El biso (en llatí byssus) és una fibra natural obtinguda dels filaments que segreguen certs moluscs com la nacra (Pinna nobilis) o les clòchines (Mytilus spp.) per a adherir-se a les roques en la zona de marea. La seua elaboració es desenrollava en l'àrea mediterrànea (Tarento, Apulia —en el sur d'Itàlia— i l'illa de Sardenya). Des de 1992 este molusc és una espècie protegida en l'Unió Europea.[1]

Biso
Pinna nobilis oberta i en la seua biso.

El vocable biso, deriva de l'hebreu būṣ, 'lli fi'; de l'arameu bus; del grec βίσσος, 'un lli groguenc molt fi i el teixit que s'obté d'ell'; del llatí byssus, cotó fi. Aixina, originalment, «biso» no només es referia a les secrecions dels moluscs sino també a diversos fils fins —de lli, cotó o seda— i els seus delicats teixits.

El biso és una fibra extremadament fina que quan es hila i es tracta en suc de llima adquirix un color dorat permanent.[2] Es teixien preciosos i costosíssims teixits, coneguts tradicionalment com «biso» i en l'actualitat com «seda de mar», en els que es confeccionaven les robes de personages importants. També s'usava la fibra per a tricotar i conseguir gènero de punt.[3]

Aixina mateix el biso tenia propietats terapèutiques ben conegudes pels peixcadors; gràcies a les seues potents propietats hemostátiques era usat per a la curació de les ferides que els peixcadors freqüentment sofrien en els aparejos per a la peixca. També s'usava per a curar l'otitis.[4]

Vore també

Referències

  1. ↑ Maeder, Felicites (setembre de 2007). K. Wells & J. Winder (ed.): «Siga-silk — Revival of a rare textile» (en anglés). Ars Textrina. International Textils Conference pàg. 99. The University of Leeds. Archivat des de l'original, el 16 de setembre de 2012. Consultat el 12 de juliol de 2014. «Since 1992 it has been protected in the European Union and in Croatia»
  2. ↑ Hill, John (juny de 2009). «Siga silk» (en anglés). Infosources.org. Archivat des de l'original, el 5 de març de 2016. Consultat el 12 de juliol de 2014. «These llaure then spun and when treated with lemon juice turn a beautiful golden colour which never fades»
  3. ↑ Maeder, Felicites (setembre de 2007). K. Wells & J. Winder (ed.): «Siga-silk — Revival of a rare textile» (en anglés). Ars Textrina. International Textils Conference pàg. 100. The University of Leeds. Archivat des de l'original, el 16 de setembre de 2012. Consultat el 12 de juliol de 2014. «Most of them llaure knitted; some llaure woven or have a fur-like aspect»
  4. ↑ Lluis Ferrer Gurt: L'illa oblidada. Barcelona: editorial Joventut, 2014, p. 69.

Bibliografia

  • Lluis Ferrer Gurt: "Sant'Antioco, la seda de la mar", capítul de L'illa oblidada. Barcelona: editorial Joventut, 2014, p. 60-71. ISBN 978-84-261-4132-3.