Arrepenediment
El arrepenediment[1] és el pesar que una persona sent per alguna cosa que ha fet, dit o deixat de fer. Qui s'arrepenedix canvia d'opinió o deixa de ser conseqüent en un determinat compromís.
El terme arrepenediment designa una voluntat personal i sincera d'assumir responsablement les conseqüències d'actes considerats moralment reprobables comesos en el passat i de comprometre's a no perpetuar-los.
L'ús d'esta paraula sol referir-se a la contricó i consiliencia en la consciència d'una persona en esmenar-se respecte dels seus pensaments previs (passant d'una ideologia errònea, a una nova mentalitat encertada i renovada), o respecte a les seues accions o obres prèvies (passant de l'immoralitat a la moralitat).
En l'àmbit espiritual, autors com Watchman Nee afirmaven que el significat original de "metanoeo", (paraula grega traduïda com 'arrepenediment'), significa "canvi de ment" i implica un canvi de perspectiva respecte al passat, i una evaluació general de moltes coses fetes prèviament,[2] lo que comporta a la comprensió de la culpa personal i el reconeiximent d'haver fet alguna cosa mal. En el mateix sentit, se solen considerar la necessitat d'un canvi de conducta, d'actitut, d'orientació i de direcció com a indicis d'un arrepenediment verdader.[3][4][5]
Arrepenediment en el Judaisme i Cristianisme
En la teologia judeocristiana l'equivalent al terme arrepenediment és traduït de l'Hebreu "(תשובה)", que significa lliteralment “tornar” o "tornar-se". Aixina mateix, lliteralment significa deixar el pecat arrere, deixar de pecar, rebujar la maldat, per a tornar-se al camí de Deu i guardar els seus manaments, tornar-se llunt de la maldat i la mentira, cap a la santitat i la veritat. Implica tornar a la Llei moral de Deu, encara que açò aplega a tindre diferents interpretacions: des d'un punt de vista més judaic, significa tornar del mal camí per a guardar els manaments de la Llei Mosáica i els estatuts de l'Antic Pacte, mentres que des del punt de vista mesiánico i cristià, implica tornar-se del camí del pecat per a guardar els manaments i ensenyances de Jesucrist, en el evangelio o Nou Pacte.
El terme arrepenediment en la Bíblia dona l'idea d'un canvi de ment, un canvi d'actitut, un canvi de rumbo i estil de vida: si s'anava per un camí mal, ara es va per el "bon camí" i ya no es retorna a l'antic. L'arrepenediment no és solament donar un mig regrés, sino apartar-se completament del camí pecaminoso pel qual s'estava vivint i prendre un camí totalment diferent: el del Regne dels cels, una direcció completament nova en la vida de l'individu que rebuja tot indici del vell pecat, baixe la guia de Deu. Ademés també resalta el sentit de negació personal de les persones arrepenedides, per eixemple en Job 42:6: “Per tant m'avorrixc, i m'arrepenedixc en pols i cendra.”
Térmens bíblics originals i la seua traducció
En la Bíblia hi ha per lo manco dos térmens que indistintivamente varen ser traduïts com "arrepenediment" dels manuscrits originals de l'antic testament, i per lo manco atres dos térmens grecs dels texts originals del Nou Testament. No obstant, hi ha casos en els que eixos térmens no indiquen lo mateix, i hi ha versos que per lo tant poden resultar confusos per a l'interpretació, per les traduccions bíbliques que no apleguen a diferenciar-los.
En l'Antic Testament, un terme és "nacham" o "nä·kham" (נָחַם) que significa "canviar de semblar", mentres que "shub" (שׁוּב), indica el sentit abans ya mencionat de “tornar-se" o "retornar” d'un mal camí pecaminoso. El terme "nacham" apareix unes 40 voltes aproximadament en la concordancia hebrea, mentres que "shub" apareix més d'1,056 voltes en el text original de l'Antic Testament.[6] L'ús del terme "nacham" casi en tots els casos s'aplica a Deu, i no a l'home;[7] per la qual cosa, quan s'aplega a dir en la Bíblia que Deu “es va arrepenedir”, el text bíblic es referix al canvi de semblar sobre el castic o el mal que Deu havia dispost, propost o iniciat cap a l'home impío, a menys de que este últim es arrepientiese.[8] "Nacham" per lo tant, es referix a l'actitut de Deu cap a l'home en funció d'una relació personal o l'orientació dels seus camins pels que una persona va.
La paraula hebrea na·jám, pot significar “sentir pesar; estar de duel; arrepenedir-se” (Éx 13:17; Gé 38:12; Job 42:6), i també: “consolar-se” (2Sa 13:39; Eze 5:13), “lliberar-se” o “desembarazarse (per ej.: dels enemics)”. (Isa 1:24.) Siga que es referixca a sentir pesar o a sentir consol, el terme hebreu implica un canvi en l'actitut mental o el sentir de la persona. [9]
Per la seua banda, el terme "shub" es referix a canviar una persona el rumbo dels seus camins i alluntar-se del pecat pel que s'anava prèviament, acompanyat de gran contracció. Est és el cas de Job 42:6 a on Job va escriure “Per tant m'avorrixc, i m'arrepenedixc en la pols i en la cendra”, i el cas de Números 23:19 a on es diu que "Deu no és home, per a que menta, ni fill d'home, per a que s'arrepenedixca", a on l'ús del terme vol dir que Deu no pot tornar-se d'algun camí pecaminoso, ya que Deu sempre ha segut Sant i mai ha pecat. En atres paraules, Deu, com deïtat perfecta, no canvia en la seua naturalea essencial (Malaquías 3:6, Hebreus 13:8), lo que canvia és la relació i l'actitut d'ira o misericòrdia, bendició o juí que té cap a l'home.[10]
En els manuscrits originals del Nou Testament, les paraules gregues traduïdes com a arrepenediment són 'metanoia' (en la seua forma verbal 'metanoeo') i 'metamelomai'; de les quals metanoeo (arrepenedir-se) és usada predominantment per a referir un canvi moral radical en el modo de creure i en el modo d'actuar. Metanoia apareix unes 22 voltes, a sovint relaciodo en la salvació, mentres que metanoeo apareix unes 34 voltes.[11][12]
En grec s'usen dos verps en conexió en l'arrepenediment: em·ta·no·é·ō i em·ta·mé·lo·mai. El primer es compon de em·tá, “despuix”, i no·é·ō (relacionat en nous, ment, disposició o consciència moral), que significa “percebre; discernir; captar; donar-se conte”. Per tant, el significat lliteral de em·ta·no·é·ō és “conéixer despuix” (en contrast en “pre-conéixer”), i es referix a un canvi en la manera de pensar, l'actitut o el propòsit d'una persona.<
Arrepenediment en el evangelio
El cridat a l'arrepenediment, pel que fa a l'home, és un cridat per a que este últim es torne a colocar baix la dependència de Deu i la negació de les males obres del passat. Jesucrist, de la mateixa manera que Joan el Batiste, va començar el seu ministeri dient: "Arrepenediu-vos, que el regne dels cels s'ha acostat" (Mateo 4:17), indicant a les persones que primer era necessari que s'arrepenediren. En Lucas 13:3, Jesús parla als judeus deixant molt clar que l'arrepenediment és un requisit per a no perir i per a poder accedir a la salvació. Els apòstols varen seguir l'eixemple de Crist, predicant arrepenediment i perdó dels pecats per a les persones que creuen verdaderament en Ell i s'arrepenedixen. L'apòstol Pedro, en el dia de Pentecostés, va invitar als judeus a l'arrepenediment. Açò va ser registrat en Fets 2:14-40 a on es mostra que solament despuix de l'arrepenediment, els judeus varen poder rebre la promesa de l'Esperit Sant i el Dò de llengües[13] ejemplificando l'importància vital que té per al cristià.
Aixina mateix, en 2 Corintis 7:10 s'escriu que el dolor o la tristor que és "conforme a la voluntat de Deu", produïx arrepenediment que conduïx a la salvació. És per açò que este és considerat un element decisiu de la fe. L'arrepenediment és entés, en este sentit, com un acte decisiu de canviar la ment d'un mateixa, encara que la doctrina cristiana considera que per sí solament, l'arrepenediment és insuficient per a canviar la vida o el cor del cristià, per ad açò es necessita l'intervenció de Deu mateix[14][15]
Un atre dels eixemples de l'arrepenediment en el Nou Testament, es troba en la narració de Zaqueo qui va rebre la visita de Jesús en la seua casa. Quan la gent criticava per qué Jesucrist sopava en un pecador, Zaqueo li va dir: Senyor, done la mitat dels meus bens als pobres i si en alguna cosa he defraudat a algú li'l torne cuadruplicado. Jesucrist llavors declara: "No he vingut a cridar justs, sino pecadores a arrepenediment", demostrant que la seua doctrina busca la regeneració dels pecadores, que són trets dels mals camí i duts al camí de la justícia. Açò en la mateixa llínea de pensament que Lucas 5:31.
Joan el Batiste va manifestar la necessitat i el requeriment de l'arrepenediment per a fer el batisme. Açò es va expressar quan li va dir als fariseos que no s'havien arrepenedit, que primer sembraren "fruts d'arrepenediment", abans de fugir de la "ira venidora!". També per als atres judeus es requeria l'arrepenediment, abans del batisme, el qual era previst per la confessió dels pecats. D'esta manera el batisme era un acte subsecuente a l'arrepenediment, i fungía com un acte decisiu de tornar-se de l'antiga forma de vida i sumergir-se en la misericòrdia i la justícia d'aquell que ha de vindre (Mt. 3.2, 11; Mr. 1.4; Lc. 3.3, 8; Hch. 13.24; 19.4).
El cridat que fa Jesús a les persones per a que s'arrepenedixquen es menciona explícitament en Marc 1:15 i 6:12, i en Mateo 4:17, 11:20 i 12:41. Ademés es destaca en l'evangelio de Lucas 5:32; 10:13; 11:32; 13:3,5; 15:7,10; 16:30; 17:3; i 24:47) i en Mateo 10:7 Jesús exhorta als seus discípuls a predicar de la mateixa forma. Atres dits i incidents en els tres evangelios mencionats expressen molt clarament el caràcter de l'arrepenediment que exigia Jesús a lo llarc de tot el seu ministeri: per un costat, la seua naturalea radical, com un bolque i una tornada complets, ejemplificado en la paràbola del fill pròdic en Lucas 15:11–24; i expressant el seu caràcter incondicional en la paràbola del fariseo i el publicano, a on en el seu arrepenediment, estos personages confessen els seus pecats i reconeixen que no tenen ab solutamente cap dret davant el Deu Pare, i en seguida s'entreguen a Deu sense excuses o intents de justificació personal (Lc. 18.13). L'acte de donar l'esquena a l'immoralitat i a l'estil de vida anterior queda evidenciat en la trobada en el jove ric (Mr. 10.17–22) i en Zaqueo (Lc. 19.8). Ademés, en Mateo 18:3 s'estipula molt ben que la conversió significa aplegar a ser com un chiquet, és dir, reconéixer la pròpia inmadurez i l'incapacitat de viure sense la guia de Deu, de modo que finalment s'accepta una total dependència d'Ell.
Arrepenediment i remordiment
Arrepenediment i remordiment solen semblar-se i confondre's, generalment es considera que no són lo mateix. Es poden ejemplificar en les actituts de Judas Iscariote i de Pedro respecte a l'entrega que va fer de Jesús. Judas ho va traïcionar pero es va sentir mal per les seues accions i va tornar els diners que li varen donar: li remordió de consciència i es va suïcidar. Per una atra part, Pedro va negar a Jesús tres voltes. Despuix es va sentir molt mal i en la Bíblia es registra que "va plorar amargament". Pedro es va arrepenedir i quan Jesús va resucitar, un àngel li va dir a les dònes que varen anar a la tomba buida que anunciaren als discípuls que havia resucitat, mencionant especialment a Pedro.
La diferència radica que en el remordiment de consciència, com en el de Judas, succeïx quan l'individu se sent mal per lo que va fer, pero el sentir-se mal per sí solament, no és alguna cosa que puga conseguir un canvi de vida, ni un acostament en Deu. En contrast, en l'arrepenediment genuí i verdader, per un costat, compartix el pesar que ve del remordiment, reflectit en el fet de que la persona se sent mal per lo que va fer, pero ademés demana perdó per les ofenses i els pecats comesos per mig del plore, llamentació i/o clamor cap a Deu, i sobretot, es torna d'un camí en el que s'és guiat per Deu espiritualmente, en obres i en vida, conseguint un canvi verdader de ment i actitut respecte al passat.
L'efecte de l'arrepenediment en la vida cristiana
Els cristians estan nomenats a arrepenedir-se de tot lo que siga necessari abans del retorne de Jesucrist. L'arrepenedir-se deu ser genuí, de cor, per a que siga vàlit, representant en un acte valiós d'humiltat i sumissió davant el Senyor, un acte necessari i vital per a la conversió i una qualitat de gran valor per a la vida cristiana.
En particular, quan l'home s'allunta voluntàriament de la direcció i el camí de Deu, descobrix que la conseqüència, determinada per Deu, és un mal encara major (Gn. 6.6s; 1 S. 15.11, 35; 2 S. 24.16; Jer. 18.10). Si per en canvi, una persona que estava alluntada de Deu, s'arrepenedix, la persona que es torna a Deu troba a un Deu d'amor, pronte per al perdó i la misericòrdia (Jer. 18.8; 26.3, 13, 19; Jon. 3.9s; Ex. 32.12–14 i Am. 7.3, 6). L'absència de l'arrepenediment en el judeocristianisme resulta en la mort per la fermea del juí de Deu en contra del pecat (Nm. 23.19; 1 S. 15.29; Sal. 110.4; Jer. 4.28; Ez. 24.14; Zac. 8.14). cal destacar que la benevolència de Deu és fidel i per això hi ha moments en els que Deu ha perdonat al seu poble que s'arrepenedix del mal, aun cuando este li haja segut infel (Ex. 32.14; Dt. 32.36; Jue. 2.18; 1 Cr. 21.5; Sal. 106.45; 135.14; Jer. 42.10; Jl. 2.13s; Jon. 4.2). En este sentit, l'oferta de Deu de perdonar als hòmens, està condicionada a que els mateixos s'arrepenedixquen. Versículs com Amós 4.6–11 mostren clarament que el mal determinat per Deu com a conseqüència del pecat d'Israel no és rencoroso ni vengativo, sino que més be està destinat a fer que Israel s'arrepenedixca. El que fa el mal rep un mal determinat per Deu.
El cridat a l'arrepenediment és necessari per a la promesa del perdó. En la doctrina cristiana, si no hi ha arrepenediment, tampoc hi ha perdó. També és una manifestació de fe, i una traça constant del relat que fa Lucas de la predicació dels primers cristians (Fets 2:38; 3:19; 8:22; 17:30; 20:21; 26:20, 3:19; 9:35; 11:21; 14:15; 15:
19; 26:18, 28:27, 11.18; i 1a de Tesalonicenses 1:9). En Fets 5:31 i 11:18 s'assembla descriure a l'arrepenediment com un dò de Deu i al mateix temps com a responsabilitat de l'home i un deure tot cristià. Al mateix temps, l'arrepenediment se cita vàries voltes en Isaías 6:9–10 com a explicació de la raó per la qual els hòmens no es convertixen (Mateo 13:14; Marc 4:12; Juan 12:40; Fets 28:26).
L'autor de la Carta als Hebreus també indica l'importància de l'arrepenediment inicial i qüestiona la possibilitat d'un segon arrepenediment per a un creent que ha tornat al camí de pecat despuix d'haver naixcut de nou (Hebreus 6:4–6; 12:17). Per això, l'arrepenediment es descriu com una necessitat dels cristians en la qual no es deu tornar més al pecat (2 Co. 7.9s; 12.21; Stg. 5.19s; 1 Jn. 1.5–2.2; Ap. 2.5, 16, 21s; 3.3, 19). D'igual forma, l'arrepenediment per al perdó dels pecats sorgia invariablement en la predicació del cristianisme primitiu.
En el Llibre de Apocalipsis destaquen les moltes exhortacins que es fan a l'arrepenediment, incloent les últimes paraules profètiques que Jesús dona a les set iglésies.
Vore també
Arrepenediment en Viquidites.
- Sobre l'arrepenediment en l'àmbit jurídic: Perdó de l'ofés en assunts penals
- Arrepenediment (cristianisme)
- Compassió
Referències
- ↑
- ↑ Watchman Nee (1997), "El Evangelio de Dios", Living Stream Ministry, Diciembre 1.
- ↑ Taber, Charles Russell; Eugene Albert Nida, (1986), "La Traducción: teoría y práctica", Ediciones Cristiandad, pág 95.
- ↑ James Raley (2012), "Hechizos del Infierno / Hell's Spells", Charisma Media, Sep 4, pág 169,
- ↑ Universidad de Barcelona (2005), "Historia Antropologia Y Fuentes Orales", Centro de Investigaciones Etnológicas Angel Ganivet, Ediciones Universitat Barcelona, pág 75.
- ↑ Charles C. Bing (2010), "Lordship Salvation", Xulon Press, pág 68
- ↑ http://www.inplainsite.org/html/repentance.html
- ↑ http://www.inplainsite.org/html/can_god_change_his_mind.html
- ↑ http://wol.jw.org/es/wol/d/r4/lp-s/1200003691
- ↑ J. D. Douglas, Merrill Chapin Tenney (1997), "Diccionario Bíblico: Mundo Hispano", Editorial Mundo Hispano,pág 101
- ↑ http://es.gospeltranslations.org/wiki/Arrepentimiento_Bíblico/El_significado_del_arrepentimiento
- ↑ Miguel Galecio (2006), "El Falso Evangelio, La vacuna del nuevo milenio", Lulu.com págs. 54 y 55
- ↑ William Evans (1974), "Las Grandes Doctrinas de La Biblia: Great Doctrines of the Bible", Editorial Portavoz, Jun 1, pág 141
- ↑ John F. MacArthur, Jr. (2003), "El Evangelio Según Jesucrist", Editorial Mundo Hispano, Agosto 1, pág 159.
- ↑ William Barclay (1977), "Palabras griegas del Nuevo Testamento: su uso y significado", Editorial Mundo Hispano, pág 207