Asunción

Asunción és la capital i ciutat més poblada del Paraguai, ubicada en el centre-oest de la Regió Oriental. És un municipi de primer orde administrat com a districte capital i no està integrat en cap departament. Llimita al nort en el riu Paraguai que ho separa del departament de President Hayes i de la Regió Occidental; a l'est i sur en el departament Central; i a l'oest en el riu Paraguai, que ho separa de la República Argentina per lo que és una ciutat fronteriça. Fon fundada el 15 d'agost de 1537 per Juan de Salazar d'Espinosa, lo que la fa una de les ciutats més antigues de Suramèrica.

D'acort a InSight Crime, és la tercera capital més segura d'Amèrica Llatina, darrere de Buenos Aires i Santiago. Segons estimacions de l'INE per a l'any 2022, conta en 520.917 habitants, mentres que la seua àrea metropolitana (coneguda com a Gran Asunción) supera els 2,8 millons d'habitants, convertint-la en la zona més densament poblada del Paraguai, i també la més productiva, en concentrar el 70% del PIB Nacional. Asunción és la quinta "jurisdicció" o "divisió política" més poblada del país, superada pels departaments Central, Alt Paraná, Itapúa i Caaguazú.

És sèu dels tres poders estatals (Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial), del Centre Cultural de la República i dels distints organismes i entitats de l'Estat. També fon el principal port fluvial del país, funció que Villeta ocupa en l'actualitat. A pesar de les conjuntures a lo llarc de la seua història, Asunción continua sent el centre de les activitats nacionals i culturals. Des de la capital s'impartixen les principals resolucions i proyectes estatals, se centralisa les entitats bancàries, econòmiques, culturals, diplomàtiques, socials, gremials i industrials del país, aixina com la majoria de les principals rutes, cap a les principals ciutats del país. És sèu del Tribunal Permanent de Revisió del Mercosur. En l'àrea metropolitana d'Asunción, districte de Luque, es troba la sèu de la Confederació Suramericana de Fútbol.

Està ubicada en una zona estratègica per al Mercosur, en el centre-nort del Con Sur. Esta posició geogràfica li permet una relativa proximitat a ciutats com Buenos Aires, Montevideo, Còrdova, Rosario, Curitiba, São Paulo, Porto Alegre, Santa Creu de la Serra, i atres ciutats importants de la regió. Es troba a uns 1 300 km de l'oceà Pacífic i a uns 1 000 km de l'oceà Atlàntic, distàncies entre els oceans relativament equidistants, un factor que propicia el creiximent econòmic i li encamina a convertir-se en una espècie d'eix per a la regió.

És considerada una ciutat global de categoria «Gamma» per l'Estudi GaWC de l'any 2018. La ciutat s'ubica entre les capitals més barates del món, i últimament com una de les millors ciutats per a l'inversió, tant de construccions com de servicis, sent aixina una de les ciutats de la regió en més creiximent econòmic en l'actualitat.

HistòriaEditar

Monument a Juan de Salazar i Espinosa de los Monteros, fundador de la ciutat d'Asunción.

Cabildo d'Asunción en l'any 1854

Centre d'Asunción en l'any 1892

El nom oficial de la ciutat -La Molt Noble i Lleal Ciutat de La nostra Senyora Santa Maria de l'Asunción - és el que va rebre a la seua acta de fundació, datada del 16 de setembre de l'any 1541. En aquell moment el seu Cabildo fon instituït pel tinent governador Domingo Martínez Irala, elevant a la categoria de ciutat lo que era un fort militar, erigit en el mateix nom el 15 d'agost de l'any 1537 per Juan de Salazar Espinosa (natural de Medina de Pomar, Espanya).^[1] La fundació del fort que donaria vida a la ciutat d'Asunción es dugué a terme en el territori dels guaranís-cari, poble que va fer una aliança en els conquistadors hispans. Asunción tingué el seu auge durant la segona mitat del sigle XVI, i despuix decaigué a causa del seu aïllament geogràfic i l'oblit en que caigué la província paraguayana per la metròpolis.

Durant l'época colonial, en l'any 1731, Asunción fon el foc principal d'una rebelió baix el comandament de José d'Antequera i Castro, en una de les primeres reaccions contra el domini colonial espanyol. Est alçament fallit es coneix com la Revolta dels Comuners.

Els partidaris de l'independència, durant la nit del 14 de maig de 1811 ^[2] i la matinada de l'endemà, llançaren el moviment revolucionari paraguayà que fon dirigit militarment pel capità Pedro Juan Caballero. Vicente Ignacio Iturbe, qui fon un dels líders del moviment, anà a la residència de Bernardo de Velasco (governador intendent del Paraguai). Este no acceptà la proposta de lliurar la plaça, tot l'armament i les claus del cabildo colonial. Llavors, els líders situaren 8 canons davant de la casa del governador, i Iturbe portà una nova proposta, imponent un terme breu a la resposta. Velasco comprengué que era inútil resistir i es rendí. En conéixer-se la rendició de Velasco es dispararen 21 canonades i es creà una bandera, la qual representaria a la nova nació. El poble, en donar-se conte de lo que havia passat, exteriorisà la seua alegria en la plaça. Esta fon l'única declaració d'independència pacífica en l'Amèrica del sigle XIX; la veritat és que els espanyols es veren impossibilitats d'atacar, ya que les Províncies Unides del Riu de la Plata, en qui estaven en guerra impedien tot alvanç dels espanyols cap al Paraguai.^[3]

Ya en l'época independent, durant el govern de José Gaspar Rodríguez de Francia, la major part del centre fon demolida per a refer la planta urbana en forma de quadrícula. Despuix de la Guerra de la Triple Aliança (1865-1870), Asunción fon ocupada per tropes brasileres i aliades des del giner de l'any 1869 (fet conegut com Saqueig d'Asunción) fins al 1876.^[4] En acabar la Guerra de la Triple Aliança, Asunción inicià la seua trista reconstrucció. A la fi del sigle XIX, aixina com en els escomençaments del sigle XX, arribà un fluix considerable d'immigrants procedents d'Europa i de l'Imperi Otomà, la qual cosa va permetre a la ciutat un canvi important en el seu panorama urbà; es construïren numeroses edificacions i Asunción tornà a viure una época de prosperitat que no coneixia des d'abans de la guerra.

Entre els anys 1932 i 1935 el Paraguai s'enfrontà en un conflicte bèlic en Bolívia en la Guerra del Chaco i durant esta guerra, Asunción es convertí en un lloc de d'auxili i ajuda pels ferits de la batalla. A partir de la seua fundació la ciutat escomençà a créixer i estendre's, arribant a conformar una gran àrea metropolitana, coneguda com a Gran Asunción, la qual posseïx més de dos millons d'habitants, sobre un total d'uns sis millons del país.^[5]