Biso
El biso (en llatí byssus) és una fibra natural obtinguda dels filaments que segreguen certs moluscs com la nacra (Pinna nobilis) o les clòchines (Mytilus spp.) per a adherir-se a les roques en la zona de marea. La seua elaboració es desenrollava en l'àrea mediterrànea (Tarento, Apulia —en el sur d'Itàlia— i l'illa de Cerdenya). Des de 1992 este molusc és una espècie protegida en l'Unió Europea.[1]
El vocable biso, deriva del hebreu būṣ, 'lli fi'; del arameo bus; del grec βίσσος, 'un lli groguenc molt fi i el teixit que s'obté d'ell'; del llatí byssus, cotó fi. Aixina, originalment, «biso» no només es referia a les secrecions dels moluscs sino també a diversos fils fins —de lli, cotó o seda— i els seus delicats teixits.
El biso és una fibra extremadament fina que quan es hila i es tracta en suc de llima adquirix un color dorat permanent.[2] Es teixien preciosos i costosíssims teixits, coneguts tradicionalment com «biso» i en l'actualitat com «seda de mar», en els que es confeccionaven les robes de personages importants. També s'usava la fibra per a tricotar i conseguir gènero de punt.[3]
Aixina mateix el biso tenia propietats terapèutiques ben conegudes pels peixcadors; gràcies a les seues potents propietats hemostátiques era usat per a la curació de les ferides que els peixcadors freqüentment sofrien en els aparejos per a la peixca. També s'usava per a curar l'otitis.[4]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ K. Wells & J. Winder (ed.): «Siga-silk — Revival of a rare textile» (en anglés). Ars Textrina. International Textils Conference. The University of Leeds. Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2012. Consultat el 12 de juliol de 2014. «Since 1992 it has been protected in the European Union and in Croatia»
- ↑ «Siga silk» (en anglés). Infosources.org. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 12 de juliol de 2014. «These llaure then spun and when treated with lemon juice turn a beautiful golden colour which never fades»
- ↑ K. Wells & J. Winder (ed.): «Siga-silk — Revival of a rare textile» (en anglés). Ars Textrina. International Textils Conference. The University of Leeds. Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2012. Consultat el 12 de juliol de 2014. «Most of them llaure knitted; some llaure woven or have a fur-like aspect»
- ↑ Lluis Ferrer Gurt: L'illa oblidada. Barcelona: editorial Joventut, 2014, p. 69.
Bibliografia
editar- Lluis Ferrer Gurt: "Sant'Antioco, la seda de la mar", capítul de L'illa oblidada. Barcelona: editorial Joventut, 2014, p. 60-71. ISBN 978-84-261-4132-3.
- McKinley, Daniel L. 1988. "Pinna and Her Silken Beard: A Foray Into Historical Misappropriations". Ars Textrina: A Journal of Textils and Costumes, Vol. 29, juny de 1998, Winnipeg, Canadà. pp. 9–223.
- Mäder, Felicites 2002. "The project Siga-silk – Rediscovering an Ancient Textile Material." Archaeological Textils Newsletter, n.º 35, autumne de 2002, pp. 8–11.
- Mäder, Felicites, Hänggi, Ambros i Wunderlin, Dominik, Eds. 2004. Bisso marí: Fili d’ore dal fondo del mare – Muschelseide: Goldene Fäden vom Meeresgrund. Naturhistorisches Museum and Museum der Kulturen, Basilea, Suïssa (en italià i alemà).
- Adamo Fabbroni, Del Bombice i del Bisso degli antichi, Stamperia del Costantini, Perugia, 1783
- Pietro Lazzarini, Bisso i porpora: il b. Angelo Orsucci, domenicano lucchese (martire nel Giappone), Società Editrice Internazionale, Torino, 1950
- Daniel McKinley, Pinna and her silken beard: a foray into historical misappropriations, in: Ars Textrina – A Journal of Textils and Costume, Volume 29, Giugno 1998, Charles Babbage Research Centre for the Editorial Board, Winnipeg, 1998
- Evangelina Campi, El bolet del mare: il bisso: storia, cultura, prospettive, Scorpione Editrice, Taranto, 2004, ISBN 978-8880991380
- Felicites Maeder, Ambros Hänggi, Dominik Wunderlin, Bisso marí. Fili d’ore dal fondo del mare – Muschelseide. Goldene Fäden vom Meeresgrund, Catalogue della Mostra (Basel, 19 març-27 giugno 2004), 5 Continents Editions, Milano, 2004, ISBN 978-8874391141
- Susanna Lavazza, Dal buio alla lluïx, il bisso marí i Chiara Vigo, Cartabianca Publishing, Trevignano Romà, 2012, ISBN 978-8888805016
- Susanna Lavazza, Chiara Vigo - L'ultime Mestre vaig donar bisso, Carlo Delfino editore, Sassari, 2014, ISBN 978-8871387857
- Rossana Cingolani, Chiara Vigo, l'ultime Mestre vaig donar Bisso Marí, Carlo Delfino editore, Sassari, 2014, ISBN 66000008880100000000
- Eduardo Delehaye, Il bisso una fibra misteriosa fra storia i letteratura, Carlo Delfino editore, Sassari, 2016, ISBN 978-8871389042
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.