Alboraya

Alboraya és un municipi de la província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertany a la comarca de l' Horta Nort, que conserva tot el sabor típic dels pobles de l'Horta valenciana, de fet se la definix com "El portal de l'horta". Es, després de Burjassot, la segona ciutat de la comarca de l'Horta Nort, per població.

Geografia

El terme municipal conserva àmplies zones d'horta, en cultius intensius que constituïxen la riquea fonamental que sempre ha tingut esta terra. A mida que passen els anys, l'extensió d'horta se va reduint, degut a la pressió urbanística. La designació de la ciutat de Valéncia com ciutat sèu de la Copa Amèrica 2007, ha supost un desenrollament important per als terrenys urbanisables del sector terciari en el municipi d'Alboraya, degut a la seua proximitat del camp de regates, la disponibilitat d'un port deportiu actiu i l'actual situació dels seus tres polígons industrials han tingut, com a conseqüència que un percentage aproximat del 75% dels equips regatistes hagen fixat les sues bases d'operacions per a l'event deportiu en esta població.

No obstant, i donat que n'hi han eixes grans zones de regadiu, el terme se dividí en huit partides: Calvet, Desamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Milacre, Saboya i Vera.

Archiu:Trenc d'Alba en Port Saplaya.jpg

Trenc d'alba en Port Saplaya

Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia en dos estacions de la població, Palmaret i Alboraya, i en la llínea 70 de l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia, EMT. En el barri de La Patacona arriba la Llínea 31 de l'EMT i, en un futur, arribarà el tramvia. Al barri de Port Saplaya arriben els autobusos grocs, per l'empresa AVSA que ixen de Valéncia.

L'Ajuntament oferix al poble un servici local d'autobús, que recorre els núcleus de població d'Alboraya, juntant el poble en la Patacona i Port Saplaya els set dies de la semana, en una freqüència d'una hora cada viage.

Localitats limítrofs

Almàssera pel noroest, Meliana pel nort, Tavernes Blanques per l'oest i Valéncia pel sur. Totes de la província de Valéncia.

Història

Alqueria musulmana que lo rei Jaume I otorgà al bisbe d'Osca, Vidal de Canelles. Teresa Gil de Vidaura, conseguí la propietat, mediant una permuta de terres en dit bisbe, en la qual engrossà el patrimoni de Jaume de Xérica, fill seu i del rei Jaume II. En l'any 1331, passà a mans de Gilabert de Sanoguera, qui fundà el senyoriu. Durant el sigle XV, passà a poder de la Corona. Al seu terme, se troba el despoblat de Rafelterras.

L'Iglésia fon construïda el sigle XV baix l'advocació de Santa Maria. Junt al Barranc de Carraixet s'alçà una ermita dedicada a la Mare de Deu dels Desamparats; el seu primer edifici data de l'any 1414 i lo manà construir el Consell General de Valéncia en l'any 1400, per tal de consagrar els cementeris a on eren sepultats els ajusticiats i els desamparats. L'edifici actual es de nova planta.

La principal activitat és l'agrícola, i el cultiu més important és el de la chufa, que ha fet famosa l' orchata d'Alboraya.

El reconte poblacional de l'any 1646 oferix un còmput de 88 cases; Cavanilles sifra la població, l'any 1794, en 560 veïns; a mijans de sigle XIX Madoz apunta la quantitat de 3.301 habitants; Sanchis Sivera, l'any 1922 dona noticia de 4.265.

Administració

Les eleccions de maig de 2003 donaren l'alcaldia per majoria absoluta al PP (9 regidors); obtingueren també representació el PSOE (3), SIA (Sí Alboraya, 2), UV (1), BLOC-EV (1) i l'Entesa (1).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Enrique Ruiz Peris	UCD
1983 - 1987	Joan Josep Barres Paulo	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Francisco Pastor Gimeno	UV
1991 - 1995	Joan Josep Barres Paulo	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Joan Josep Barres Paulo	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Manuel Álvaro Manzano	PP
2003 - 2007	Manuel Álvaro Manzano	PP
2007 - 2011	Manuel Álvaro Manzano	PP
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

La població ha creixcut molt en els últims anys; aixina, en l'any 1986 vivien 11.267 persones, l'any 2002 la sifra havia pujat fins als 18.656, dels quals, el 58,84% declaraven en el cens de 2001 que sabien parlar valencià. Conta en una població de 21.263 habitants en 2006.

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006
4.700	4.807	5.712	6.124	6.749	6.885	8.073	9.126	10.727	11.687	16.943	20.514	21.263

Economia

L'activitat econòmica de la població se distribuïx de la següent manera (senyes de 1994): el 45,80% treballa en el sector servicis, el 33% en l'industria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construcció.

Patrimoni i Arquitectura

thumb|Ermita del Milacre dels Peixets

Alboraya conserva encara el sabor típic dels pobles en una part important de la localitat, en la particularitat de presentar ademés, un front coster de quasi quatre quilómetros de llargària, en dos núcleus residencials o barris separats per la desembocadura del Barranc del Carraixet: Port Saplaya i Patacona. El primer té un port deportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracterisat pels càlits ocres i sienes, els blaus i els roses pàlits, utilisats tradicionalment en la pintura de les vivendes. El segon naixqué de l'espai que ocupava una antiga paperera a edificis i adossats de primera i segona residencia, abdós barris en excelents plages.

Del seu patrimoni monumental destacarem l'iglésia parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora (sigle XVIII) d'estil barroc i orige medieval, que junt en la casa abadia formen una illa de cases. La frontera es de mamposteria, en la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus en capelles laterals; la nau central presenta volta de mig canó, tenint la casa abadia darrere a l'esquerra. El poble d'Alboraya, conta en atres ermites, com la del Santíssim Crist de les Ànimes, en la desapareguda masia de Vilanova. Cal destacar el seu trasllat en via crucis al Temple Parroquial el Dilluns Santo; l'ermita del Sagrat Cor de Jesús (Rectoret), en la masia del Rector, sense cult; l'ermita de Santa Barbara (recentment restaurada), en el barri del mateix nom; l'ermita de Sant Cristòfol pròxima al polígon industrial, i en la desembocadura del Barranc del Carraixet l'ermita del Milacre dels Peixets, d'estil neogòtic, mostra frontera dividida en tres cossos, en finestrals ogivals i sostre a dos aigües, en el costat dret se pot observar un panel ceràmic en l'alusió al milacre supostament ocorregut en Juliol de l'any 1348 en eixe mateix lloc. Totes elles custodien un important patrimoni històric artístic, ric en escultures, pintures, retaules, ceràmiques.

L'arquitectura civil d'Alboraya està representada per les modernistes cases urbanes de finals de sigle XIX i principis del sigle XX, aixina com per les alqueries morisques i cases d'horta (Alqueria d'El Machistre, a on se troba el museu de la Chufa i de l'Orchata), testimoni de un remot passat, esguitat de chicotets retaules ceràmics d'orige devocional. Tenim que destacar el denominat "Pont del Moro" de 5m d'ample per 8 de llarc, que salvava la séquia de Vera, i que en l'actualitat se pot contemplar en els jardins del passeig d'Aragó, la Casa del Comte de Sanoguera, en plena plaça del poble.

Cultura

Persones célebres d'Alboraya

En Joan Batiste Basset i Ramos (Alboraya, 1654 - Segòvia 1725). Militar que encapçalà la rebelió valenciana contra Felip V durant la guerra de successió al front dels "Maulets".

Don Vicent Coret, clarinetiste, que arribà a ser director del Conservatori de Música de Ginebra.

Don Cristòfol Coret i Peris fon Doctor en teologia i sacerdot (1682-1760). Ensenyà llatí en Valéncia i fon beneficiat de la parròquia de Sant Martí. Deixà obres com Diàlecs del Docte Lluís Vives, etc.

Dominic Pare Lluís Navarro (1788-1846), fon professor de filosofia en el convent de Sant Onofre, fundà la Societat Ateneu Musical del Port, fon primer cura retor de Nostra Senyora del Rosari. Durant l'invasió francesa fon desterrat a França per haver procurat alçar l'espirit nacional contra l'invasor. Societat Ateneu Musical del Port, u dels fundadors fon el Pare Lluís Navarro, primer cura retor de Nostra Senyora del Rosari,

El pintor Don Cristòfol Valero, (? - 1789) Estudià filosofia, viajà a Roma per estudis, fon u dels fundadors de l'Acadèmia de Belles Arts de Valéncia, baix l'advocació de Santa Bàrbara, a on arribà a ser director. En 1754 presentà la seua obra Mentor aconsellant a Telèmac abans de la seua lluita en Adrasto que se conserva en la Real Acadèmia de Sant Ferrando de Madrit i que constituïx una nota curiosa de l'amanerament de la pintura de l'época, en esta acadèmia de Sant Ferrando fon membre honorari i en 1768 fon director de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia.

Don Juliol Just Gimeno Alboraya ? - Port Vendres. (França) 1976. Diputat per Valéncia en 1931 pel Partit Republicà Radical i en 1936 per Esquerra Republicana. Durant la II República fon Ministre d'Obres Públiques (1936? - 1937), Ministre de Defensa i Interior (1947), Ministre de Governació (1947? - 1949), Ministre d'Acció en l'exili i interior (1951? - 1960), Vicepresident i Ministre d'Interior i d'Emigració (1960? - 1962) i Ministre d'Emigració i Interior (1962 - 1976). Exiliat en França durant l'ocupació alemana, va estar en la presó i internat en un camp de concentració. Fon traductor en els organismes internacionals dependents de l'ONU.

Sr. Ferran Giner Gil, “el chufa” (Alboraya, 31 de decembre de 1964) Jugà de defensa i el seu primer equip fon l'Alboraya UD, formant-se en la pedrera del Valéncia CF debutant en el primer equip uns dies abans de complir els díhuit anys (el 5 de decembre de 1982, en la temporada 1994-1995 Giner acabà recalant en el Real Sporting de Xixó a on jugà dos discretes temporades).Una vegada finalisat el seu compromís en el club asturià i ya en 33 anys acceptà una oferta de l'Hèrcules CF de segona divisió a on tampoc oferí un bon rendiment, finalment fichà pel Llevant UD de Segona divisió B. Allí se retirà com jugador passant a formar part del cos tècnic, i internacional en la selecció espanyola en onze ocasions.

Sra. Remeis Ros Frechina ha sigut una figura important del teatre alborayer. En un llibre explica les seues vivències de l'Alboraya de principis i mitat del sigle XX.

Els germans Josep i Enric Gimeno, fundaren la primera orchateria d'Alboraya, la Chocolateria Gimeno, en lo carrer Cabanyal, hui desapareguda.

Don Enric Mestre (1936 - )es un artiste modern de reconeiximent mundial, i membre de l'International Academy of Ceramics, en sèu en Ginebra, Suïssa. En el seu estudi, en mig de l'horta d'Alboraya, Valéncia, construïx escultures ceràmiques de forma ininterrompuda des de fa molts anys.

La triple Sra. Clarita Panach se dedicà al teatre líric en gran èxit.

Don Josep Peris i Aragó, fon un excelent pintor i dibuixant. Naixqué en Alboraya el 21 d'agost de 1907 - 2003, estudià en l'Escola d'Arts i Oficis i en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on va obtindre varis premis acadèmics, en 1982 en Sogorp realisa una exposició , la ciutat li fa un homenage i li dedicà un carrer, en 1993 el Círcul de Belles Arts li concedí la Medalla al Mèrit per la seua vida entregada a l'art, en 1994 l'Ajuntament d'Alboraya lo declara Fill Predilecte, la Casa de Cultura d'Alboraya porta el seu nom.

El poeta Don Cristòfol Aguilar Hurtado.

Sr. Don Daniel Tortajada "l’orchater" fon el president del Gremi d’orchaters i un impulsor de l'orchata com a beguda típica d'Alboraya, fallí tràgicament en 2001, l'Ajuntament li dedicà una Avinguda a on no n'hi ha cap vivenda ni baix comercial que reba correspondència i un monolit a la seua memòria, declarant-lo fill predilecte en 2002, esta avinguda està prop de la Ciutat del Deport. Obri la seua primera tenda en 1960 en la seua casa en lo carrer Milacre, ajudat per la seua muller Carme per a després obrir l'actual en l'any 1979, en 1982 junt en atres orchaters creen la Denominació d'Orige Chufa de Valéncia i afins per a la chufa, orchata i fartons, aixina com el Gremi d'Orchaters i Fartons Polo, ideà i creà la figura de la patrona dels Orchaters, la Verge de l'Horta i del dia de l'Orchata en les Festes Patronals, a on a les 12 del migdia se repartix orchata als passejants, sense voler-lo se convertí en una persona emblemàtica dins del món de l'orchata, el compositor valencià Manolo Berna li dedicà un passodoble .

Encara que no siga alborayer de naiximent , ho es d'adopció. El catedràtic d'Història del Dret i President del Tribunal Constitucional Don Francesc Tomas i Valiente, (Valéncia 8/12/1932 - 14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibányez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom)) mantingué una estreta relació en Alboraya des de 1957, convertint-se en un vàlit embaixador de nostre poble, al que amava. La seua senzillea i humanitat, el seu talant dialogant, la disposició a escoltar i la seua càrrega intelectual, li valgueren el respecte i consideració del seus veïns, per això, al produir-se el seu assessinat, els alborayers, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com homenage permanent a la seua memòria: la plaça, que presidida por un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Llicenciat en Dret en 1955, dos anys després defengué en la mateixa la seua Tesis Doctoral, obtenint la calificació de Sobreixent Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposició la Càtedra d'Història de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en Octubre d'eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, a on permaneixqué fins a Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autònoma de Madrit, a començaments de 1980 havia entrat en la situació d'excedència especial com Professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià (hispanoamericà), fon Premi Nacional d'Història en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de l'Història des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995.

Festes locals

Les festes d'Alboraya són conegudes en tota la comarca i a elles acodixen moltíssimes persones de tots els pobles pròxims. Escomencen el primer fi de semana de juliol i s'estenen a lo llarc de tota la semana següent, celebrant-se varies activitats de gran interés religiós, cultural i lúdic.

Per privilegi especial (dispensa Papal), Alboraya celebra la festivitat del Corpus Christi fora de l'Octava, concretament el dumenge anterior al 10 de juliol, festivitat de San Cristòfol, patró de la localitat.

Entorn a les festes majors s'organisa una gran feria, en la presencia dels grups culturals de la població.

Pero això és a soles el principi. El calendari festiu d'Alboraya és un dels més complets de la comarca de l'Horta Nort. Són coneguts i admirats per tota la comarca les Provessons de Semana Santa com la Provessó de les Palmes del dumenge de Ramos, els actes oficials del Dijous i Divendres Sant, el Via Crucis de l'Horta, el Dilluns Sant, portant el Crist de les Ánimes des de la seua Ermita en plena Horta fins lo Temple Parroquial i el Sant Encontre del Dumenge de Resurrecció.

Els carrers, barris i ermites aporten les seues especials celebracions festives dedicades a les seues particulars devocions, destacant entre elles la "Passa de Sant Cristòfol" el primer dumenge de maig, i la romeria el dilluns de Pentecostés a l'ermita del "Milacre dels Peixets”.

Les Fogueres de Sant Joan inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el camí cap les Festes Majors d'Alboraya, que te lloc voltant del 10 de juliol, en honor al patró Sant Cristòfol i al Corpus Christi.

Estes festes estivals són el resultat de la concentració de vàries festes locals en una semana lúdic-festiva, a on els actes religiosos, provessons del Corpus Christi, Sant Roc (en la bendició del rollo i el ciri), Verge de l'Assunció, Sant Cristòfol (bendició de coches), festa a Sant Isidre Llaurador (en bendició d'animals), conviuen en actes civils com el dia dedicat als majors, concerts, fires d'atraccions, competicions deportives, tradicional "Trofeu de Galocha", "vaquetes" i bou embolat; dia de l'orchata, desfilades de moros i cristians, exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els festejos del barri mariner de Port Saplaya a Nostra Senyora del Monte Carmel i la devoció al Crist de la Providència el 6 d'agost tanca el cicle estival.

L'últim dumenge d'Octubre se celebra per part del Gremi d'Orchaters el dia de la seua Patrona, La Verge de l'Horta, en una missa en la parròquia i repartiment d'orchata, des de 2006, eixe últim fi de semana d'Octubre, l'Ajuntament celebra el Dia internacional de l'Orchata en dos dies de Mercat Valencià (medieval), actes de carrer i culturals.

Les festes de l'autumne, com les del barri plager de La Patacona, "quints" en Sant Miquel, Santa Cecília, La Miraculosa, entre atres, reòbrin el calendari festiu, que com tots els anys, arriba a la seua fi en la semana nadalenca i el canvi d'any.

Gastronomia

Alboraya: "El breçol de l'orchata", "Manal d'orchata"

thumb|Camp de chufa en l'horta d'Alboraya.

Alboraya és coneguda en qualsevol part del món per ser la població a on s'elabora la millor orchata de chufes de tot lo món.

Cyperus esculentus, nomenada comunament junça avellanada, és una planta herbàcea que produïx el tubèrcul comestible conegut com chufa, del qual, després de ser triturat i escorregut, s'obté el llíquit blanc conegut com Orchata.

Accessos

Esta localitat està pràcticament unida a Valéncia. S'accedix a la mateixa a través del carrer Emili Baró continuant per l'Avinguda de l'Orchata. També conta en dos estacions de ferrocarril (Llínea 3 de Metro) de F.G.V..

Deports

Fútbol

Alboraya conta en una escola de fútbol. Actualment la escola conta con un total de 30 equips estant fins la categoria cadet al màxim nivell.

El Alboraya U.D. sols aportar jugadors a la Selecció Valenciana tots els anys i inclús alguns d'ells han tingut l'oportunitat de fichar per equips de 1ª divisió com el R.C.D. Espanyol de Barcelona, Vilarreal C.F. i Valéncia C.F.

Per atra banda, conta en unes instalacions de qualitat con un camp de fútbol 11 i atres dos de fútbol 7, tots ells d'herba artificial.

El primer equip disputa els seus encontres en la Regional Preferent Grup II de la Comunitat Valenciana. Este equip està entrenat per Carles Roman i té com a objectiu superar l'octava posició que alcançà la passada temporada. L'equip jovenil, entrenat per Pep Hurtado, ha conseguit recentment el campeonat i l'ascens a Lliga Nacional Jovenil.

Escacs

L'Escola Deportiva Municipal d'Escacs d'Alboraya (regida pel Club d'Escacs Rafa Bayarri d'Alboraya) és una de les més prestigioses a nivell autonòmic.

Fútbol Sala

El Club Fútbol Sala Alboraya és u dels clubs deportius del poble en major seguiment. Els majors èxits se centren en la temporada 2004, a on el primer equip quedà sub-campeó de Nacional A, a una sola posició de conseguir l'ascens a la divisió de Plata. L'entrenador era Josep Escrich.

Per atra banda, eixe mateix any, el jovenil dirigit per Ricart Iñiguez Calabuig quedà tercer classificat en lliga Nacional Jovenil. Va a conseguir ser el millor equip Valencià de l'any.

L'any següent, les dificultats econòmiques motivades per l'escàs recolzament de l'Ajuntament ad este deport, varen fer que desaparegueren els dos equips més representatius: el primer equip descendí a Provincial B i el Jovenil a primera Provincial.

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alboraya de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.