Video compost
El vídeo compost és una senyal de vídeo que s'utilisa en la producció de televisió i en els equips audiovisuals domèstics. Esta senyal elèctrica és una senyal complexa en la que es codifica l'image en els seus diferents components de llum i color afegint els sincronisme necessaris per a la seua posterior reconstrucció.
La senyal de vídeo compost consta dels següents components: crominancia, que porta l'informació del color d'una image; lluminància, que porta l'informació de llum (image en blanc i negre) i sincronisme que indiquen les característiques de l'agranada efectuada en la captació de l'image.
El "vídeo compost" sol estar codificat en formats estàndars com NTSC, PAL i SECAM i és a sovint designat per les sigles CVBS, que signifiquen "Color, Video, Blanking, & Sync" ("Color, Vídeo, Borrat i Sincronisme").
Funcionament
[editar | editar còdic]El vídeo compost té diferents estàndarts que diferixen principalment en les característiques utilisades en el método de descomposició de l'image i en la codificació del color.
La descomposició de l'image per a la seua captació es realisa per mig de l'agranada de diferents "fotogrames", cridats en terminologia de televisió quadros o frames, que es descomponen en llínees. El número de quadros (que es descomponen a la seua volta en camps) i de llínees marquen la característica de l'estàndart, s'agrupen en l'utilisació de 60 camps (30 quadros) per a Amèrica i Àsia i 50 camps (25 quadros) per a Europa (estes senyes estaven basades en la freqüència fonamental de la ret de distribució elèctrica).
La codificació del color es realisa de diferents formes, això ha donat lloc a tres estàndarts diferenciats i incompatibles entre sí. Estos són NTSC, usat en Amèrica i Àsia; PAL en Europa i SECAM en França i els països de la zona d'influència de l'antiga URSS.
En els sistemes PAL i NTSC, l'informació de crominancia s'introduïx modulant en quadratura una subportadora "de color". La freqüència de la subportadora varia entre el PAL i el NTSC, pels distints components espectrals dels dos sistemes. Com l'informació de l'image casi es repetix en cada camp, els components espectrals s'agrupen entorn als 60 Hz, en el NTSC i 50 Hz en el PAL (Llevat el PAL de 60Hz de Brasil). Llavors els múltiples (harmònics) d'estes freqüències deuen respectar-se per a mantindre separades la lluminància i crominancia. En el NTSC, les mateixes consideracions són vàlides per a la crominancia, de modo que la subportadora de color se situa entre dos múltiples de 60 Hz. El cas de el PAL és més problemàtic degut a que en cada camp s'invertix la fase de la senyal de color. Açò dona una freqüència fonamental de 25Hz, en lo que ya no es pot posar la subportadora entre dos harmònics de 50 Hz, sino que deu separar-se 12'5 Hz (i no 25). Açò dificulta els filtres, pero la millora del color sobre el NTSC ho compensa.
Els sincronisme van incorporats a la senyal de lluminància, com a picos "ultranegros" de la senyal. El nivell zero de lluminància correspon al negre, mentres que els nivells més alts van sent més clars. Més allà del negre (un 75%) està el ultranegro, que és el nivell que tenen els polsos de sincronisme. Este método s'ampra per a que els polsos de soroll que pot contindre la senyal siguen negres (menys molests) i ademés, els polsos de sincronisme mantenen negra la pantalla.
Conectors i llínees utilisades per la senyal de vídeo
[editar | editar còdic]
Per al transport de la senyal de vídeo compost s'utilisen cables coaxials de 75 Ohms d'impedència i conectors BNC. En l'àmbit domèstic el conector utilisat és del tipo conector RCA de color groc, junt en els d'àudio L/R.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Video compuesto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.