Per a el vestuari d'actors en els teatres i sets de filmació vore Camerino (habitació).


Camerino[1] és una ciutat d'Itàlia, en les Marques, Província de Macerata, en uns 10 000 habitants. Està pròxima als Apeninos i prop del riu Chienti (antic Flusor). El patró local és Sant Venancio.

Iglesias y monumentos

Catedral (1832), Basílica de Sant Venanzio, Iglésia de Sant Filippo (barroca), Convent de Renacavata (1531), Convent de Sant Domenico (XIII, sobre una iglésia dels dominicos), Porta Caterina Cibo (monument barroc), Oratorio de Sant Giovanni Decollato (renaixença), Palau dTiepolo), Palazzo comunale Bongiovanni (renaixença),el barri judìo "Giudecca" i el Palau Ducal (XIV, hui sèu de l'Universitat i la Biblioteca Valentiniana)

Museos y teatros

Museu Cívic Arqueològic, Museu de Ciències Naturals de l'Universitat, Museu Diocesà (Palau Arzobispal), Museu Històric Cappuccino, Pinacoteca Cívica i Teatre Filippo Marchetti.

Evolució demogràfica

Plantilla:Gráfica de evolucó

Història

En la regió vivien els Camertes, un dels pobles principals de l'Úmbria. Els romans varen aplegar a la regió el 308 a. C. per a explorar els boscs de Ciminia i afores, i varen establir relacions amistoses en este poble. No se sap res més pero en 205 a. C. els camertes apareixen com a aliats de Roma, a diferència d'atres estats de la Úmbria i d'Etruria. Polibio menciona un combat en els gals en 296 a. C. en la regió dels Camertes, pero podria ser en Clusium, que anteriorment era cridat Camertes. Els camerinos que menciona Valerio Máximo com conquistats i reduïts a l'esclavitut per (provablement) Apio Claudio (cònsul en 268 a. C.) serien este poble, pero en realitat Api Claudio va sometre el Picenum i no hi ha constància de que els camertes anaren mai un poble esclavizado. Ciceró parla d'un tractat pel qual els Camertes estaven federats en Roma en igualtat de drets, i en salvaguarda dels seus privilegis. La ciutat (Oppidum) de lo Camertes no es menciona, pero devia ser la futura Camerino; va ser nomenada antigament Camerinum, i estava prop del Picenum. És mencionada freqüentment durant les Guerres Civils. Va ser ocupada per un general pompeyà en sis cohortes, que despuix varen eixir davant l'alvanç de Julio César. Durant l'nomenada guerra de Perusia (Perugia), va ser ocupada per Planco en dos legions. Durant el govern d'Augusto, el territori va ser repartit entre colon militars, pero la ciutat va continuar sent municipi, i va mantindre esta situació durant l'imperi. L'emperador Septimio Severo va rebre una delegació municipal que li va agrair la confirmació dels seus antics drets. No obstant, alguns autors pensen que Camerinum i Oppidum Camertes varen ser diferents ciutats, pero açò té poca base.

En el V va ser sèu d'un bisbat. Va seguir la sòrt d'Itàlia despuix de la caiguda de l'Imperi. En 533 la varen perdre els godos, i va passar als bizantins. Des de 592 va pertànyer al ducat de Spoleto. Carlemany la va convertir en marca. En el X la marca era governada pels comtes Meinardi, que tenien molts feus en les Marques i en Úmbria. El marquesat se supon que va passar al marqués Bonifacio (cap a 1050) que ho va deixar a la seua filla Matilde, la qual ho va llegar a l'iglésia en 1077.

Es va constituir en comuna en 1115, inicialment gibelina, pero més tart una de les principals dels güelfos (1198). Per la seua aliança en el Papa, les tropes imperials de Manfredo de Sicilia, dirigides per Percival Doria, varen ocupar la ciutat i varen matar a bona part de la població, destruint la ciutat per complet (1259). La relíquia del sant local, Sant Venancio, li la varen dur els imperials. En 1266 va ser reconstruïda per Gentile vaig donar Varano, que ademés va poder recuperar la relíquia del sant, i el poder local va passar a la família Varano durant més de dos sigles, únicament en un parell de breus dominis directes del Papa, que varen durar tres i dèu anys.

El 20 de juliol de 1502 va ser ocupada per César Borgia, que la va mantindre fins al 2 de setembre de 1502, data en la que la va cedir a Juan Borgia. En 1503 el Papa la va tornar a Juan María Varano. En 1515 la senyoria i vicariado de Camerino va ser elevada a ducat. En 1521 Juan María va ser depost pel seu germà Segismundo, pero no va rebre mai l'investidura pontifícia, i en 1522 Juan María va ser repost en dret hereditari. En 1527 va passar a Catalina, de la família Cibo, com a tutora de la duquesa Julia, filla de Juan María. En 1534 va quedar integrada en el Ducat de Urbino pel matrimoni de Julia en el duc d'Urbino, pero la duquesa va ser deposta pel Papa en 1535 i va ser donada a Ercole Varano, fins a 1539 en que va retornar al Papa, que en 1540 la va cedir a Octavio Farnesio, duc de Parma, el qual la va posseir fins a 1545, retornant una volta més al Papa, que la va conservar cinc anys, i en 1550 la infeudó a la família Del Monte, representada per Baldovino del Mont, que va ser duc cinc anys. Des de 1555 va quedar definitivament integrada en els estats de l'Iglésia fins que en 1860 va passar a Itàlia.

En 1336 es va fundar l'universitat. En 1787 el bisbat va ser elevat a arzobispado.

Referències

Enllaços externs