La biocronologia és la part de la paleontologia que estudia quàn varen viure les entitats paleobiológiques (sers ya extints que coneixem per les seues fòssils), la seua ordenació temporal i la datació d'events biòtics del passat (Fernández López, 1997). També es diu biocronologia a l'estimació de l'edat biològica (ontogénica) dels individus actuals o pretéritos; és la biocronologia biològica (López Martínez i Truyols, 1994). Pot haver confusió entre els térmens biocronologia i bioestratigrafia, pero la biocronologia s'ocupa de fòssils o de les entitats biològiques que varen viure en el passat, i la bioestratigrafia es referix als cossos de roca que contenen fòssils (Fernández López, 1988). Junt a la tafonomia i la paleobiologia, la biocronologia és una de les tres divisions de la paleontologia.

Biocronologia de Crocodylomorpha.

En biocronologia, l'ordenació temporal de tàxons extints es basa en els processos irreversibles filogenètic (evolutius). Les senyes seran més precisos quantes més llínees filogenético diferents puguen analisar-se en el conjunt d'associacions que es comparen. Estes relacions es contrasten en les senyes aportades per la bioestratigrafia (superposició física o successió topològica dels fòssils en els estrats) i les datacions absolutes per radioisòtops.

Un atre aspecte en l'establiment de successions biocronológiques és l'informació aportada per la tafonomia, que establix criteris de successió temporal per a fòssils reelaborados (reworked fossils, aquells que han segut removilizados del seu emplaçament original, per erosió i acumulació secundària, i els trobem mesclats en fòssils més jóvens en capes més recents), inclús identificant fòssils d'intervals temporals dels que localment no existix registre estratigráfico (Fernández López, 1991 i 1997; Murphy i Salvador, 1999).

Unitats biocronológiques

La caracterisació de successions i unitats biocronológiques és necessària degut a que la major part de les roques sedimentàries no són datables directament per mijos radiométricos i cal recórrer al registre fòssil i a les correlació estratigráfiques per a inferir la seua edat. Per un atre costat, en algunes circumstàncies és freqüent la dificultat de precisar la successió de les unitats bioestratigráficas, degut a que els jaciments fosilíferos estan molt alluntats uns d'uns atres o degut a que la successió estratigráfica està alterada i emmaixquerada (estanys, repeticions, inversions, etc.) per la fracturació i plegament regional (cas relativament habitual en roques paleozoicas), i per tant, no és possible assegurar la posició temporal relativa entre ells aplicant el principi de superposició dels estrats. Aixina s'han definit, per eixemple, zones o unitats de trilobites per al Càmbric, o de mamífers en les conques continentals cenozoicas, la successió temporal de les quals es infiere de l'estat evolutiu de diferents llínees filogenético.

La duració d'un tàxon o conjunt de tàxons en valors absoluts és el biocrón, i l'equivalent bioestratigráfico és la biozona.


Referències