L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Morella

Revisió de 23:57 19 gin 2013 per Admin (Discussió | contribucions) (Revertides les edicions de JOSELITO AMOR MEU (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Sempreval)
Morella
95px 90px
100px
País : Flag of Spain.png Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Castelló
• Comarca: Els Ports
• Partit judicial: Vinaròs
Ubicació: 40°37′9″N 0°6′2″O
• Altitut: 984 msnm
Superfície: 413,5 km²
Població: 2822 hab.
• Densitat: 6,82 hab./km²
Gentilici: Morellà/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 12300
Festes majors: Sexeni de Morella. Se celebra cada 6 anys
Alcalde: Joaquim Puig Ferrer (PSPV-PSOE)
Pàgina web: {{{web}}}


Morella és una localitat de la Comunitat Valenciana. Situada al nort de la província de Castelló, capital de la comarca d'Els Ports de Morella, en ple Maestrat. El seu terme municipal té 413,5 km2, el tercer en extensió de la Comunitat Valenciana. Conta en 2.822 habitants (INE 2009).

Geografia

Morella, ciutat de la província de Castelló llimítrof en les de Terol i Tarragona, apareix davant dels ulls del visitant rodejada de l'encant que li transmeten les seues muralles centenàries i coronada pel seu robust castell, a més de mil metros d'altitut i en accessos a través dels ports de montanya de Torre Miró (1259 m.) i Querol (1020 m.).

El relleu abrupte i montanyós de la comarca d'Els Ports de Morella sembra el camí per a arribar a Morella travessant barrancs, boscs de pins, carrasques, roures, rambles i moles.

El seu clima és mediterràneu d'alta montanya, en estius frescs i hiverns molt frets en gelades freqüents i abundants nevades. Durant els mesos més centrals de l'hivern, el fort vent de mestral (NO), que sovint bufa en esta zona, provoca que la sensació tèrmica descendixca en numeroses ocasions d'uns -20°C.

La N-232 és l'eix de comunicació de Morella en Saragossa i Logronyo. Aixina mateix, esta carretera conecta Morella en els destins turístics valencians del litoral, en l'Autopista del Mediterràneu (A-7) i en la carretera N-340. Des de Castelló, també es pot accedir a la ciutat per la N-238 que enllaça posteriorment en la N-232 en direcció a Morella.

Pedanies

En el terme municipal de Morella es troben les següents pedanies, ordenades per població segons l'INE 2008:[1]

Localitats llimítrofes

Localitats llimítrofes

Noroest: Sorita del Maestrat, Palanques Nort: Herbés nordest: Castell de Cabres
Oest: Forcall, Villores, La Mata de Morella Morella Est: Vallibona
Suroest: Cinctorres Sur: Castellfort, Ares del Mestre Surest: Catí

Història

Archiu:800px-Morella Panorama1.jpg
Vista general

Encaramallada espectacularment en l'ala d'una montanya, la ciutat amurallada de Morella, l'antiga Castra Aelia dels romans i feu del carlisme en temps del general Cabrera, senyoreja el paisage de l'Alt Maestrat. Morella pot exhibir una història tan antiga com ilustre.

Prehistòria

En la seua comarca s'han trobat numeroses i interessants recialles arqueològiques i encara es conserven les pintures rupestres de Morella la Vella que testifiquen la presència de l'home prehistòric per estes terres. En Els Solanes van ser trobades al voltant d'una vintena de sepultures de l'Edat de Bronze i hipogeus en Hostal Nou, relíquies prehistòriques que foren lamentablement destruïdes. Morella fon un dels primers pobles assentats en terres espanyoles, ya que es considera que la seua fundació data del periodo eneolític, que se situa entre l'any 2500 a. C. i el 200 a. C. En l'arribada dels celtes s'establí en l'actual emplaçament de Morella la tribu dels beribraces o brigaces.

Antiguetat

De l'estada dels grecs per la comarca dona fe, com a inestimable testimoni, el denominat Tesor de Morella, les valioses monedes del qual, entre les que destacaven les procedents de Creta, Tares i Magna Grècia, s'han perdut. Els cartaginesos no varen conseguir sometre els ilercavons, descendents dels beribraces. Aníbal pactà en ells i els va convertir en aliats seus. Mandonio, règul de Mandonia (Morella), va participar en les guerres púniques i els ilercavons lluitaren unes vegades al costat dels cartaginesos i atres a favor dels romans, sempre en defensa de l'ideal d'independència. Després de la mort del general Quinto Sertorio, que s'havia rebelat contra el poder de Roma, tota la comarca va passar a dependre dels romans. Morella fon profundament romanisada i els seus habitants seguiren els costums i van acceptar les lleis romanes. La ciutat va adquirir el títul de municipi romà i es va integrar en la província Tarraconense.

Alta Edat Mija

El pas dels visigots per Morella deixà escasses calcigades històriques. No obstant, es considera que les esglésies de Sant Nicolau de Morella i de Sant Pere de Castellfort són d'orige visigòtic per lo que fa a la seua fundació. Els vàndals van prendre Morella a sanc i foc i l'ocuparen durant uns tres anys, abandonant-la l'any 411. Els visigots manats per Ataúlfo varen conquistar el Tarraconense l'any 414, pero Morella, per mig d'un pacte, quedà depenent de Roma fins que Eurico es va apoderar totalment de la província l'any 476.

Archiu:800px-Morella-castle.jpg
Castillo de Morella

Periodo àrap

Fon ocupada pels berebers l'any 714. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrap de Tortosa. Per esta época apareix vinculat a Morella el nom del Cid que, pareix, fon qui precisament va reconstruir el seu castell. En les voltants de Morella es va desenrollar una famosa batalla durant la dominació musulmana, de la que fon principal protagoniste Rodrigo Díaz de Vivar, contra el que uniren les seues forces el rei moro de Lleida i Tortosa al-mundir al-Hayib i el rei cristià Sancho Ramírez d'Aragó. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el 14 d'agost de 1084, en una localisació encara no aclarida completament, que podria situar-se en el cridat Pla del Rei, derrotant als seus oponents, fent presoners a 2.000 mesnaders i a numerosos nobles cristians i xeics àraps.

Baixa Edat Mija

L'any 1117 el rei Don Alfonso I el Batallador va reconquistar Morella per primera vegada per als cristians. Tornà la ciutat a poder dels musulmans, el comte Ramón Berenguer intentà apoderar-se d'ella l'any 1157, després de la conquista d'Alcanyís, pero no ho va conseguir. Havia de ser Jaume I el Conquistador qui, l'any 1232, expulsara definitivament als àraps. Les forces cristianes que varen reconquistar Morella estagueren dirigides pel senyor Blasco d'Alagó -conegut pel sobrenom d'El Major-, que fon senyor feudal de la ciutat, la qual, a la seua mort, va passar a dependre directament del poder real. El senyor Blasco va publicar el 16 d'abril de 1233 la primera carta-pobla de Morella, que concedia als seus habitants els furs de Sepúlveda i Extremadura. Posteriorment, el rei En Jaume suprimí el feu i va anular la carta-pobla, dictant una atra el 16 de febrer de 1249. Jaume I es comportà generosament en els morellans i els va otorgar l'honrós privilegi de la fidelitat.

Edat Moderna

L'any 1672 va patir els estragos d'una epidèmia que els documents de l'época denominen febres malignes. Des de llavors se celebren en Morella les famoses Festes Sexenals, en commemoració de la decisió presa el 14 de febrer de 1673 de celebrar una novena cada sis anys en acció de gràcies per la salvadora intercessió de la Mare de Deu de Vallivana quan Morella patí esta epidèmia de pesta.

Durant la Guerra de Successió, Morella va prendre partit per Felip V. Els partidaris de l'archiduc Carles, al comandament de Mut de Valjunquera, varen intentar entrar en Morella, pero foren derrotats en la serra de Sant Marc. Morella va haver de rendir-se, a la fi, el 3 de febrer a les forces de Felip V que la sitiaven. Davall el regnat d'este monarca, Morella es va convertir en capital de Governació Militar i Política.

Vista panoràmica de la localitat des del castell.

En 1808 es sumà al patriòtic alçament contra Napoleó; com en molts llocs van ser les classes populars les que s'enfrontaren en les tropes invasores. Per fi, en octubre de 1813 les forces espanyoles, manades pel general Elío, van conseguir reconquistar-la.

Edat Contemporànea

En els anys del regnat de Ferran VII, Morella es va vore embolicada en constants convulsions polítiques, enfrontant-se oberta i enverinadament els partidaris de la Constitució de 1812 i els partidaris de l'absolutisme, denominats realistes.

Els enfrontaments van culminar el 5 de juny de 1822, quan un grup d'absolutistes feren que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que en forces molt numeroses. Dotze dies més tart les tropes governamentals recuperaren la ciutat. No obstant, un any després els absolutistes van tornar a ocupar la població.

Al morir Fernando VII en 1833 i encendre's la cruel guerra carlista entre els partidaris del germà del rei mort, Don Carles, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense conte. Morella fon conquistada per l'eixèrcit de Ramón Cabrera el 26 de giner de 1838, defesa victoriosament davant de l'atac de les cinc divisions del general Oraá en estiu del mateix any, i convertida en la capital carlina del territori controlat per Cabrera fins a 1840. Quan la tercera guerra carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la disputa.

Archiu:800px-Morella-Calbo.jpg
200px

Com a conseqüència de tot el seu passat històric s'ha convertit en una població de gran atractiu turístic i monumental.

Demografia

Evolució demogràfica[2]
1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2005 2009
6.563 7.190 6.812 7.335 6.722 5.498 5.832 5.037 4.786 4.132 3.652 3.337 2.717 2.797 2.718 2.815 2.822

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Rafael Sabater - Francisco Blasco n/d
1983 - 1987 Francisco Blasco - Ramón Tena n/d
1987 - 1991 José Vives Borrás n/d
1991 - 1995 Javier Fabregat Antolí n/d
1995 - 1999 Joaquim Puig i Ferrer n/d
1999 - 2003 Joaquim Puig i Ferrer n/d
2003 - 2007 Joaquim Puig i Ferrer n/d
2007 - 2011 Joaquim Puig i Ferrer n/d
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Economia

Morella caracterisada per la indústria textil, ha sigut i és centre comercial de la seua comarca , per que n'hi ha que dir que predomina en la seua economia el sector servicis, impulsat en l'actualitat pel turisme, tant d'interior com exterior. Mentres que l'agricultura i la ganaderia (porcina i avícola) complementen la seua activitat econòmica.

Monuments

Monuments religiosos

Archiu:800px-SantaMariaMorella.jpg
Iglésia Archiprestal
  • Iglésia de Santa Maria. L'església Archiprestal de Santa Maria la Major és un fita obligada per als amants de l'art. Esta construcció gòtica reunix en una mateixa frontera la Porta dels apòstols i la de les Vèrgens. Ya dins, en la part posterior del cor, es pot vore esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Gloria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, els seus tres rosetons en vidrieres originals de l'Escola valenciana del sigle XIV i l'orgue de Torull són algunes de les seues joyes.
  • convent de San Francesc. Lo més significatiu del conjunt és la sala Capitular a on n'hi ha una pintura al fresc, en la que es representa la Dansa de la Mort del sigle XV. L'església del convent data del sigle XIV, i fon recoberta d'estil neoclàssic en el 1800. Hui es pot apreciar l'estil gòtic original.
  • Església de Sant Nicolau. La que fon Església de Sant Nicolau, d'estil romànic tardà, és ara sala d'exposicions.

Monuments civils

Archiu:398px-Morella puerta.jpg
Porta
  • Castillo. Construït aprofitant la roca. Consta de la plaça d'armes (1.070 m), el palau del governador, l'Aljup, la torre de la Pardala, retretes al vol per on van entrar en 1838 els carlins, presó de Tros, restes de palaus reals, torres d'Homenage, i pavellons oficials, per on han passat diferents formes de civilisació i cultures.
  • Muralles Medievals. Hi ha que destacar les seues portes de la Nevera, Sant Miquel, Morella, Sant Mateu, Forcall, del Rei i dels Estudis, i les torres del Péblico, la Nevera, el Trinquet, Sant Miquel, la Redona, de la font, Alós, de l'Asperó, Beneyto, de Fredes, Sant Mateu, del Forcall, del Carraixent, del Rei, dels Estudis i San Francisco.
  • Aqüeducte de Santa Lluïa. Es tracta d'una obra considerable de l'ingenieria civil gòtica del sigle XIV, pel que arribava les aigües de les fonts de "Vinatxos" i del "Aljup" cap a la "Font Vella" de Morella.
  • Ajuntament. És un edifici gòtic dels sigles XIV i XV.
  • Cases Solariegues. Són moltes les cases solariegues que es conserven en Morella. La del cardenal Ram (al final del carrer Blasco d'Alagó), del sigle XVI, és actualment un hotel. La Casa de la Confraria de Llauradors (en el carrer de la Confraria). La Casa dels Estudis i del Consell (junt en la plaça dels Estudis), la Casa de Ciurana de Quadres (en la costa de Sant Joan), la Casa de Rovira (en el carrer de la Mare de Deu) i la Casa del marqués de Cruilles són només uns eixemples més.

Llocs d'interés

  • Cuevas prehistòriques de Morella La Vella (pintures rupestres Patrimoni de la Humanitat).
  • Rius Bergants i Cérvol. Els rius Bergants i Cérvol reguen la comarca, formant bells parages de roques, aigua i agresta contextura. Totes les atres conques fluvials de Els Ports són barrancs i rambles, com les de Vallivana i Celumbres, que fan d'este un paisage aspre i accidentat.
  • Cimes montanyoses. Els amics de les altures podran pujar per damunt dels mil metros en la Mola dels Fusters, la Mola del Moixacre, el Turmeli, el Regaxolet, el Bovalar, el Port de Torre Miró, la Nevera de Catí o el Tossal de Xivalcolla.
  • Camí del Cid. Donada la vinculació històrica de la localitat en la figura del Cid Campeador, Morella forma part d'esta ruta turística, precisament en un anell denominat "Anell de Morella". Este tram té el seu epicentre en la localitat castellonenca.

Gastronomia

La gastronomia morellana es nodrix dels productes de la zona: corder, porc, embotits i pernils, trufes, etc. Plats típics: vedella tendral, gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, conill en vaquetas, perdiu en escabeig, robellones, croquetes morellanes, carn salada i fumada, quallada, flaons.

Festes

La majoria tenen orige en el cult religiós.

  • Sant Julià, patró de la ciutat (7 giner).
  • Sant Antoni (cap de semana posterior al 17 de giner).
  • Carnestoltes
  • Cicle de rollos i cosines (del 25 abril al 10 de juliol).
  • Pregària en el santuari de Vallivana (primera fi de semana de maig).
  • Corpus Christi.
  • Sant Joan (dissabte més pròxim al 24 de juny).
  • Bous de Sant Roc (agost).
  • Fira agrícola i ganadera (segona fin de semana de setembre).
  • Sexeni de Morella: és la festa per excelència de Morella. Se celebra cada sis anys en agost, en honor a la Mare de Deu de Vallivana. Durant el Sexeni, cada dia un gremi (torners, teixidors, llauradors, arts i oficis, pelegríns, gitanetes) realisa la seua dansa. La pròxima, en agost de l'any 2012.
  • L'Anunci: se celebra l'any anterior al Sexeni, i precisament anuncia la celebració d'este.

Persones celebres naixcudes en esta localitat

  • Joaquín Sebastià Pascual: (Chiva de Morella 1936- Barcelona 1988) Emigrant a Barcelona, comerciant i mamprenedor.
  • José Segura Barreda: sacerdot i historiador del sigle XIX.

Agermanament

Vore també

Enllaços externs

Notes

  1. ↑ INE - unitats poblacionals de Morella i Portal CIVIS-Información municipal de la Generalitat Valenciana
  2. ↑ INE-Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842 i Portal CIVIS Habitants de Morella
  3. ↑ http://it.wikipedia.org/wiki/Salvatore_Alepus Salvatore Alepus en Wikipedia italiana
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Morella&oldid=54610»