Beta Equulei (β Equ / 10 Equulei / HD 203562)[1] és una estrela en la constelació d'Equuleus. Pese al seu denominació de Bayer «Beta», és solament la quarta estrela més lluenta en la constelació en magnitut aparent +5,16; és superada en lluentor per Kitalpha (α Equulei), δ Equulei i γ Equulei. Es troba a 329 anys llum del sistema solar.

Beta Equulei
Constelació Equuleus
Ascensió recta α 21h 22min 53,61s
Declinació δ +06º 48’ 40,1’’
Distància 329 ± 10 anys llum
Magnitut visual +5,16
Magnitut absoluta -0,05
Lluminositat 75 sols
Temperatura 9000 K
Massa 2,4 - 2,5 sols
Radi 3,6 sols
Tipo espectral A3V
Velocitat radial -11,1 km/s

Beta Equulei és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo espectral A3V en una temperatura superficial aproximada de 9000 K. La seua lluminositat és 75 voltes major que la lluminositat solar i té una massa entre 2,4 i 2,5 masses solars. En un radi 3,6 voltes més gran que el del Sol, gira sobre sí mateixa en una velocitat de rotació proyectada de 49 km/s, implicant un periodo de rotació inferior a 4 dies. En una edat entorn als 600 millons d'anys, està pròxima a finalisar la seua etapa com a estrela de la seqüència principal. De la mateixa manera que Vega (α Lyrae) o Fomalhaut (α Piscis Austrini), Beta Equulei està rodejada per un disc circumestelar de pols, que pot ser l'indici d'un possible sistema planetari.[2]

Vàries estreles tènues —entre magnitut 11,6 i 13,6— es localisen visualment a una separació compresa entre 30 i 90 segons d'arc de Beta Equulei. Cap d'elles està físicament vinculada en ella, sent sol companyeres òptiques.[3]

Referències