L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Apple II original

Per a una visió general de la série d'ordenadors basats en ell vore Apple II.
Per a la prova nuclear durant l'Operació Teapot vore Operació Teapot.

El Apple II (representat com Apple ][) és una de les primeres computadores personals creades per Apple Inc. Va ser un dels primers microcomputadoras fabricades en série en èxit i va eixercitar un paper important en el desenroll inicial de l'indústria de les computadores personals.[1] Té un microprocessador de 8 bits.

Computador Apple II con módem extern.

L'Apple II va ser dissenyat principalment per Steve Wozniak; Jerry Manock va desenrollar el disseny de la carcassa de plàstic molejada en bromera de l'Apple II,[2] mentres que Rod Holt va desenrollar la font d'alimentació commutada.[3] Steve Jobs no va participar en el disseny ni en el desenroll del computador.[4] Va ser presentat per Jobs i Wozniak en la Fira d'Informàtica de la Costa Oest (West Coast Computer Faire) de 1977 i marca el primer llançament d'Apple d'un computador personal dirigit a un mercat de consum, específicament dirigit a les llars nortamericanes en lloc d'hòmens de negocis o aficionats a l'informàtica.[5]

La revista Byte es va referir a l'Apple II, el Commodore PET 2001 (sigles en anglés para Personal Electronic Transactor; transactor electrònic personal) i el TRS-80 com la «Trinitat de 1977».[6] Com l'Apple II tenia la característica definitoria de poder mostrar gràfics en color, el logotip d'Apple es va redissenyar per a tindre un espectre de colors.[7][8]

L'Apple II és el primer model de la série Apple II, seguit de l'Apple II+, Apple IIe, Apple IIc, Apple IIc Plus i l'Apple IIGS de 16 bits, tots els quals varen seguir sent compatibles. La producció de l'últim model disponible, Apple IIe, va cessar en novembre de 1993.[9]

L'Apple II està àmpliament considerat com una de les millors computadores personals de tots els temps pel seu paper en la popularisació de la computadora domèstica i la seua influència en el desenroll posterior de software.[10][11][12][13]

Història

editar
 
Las tres computadoras que la revista Byte denominó la «Trinidad de 1977» de la informática doméstica: Commodore PET 2001, Apple II y TRS-80 Modelo I.

En 1976, Steve Jobs havia convençut al dissenyador de productes Jerry Manock (qui havia treballat en Hewlett Packard dissenyant calculadores), per a que creara la «carcassa» de l'Apple II: una caixa plana inspirada en els electrodomèstics de cuina que ocultava la mecànica interna.[5] Les primeres computadores Apple II es ensamblaron en Silicon Valley i més vesprada en Texas;[14] les plaques de circuits impréss es varen fabricar en Irlanda i Singapur. Les primeres computadores varen eixir a la venda el 10 de juny de 1977[15][16] en un microprocessador MOS Technology 6502 que funcionava a 1,023 Hz (2⁄7 de la subportadora de color NTSC), dos palanques de joc[17] (incloses fins a 1980, quan es va descobrir que violaven les normes de la FCC),[18] 4 KiB de RAM (Random Access Memory; memòria d'accés aleatori), un interfaç de casset d'àudio per a carregar programes i almagasenar senyes i el llenguage de programació Integer BASIC integrat en ROM (Read Only Memory; memòria de solament llectura). El controlador de vídeo mostrava en pantalla 24 llínees per 40 columnes de text monocrom, solament en mayúscules (el joc de caràcters original coincidix en els caràcters ASCII 20h a 5Fh), en eixida de vídeo compost NTSC (National Television System Committee; Comité Nacional de Sistema de Televisió) apte per a la seua visualisació en un monitor de TV o en un televisor normal (per mig d'un modulador RF independent).

El preu original de venda al públic del computador en 4 KiB de RAM era de 1298 dólars (equivalents a 6270 dólars en 2022)[19] i en el màxim de 48 KiB de RAM, era de 2638 dólars (equivalents a 12 740 dólars en 2022).[nota 1] Per a reflectir la capacitat gràfica en color del computador, el logotip d'Apple de la carcassa té raer arc iris,[20] que varen seguir formant part del logotip corporatiu d'Apple fins a principis de 1998. Tal volta lo més significatiu és que l'Apple II va ser un catalisador per a les computadores personals en moltes indústries; va obrir les portes al software comercialisat als consumidors.[5]

Alguns aspectes del disseny del sistema es varen vore influïts pel videojoc arcade d'Atari Breakout (1976), que va ser dissenyat per Wozniak, qui va declarar: «Moltes de les característiques de l'Apple II es varen deure a que yo havia dissenyat Breakout per a Atari. Ho havia dissenyat en hardware. Ara volia escriure-ho en software».[nota 2] Açò va incloure el seu disseny de circuits gràfics en color, l'adició de soport per a paleta de joc i sò i comandos gràfics en Integer BASIC, en els que va escriure Brick Out, un clon de software del seu propi joc d'hardware.[21] Wozniak va dir en 1984: «Bàsicament, totes les característiques del joc es varen incloure solament per a que yo poguera mostrar el joc en el que estava familiarizado (Breakout) en l'Homebrew Computer Club. Va ser el dia més satisfactori de la meua vida quan vaig fer una demostració de Breakout, totalment escrit en BASIC. Em va semblar un gran pas. Despuix de dissenyar jocs arcade per hardware, sabia que poder programar-els en BASIC anava a canviar el món».[22]

Visió general

editar

En el número de maig de 1977 de Byte, Steve Wozniak va publicar una descripció detallada del seu disseny; l'artícul començava aixina: «Per a mi, un computador personal deu ser menut, fiable, cómodo d'usar i barat».[23]

L'Apple II utilisava peculiars dreceres d'ingenieria per a aforrar hardware i reduir costs, com:

  • Aprofitant la forma en que el processador 6502 accedix a la memòria: solament es produïx en fases alternes del cicle de rellonge; l'accés a la memòria del circuit de generació de vídeo en la fase no utilisada evita problemes de contenció de memòria i interrupcions del fluix de vídeo.
  • Esta disposició eliminava al mateix temps la necessitat d'un circuit d'actualisació independent per als chips DRAM (Dynamic Random-Access Memory; memòria dinàmica d'accés aleatori) , ya que la transferència de vídeo accedia a cada fila de memòria dinàmica dins del periodo de temps d'espera. Ademés, no requeria chips RAM separats per a la RAM de vídeo, mentres que el PET i el TRS-80 tenien chips SRAM per a vídeo.
  • Aparte de la CPU 6502 i uns pocs chips de respal, la gran majoria dels semiconductors utilisats eren chips Schottky 74LS de baix consum.
  • En lloc d'utilisar un complex circuit analògic-digital per a llegir les eixides del controlador del joc, Wozniak va utilisar un senzill circuit temporisador, construït entorn a un CI temporisador cuádruple 555 cridat 558, el periodo del qual és proporcional a la resistència del controlador del joc i va utilisar un bucle de software per a medir els temporisadors.
  • Un únic oscilador mestre de 14.31818 MHz (fM) es dividia en vàries proporcions per a produir totes les demés freqüències necessàries, incloses les senyals de rellonge del microprocessador (fM/14), els contadors de transferència de vídeo i les mostres de raches de color (fM/4). Un pont soldable en la placa principal permetia commutar entre vídeo europeu de 50 Hz i vídeo nortamericà de 60 Hz.

Les pantalles de text i gràfics tenen una disposició complexa. Per eixemple, les llínees d'exploració no s'almagasenaven en àrees seqüencials de la memòria. Segons pareix, esta complexitat es va deure a que Wozniak es va donar conte de que el método permetria refrescar la RAM dinàmica com a efecte secundari (com s'ha descrit anteriorment). Este método no suponia cap cost adicional per al software que calculara o buscara la direcció de la llínea d'agranada requerida i evitava la necessitat d'hardware adicional significatiu. Aixina mateix, en el modo de gràfics d'alta resolució, el color ve determinat per la posició del píxel i per tant, pot implementar-se en software, lo que aforra a Wozniak els chips necessaris per a convertir els patrons de bits en colors. Açò també va permetre dibuixar text en renderizado subpíxel, ya que els píxels taronges i blaves apareixen mig píxel més a la dreta en la pantalla que els verts i morats.[24]

Al principi, l'Apple II utilisava almagasenament en cassets de senyes, com la majoria de les microcomputadoras de l'época. En 1978, la companyia va introduir una unitat de disquet externa de 5 1⁄4 polzades, cridada Disk II (estilisada com Disk ][), conectada a través d'una targeta controladora que s'enchufa en una de les recalats d'expansió del computador (normalment el recalat 6). L'interfaç del Disk II, creada per Wozniak, està considerada una obra mestra de l'ingenieria per la seua economia de components electrònics.[25][26]

L'enfocament adoptat en el controlador del Disk II és típic dels dissenys de Wozniak. En uns pocs chips llògics a chicoteta escala i una PROM (Programmable Read-Only Memory; memòria programable de només llectura) barata, va crear un interfaç de disquet funcional per una fracció del cost dels components de les configuracions de circuits estàndar.

Notes

editar
  1. ↑ 1977 Llista de preus d'Apple II A-VIDD Electronics Co., 1977 Long Beach, CA. (en Inglés)
  2. ↑ Connick, Jack: «... I després estava Apple». Call-A. P. P. L. I. octubre de 1986: 24. (en Inglés)

Referències

editar
  1. ↑ Total share: 30 years of personal computer market share figures.
  2. ↑ Isaacson, Walter (2011). Steve Jobs (en Inglés), Simon & Schuster. OCLC 859338048. ISBN 9781451648546.
  3. ↑ Wozniak, Steve. «Comment From i-mail: Why didn't the early Apple II's use Fans?» (en inglés). woz. org.
  4. ↑ «Steve Jobs 'played no role at all' in designing the Apple I or Apple II computers, Woz says» (en inglés).
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 “Domesticity, Gender and the 1977 Apple II Personal Computer” . Design and Culture 3 (2): 193–216. doi:10.2752/175470811X13002771867842.
  6. ↑ «Most Important Companies».Byte (magazine).
  7. ↑ «Apple II History Chapter 4» (en inglés) (21 d'abril de 2002).
  8. ↑ «Interview with Rob Janoff, designer of the Apple logo» (en inglés).
  9. ↑ Weyhrich, Steven (16 de maig de 2003). «1990-1995» (en inglés).
  10. ↑ «The 25 Greatest PCs of All Clave».PC World.
  11. ↑ «10 Most Popular Computers in History» (en inglés).
  12. ↑ «The Most Important PCs in History, Ranked» (en inglés).
  13. ↑ The 20 greatest home computers – ranked! (in (Inglés)).
  14. ↑ Rose (1989). West of Eden (en Inglés), Arrow Books, p. 3. ISBN 0-09-976200-5.
  15. ↑ «June 10, 1977 - Apple II Released Today» (en inglés). Mountain View, CA: Computer History Museum.
  16. ↑ Weyhrich, Steven (Decembre de 2008). «4-The Apple II, cont. - Product Introduction» (en inglés). Apple2History. org. «Els primers ordenadors Apple II només en placa base varen eixir a la venda el 10 de maig de 1977, per a aquells que volien afegir la seua pròpia carcassa, teclat i font d'alimentació (o volien actualisar la seua "sistema" Apple-1 en lo últim i lo millor). Un més més vesprada, el 10 de juny de 1977, Apple va escomençar a distribuir sistemes Apple II complets».
  17. ↑ «An Apple to Byte».Byte (magazine).3(3)
    18.
  18. ↑ (1983).«Blisters And Frustration: Joysticks, Paddles, Buttons and Game Port Extenders for Apple, Atari and VIC».Creative Computing Video & Arcade Games.1(1)
    106.
  19. ↑ Forster, Winnie (2005). The Encyclopedia of Consoles, Handhelds & Home Computers 1972–2005 (en Inglés), Gameplan, p. 19. ISBN 3-00-015359-4.
  20. ↑ Weyhrich, Steven (21 d'abril de 2002). «4-The Apple II, cont.» (en inglés). Apple II History.
  21. ↑ Wozniak, Steve (01 de maig de 2014). «How Steve Wozniak Wrote BASIC for the Original Apple From Scratch» (en inglés).
  22. ↑ «The Apple Story / Part 1: Early History».Byte (magazine).9(13)
    67.
  23. ↑ «System Description / The Apple-II».Byte (magazine).2(5)
    34-43.
  24. ↑ Gibson, Steve. «The origins of sub-pixel font rendering» (en inglés). Gibson Research Corporation.
  25. ↑ Weyhrich, Steven (28 de decembre de 2001). «5-The Disk II» (en inglés). Apple II History.
  26. ↑ (Giner de 1985) Fire In The Valley, Part Two (en Inglés), A+ Magazine, p. 45.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Apple_II_original&oldid=1362122»