Beniajar

Beniajar
65px 95px
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Vall d'Albaida
• Partit judicial:	Ontinyent
Ubicació:	38º 50' N 00º 25' O
• Altitut:	396 m.
Superfície:	11'53 km²
Població:	235 hab.
• Densitat:	21,84 hab./km²
Gentilici:	Beniagí/na
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46844
Festes majors:	L'última semana d'agost
Alcalde:	Francisco Giner Monzó (PPCV)
Pàgina web:	{{{web}}}

Beniajar (en castellà Beniatjar) és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Situat en la vertent nort de la Serra del Benicadell, en el sector sur de la vall d'Albaida. El terme es allargat, de nort a sur; el sector nort és suaument aonat, mentres que pel sur està llimitat per la sierra del Benicadell. El riu Micena circula d'est a oest, per tot el llímit nort; li afluïx el barranc de Beniajar, que servix de llímit per l'oest.

El clima és continental; els vents més freqüents son el ponent i el llevant; este és el que du les pluges, generalment d'autumne a primavera. En els alts de la sierra del Benicadell neva en giner i febrer. El poble està sobre un alter al peu del pic del Benicadell.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-40 i accedir a la CV-60 per a finalisar en la CV-611.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de Beniajar llimita en les següents localitats: Castelló de les Guerres, Otos, La Pobla del Duc, Ràfol de Salem, Salem, totes elles de la província de Valéncia aixina com en Beniarrés i Gayanes de la província d'Alacant.

Història

Encara que s'han trobat restos de la cultura de l'Edat de Bronze, l'orige de Beniajar és una alqueria musulmana, que fon conquistada per Jaume I i concedida a Paz de Tarazona el 1258. De població morisca, contava en l'any de l'expulsió (1609) en cent famílies. Erigida en baronia, va pertànyer primer al ducat de Vilafermosa i després al marquesat de Milán. Conjuntament en Otos, formà una vicaria de moriscs que depengué eclesiàsticament de El Ràfol de Salem fins a l'any 1535; no obstant no serà fins a 1574, quant se convertixca en parròquia independent.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	n/d	n/d
1983 - 1987	n/d	n/d
1987 - 1991	n/d	n/d
1991 - 1995	n/d	n/d
1995 - 1999	n/d	n/d
1999 - 2003	n/d	n/d
2003 - 2007	Francisco Giner Monzó	PPCV
2007 - 2011	Francisco Giner Monzó	PPCV
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005
253	258	262	245	240	231	229	240	235

Economia

L'economia se basa en l'agricultura, a base de camps abancalats en les estribacions de la serra. En la montanya hi ha una extensa zona de pinar i mont baix. Predominen els cultius de secà cep, cereals i oliveres. Aprofitant l'aigua de varies fonts a través de basses se sembrem creïlles, dacsa i hortalices.

Monuments

• Iglésia Parroquial. Està dedicada a la Verge de l'Encarnació; té dos taules atribuïdes a Joan de Joans.

• Nevera. En la cresta del Benicadell hi ha una antiga nevera.

• Pont dels Moros. Antic pont de pedra en la carretera cap a Otos.

• Les Coves Rupestres. Antigues coves en restos de pintures esquemàtiques, pròpies de l'Edat dl Bronze. Sense protecció administrativa i de difícil accés.

• Les Fontetes. Bon lloc per a realisar un descans mentres se puja des de el poble al cim del Benicadell (1111 m.).

• Castell de Carbonera. Restos de l'antic castell de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador.

• Patrimoni natural. Oliveres milenàries, pinars i senders.

Festes locals

• Festes patronals. Celebra estes festes durant l'últim fi de semana d'agost (dimecres a dissabte), en honor a Sant Roc, Divina Aurora i el Santíssim Crist del Consol.

• Atres festes d'interés cultural. Septenari i Festa a la Verge dels Dolors (semana anterior al divendres de Passió), festa a la Nostra Senyora de l'Encarnació, titular de la parròquia (25 de març); la Nostra Senyora de l'Assunció (15 d'agost); Estrenes, segon dia de Nadal; Despertà", Dumenge de Resurrecció i dia de la Divina Aurora; "Salpassa", Dimarts/Dimecres Sant.

• Atres actes d'interés cultural. "L'arreplegà de l'oli", segon dia de Pasqua: Donatiu en espècies (oli) al retor.

Gastronomia

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, carns...).

Enllaços externs

• Institut Valencià d'Estadística
• Federació Valenciana de Municipis i Provincies - Guía Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.
• Informació Generalitat Valenciana

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Beniatjar de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.