perifèrica
Apareix com a resultat de la disminució del fluix sanguíneu perifèric i de vasoconstriccó. El fluix sanguíneu llent permet que cada hematíe estiga en contacte en els teixits durant més temps; en conseqüència, s'extrau més oxigen de la sanc arterial en el posterior increment d'hemoglobina reduïda en la sanc venosa. S'observa habitualment en els teixits perifèrics (mans, orelles, nas i peus), podent ser generalisada o localisada. Les causes que l'originen són múltiples, entre les que es troben les mateixes que en el cas de la cianosis central, excepto que la perifèrica pot observar-se sense que existixquen problemes cardíacs o pulmonars. Els menuts vasos sanguíneus poden ser restringits i es pot tractar per mig de l'aument del nivell de oxigenacó normal de la sanc, pel calfament de la zona o per elevació del membre afectat.[8]
Les causes de la cianosis perifèrica poden ser:[4][8]
- Totes les causes que produïxen cianosis central
- Obstrucció arterial
- Vasoconstriccó
- Disminució del despesa cardíaca (per eixemple, insuficiència cardíaca, hipovolemia)
- Obstrucció venosa (per eixemple, trombosis venosa profunda)
Cianosis d'orige tòxic
Existixen certs fàrmacs l'intoxicació dels quals pot causar cianosis com a manifestació clínica de l'intoxicació:
- VASODILATADORES (Nitrat i nitrit)
Els nitrat i nitrit són fàrmacs que produïxen alteracions en el sistema cardiovascular, es produïx un vasoespasmo episódico de les artèries i arteriolas perifèriques, seguit d'vasodilatacó i perfusó que resulta en cianosis. Un signe important és5 la cianosis, és dir, falta d'oxigen en algunes zones del cos. A la vista, va a tindre pòmuls cianóticos, pabellons auriculars, aletes nassals, palmes de les mans i peus, llavis, conjuntives, vel del paladar. Al pacient se li va a vore blanquecino-azulado. La tonalitat és blava-pizarrosa. Al pacient li falta oxigen als òrguens vitals. En molts és una vasodilatacó perifèrica que fa que vejam tot blau, venes, cara…
El diagnòstic té una sintomatologia molt clara. Des del punt de vista bioquímic també té una sintomatologia clara, l'orina i la sanc arterial tenen un color obscur achocolatado, i en la bioquímica anem a tindre metahemoglobina. Quan eixa metahemoglobina és major del 70 %, l'evolució va a ser fatal. L'hemoglobina ha passat a metahemoglobina i lo que ocorre és un transport inadequat d'oxigen.
El tractament en el cas de la metahemoglobina és en blava de metilé, sempre i quan la metahemoglobina siga major al 30 %. Si la metahemoglobina no és major al 30 %, al pacient no se li tracta.
- CLORANFENICOL
El cloranfenicol té dos toxicitat fonamentals, sent una d'elles el síndrome gris del recent naixcut. Este s'acumula per dèficit en la conjugació (per una baixa activitat de la glucuronil-transferasa) i baixa excreció renal. Evoluciona en cianosis (color blau i baixada de temperatura).
El tractament es fa a pur de fenobarbital, que és un inductor enzimàtic que favorix l'eliminació del acúmulo de cloranfenicol i en fàrmacs diuréticos. En el tractament en fenobarbital en un chiquet cal tindre precaució ya que és un depressor del SNC, es dona en dosis baixes i en alguns casos pot ser que no procedixca.
- DAPSONA:
La dapsona és un antibiòtic de la família de les sulfona i potent antiinflamatori que inhibix la síntesis de folatos. L'absorció de dapsona despuix d'una sobredosis és tardana. La concentració plasmática màxima s'alcança entre 4 i 8 hores odespués de l'ingestió. La biodisponibilidad és alta. És metabolizada en el fege per la via del citocromo P450 a un potent oxidant responsable de l'efecte advers hematológico (metahemoglobinemia, lo que reduïx la capacitat transportadora d'oxigen de la sanc). Les manifestacions de l'intoxicació aguda per dapsona inclouen bossada, cianosis, taquipnea, taquicardia, hipotensió, estat mental alterat o deprimit i convulsions. Per lo general s'observen metahemoglobinemia i sulfohemoglobinemia unes quantes hores despuix de la sobredosis.
El tractament d'una sobredosis és la descontaminacó del tracto gastrointestinal (llavat gàstric i carbó actiu). Per a la metahemoglobinemia induïda per drogues, el tractament és l'infusió de blava de metilé a l'1 %, endovenós, este es repetix si la cianosis no desapareix en una hora. S'ha observat que l'àcit ascórbico reduïx la cianosis degut a que prevé l'oxidació d'mioglobina i hemoglobina.
Ademés de fàrmacs, hi ha substàncies químiques que produïxen cianosis, com és el cas de l'anilina, substància química manufacturada usada per moltes indústries per a fabricar productes com a tintures sintètiques, herbicida, barnices, explosius, antioxidants,... El seu efecte principal és l'alteració de la sanc, en la que el transport d'oxigen als teixits està alterat.
Una atra substància química que pot causar cianosis és el monòxit de carbono (CO). L'exposició extremadament alta a est pot causar la formació de carboxihemoglobina que va a reduir la capacitat de la sanc per a transportar oxigen. És esta carboxihemoglobina, quan la tenim en grans concentracions, la que va a causar els síntomes d'exposició moderada a monòxit de carbono com a fort mal de cap, debilitat, marejos, síncope, sudoració i cianosis, entre uns atres.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ MedlinePlus
- ↑ 3,0 3,1 Longmore, Murray; Wilkinson, Ian; Rajagopalan, Supraj R. (2006). Mini manual Oxford de medicina clínica, 6 edició (en inglés), 9780198570714: Oxford University Press. ISBN 0198570716. Consultat el 16 de octubre de 2010.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Fitzpatrick, Thomas B. (2009). Dermatología en medicina general, Volumen 3, 7 edició, 9789500617024: Ed. Médica Panamericana, pp. 1378-1379. ISBN 9500617021. Consultat el 17 de octubre de 2010.
- ↑ Kienle, Alwin; Lilge, Lothar; Vitkin, I. Alex; Patterson, Michael S.(1 de marzo de 1996).«¿Porqué las venas se ven azules? Una nueva perspectiva a una vieja pregunta».Applied Optics.35(7): 1151-60., formato=PDF
- Archivat el 10 de febrer de 2012 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Park, M.K. (2008). «11», Cardiología pediátrica, 5 edició, 9788480863568: Elsevier España, pp. 140-160. ISBN 8480863560. Consultat el 16 de octubre de 2010.
- ↑ 8,0 8,1 Argente, Horacio A. (2005). «Parte VII, Capítulo 29 - 1», Semiología médica Fisiopatologia, semiotecnia y propedéutica. Enseñanza basada en el paciente, 9789500600729: Ed. Médica Panamericana, pp. 342-343. ISBN 9500600722. Consultat el 17 de octubre de 2010.