Bandera de Filipines
La bandera de Filipines va ser adoptada el 12 de juny de 1898. Està composta per dos franges horisontals del mateix tamany, de color roig la part inferior i de blava la superior. En la vora més propenca al màstil figura un triàngul equilàter de color blanc que conté en el seu centre un sol dorat o groc en setze rajos que rodegen a atres huit de major gruixa i tres estreles del mateix color en cinc puntes cada una, situades prop dels vèrtiços del triàngul. Les proporcions de la bandera són de: 1:2.
El color roig de la bandera simbolisa la sanc, el valor i el corage d'els qui varen lluitar per l'independència del país; el blau representa l'unitat nacional i els ideals, i el blanc és el color de la purea i de la pau. El sol representa el naiximent d'una nova era iniciada en l'independència del país. Els huit rajos del sol simbolisen a les huit províncies que varen iniciar el tumult contra ser província ultramarina espanyola. Les tres estreles de cinc puntes representen les tres àrees geogràfiques més importants de les Illes Filipines: Luzón, Bisayas i Mindanao.
Tant el sol, el color roig com el triàngul blanc varen ser usats originalment pel Katipunan, l'organisació revolucionària que va encapçalar el tumult contra el domini espanyol a finals del XIX.
La bandera va ser dissenyada en 1897 pel general Emilio Aguinaldo, president del govern revolucionari, quan residia en Hong Kong durant el seu exili i iniciada ya la revolució filipina en contra del domini espanyol. La bandera original estava formada pels mateixos elements que la versió actual, pero el sol apareixia representat en un rostre mitològic i els seus rajos eren més numerosos.
Filipines conta en una bandera que s'usa en temps de guerra, posseïx els mateixos elements que la bandera nacional pero es diferencia que el color de la seua franja superior és el roig i el de l'inferior és el blau.
Construcció de la bandera
La bandera està dividida horisontalment en dos colors, blau i roig, en un triàngul equilàter blanc colocat en el costat del màstil. En el centre del triàngul es troba un sol dorat en huit rajos primaris, cada u conté tres rajos individuals i en cada cantó del triàngul apareixen una estrela dorada de cinc puntes. La bandera es mostra en la franja blava dalt i la roja avall en temps de pau mentres, que en temps de guerra estes dos franges s'intercanvien.
La llongitut de la bandera és dos voltes el seu esgambi, lo que supon unes proporcions d'1:2. El costat del triàngul equilàter blanc és igual que l'esgambi de la bandera. Cada estrela està orientada de modo que una de les seues puntes apunta al vèrtiç en el qual està enquadrada.[1]
Colors
Els colors de la bandera estan especificats en la llei 8491 segons el cable number segons el sistema desenrollat per la Color Association of the United States.[1][2] Els colors oficials i la seua aproximació a uns atres espais de colors es llisten a continuació:[3]
| Scheme | Blau | Rojo | Blanco | Groc |
|---|---|---|---|---|
| Cable Number | 80173 | 80108 | 80001 | 80068 |
| Pantone | 286 | 186 | n/d | 116 |
| RGB | 0-56-168 | 206-17-38 | 255-255-255 | 252-209-22 |
| CMYK | C100-M60-Y0-K5 | C0-M90-Y65-K10 | n/d | C0-M18-Y85-K0 |
La bandera filipina és l'única que indica l'estat de guerra. Quan la franja roja està situada en la part alta de la bandera (o en la part esquerra de l'observador en cas que estiga disposta verticalment, en el triàngul blanc en la part superior) significa que Filipines està en guerra.[1]
Simbolisme
Segons el govern filipí, el triàngul blanc significa igualtat i fraternitat; la franja blava representa la pau, la veritat i la justícia, i el camp roig el patriotisme i el valor i la sanc d'els qui varen lluitar.[4] Els huit rajos de sol primaris representen les huit primeres províncies (Batangas, Bulacán, Cavite, Estany, Manila, Nova Écija, Pampanga, i Tarlac) que varen buscar l'independència d'Espanya i que varen ser colocades baix la llei marcial pels espanyols durant la Revolució Filipina de 1896.[5] A voltes, el sol de huit rajos representen l'Hispanidad de Filipines i els filipins. Les tres estreles representen les tres majors divisions geogràfiques del país: Luzón, Bisayas i Mindanao.[5]
No obstant, l'explicació donada en la Proclamació d'Independència Filipina de 1898 diferix de l'actual explicació oficial. Esta sostenia que el triàngul blanc representava l'emblema de Katipunan, la societat secreta que s'oponia al control espanyol. També afirmava que els colors de la bandera representaven els de la bandera d'Estats Units com a mostra de gratitut cap a la protecció que els va otorgar Estats Units front a Espanya durant la Revolució Filipina. Aixina mateix manté que una de les estreles representa l'illa de Panay, en lloc de totes les illes Visaya.[6]
El disseny original de la bandera va adoptar un sol mític en rostre influenciat per Les Repúbliques del Riu de la Plata, Argentina i Uruguai, que a la seua volta representen Inti el deu-sol inca; un triàngul, que representa el Katipunan que es va inspirar en l'Ull de la Providència en el Gran Sagell dels Estats Units i el Triàngul Masónico i que va consagrar la Vaig llibertar, Égalité, Fraternité de la Revolució Francesa; les ralles i els colors derivats de la bandera dels Estats Units. El to particular de blau de la bandera original ha segut font de controvèrsia. Basat en evidència anecdòtica i les poques banderes supervivents de l'época, els historiadors argumenten que els colors de la bandera original varen ser influenciats per les banderes de bandera de Cuba i bandera de Puerto Rico.[7]
Història
Banderes històriques
Ha segut comú des de 1962 associar el desenroll de la bandera de Filipines en els estandarts de guerra dels líders del Katipunan, un moviment revolucionari pseudo-masónico que s'oponia al poder espanyol en Filipines durant la Revolució filipina.[7] No obstant, mentres alguns símbols comuns de les banderes del Katipunan varen ser adoptats en l'iconografia de la Revolució, no se sap de quina manera estos estandarts de guerra es poden considerar precursors de l'actual bandera de Filipines.[7]
-
La primera bandera del Katipunan (1892).
-
Bandera de la facció Magdiwang.
-
Bandera de la facció Magdalo.
-
Bandera adoptada pel Katipunan en 1897.
La primera bandera del Katipunan va ser una bandera roja rectangular en tres "K" alineades horisontalment, que és un acrònim del nom complet del Katipunan: Kataastaasang, Kagalanggalangang Katipunan ng mga Anak ng Bayan. El roig de la bandera simbolisava la sanc. Els membres de Katipunan firmaven els documents de membresia en la seua pròpia sanc.[7]
Alguns membres del Katipunan, com Andrés Bonifacio, Emilio Aguinaldo o Gregori del Pilar, ademés, tenien estandarts de guerra individuals. Durant el transcurs de la revolució filipina, es va produir una escissió en la branca de Cavite de l'organisació, donant lloc a les faccions Magdiwang i Magdalo, les quals varen adoptar banderes pròpies.
En 1897 durant una assamblea en Naic, el Katipunan va adoptar una nova bandera. Esta nova insígnia era roja i mostrava un sol blanc en una cara. El sol tenia huit rajos, representant les huit províncies en les que Espanya havia decretat la llei marcial.
Disseny actual
El disseny modern de la bandera de Filipines va ser desenrollat per Emilio Aguinaldo durant el seu exili en Hong Kong en 1897. La primera bandera va ser coser per Donya Marcela Marí de Agoncillo en l'ajuda de la seua filla Lorenza i de Donya Delfina Herbosa de Natividad (una neboda del líder reformiste José Rizal). La primera volta que es va vore va ser en la primera batalla de la Revolució, la Batalla de Alapán el 28 de maig de 1898.
La bandera va ser formalment issada durant la proclamació de l'independència el 12 de juny de 1898 en Cavite.[4] El seu simbolisme original va ser enumerat en el text de la proclamació, el qual feya referència a un dibuix adjunt, encara que el dibuix original ni cap reproducció han sobrevixcut fins als nostres dies.[7]
El disseny original de la bandera va adoptar un sol mític en una cara influenciada per Les Repúbliques del Riu de la Plata Argentina, i Uruguai.
La particular tonalitat del blau de la bandera original és causa de controvèrsia. Basats en proves anecdòtiques i en les poques banderes que sobreviuen d'aquella época, alguns historiadors argumenten que els colors de la bandera original eren els mateixos que els de la bandera de Cuba.[7]
La bandera de Cuba va influenciar el disseny de la bandera de Filipines, de la mateixa manera que la revolució cubana contra Espanya va inspirar, d'algun modo, la Revolució Filipina.
Les hostilitats entre Filipines i Estats Units varen esclatar en 1899. La bandera es va issar per primera volta en la franja roja en la part superior el 4 de febrer de 1899 per a mostrar que existia un estat de guerra. Aguinaldo va ser capturat pels americans dos anys despuix i va ser obligat a jurar llealtat a Estats Units.
En la derrota de la República Filipina, les Filipines varen acabar baix el domini colonial americà i l'ús de la bandera filipina va ser declarat illegal per la Llei de Sedició de 1907. Esta llei va ser revocada el 30 d'octubre de 1919.[7] En la llegalisació de la bandera filipina, les teles disponibles en moltes tendes eren les roges i blaves de la bandera d'Estats Units, per lo que a partir de 1919 la bandera va adoptar el color blau marí.
El llegislatiu filipí va aprovar el 26 de març de 1920 la Llei n.º 2928, la qual adoptava la bandera filipina com l'oficial de les illes. Fins a les vespres de la Segona Guerra Mundial, el dia de la bandera se celebrava anualment el 30 d'octubre, commemorant la data en la que la prohibició d'ús de la bandera va ser eliminada.
La Mancomunidad de Filipines va ser inaugurada en 1935. El 25 de març de 1936, el president Manuel L. Quezon va emetre l'Orde Eixecutiva N.º 23, la qual detallava les especificacions i la descripció tècnica de la bandera.[7] Entre les disposicions de l'orde es trobava la definició del triàngul en el màstil com un triàngul equilàter, la definició de les proporcions com 1:2, els ànguls de les estreles, el disseny geomètric i estètic del sol, i l'eliminació formal de la cara mítica del sol. Estes especificacions s'han conservat inalteradas fins a la data. Els tons exactes dels colors, no obstant, no varen ser definits en precisió. En 1941, el dia de la Bandera va ser traslladat oficialment al 12 de juny, commemorant la data de l'independència filipina proclamada en 1898.
La bandera va ser de nou prohibida despuix de l'invasió i ocupació de Filipines que va escomençar en decembre de 1941 per l'eixèrcit japonés. La prohibició va ser alçada despuix de l'establiment de la Segona República de Filipines, títaro del Japó. En algunes cerimònies celebrades en octubre de 1943, Emilio Aguinaldo va issar la bandera en el blau i roig originals de la bandera cubana. Inicialment, la bandera va ser issada en la banda blava en la part superior, fins que el president pro-japonés Jose P. Llorer va proclamar l'estat de guerra contra els Aliats en 1944. El govern de la Mancomunidad exiliat en Washington D. C. va continuar usant la bandera en els colors americans i va mantindre la franja roja en la part superior des de l'inicial invasió dels japonesos. En la tornada de les forces americanes i la lliberació de Filipines en 1944, la bandera en els colors americans va ser restaurada i va ser la que va estar issada en el moment de la concessió de l'independència de Filipines per part d'Estats Units el 4 de juliol de 1946.
En 1955 l'Institut Històric Nacional va adoptar unes especificacions de color, en els colors de la bandera d'Estats Units. En 1985, el president Ferdinand Marcos va ordenar restaurar el blau i roig originals de la bandera cubana. No obstant, este fet va ser revocat despuix de la Revolució de 1986 que va derrocar a Marcos del poder.
En 1998, any del primer centenari de la proclamació de l'independència de Filipines, la bandera i el còdic heràldic varen ser transformats, canviant el to de blau pel de blau marí.
Banderes usades
-
Plantilla:FIAV Bandera usada durant el periodo en el que Filipines formava part del virregnat de la Nova Espanya des de 1535 a 1821.
-
Plantilla:FIAV Bandera d'Espanya usada durant el periodo de la Capitania General de Filipines(1821-1873) i (1875-1898).
-
Plantilla:FIAV Bandera d'Espanya usada durant la Primera República Espanyola en el periodo de la Capitania General de Filipines (1873-1874)
-
Plantilla:FIAV La bandera de Filipines segons la va concebre Emilio Aguinaldo. Va ser usada des de 1898 fins a 1901 per la primera República Filipina, issada durant la proclamació de la segona República Filipina en 1943.
-
Plantilla:FIAV Bandera d'Estats Units usada des de 1901 a 1908, quan Filipines estava administrada directament en forma de territori no integrat.
-
Plantilla:FIAV Bandera usada des de 1919 fins a 1936.
-
Plantilla:FIAV Bandera usada des de 1936 fins a 1985 i des de 1986 fins a 1998.
-
Plantilla:FIAV Bandera usada des de 1943 fins a 1945.
-
Plantilla:FIAV Bandera usada des de 1985 fins a 1986.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Llei de la República Nº. 8491» (en anglés). Pàgina web oficial de la república de Filipines. Archivat des de l'original, el 27 de maig de 2007. Consultat el 6 de juny de 2007.
- ↑ Flags of the World. «Diccionari de Vexilología» (en anglés). Consultat el 6 de juny de 2007.
- ↑ Vexilla Mundi. «Filipines» (en anglés). Archivat des de l'original, el 8 de juny de 2007. Consultat el 6 de juny de 2007.
- ↑ 4,0 4,1 Pàgina Web Oficial de la República de Filipines. «Bandera i Himne» (en anglés). Archivat des de l'original, el 9 de juny de 2007. Consultat el 6 de juny de 2007.
- ↑ 5,0 5,1 CIA World Factbook. «Bandera de Filipines» (en anglés). Archivat des de l'original, el 13 de juny de 2007. Consultat el 6 de juny de 2007.
- ↑ «Declaració d'Independència Filipina» (en anglés). Mountain State College. Consultat el 6 de juny de 2007.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 En Engonals:Quezon, Manuel L. III (2002-04-02). «History of the Philippines Flag». Flags of the World. Archivat des de l'original, el 2008-02-05. Consultat el 2007-06-06.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bandera de Filipinas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.